La Restauració

• Partit Republicà Federal (1868) (1880 reagrupament)
• Partit Possibilista (1879)
• Partit Republicà Progressista (1880)
• S. Conservador (1878)
• Partit Centralista (1887)

Proclama la fi de la Primera República.

La monarquia és la única via per concloure la crisi
del període revolucionari i la defensa del liberalisme.

El general Martínez Campos, a Sagunt, proclama a Alfons XII rei d'Espanya. Règim reconegut per les potències extrangeres.

1.Flexible ( encara que canviï el partit polític en el poder la constitució pot seguir vigent)
Ambigua i poc definida.
2.Monarquia constitucional: Cap de l’exèrcit i del govern
3.Sobirania compartida:
-Rei (corona) Inviolable, poder executiu (exercia per mitjà del govern)
anomena i destitueix ministres, govern
Iniciativa legislativa, dret de vet sobre el Parlament, dissoldre Corts
-Corts: bicamerals, Senat (vitalici i elitista)
Congrés (Sufragi segons el govern). 5 anys de mandat.
4.Drets individuals i llibertats: la seva regulació es remetia lleis posteriors.
5.Catolicisme religió oficial, tolerància a altres religions en ús privat. Pressupost pel culte i clergat.
Església té el monopoli de l’educació: participar en la configuració dels valors i mentalitat de l’època

liderat per Cánovas del Castillo. Hereu del moderantisme, l’unionisme i part del progressisme de l’època isabelina. Representa a la burgesia latifundista financera, l’aristocràcia i als catòlics no integristes. Adhesió de l’episcopat. Es preocupa per l’ordre i els valors estalberts.

liderat per Mateo Sagasta. Uneix major part dels progressistes i alguns republicans desencisats i demòcrates moderats. Representa sectors de la burgesia industrial i comercial, funcionaris i professions liberals. Es centra en l’educació i les reformes socials. Neix com a necessitat de l’alternança del Partit Conservador, ja que havia d’existir una oposició parlamentària amb un programa polític similar.

Consisteix en el compromís de
conservadors i liberals Conservar el sistema: Mantenir la monarquia.
Respectar els torns polítics.
Conserves les mesures legislatives

l'agost de 1897 va morir assassinat al balnerai de Santa Àgueda el president del govern espanyol Antonio CÁNOVAS DEL CASTILLO a mans de l'anarquista ANGIOLILLO

 Pèrdues econòmiques: alteració de les finances, la Hisenda pública i encariment dels preus (les
classes humils les més afectades).

Pèrdues humanes: les humils, de nou, les més afectades. Les classes benestants es deslliuraven del
servei militar pagant 9€. Van anar 200.000 soldats i en moriren 50.000.

No crisi política immediata, però col·laborà a la desintegració del règim a causa de l’embranzida dels
nacionalismes perifèrics i el moviment obrer.

Cultural: aparició de la Generació del 98 (escriptors i poetes, com Valle-Inclán, Unamuno o Pío Baroja
que critiquen la línia política i l’endarreriment espanyol, amb un marcat to de pessimisme).

Morals: pèrdua de l’Imperi.

Aparició d’una consciència crítica, com la de Joaquim Costa que exigeix una regeneració política,
econòmica, social i ideològica.

Partit Republicà Democràtic Federal (Pi i Margall, Valentí Almirall)

Valentí Almirall hi projecta les seves idees.

Defensa del Dret Civil català vs Codi Civil (estatal)
Iniciar les gestions per construir una acadèmia de la llengua catalana
Formar una entitat per difondre el catalanisme

Federals i moderats i apolítics de La Renaixença.
Defensa de la particularitat catalana, evitant adscripció política. Voluntat d’implicar la burgesia catalana en el projecte polític català i crear un bloc de poder que desplacés les classes dirigents espanyoles que controlaven els partits polítics del sistema de la Restauració.

Crítica al centralisme burgès català (partits dinàstics).
Cooficialitat llengua catalana i castellana.
Conservació del Dret civil català.
Catalunya com entitat global al marge de les divisions provincials.
Política econòmica proteccionista; els convenis lliurecanvistes afectaven als interessos de la burgesia catalana.

És un intent fracassat d’unir la burgesia conservadora amb el federalisme. 1887 s’escindiren els sectors més conservadors: Lliga de Catalunya.
Lliurat a Alfons XII
“Memoria en defensa de los intereses materiales y morales de Cataluña”:
Reclama el proteccionisme davant la firma d’un tractat comercial amb Anglaterra per part del govern espanyol.
Salvar el Dret Civil Català front la reforma del Codi Civil Espanyol
Defensa del sistema administratiu català, contra la uniformització espanyola
Defensa de la llengua catalana

Primer document polític catalanista.
Primera actuació conjunta de la burgesia catalana en el marc d’una política catalanista

Bases el catalanisme progressista

Angel Guimerà juntament amb Centre Escolar Catalanista
(Enric Prat de la Riba, Josep Puig i Cadafalch)
Ideologia conservadora, és un partit polític monàrquic amb formulació nacionalista però no separatista que demana la oficialitat del català, el proteccionisme, execució d’una política catalanista i defensa del dret civil català.
Sintonitza amb la burgesia que es va desvinculant dels partits dinàstics.
Apareix en una etapa conflictiva: atemptats terroristes, Guerra de Cuba,..

(reivindicacions autonòmiques)

que va aconseguir un redactat del Codi Civil respectuós amb el Dret Civil Català. Presentat com la primera victòria de la Lliga

Associació de grups polítics i culturals catalanistes
Objectius: propagar les idees regionalistes i redactar un programa comú per a tots els grups catalanistes.
Base social: burgesia catalanista i conservadora que provenia de la Catalunya rural, petits propietaris, comerciants, professions liberals, intel·lectuals de tota Catalunya.
Triomf de les tesis catalanistes que posaven èmfasi en l’obtenció d’un ampli autogovern per a Catalunya, sobre les regionalistes que volien una organització descentralitzada per a tot l’Estat
La burgesia s’implica molt més en el catalanisme
Bases per a la Constitució Regional Catalana -> Les Bases de Manresa (1892)

Bases per a la Constitució Regional Catalana
Consta de dues parts. La primera tracta del poder central, que es configurava com a federal, i de les seves atribucions a Catalunya.
La segona part (corresponent a les 16 bases restants) tracta del poder regional català. S’hi defensa la plana sobirania de Catalunya en el govern interior i la possessió de competències absolutes en matèria legislativa, educació, justícia, ordre públic, encunyació de moneda..... . Proclama l’oficialitat de la llengua catalana i estableix que els càrrec públics a Catalunya només podran ser exercits per catalans. Proposa el restabliment de les velles institucions catalanes com l’Audiència de Catalunya i les Corts, que haurien de ser escollides per sufragi corporatiu i la vinculació de Catalunya a Espanya a partir d’un pacte entre la Corona i aquests institucions.
Aquestes bases tenien un caràcter medievalitzant i presentaven un regionalisme tradicionalista i corporatiu.
Mai no es dugué a la pràctica.

Federació de Treballadors de la Regió Espanyola (Anarquista)

A Andalusia

Sindicat socialista

Paulí Pallàs (cambrilenc) va atemptar contra MARTÍNEZ CAMPOS llençant dues bombes quan el general passava revista a les tropes de Barcelona i amb el resultat d'un guàrdia civil mort i diversos ferits. Aquest va ser l'inici d'una cadena d'atemptats que va provocar una resposta repressiva sense precedents contra l'anarquisme. PALLÀS fou jutjat per un consell de guerra i afusellat a Montjuïc el 7 d'octubre

l'anarquista aragonès Santiago SALVADOR, llençà les dues famoses bombes Orsini sobre la platea del Liceu, en plena representació de l'òpera Guillem Tell. L'atemptat tingué un ressò brutal a Barcelona, Catalunya i a la resta d'Europa.
Les bombes causaren la mort de vint-i-cinc persones i en feriren més de trenta-cinc. L'autor de l'atemptat aconseguí fugir de la ciutat gràcies a la xarxa anarquista que li donava suport i cobertura, però fou detingut a Saragossa i executat juntament amb altres sis dirigents del moviment obrer (la implicació dels quals en els actes del Liceu mai va ser provada).Arrel d'aquests actes Barcelona va sotmetre's a una espiral de por i histèria, que tingué com a conseqüència una repressió brutal per part de les autoritats i que es traduí en la suspensió de les garanties constitucionals (ja de per si força malmeses), la demanda per part dels grups polítics conservadors de penes dures i exemplars contra els dirigents de l'obrerisme i l'aplicació de lleis especials contra el moviment anarquista. Els efectes d'aquesta política comportaren un període de certa "tranquil·litat" durant els anys 1894 i 1895, trencats el 1896 amb l'atemptat contra la processó de Corpus al carrer Canvis Nous

La tercera acció sagnant de l'anarquisme radical barceloní es va produir arrel de la bomba contra la processó de Corpus de 1896 al carrer Canvis Nous, amb el resultat de sis morts i una quarantena de ferits.