-
Use Cases
-
Resources
-
Pricing
801
% complete
El seu lloc el va ocupar Harun. La població es va veure molt afectada per la gana i les penalitats i els gots cristians finalment van decidir entregar Harun i rendir la ciutat, probablement el dissabte 3 d'abril del 801, entrant Lluís el Pietós a Barcelona l'endemà. Un temps després, Berà, que havia participat en la conquesta de la ciutat al costat del seu pare, va ser investit com a comte (amb títol també de marquès per regir un comtat fronterer). https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/6a/Bera.png/140px-Bera.png
801 - 1064
% complete
871
% complete
Guifré I de Barcelona, dit “el Pilós” o “el Pelós” (c. 840 - 897), fou comte de Barcelona, comte d'Osona[1] i comte de Girona (878 - 897); comte d'Urgell, de Cerdanya (870 - 897) i també comte de Conflent (896 - 897). Fou el dotzè i darrer comte de Barcelona nomenat pels reis francs, i el primer a donar en herència els seus dominis territorials, iniciant així la dinastia comtal de Barcelona (Guiffredus primus comes Barchinone), tot i mantenir el jurament de fidelitat als reis de França. Com a fundador de la dinastia comtal de Barcelona, ja des de l'edat mitjana els antics reis d'Aragó i comtes de Barcelona varen glorificar-ne i exaltar-ne la memòria, i el seu llinatge es mantingué per descendència directa de pare a fill durant cinc segles. Va morir a mans musulmanes durant la ràtzia islàmica del 897 i fou enterrat al monestir de Santa Maria de Ripoll. Els fets històrics i la llegenda es barregen en la seva biografia, recollida pels monjos del monestir de Santa Maria de Ripoll en la saga catalana Gesta Comitum Barchinonensium. Al llarg dels segles i seguint les antigues cròniques medievals dels reis d'Aragó, se n'ha glorificat la memòria servant el seu record i considerant-lo el fundador de Catalunya, perquè ja des del 1380 fou anomenat «pare de la pàtria».[2] http://elcami.cat/sites/default/fitxers/camipedia/imatges/pintura_guifre-escut_0.jpg
1035
% complete
Va estar casada des del 991[4][n. 2] amb el comte de Barcelona Ramon Borrell, amb qui cogovernà fins que morí el 1017; el seu difunt marit li donà en escriptura testamentària el condomini dels tres comtats en violarium per tota la vida, de manera que governà en solitari com a regent durant la minoria d'edat de son fill (1017-1021), i a partir d'aleshores cogovernà amb aquest en qualitat de copropietària. Amb tot, ràpidament, varen sorgir desavinences entre tots dos, que no es resolgueren fins al repartiment del domini: foren per a son fill Berenguer Ramon I els comtats de Barcelona i Osona, i per a Ermessenda el comtat de Girona. Però son fill morí sobtadament el 1035 llegant els seus dominis als seus descendents, moment en el qual Ermessenda tornà a fer valdre el seu condomini per assumir la regència primer (1035-1039), i cogovernar amb el seu nét després. http://www.pedresdegirona.com/Imatges3/ermessenda_llegendes.jpg
1064 - 1162
% complete
1076
% complete
Era fill de Ramon Berenguer I de Barcelona i d'Almodis de la Marca i germà, probablement bessó, de Berenguer Ramon II. El 1076, a la mort del seu pare, va rebre el comtat de Barcelona juntament amb el seu germà, ja que aquell no havia dividit l'herència. El seu sobrenom és deu a tenir una gran i espessa cabellera rossa http://galeon.com/medievo2/ramonberenIV_lit.jpg
1137
% complete
Ramon Berenguer IV dit "el Sant" (Barcelona, 1101-1102 - lou Borg Sant Dalmatz, 6 d'agost del 1162), fou comte de Barcelona, Girona, Osona, i Cerdanya (1131-1162), príncep d'Aragó i comte de Ribagorça (1137 - 1162) (en llatí, el 12 d'octubre de 1150: Ego Raymundus Berengarii, Dei gratia comes Barchinone, princeps Aragonum atque Illerde ac Dertuse marchio). A Provença, on fou regent, s'esmenta com a Ramon Berenguer III http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/1/1f/Ram%C3%B3n_Berenguer_IV.jpg
1162
% complete
L'any 1162 (MCLXII) fou un any iniciat en dilluns pertanyent a l'edat mitjana. S'inicia el regnat d'Alfons el Cast, el primer comte-rei de la CoronaEl Tractat d'Ágreda de 1162 fou signat el 27 de setembre entre el comte-rei Alfons el Cast i Ferran II de Lleó. Aquesta era la primera acció del jove http://2.bp.blogspot.com/-ZlKmpKYF_0k/VMavzbO6HVI/AAAAAAAAEuU/SwJMgk5QSBE/s1600/ARG.Alfonso%2BI.jpg
1162 - 1707
% complete
1213
% complete
Jaume el Conqueridor (anomenat també Jaume I d'Aragó) (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol http://www.laguia2000.com/wp-content/uploads/2007/06/jaime-i-conquistador.jpg
1291
% complete
Jaume II és el nom dels següents personatges: Jaume el Just (1267 - 1327), Jaume I de Sicília, II d'Aragó i III de Mallorca, comte de Barcelona i rei http://mirador.webcindario.com/jaume_ii_de_mallorques.jpg
1410
% complete
Martí I és el nom dels següents personatges: Martí l'Humà (Girona, 1356 - Barcelona, 1410), sobirà de la Corona d'Aragó Papa Martí I (Todi, Úmbria - QuersonèsMartí l'Humà o l'Eclesiàstic (dit també Martí I d'Aragó i Martí I de Catalunya-Aragó) (Perpinyà, 29 de juliol de 1356 - Barcelona, 31 de maig de 1410)
https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f9/Mart%C3%ADn_I_de_Arag%C3%B3n.jpg/245px-Mart%C3%ADn_I_de_Arag%C3%B3n.jpg
1412
% complete
Ferran I d'Aragó, anomenat el d'Antequera, de Trastàmara, el Just i l'Honest (Medina del Campo, Castella, 27 de novembre de 1380 - Igualada, 2 d'abril de 1416), fou infant de Castella, i després rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya i (nominal) de Còrsega, duc (nominal) d'Atenes i de Neopàtria, comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1412[1] - 1416), i regent de Castella (1406 - 1416), on també ocupava els títols de senyor de Lara, duc de Peñafiel i comte de Mayorga, i (per matrimoni) els de comte d'Alburquerque i de Ledesma i senyor de Castro de Haro. Fou el primer monarca catalanoaragonès de la dinastia dels Trastàmara.
Entre el seu heretatge d'infant de Castella i el patrimoni que li aportà la seva muller Elionor d'Alburquerque, anomenada la Ricahembra, reuní uns dominis extensíssims, en els quals es fonamentà la seva força política i, després, la dels seus fills, coneguts com els Infants d'Aragó. http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c4/Ferrando_I_d%27Arag%C3%B3n.jpg/209px-Ferrando_I_d%27Arag%C3%B3n.jpg
1458
% complete
Es va casar amb Maria López de Gurrea Torrelles anomenada "la Ricahembra" en 1479, qui infantà Alfons VII de Ribagorça (1487) qui fou duc de Luna i comte de Ribagorça. En enviudar Joan en 1492, passà a ser cavaller de Malta i fou castellà d'Amposta en 1506. En 1495 va ser nomenat primer duc de Luna, títol creat pel seu oncle Ferran el Catòlic expressament per a ell. És a través del rei Ferran que arribà a lloctinent de Catalunya el 8 d'octubre de 1496 i hi serà fins al 1506 en què passa a substituir al Gran Capità com a lloctinent i virrei de Nàpols entre 1507 i 1509.https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/ac/268_Bas%C3%ADlica_de_Montserrat%2C_acc%C3%A9s_a_l%27atri%2C_sepulcre_de_Joan_d%27Arag%C3%B3.JPG/225px-268_Bas%C3%ADlica_de_Montserrat%2C_acc%C3%A9s_a_l%27atri%2C_sepulcre_de_Joan_d%27Arag%C3%B3.JPG
1479
% complete
El 1468 fou nomenat rei de Sicília pel seu pare, i al morir el seu cosí, l'infant Alfons de Castella (1468) i en ser reconeguda la infanta Isabel de Castella, la seva cosina i germanastra d'Enric IV de Castella, com a hereva de Castella, Joan II d'Aragó va posar tota la seva habilitat per aconseguir el matrimoni de Ferran amb la princesa castellana, que es va realitzar 19 d'octubre de 1469 a la catedral de Valladolid, Castella. A la mort d'Enric IV el 1474 va provocar una Guerra civil a Castella entre els partidaris d'Isabel, neboda del rei, i els de Joana la Beltraneja, la seva filla. Ferran aconseguí els favors de la noblesa castellana i el proclamaren coorregent de Castella amb tots els mateixos drets que Isabel gràcies a la Concòrdia de Segòvia (1475). Ferran va participar llavors d'una manera definitiva en la direcció militar de les tropes enfrontades a les de Joana la Beltraneja, que només tingueren el suport del seu marit, Alfons V de Portugal. El 1479, pel Tractat d'Alcaçovas, Joana va renunciar al tron en favor d'Isabel i es va recloure en un convent a Coïmbra. El mateix any, Ferran va succeir el seu pare com a comte de Barcelona i rei d'Aragó.http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/2d/Michel_Sittow_004.jpg/275px-Michel_Sittow_004.jpg