La Restauració

1875-1898

Regnats

Regnat d'Alfons XII (1875-1885)

1875 - 1885

Regència de Maria Cristina (1885-1902)

1885 - 1902

Govern

Cánovas (conservadors)

1875 - 1881

Sagasta (liberals)

1881 - 1883

Cánovas

1884 - 1885

Sagasta (Parlament llarg)

1885 - 1890

Aconsegueix: Liberalització econ. del règim: Codi de Comerç (1885; suport al desenvolupament capitalista) i Codi Civil (1889)
Busca: Reformisme social-> Llei d’associacions (1887): afavoreix el desenvolupament de forces antidinàstiques
Abolició esclavitud a Cuba
Sufragi Universal masculí (1890): del 5% al 27% ;aplicació pràctica limitada pel frau.
Llei del Jurat
Però:El partit liberal
s’oposa a
Autonomisme cubà
Regionalisme
Reforma militar: pretenia implantar els servei militar obligatori i els ascensos per mèrits

Cánovas

1890 - 1892

Política proteccionista: va satisfer els interessos ind. Catalans i bascos, i burgesia cerealista castellana.
Escassa atenció als problemes socials
Llei antiterrorista de 1894, contra l’anarquisme

Sagasta

1892 - 1895

Cánovas

1895 - 1897

Conflictes

Guerra de Cuba - Guerra llarga

1868 - 1878

Havia començat el 1868 amb el “Grito de Yara” (Carlos Manuel Céspedes, amb els famós “Viva Cuba libre!).
La fi de la guerra carlina permet enviar tropes a Cuba (25.000)
El general Martínez Campos acaba amb el conflicte mitjançant l’actuació de l’exèrcit i la negociació política
Acaba el 1878, amb la Pau de Zanjón (Martínez Campos): amnistia dels insurrectes, abolició de l’esclavitud i la promesa de reformes polítiques i administratives. L’incompliment de les reformes i les promeses provocarà l’inici de la Guerra Chica (1895-1898).

3ª Guerra Carlina

1872 - 1876

Iniciada amb el nomenament d’Amadeu de Savoia com a rei d’Espanya.
La Restauració dels borbons priva la causa carlina de part de la seva hipotètica legitimitat.
Alguns dels seus personatges (Ramon Cabrera) acaben reconeixent Alfons XII; amnistia (adhesió a la monarquia constitucional)
A Catalunya finalitza al 1875, vençuts per Martínez Campos a la zona central de Catalunya, País Valencià i Aragó. Carlisme català: posicions autonomistes (oposició mesures centralistes i uniformistes del govern liberal, i defensa furs i privilegis tradicionals
Al País Basc i Navarra fins al 1876. Carles VII travessa la frontera cap a França i finalitza la guerra.
Conseqüència:
abolició del règim foral al País Basc i Navarra, i queden subjectes al pagament d’impostos i al servei militar.
substitució del règim foral basc i navarrès pel concert econòmic: autonomia fiscal per la qual les províncies basques pagarien anualment a l’administració central una determinada quanitat recaptada directament per les diputacions.

Guerra Chica (Cuba i Filip.)

1895 - 1898

Cuba:
1895 Inici de la revolta independentista (Grito de Baire)
José Martí (1892: funda Partido Revolucionario Cubano)
Gran suport popular a la insurrecció nacional
conflicte
Novetats
Conflicte zona occidental de l’illa: la més rica; cubans fan la tàctica de terra cremada
(aniquilar Cuba es vèncer l’enemic)
Recolzament dels EUA als independentistes (ja havien penetrat econòmicament a l’illa)
Resposta d’Espanya
Guerra de guerrilles; punts forts insurrectes: condicions del clima, coneixement del terreny i recolzament
dels camperols
1r fracassà la via pactista
de Martínez Campos
2n repressió brutal de Weyler: concentració de la població rural i reforç de les trochas.
Assessinat Cànovas (1897)
3r: estratègia de conciliació (govern
liberal): concessió autonomia, sufragi
universal i igualtat de drets entre insulars
i peninsulars, i autonomia aranzelària
“trochas
Fracassà: els independentistes (que ja tenen el suport dels EUA) es neguen a
acceptar la fi de la hostilitat.

A les Filipines
Cal tenir en compte
Neix un
Presència espanyola inferior
Domini de les ordres religioses
Enclavament important de comerç amb Xina
Explotació d’alguns recursos naturals (fusta, tabac,
espècies).
El govern espanyol hi actuava amb molta repressió
Moviment independentista
José Rizal (Lliga Filipina): Reprimit i afusellat
Societat secreta (Katipunan)

Voladura creuer Maine

Feb 12, 1898

No se sap si provocat pels espanyols o intencionat per part dels americans per tenir un motiu per declarar la guerra.

EUA declara la guerra a Esp.

Apr 25, 1898

EUA: posa en marxa el projecte imperialista

Espanya: conscient de la seva debilitat, accepta el duel. Eufòria patriòtica i
bèl·lica

Derrotes espanyoles:
Cavite (Filipines)
Maig 1898

Santiago de
Cuba
(3/7/ 1898)

Desembarcament Puerto Rico
(25/7/1898)

Tractat de París

Dec, 1898

Puerto Rico, Filipines, Illa de Guam :
cedits a EUA
Cuba independent però sota control
nord-americà

Venda a Alemanya de les illes
Marianes i illes de Palau
(Micronesia)

Fi de l’imperi espanyol
i inici del nord-americà

Política

Organització de l'Oposició

1868 - 1887
  • Partit Republicà Federal (1868) (1880 reagrupament)
  • Partit Possibilista (1879)
  • Partit Republicà Progressista (1880)
  • S. Conservador (1878)
  • Partit Centralista (1887)

Cop del general Pavía

Jan 1, 1874

Proclama la fi de la Primera República.

Manifest de Sandhurst

Dec 1, 1874

La monarquia és la única via per concloure la crisi
del període revolucionari i la defensa del liberalisme.

Cop del gral. Martínez

Dec 29, 1874

El general Martínez Campos, a Sagunt, proclama a Alfons XII rei d'Espanya. Règim reconegut per les potències extrangeres.

Creació del Partit Conservador (1876-1931)

1876

liderat per Cánovas del Castillo. Hereu del moderantisme, l’unionisme i part del progressisme de l’època isabelina. Representa a la burgesia latifundista financera, l’aristocràcia i als catòlics no integristes. Adhesió de l’episcopat. Es preocupa per l’ordre i els valors estalberts.

Constitució

1876

1.Flexible ( encara que canviï el partit polític en el poder la constitució pot seguir vigent)
Ambigua i poc definida.
2.Monarquia constitucional: Cap de l’exèrcit i del govern
3.Sobirania compartida:
-Rei (corona) Inviolable, poder executiu (exercia per mitjà del govern)
anomena i destitueix ministres, govern
Iniciativa legislativa, dret de vet sobre el Parlament, dissoldre Corts
-Corts: bicamerals, Senat (vitalici i elitista)
Congrés (Sufragi segons el govern). 5 anys de mandat.
4.Drets individuals i llibertats: la seva regulació es remetia lleis posteriors.
5.Catolicisme religió oficial, tolerància a altres religions en ús privat. Pressupost pel culte i clergat.
Església té el monopoli de l’educació: participar en la configuració dels valors i mentalitat de l’època

Creació del Partit liberal (1880-1931)

1880

liderat per Mateo Sagasta. Uneix major part dels progressistes i alguns republicans desencisats i demòcrates moderats. Representa sectors de la burgesia industrial i comercial, funcionaris i professions liberals. Es centra en l’educació i les reformes socials. Neix com a necessitat de l’alternança del Partit Conservador, ja que havia d’existir una oposició parlamentària amb un programa polític similar.

Pacte del Pardo

1885

Consisteix en el compromís de
conservadors i liberals Conservar el sistema: Mantenir la monarquia.
Respectar els torns polítics.
Conserves les mesures legislatives

Exposició Universal Barcelona

1888

Eleccions per sufragi universal masculí

1891

Assassinat Cánovas

1897

l'agost de 1897 va morir assassinat al balnerai de Santa Àgueda el president del govern espanyol Antonio CÁNOVAS DEL CASTILLO a mans de l'anarquista ANGIOLILLO

Pèrdua colònies d'ultramar

1898

 Pèrdues econòmiques: alteració de les finances, la Hisenda pública i encariment dels preus (les
classes humils les més afectades).

Pèrdues humanes: les humils, de nou, les més afectades. Les classes benestants es deslliuraven del
servei militar pagant 9€. Van anar 200.000 soldats i en moriren 50.000.

No crisi política immediata, però col·laborà a la desintegració del règim a causa de l’embranzida dels
nacionalismes perifèrics i el moviment obrer.

Cultural: aparició de la Generació del 98 (escriptors i poetes, com Valle-Inclán, Unamuno o Pío Baroja
que critiquen la línia política i l’endarreriment espanyol, amb un marcat to de pessimisme).

Morals: pèrdua de l’Imperi.

Aparició d’una consciència crítica, com la de Joaquim Costa que exigeix una regeneració política,
econòmica, social i ideològica.

Catalanisme

Creació PRDF

1868

Partit Republicà Democràtic Federal (Pi i Margall, Valentí Almirall)

Diari Català

1879

Valentí Almirall hi projecta les seves idees.

1er Congrés Catalanista

1880

Defensa del Dret Civil català vs Codi Civil (estatal)
Iniciar les gestions per construir una acadèmia de la llengua catalana
Formar una entitat per difondre el catalanisme

Creació Centre Català

1882

Federals i moderats i apolítics de La Renaixença.
Defensa de la particularitat catalana, evitant adscripció política. Voluntat d’implicar la burgesia catalana en el projecte polític català i crear un bloc de poder que desplacés les classes dirigents espanyoles que controlaven els partits polítics del sistema de la Restauració.

2on Congrés Catalanista

1883

Crítica al centralisme burgès català (partits dinàstics).
Cooficialitat llengua catalana i castellana.
Conservació del Dret civil català.
Catalunya com entitat global al marge de les divisions provincials.
Política econòmica proteccionista; els convenis lliurecanvistes afectaven als interessos de la burgesia catalana.

Memorial de Greuges

1885

És un intent fracassat d’unir la burgesia conservadora amb el federalisme. 1887 s’escindiren els sectors més conservadors: Lliga de Catalunya.
Lliurat a Alfons XII
“Memoria en defensa de los intereses materiales y morales de Cataluña”:
Reclama el proteccionisme davant la firma d’un tractat comercial amb Anglaterra per part del govern espanyol.
Salvar el Dret Civil Català front la reforma del Codi Civil Espanyol
Defensa del sistema administratiu català, contra la uniformització espanyola
Defensa de la llengua catalana

Primer document polític catalanista.
Primera actuació conjunta de la burgesia catalana en el marc d’una política catalanista

Lo Catalanisme

1886

Bases el catalanisme progressista

Creació Lliga de Catalunya

1887

Angel Guimerà juntament amb Centre Escolar Catalanista
(Enric Prat de la Riba, Josep Puig i Cadafalch)
Ideologia conservadora, és un partit polític monàrquic amb formulació nacionalista però no separatista que demana la oficialitat del català, el proteccionisme, execució d’una política catalanista i defensa del dret civil català.
Sintonitza amb la burgesia que es va desvinculant dels partits dinàstics.
Apareix en una etapa conflictiva: atemptats terroristes, Guerra de Cuba,..

Missatge a la Regent

1888

(reivindicacions autonòmiques)

Campanya del Dret Català

1889

que va aconseguir un redactat del Codi Civil respectuós amb el Dret Civil Català. Presentat com la primera victòria de la Lliga

Creació Unió Catalanista

1891

Associació de grups polítics i culturals catalanistes
Objectius: propagar les idees regionalistes i redactar un programa comú per a tots els grups catalanistes.
Base social: burgesia catalanista i conservadora que provenia de la Catalunya rural, petits propietaris, comerciants, professions liberals, intel·lectuals de tota Catalunya.
Triomf de les tesis catalanistes que posaven èmfasi en l’obtenció d’un ampli autogovern per a Catalunya, sobre les regionalistes que volien una organització descentralitzada per a tot l’Estat
La burgesia s’implica molt més en el catalanisme
Bases per a la Constitució Regional Catalana -> Les Bases de Manresa (1892)

Bases de Manresa

1892

Bases per a la Constitució Regional Catalana
Consta de dues parts. La primera tracta del poder central, que es configurava com a federal, i de les seves atribucions a Catalunya.
La segona part (corresponent a les 16 bases restants) tracta del poder regional català. S’hi defensa la plana sobirania de Catalunya en el govern interior i la possessió de competències absolutes en matèria legislativa, educació, justícia, ordre públic, encunyació de moneda..... . Proclama l’oficialitat de la llengua catalana i estableix que els càrrec públics a Catalunya només podran ser exercits per catalans. Proposa el restabliment de les velles institucions catalanes com l’Audiència de Catalunya i les Corts, que haurien de ser escollides per sufragi corporatiu i la vinculació de Catalunya a Espanya a partir d’un pacte entre la Corona i aquests institucions.
Aquestes bases tenien un caràcter medievalitzant i presentaven un regionalisme tradicionalista i corporatiu.
Mai no es dugué a la pràctica.

Moviment Obrer

Fundació oficial PSOE

1879

Creació de FTRE

1881

Federació de Treballadors de la Regió Espanyola (Anarquista)

Mano Negra

1883

A Andalusia

Fundació UGT

1888

Sindicat socialista

Atemptat contra Martínez Campos

Sep 24, 1893

Paulí Pallàs (cambrilenc) va atemptar contra MARTÍNEZ CAMPOS llençant dues bombes quan el general passava revista a les tropes de Barcelona i amb el resultat d'un guàrdia civil mort i diversos ferits. Aquest va ser l'inici d'una cadena d'atemptats que va provocar una resposta repressiva sense precedents contra l'anarquisme. PALLÀS fou jutjat per un consell de guerra i afusellat a Montjuïc el 7 d'octubre

Atemptat al Liceu

Dec 7, 1893

l'anarquista aragonès Santiago SALVADOR, llençà les dues famoses bombes Orsini sobre la platea del Liceu, en plena representació de l'òpera Guillem Tell. L'atemptat tingué un ressò brutal a Barcelona, Catalunya i a la resta d'Europa.
Les bombes causaren la mort de vint-i-cinc persones i en feriren més de trenta-cinc. L'autor de l'atemptat aconseguí fugir de la ciutat gràcies a la xarxa anarquista que li donava suport i cobertura, però fou detingut a Saragossa i executat juntament amb altres sis dirigents del moviment obrer (la implicació dels quals en els actes del Liceu mai va ser provada). Arrel d'aquests actes Barcelona va sotmetre's a una espiral de por i histèria, que tingué com a conseqüència una repressió brutal per part de les autoritats i que es traduí en la suspensió de les garanties constitucionals (ja de per si força malmeses), la demanda per part dels grups polítics conservadors de penes dures i exemplars contra els dirigents de l'obrerisme i l'aplicació de lleis especials contra el moviment anarquista. Els efectes d'aquesta política comportaren un període de certa "tranquil·litat" durant els anys 1894 i 1895, trencats el 1896 amb l'atemptat contra la processó de Corpus al carrer Canvis Nous

Atemptat del Corpus

1896

La tercera acció sagnant de l'anarquisme radical barceloní es va produir arrel de la bomba contra la processó de Corpus de 1896 al carrer Canvis Nous, amb el resultat de sis morts i una quarantena de ferits.