1931-1939 a Espanya

El Front Popular a Espanya va ser un pacte de coalició electoral signat el gener de 1936 per diversos partits i altres organitzacions polítiques per a presentar-se plegats a les eleccions del febrer d'aquell mateix any.

La batalla de l'Ebre fou un intens combat entre les tropes republicanes i els exèrcits franquistes. El 25 de juliol de l'any 1938 s'inicià el que es convertiria en el definitiu enfrontament de la Guerra Civil Espanyola. Les terres del Matarranya, la Ribera d'Ebre, el Baix Ebre i la Terra Alta havien de veure la major acumulació de forces combatents de la història de Catalunya i van amarar-se amb la sang de desenes de milers d'homes. L'Ebre es tornà a convertir en línia de foc com ja ho havia

L'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932, també anomenat Estatut de Núria, fou el primer estatut d'autonomia redactat a Catalunya. De caire sobiranista, l'estatut fou impulsat pel llavors president de la Generalitat, Francesc Macià, i aprovat en referèndum pel 99% dels votants.

La Revolució d'Astúries de 1934 va ser una insurrecció coordinada entre les diferents forces d'esquerres asturiana, entre els objectius de la qual principals es xifraven l'abolició del sistema republicà establert per la Constitució de 1931 i la seva substitució per un règim socialista.

Els fets del sis d'octubre va ser el moviment insurreccional del govern autònom de Catalunya contra la involució conservadora del règim republicà, el 6 d'octubre de 1934, quan el president Lluís Companys proclamava l'Estat Català de la República Federal Espanyola.

El cop d'estat del 17 i 18 de juliol de 1936 fou una sublevació militar dirigida contra el govern de la Segona República Espanyola el fracàs general del qual va conduir a la Guerra Civil Espanyola i, derrotada la República, a l'establiment del règim franquista, que va mantenir-se en el poder a Espanya fins 1975.