-
Use Cases
-
Resources
-
Pricing
1808 - 1814
% complete
El 1807 Francisco de Godoy firma amb Napoleó el tracte de Fontainebleau, que permetria l'accés militar de les tropes franceses a través del territori espanyol amb la finalitat de conquerir Portugal per posteriorment realitzar una repartició de les terres conquerides. Això no obstant, una vegada assentades les tropes napoleòniques a les principals ciutats d'Espanya decideixen mantenir l'ocupació de forma indefinida creant un gran malestar entre la població que empeny al rei a abdicar a favor del seu fill. El desplaçament de la família reial cap a França per discutir la sobirania del tron amb Napoleó va provocar una gran indignació entre la població madrilenya causant l'aixecament armat del 2 de Maig i els posteriors afusellaments retratats magistralment per Goya. La situació convulsa en què es trobava la corona espanyola després de l'ascensió al poder José Bonaparte, germà de Napoleó, va portar a la creació de les Corts de Cadis amb la posterior Constitució. L'inici de la campanya de Napoleó per conquerir Rússia amb la seva posterior retirada i l'augment de la participació de Gran Bretanya a la guerra va permetre a Espanya recuperar territori perdut i acabar guanyant la guerra.
1812
% complete
Després del buit de poder causat per Carlos IV, un grup d'aristòcrates i personalitats d'Espanya van escollir Cadis gràcies a la seva condició insular per restaurar les noves corts i omplir el buit de poder legal en què es trobaven.
Dintre de les Corts hi havia dos bàndols, els liberals i els absolutistes.
Aquesta negociació tardarà més de dos anys i amb uns 1400 discursos de 4 hores. Finalment crearan la constitució de Cadis en el 1812 i escolliran a Fernando VII com a futur rei, jurant seguir la nova constitució establerta. El poble i la premsa van tindre un rol important i per primera vegada van tindre veu i vot.
Els punts generals de la constitució del 1812 són:
Igualtat per tot el món
Govern amb monarquia constitucional (rei Fernando VII i les Corts)
Soberanía nacional i la divisió de poders.
Tot hi així l'església segueix tenint un gran poder i no reconeix la constitució, per lo tant conserven molts privilegis.
Cal mencionar que Agustín Argüelles, responsable directe d'elaborar el preàmbul de la constitució i també sobre les lleis liberals. Gràcies a la nova constitució va donar peu a altres constitucions arreu del món (exemple a seguir).
Tot hi que va durar molt poc la nova constitució (Fernando VII un cop escollit rei va denegar la constitució la qual va jurar en seguir).
1814 - 1820
% complete
Un cop acabada la guerra, els espanyols aconsegueixen fer fora als francesos. Ferran VII ocupa el tron i els espanyols creien que signaria la constitució de Cadiz de 1812. Ell no té intencions d'aplicar la constitució. Entre els espanyols descontents, sorgeix Rafael de Diego, un militar liberal. En 1820 fa un pronunciament en nom de la constitució de Cadiz.
1820 - 1823
% complete
En conseqüència de la revolta iniciada per Rafael de Diego, Ferran VII es veu obligat a demanar ajuda a la Santa Aliança, en veure que és incapaç d'aturar-la.
Els següents 10 anys que són de 1823 a 1833 es l’arribada de la Santa Aliança que marcara aquesta etapa anomenada década Ominosa, i en aquesta època es té una forta repressió contra els liberals, i l’etapa finalitzara amb la mort de Ferran VII en 1833.
1833 - 1839
% complete
L'autoproclamació de Carles Maria Isidre, provocarà un conflicte entre isabelines (liberals) i els carlins (absolutistes). Aquest fet desembocarà en una guerra anomenada "Les Guerres Carlines", finalment el bàndol liberal, partidaris d'Isabel II, guanyen la guerra. Els liberals és dividiran en moderats i progressistes a partir de la victòria.
1833 - 1840
% complete
La mort de Ferran VII, deixa com a única descendència a Isabel II. Ella no podrà governar perquè només tenia tres anys. Amb la prèvia supressió de la llei sàlica per part de Ferran VII, això dóna la possibilitat a què la seva filla pogués regnar. Carles Maria Isidre, germà de Ferran VII, s'anticiparà i s'autoproclamarà rei amb el suport dels absolutistes. Per aquest motiu, la regència de Maria Cristina serà un període de regnat en guerra. Maria Cristina és la mare d'Isabel II que governà, ja que la seva filla només tenia tres anys. En 1837 s'elabora la constitució progressista.
1840 - 1843
% complete
Maria Cristina deixa el poder en mans d'Espartero. Serà un regnat molt breu de tres anys. No va destacar pel seu regnat i va acabar abdicant en 1843, un any després de bombardejar Barcelona en 1842.
1843 - 1868
% complete
El regnat d'Isabel II és caracteritza principalment per la crisi política i econòmica que va patir entre 1866 i 1868. Aquesta crisi va trencar l'estabilitat del regnat d'Isabel II i la convivència entre moderats i progressistes. Joan Prim va ser el líder de la revolució gloriosa de 1868 amb ajuda del general Serrano. Isabel II haurà d'abandonar el tron i sortir d'Espanya. Durant aquest període Joan Prim qui tenia el poder, va fer la Constitució de 1869 de caràcter progressista.
1868 - 1874
% complete
Durant aquest període hi va haver un buit polític, ja que faltava la figura d'un rei. Joan Prim va buscar en Europa candidats per al tron d'Espanya, aquí és quan entra Amadeu qui va unificar Itàlia. Ell era el candidat perfecte de tipus liberal que encaixava amb els seus interessos. Però aquest regnat d'Amadeu I de Savoia va durar només dos anys, Amadeu no podia satisfer als espanyols. En 1873 renuncia al tron, és en aquest moment quan és proclama la primera república d'Espanya. Aquesta república dura un any, del 1873 al 1874. Aquesta república no es posa d'acord, ja que els membres d'aquesta república tenien postures molt diferents els uns dels altres. Per això en 1874 el general Martínez Campos fa un cop d'Estat i torna la monarquia.
1874 - 1885
% complete
Isabel II tenia un fill, aquest és Alfons XII qui governa a partir del cop d'Estat a la república en 1874.
Alfons XII va ser el rei d’España entre 1874 i 1885. Fill de la reina Isabel II i del rei Francisco de Asís de Borbón, a l'inici del seu regnat va posar fi a la Primera República i va donar pas al període conegut com la Restauració.