Regnes cristians a l´edat mitjana(Ismail i Kenai)

Events

Regne d´Astúries.

718 - 914

El Regne d'Astúries va ser la primera entitat política cristiana establerta a la península Ibèrica després del col·lapse del regne de Toledo després de la mort del rei Roderic a la batalla de Guadalete i la subsegüent invasió musulmana. El regne va durar des de l'any 718, any en el qual es coronà el rei Pelai I, fins al 925, quan Fruela II va accedir al tron del Regne de Lleó.

Don Pelayo

718

Pelagi I (Vall del Liébana, ~ 690 - Cangas de Onís, 737) és el cabdill astur que va protagonitzar una rebel·lió contra el govern musulmà i va fundar el Regne d'Astúries del qual en fou el primer rei (722-737).

Iñigo Arista de Pamplona

810

Ènnec Aritza (ca. 770[1] - 851)[2] o Ènnec de Pamplona (en basc Eneko Aritza, en castellà Íñigo Arista) va ser un cabdill vascó que ha estat considerat el primer rei de Pamplona i iniciador de la monarquia navarresa. Ènnec no fou probablement un rei en el sentit estricte sinó un dels diversos cabdills de la zona de Navarra a finals del segle VIII i inicis del segle IX, sí bé és cert que probablement era el més important. Estigué ben relacionat amb la poderosa família Banu Qasi, d'origen visigot però convertida a l'islam, Ènnec va ser protagonista de diverses rebel·lions que el van situar al capdavant de la ciutat de Pamplona, una població que era llavors la més important de la regió. No obstant això, la seva situació fou complicada entre l'intent dels musulmans, des del sud, de mantenir sota control la zona, i la voluntat dels francs, des del nord, d'establir un govern procarolingi.

Regne de Navarra

824 - 1528

El Regne de Navarra va ser un dels nuclis pirinencs a la marca hispànica de resistència cristiana davant de la dominació islàmica de la península Ibèrica, igual que el Regne d'Aragó i els comtats catalans, o el Regne d'Astúries a la serralada Cantàbrica. El títol del príncep hereu era el de príncep de Viana. El nom Navarra deriva de nava, un nom comú per a les valls planes envoltades de turons (vegeu Les Navas de Tolosa) i la paraula basca herri, que vol dir 'país'. El nom Navarra va començar a aparèixer cap a la fi de l'època visigòtica, vers el segle VII. El Regne de Navarra va evolucionar com a tal des del comtat de Pamplona, la seva capital històrica, quan el cabdill basc Ènnec Arista (Eneko Aritza en èuscar) dirigí una revolta contra els francs i va ser nomenat rei a Pamplona, el 824, creant així el Regne de Pamplona.

Regne de Lleó

910 - 1230

El Regne de Lleó va ser un dels regnes medievals de la península Ibèrica, successor de l'antic Regne d'Astúries, que va tenir un paper protagonista en la Reconquesta i formació dels successius regnes cristians de l'occident peninsular.

Regne de Galicia

910 - 929

El regne de Galícia designa dues entitats polítiques diferents ubicades al nord-oest de la península Ibèrica. La més antiga d’aquestes va ser creada pels sueus, poble de llengua germànica que va irrompre a l'Imperi romà d’Occident el 406 i va constituir un estat a la província romana de Gallaecia. Aquest regne va ser annexionat pels visigots l’any 584.
El segon regne de Galícia es va crear el 910, després de la caiguda dels visigots, de la invasió musulmana i de la formació del regne d’Astúries. A la mort d’Alfons III, el regne d'Astúries es va dividir, i Galícia li va pertocar al seu fill Ordoni. A partir d’aquest moment, es van alternar èpoques en què Galícia gaudia d’un rei privatiu amb altres en què depenia del rei de Lleó, malgrat que la noblesa gallega hi actuava sempre amb actitud independent. L'any 1128, la zona meridional, el comtat de Portugal, es desvinculà de la corona de Castella i, per tant, de la resta de Galícia. Malgrat que ja sense reis privatius, el regne de Galícia continuà existint de manera formal fins al 1833.

Regne de Castella

930 - 1500

El Regne de Castella va sorgir amb entitat política autònoma a partir del segle X com comtat vassall del Regne de Lleó. Aquesta terra era habitada majoritàriament per habitants d'origen càntabre i basc amb un dialecte romanç propi, el castellà i unes lleis diferenciades. El seu nom probablement prové de la gran quantitat de castells que es trobaven en la zona.

El compte Fernán González unifica el comtat de Castella

931

Ferran González (Castell de Lara, ? - Burgos, 970), comte de Castella (931-944) i (945-970) fou el primer comte independent de Castella, fill de Gonçal Fernández, que ja havia estat nomenat comte d'Arlanza i de Duero cap a l'any 900, descendent de Nuño Rasura, un dels dos jutges de Castella, i de Roderic, el primer comte electiu de Castella.

Regne d´Aragó

1035 - 1504

El Regne d'Aragó (en aragonès: Reino d'Aragón) naix el 1035 de la unió dels comtats d'Aragó, Sobrarb i Ribagorça en la figura de Ramir I.

Ramir 1 rei d´Aragó

1035

Ramir (Aibar, Navarra 1000 - Batalla de Graus (Ribagorça), 8 de maig de 1063 ). Fill il·legítim del rei Sanç Garcés III de Pamplona. Considerat historiogràficament com a primer rei d'Aragó (1035-1063), Ribagorça i Sobrarb (1043-1063), malgrat que en realitat Ramir I no s'intitulà rei, ni l'antic comtat d'Aragó esdevingué regne.

Regne de Portugal

1093 - 1500

El Regne de Portugal fou un estat situat a l'oest de la península Ibèrica entre els segles XII i XX, moment en el qual es convertí en la Primera República de Portugal mitjançant la revolució del 5 d'octubre de 1910.

Alfons i d´Aragó, el Bataller

1104

Alfons el Bataller o Alfons I d'Aragó nascut Alfons Sanxes (1073 - Poleñino, 1134).[1] Rei d'Aragó i Pamplona, comte de Ribagorça i comte de Sobrarb (1104-1134); rei consort de Castella (1109-1114). El sobrenom li venia per les nombroses campanyes contra els musulmans que li permeteren expandir Aragó cap al sud a través de la vall de l'Ebre.

Ramon Berenguer IV

1131

Ramon Berenguer IV dit "el Sant" (Barcelona, 1101-1102 - lou Borg Sant Dalmatz, 6 d'agost del 1162), fou comte de Barcelona, Girona, Osona, i Cerdanya (1131-1162), príncep d'Aragó i comte de Ribagorça (1137 - 1162) (en llatí, el 12 d'octubre de 1150: Ego Raymundus Berengarii, Dei gratia comes Barchinone, princeps Aragonum atque Illerde ac Dertuse marchio). A Provença, on fou regent, s'esmenta com a Ramon Berenguer III.

Corona de Catalano-aragonesa

1164 - 1707

Corona d'Aragó (en aragonès: Corona d'Aragón, en llatí: Corona Aragonum; coneguda també per altres denominacions) fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó[8] des del 1162 fins al 1715. Aquest conjunt territorial estigué format inicialment pel regne d'Aragó i el comtat de Barcelona, i malgrat que al llarg dels segles s'hi incorporaren altres territoris, el conjunt patrimonial d'Aragó i Barcelona restà sempre unit. El seu naixement és fruit de la unió dinàstica sorgida pel matrimoni entre el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV i la reina Peronella d'Aragó el 1137, que donaren en herència els seus territoris i títols al seu fill i successor comú, Alfons el Cast, primer rei d'Aragó i comte de Barcelona (1162[9]/1164).[10] L'estructuració política del conjunt territorial transcendí la unió dinàstica inicial i s'organitzà com una federació d'estats medievals,[1][2] (1319) respectant les singularitats de cada territori i desenvolupant-hi una estructura política equivalent i similar entre si: Corts, Generalitats i Constitucions,[1] coordinant la política exterior conjunta i convergint la diversitat dels estats en la figura unitària dels sobirans del Casal d'Aragó[11] del llinatge dels comtes de Barcelona,[12][13][14][15] la corona i el títol principal dels quals era ser reis d'Aragó.[16] La mort sense hereu de Martí l'Humà (1410) suposà l'extinció del llinatge dels comtes de Barcelona i l'adveniment de la Dinastia Trastàmara a la Casa reial d'Aragó.

Jaume I El Conqueridor

1213

Jaume el Conqueridor[1] (anomenat també Jaume I d'Aragó)[2] (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208[3] - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276),[4] en occità i català antic: Jacme, en aragonès modern: Chaime,[5] en llatí, Jacobus, a 30 de març de 1251, Dei gratia rex Aragonum, Maioricarum et Valencie, comes Barchinone et Urgelli et dominus Montispessulani),[6] fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276). Començà a regnar a l'edat de 10 anys assistit pel Consell Reial, regnà 58 anys i morí a l'edat de 68 anys.[7] Està enterrat al Reial Monestir de Santa Maria de Poblet.

Alfons X El Savi

1252

Alfons X de Lleó i de Castella o Alfons X el Savi (Toledo, 23 de novembre de 1221 - Sevilla, 4 d'abril de 1284), rei de Castella i de Lleó (1252-1284).Alfons X de Lleó i de Castella o Alfons X el Savi (Toledo, 23 de novembre de 1221 - Sevilla, 4 d'abril de 1284), rei de Castella i de Lleó (1252-1284).

Compromís de Casp

1412

El Compromís de Casp (1412) fou una reunió de nou notables, representants dels estats d'Aragó, València i Catalunya (tres per estat), que tenien l'objectiu de decidir qui succeiria l'últim rei del casal de Barcelona, Martí l'Humà (mort el 1410). Els tres estats s'havien compromès prèviament a respectar, fos quina fos, la decisió dels nou notables. Fou escollit el castellà Ferran de Trastàmara dit el d'Antequera, en detriment de l'altre candidat Jaume II d'Urgell.[1] Fou fruit d'un interregne de dos anys molt violents, amb invasions castellanes, influències del Papa Luna i un conjunt de circumstàncies que acabaren determinant l'elecció de Ferran abans i tot que tingués lloc el Compromís.

Ferran el Catòlic envaeix Navarra

1512

Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de març de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 23 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella. Dit també II d'Aragó, València, Mallorca i Barcelona, III de Sicília, V de Castella i I de Navarra per ser rei d'aquests regnes. Ostentà els títols de comte de Ribagorça (1458 - 1469), duc de Montblanc (1458-1479), príncep de Girona (1461 - 1479), rei de Sicília (1468 - 1516), rei d'Aragó, de València, de Mallorca i comte de Barcelona (1479- 1516), rei de Castella (1474 - 1504), de Sardenya (1479 - 1516), de Nàpols (1503 - 1516), regent de Castella (1507 - 1516) i rei de Navarra (1512 - 1515).