REVOLUCIÓ FRANCESA

La Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà, aprovada per l'Assemblea Nacional Constituent francesa el 26 d'agost de 1789, és un dels documents fonamentals de la Revolució francesa pel que fa a definir els drets personals i els de la comunitat, a més dels universals.

La jornada del 10 d'agost de 1792 va ser una insurrecció, durant la Revolució francesa, que va posar fi a la monarquia de Lluís XVI, per la qual cosa també és coneguda com la «segona revolució». El fet principal va ser l'assalt del palau de la Tulleries pels insurgents, membres de les seccions parisenques i dels sans-culottes de París, juntament amb les tropes «federades».

El rei Lluís XVI va ser condemnat a mort a la guillotina pel govern revolucionari de la Convenció, el 21 de gener de 1793, declarat culpable de "conspiració contra la llibertat pública i d'atemptat contra la seguretat nacional". Al juliol de 1789 comença el procés revolucionari a França.

La Constitució de l'any III és el text que va establir el Directori durant la Revolució francesa. Va ser aprovada per referèndum el 5 de fructidor de l'any III (22 d'agost de 1795), i té com a preàmbul la Declaració dels Drets i Deures de l'Home i del Ciutadà de 1795

El cop d'Estat del 18 de brumari del segle XVIII a França fa referència al cop d'estat donat en aquesta data del calendari republicà francès, corresponent al 9 de novembre de 1799 del calendari gregorià, que va acabar amb el Directori, darrera forma de govern de la, i va iniciar el Consolat amb Napoleó Bonaparte com a líder.