ART GÒTIC (ERIC TAIDY)

Events

ROMÀNIC

800 - 1200

abadia de la Trinidad de Vendôme

1035

L'abadia de la Trinitat de Vendôme fou una abadia benedictina, a la localitat de Vendôme, avui dia al departament francès de Loir i Cher, fundada per Jofré II Martell, comte de Vendôme i la seva dona Agnès de Borgonya i es va començar el 1035, essent consagrada el 31 de maig de 1040, un mes abans que Jofré esdevingués comte d'Anjou. Va ser posada sota dependència directa del papa, cosa que va ser acceptada per Teodoric bisbe de Chartres i el 1056 pel rei Enric I de França. Va ser dotada amb molts llocs, per exemple l'illa d'Oloron. Els seus primers monjos foren cluniacencs vinguts de l'abadia de Marmoutier, prop de Tours. El Papa va concedir als abats el dret a ser cardenals el 1063.

GÒTIC

1100 - 1500

Notre Dame (París)

1163

Notre-Dame és la catedral de l'arxidiòcesi de París. És una de les catedrals franceses més antigues d'estil gòtic. Dedicada a la Verge Maria (Notre-Dame és la forma francesa per "Nostra Senyora"), és a la plaça del Parvis, a la petita Île de la Cité, al 4t districte de París, i envoltada per les aigües del riu Sena.

catedral de Tours

1170

La catedral de Sant Gaciano de Tours (en francès, cathédrale Saint-Gatien de Tours), també anomenada senzillament catedral de Tours és una església catedral catòlica localitzada a Tours, a Indre-et-Loire. Dedicada a Sant Gaciano, el primer bisbe de Tours, és la seu de l'arxidiòcesi de Tours i la catedral metropolitana de la província eclesiàstica de Tours.

La catedral de Sant Gaciano va ser construïda entre 1170 i 1547. Des de la seva creació, estava situada gairebé a la desembocadura del pont que franquejava el riu Loira controlat pel castell de Tours, en la ruta que connectava París amb el sud-oest de França.

Va ser objecte d'una classificació com a monument històric per la llista 1862.1

catedral de Notre-Dame de Estrasburgo

1176

La catedral d'Estrasburg no gaudí de gaire sort des del principi: en l'interval d'un segle es cremà en diverses ocasions, la quarta vegada el 1176. Poc després, el bisbe Enric I començà una nova construcció en el mateix emplaçament, reforçant els fonaments que havien quedat.

catedral de Chartres

1194

La Catedral de Nostra Senyora de Chartres (en francès: Cathédrale Notre-Dame de Chartres), és una església catedralícia de culte catòlic romà sota l'advocació de la Mare de Déu de l'Assumpció, a la ciutat de Chartres, en el departament d'Eure i Loir, a França, al nord-oest de país, a uns 80 km de la capital estatal, París. Així mateix és la seu de la Diòcesi de Chartres, a l'Arxidiòcesi de Tours. Està inscrita a la llista del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO des del 1979.

La catedral de la Seu Vella Lleida

1200

La Seu Vella o catedral antiga és un monument arquitectònic de la ciutat de Lleida. S'alça sobre un turó que porta el seu nom, des del qual s'albira tota la ciutat, el riu Segre i gran part de l'horta de Lleida. La Seu Vella forma part d'un conjunt monumental integrat també pel Castell del Rei o La Suda i la fortificació militar que els envolta. Tots tres elements estan catalogats com Bé Cultural d'Interès Nacional.

catedral de Burgos

1221

La Catedral de Santa Maria de Burgos, tercera catedral d'Espanya per les seves dimensions, després de Sevilla i Toledo, és un destacable edifici gòtic que ha sabut adaptar l'estil adornat amb flors vingut de França i d'Alemanya a l'exuberància pròpia de l'estil decoratiu espanyol. Les nombroses obres d'art que es troben a l'interior en fan un grandiós museu de l'escultura gòtica europea.

És l'única catedral d'Espanya declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO (des del 31 d'octubre de 1984).

catedral de Toledo

1226

La Catedral de Santa María de Toledo, anomenada també Catedral Primada de Toledo, seu de l'Arxidiòcesi de Toledo, és un edifici considerat com el magnum opus, de l'estil gòtic a Espanya. Se la coneix popularment com la Dives Toletana (amb el sentit de la «rica toledana»)

catedral de Mallorca

1229

La catedral de Mallorca o Seu de Mallorca (popularment la Seu) és el principal edifici religiós de la ciutat de Palma, seu episcopal de la diòcesi de Mallorca. És d'estil gòtic català, fou construïda entre els segles XIII i XVI i és famosa per la seva rosassa i pel gran espai interior comparat amb la mola exterior. El seu tret principal, però, és la seva situació, a l'acròpoli de la ciutat romana de Palma, davant la mar, amb la muralla als peus i entre el castell de l'Almudaina i el palau episcopal. L'any 1931 la seu fou declarada monument historicoartístic.

Santa Capella (Sainte-Chapelle) París

1242

La Santa Capella (La Sainte-Chapelle de París) és una capella gòtica, estreta i coberta amb volta, que va ser construïda a París entre 1242 i 1248, per ordre de sant Lluís, amb la finalitat de conservar-hi diverses relíquies de la Passió de Crist, com ara la corona d'espines i un tros de la creu.

Les vidrieres de profunds colors en pedra festonejada i l'excel·lent restauració dels murs i de les columnes, feta per Eugène Viollet-le-Duc amb Félix Duban i Jean-Baptiste-Antoine Lassus, atorguen una delicada bellesa a l'edifici.

catedral de Lleó

1255

La Catedral de Lleó és coneguda popularment com la «Pulchra leonina». Fou edificada en un indret estratègic de la ciutat, és una obra mestra dels començaments del gòtic espanyol. Construïda bàsicament entre mitjans del segle XIII i finals del segle XIV, aquest edifici gòtic molt homogeni és l'única catedral d'Espanya que va adoptar el gust francès per les naus altes, allargades i àmpliament il·luminades.

basílica de San Urbano de Troyes

1262

La basílica de Sant Urbà de Troyes (en francès, Basilique Saint-Urbain de Troyes), abans església St. Urban (Église Saint-Urbain) és una gran església medieval francesa erigida a la ciutat de Troyes, actual capital del departament de Alba. Va ser una església col·legial, dotada en 1262 pel papa Urbà IV i és un notable exemple del gòtic tardà. La construcció de gran part de l'edifici va tenir lloc al segle XIII -algunes de les vidrieres estan datades en aquest període- encara que la seva terminació es va perllongar, a causa de les guerres i la falta de fons, i el sostre de volta i la façana occidental només es van completar a finals del segle XIX i en el XX.3 l'estatuària inclou grans exemples de l'escola de Troyes del segle XVI.

La catedral de Girona

1312

L'església cristiana catòlica de Santa Maria de Girona és la seu catedralícia del Bisbat de Girona i el major temple cristià del bisbat i de la província homònima. Els bisbes de la diòcesi de Girona són documentats genèricament l'any 516. Segons alguns documents del segle VII el seu culte era equiparable a les diòcesis de Toledo i Sevilla. Durant l'ocupació musulmana entre els anys 715 i 785 va ser transformada en mesquita. La seva major particularitat és que té la nau gòtica més ampla del món, de 22,98 metres, que és alhora la nau més ampla de qualsevol estil llevat de la de basílica de Sant Pere del Vaticà, que fa vint-i-cinc metres. Situada estratègicament al nucli central de la ciutat antiga, conegut com la Força Vella, coincideix amb el traçat urbà de Gerunda, assentament d'època romana del qual encara en romanen mostres de muralla a l'actual plaça de la catedral.

Santa María del Mar

1329

La Basílica de Santa Maria del Mar, antigament Santa Maria de les Arenes, és una església de tipus gòtic català de Barcelona, al barri de la Ribera i construïda entre 1329 i 1383. Els mestres d'obra foren Berenguer de Montagut (el dissenyador principal de l'edifici) i Ramon Despuig. Pel que fa a la part exterior, és considerada l'única gran església gòtica catalana perfectament acabada, tot i que un dels campanars no s'acabà fins al segle xix.