Regnes cristians a l´edat mitjana(Ismail i Kenai)

El Regne de Portugal fou un estat situat a l'oest de la península Ibèrica entre els segles XII i XX, moment en el qual es convertí en la Primera República de Portugal mitjançant la revolució del 5 d'octubre de 1910.https://cliowiki.wikispaces.com/file/view/2ESOT4mapas15.jpg/56074130/2ESOT4mapas15.jpg

Alfons el Bataller o Alfons I d'Aragó nascut Alfons Sanxes (1073 - Poleñino, 1134).[1] Rei d'Aragó i Pamplona, comte de Ribagorça i comte de Sobrarb (1104-1134); rei consort de Castella (1109-1114). El sobrenom li venia per les nombroses campanyes contra els musulmans que li permeteren expandir Aragó cap al sud a través de la vall de l'Ebre.https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/ee/Alfonso_I_de_Arag%C3%B3n_por_Pradilla_%281879%29.jpg/225px-Alfonso_I_de_Arag%C3%B3n_por_Pradilla_%281879%29.jpg

Ramon Berenguer IV dit "el Sant" (Barcelona, 1101-1102 - lou Borg Sant Dalmatz, 6 d'agost del 1162), fou comte de Barcelona, Girona, Osona, i Cerdanya (1131-1162), príncep d'Aragó i comte de Ribagorça (1137 - 1162) (en llatí, el 12 d'octubre de 1150: Ego Raymundus Berengarii, Dei gratia comes Barchinone, princeps Aragonum atque Illerde ac Dertuse marchio). A Provença, on fou regent, s'esmenta com a Ramon Berenguer III.https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/5/56/Petronila_Ramon_Berenguer.jpg

Corona d'Aragó (en aragonès: Corona d'Aragón, en llatí: Corona Aragonum; coneguda també per altres denominacions) fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó[8] des del 1162 fins al 1715. Aquest conjunt territorial estigué format inicialment pel regne d'Aragó i el comtat de Barcelona, i malgrat que al llarg dels segles s'hi incorporaren altres territoris, el conjunt patrimonial d'Aragó i Barcelona restà sempre unit. El seu naixement és fruit de la unió dinàstica sorgida pel matrimoni entre el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV i la reina Peronella d'Aragó el 1137, que donaren en herència els seus territoris i títols al seu fill i successor comú, Alfons el Cast, primer rei d'Aragó i comte de Barcelona (1162[9]/1164).[10] L'estructuració política del conjunt territorial transcendí la unió dinàstica inicial i s'organitzà com una federació d'estats medievals,[1][2] (1319) respectant les singularitats de cada territori i desenvolupant-hi una estructura política equivalent i similar entre si: Corts, Generalitats i Constitucions,[1] coordinant la política exterior conjunta i convergint la diversitat dels estats en la figura unitària dels sobirans del Casal d'Aragó[11] del llinatge dels comtes de Barcelona,[12][13][14][15] la corona i el títol principal dels quals era ser reis d'Aragó.[16] La mort sense hereu de Martí l'Humà (1410) suposà l'extinció del llinatge dels comtes de Barcelona i l'adveniment de la Dinastia Trastàmara a la Casa reial d'Aragó.http://www.media.cat/wp-content/uploads/2011/02/mapa2.jpg

Jaume el Conqueridor[1] (anomenat també Jaume I d'Aragó)[2] (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208[3] - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276),[4] en occità i català antic: Jacme, en aragonès modern: Chaime,[5] en llatí, Jacobus, a 30 de març de 1251, Dei gratia rex Aragonum, Maioricarum et Valencie, comes Barchinone et Urgelli et dominus Montispessulani),[6] fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276). Començà a regnar a l'edat de 10 anys assistit pel Consell Reial, regnà 58 anys i morí a l'edat de 68 anys.[7] Està enterrat al Reial Monestir de Santa Maria de Poblet.https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/80/Jaume_I_Palma.jpg/220px-Jaume_I_Palma.jpg

Alfons X de Lleó i de Castella o Alfons X el Savi (Toledo, 23 de novembre de 1221 - Sevilla, 4 d'abril de 1284), rei de Castella i de Lleó (1252-1284).Alfons X de Lleó i de Castella o Alfons X el Savi (Toledo, 23 de novembre de 1221 - Sevilla, 4 d'abril de 1284), rei de Castella i de Lleó (1252-1284).https://albertosolana.files.wordpress.com/2014/12/alfons_x.jpg

El Compromís de Casp (1412) fou una reunió de nou notables, representants dels estats d'Aragó, València i Catalunya (tres per estat), que tenien l'objectiu de decidir qui succeiria l'últim rei del casal de Barcelona, Martí l'Humà (mort el 1410). Els tres estats s'havien compromès prèviament a respectar, fos quina fos, la decisió dels nou notables. Fou escollit el castellà Ferran de Trastàmara dit el d'Antequera, en detriment de l'altre candidat Jaume II d'Urgell.[1] Fou fruit d'un interregne de dos anys molt violents, amb invasions castellanes, influències del Papa Luna i un conjunt de circumstàncies que acabaren determinant l'elecció de Ferran abans i tot que tingués lloc el Compromís.http://1.bp.blogspot.com/-USmT2oPw9p4/T6I8OhWCeKI/AAAAAAAAAWw/cgQTar6Pscs/w1200-h630-p-k-no-nu/634px-El_Compromiso_de_Caspe_1867_Te%C3%B3filo_de_la_Puebla.jpg

Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de març de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 23 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella. Dit també II d'Aragó, València, Mallorca i Barcelona, III de Sicília, V de Castella i I de Navarra per ser rei d'aquests regnes. Ostentà els títols de comte de Ribagorça (1458 - 1469), duc de Montblanc (1458-1479), príncep de Girona (1461 - 1479), rei de Sicília (1468 - 1516), rei d'Aragó, de València, de Mallorca i comte de Barcelona (1479- 1516), rei de Castella (1474 - 1504), de Sardenya (1479 - 1516), de Nàpols (1503 - 1516), regent de Castella (1507 - 1516) i rei de Navarra (1512 - 1515).https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/2d/Michel_Sittow_004.jpg/225px-Michel_Sittow_004.jpg