LITERATURA CATALANA EIX (DUNA ANDREU I PAULA UREÑA) AMB AUTORS

AUSIÀS MARC - nascut a Gandia, formava par d'una família de poetes i cavallers, visqué com a senyor feudal, propietari de terres. La seva obra poètica trenca amb la tradició provençal per la temàtica i per la intensitat dels sentiments i les reflexions que expressa. Tot i això la seva poesia encara manté trets medievals tant pel que fa en la mètrica com en l'ús del senhal per adreçar-se a la dama. Una de les seves obres és '' Poema XIII «Colguen les gents ab alegries festes »

És difon per tot Europa, de manera desigual, el Renaixement, moviement que en poesia va estar determinat per la revolució lírica iniciada per Petrarca. La seva influència va penetrar amb èxit en la literatura castellana a travès de Joan Boscà i arriba també a la poesia catalana a travès de Pere Serafí, el qual seves obres mostren influències del Petrarca, Ausiàs MArc i la poesia popular.

Pere Serafí: va néixer el 1534 i va morir a Barcelona el 1567. va ser un poeta i pintor català del Renaixement. Pel que fa a la seva obra literaria al 1560 va col·labora amb un sonet a l’edició de l’obra d'Ausiàs Marc. En les seves obres, utilitza formes poètiques pròpies del Renaixement. És autor de sonets, madrigals, octaves rimades, epístoles, emblemes (comentaris de dibuixos), cançons i poemes. Dos anys abans de la seva mort, va recollir la seva obra poètica anomenda ‘’Dos llibres de poesia vulgar en llengua catalana’’ que conté un total de cent setanta poemes.

El Renaixement és el nom donat al segle XIX a un ampli moviment cultural que es va produir a Europa Occidental durant els segles XV i XVI. En aquesta època es reflecteixen els ideals humanistes. També el Renaixement és un moviment que en poesía va estar determinat per la revolució lírica iniciada per Petrarca. Aquesta nova etapa va plantejar una nova forma de veure el món i l'ésser humà, l'interès per les arts, la política i les ciències, revisant el teocentrisme medieval i substituint-lo per un cert antropocentrisme.

Estefania de Requesens i Roís de Liori: no se sap la seva data de naixement, només l’any (1504), a Molins de Rei i va morir el 25 d’abril de 1549 a Barcelona. Un dels seus treballs reconeguts és l’epistolari amb la seva mare des de la cort (1534-1540). Es tracta de 90 cartes, d’aquesta manera van mantenir una relació a distància. Aquestes cartes recullen un testimoni de la vida a la cort de Carles I.

Cristòfor Despuig - Col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa
Miquel Comalada - Espill de la vida religiosa (15115)

Josep Romaguera: va néixer el 1642 a Barcelona i va morir al 1723. És l’autor de l’únic llibre d’emblemes en català, l’Atheneo de grandesa. Les seves altres obres consten de diversos sermons en castellà i alguns plecs solts poètics; les altres obres (com la segona i tercera parts de l'Atheneo) s'han perdut. L'estil de la seva obra és típic del barroc. Reivindica l’ús del català com a llengua literària i es queixava de l’estat del català del temps.

Durant aquest segle, la poesía catalana segueix els models del barroc castellà. Els poetes principals d’aquesta època s’agrupen sota el nom d’Escola Poètica Castellana, ja que l’assimilació de les influències castellanes és molt obvia.La poesia catalana d’aquesta època segueix els models del Barroc castellà, tant pel que fa en la mètrica com als temes. Els seus representants més destacats són Francesc Fontanella, Josep Romanguera i especialment, Francesc Vincent Garcia (Rector de Vallfogona).

BARROC: A més d’un període artístic fou un moviment cultural que es va estendre a la literatura, l'escultura, la pintura, l'arquitectura i les arts escèniques des del 1600 fins a 1700. El període del Barroc se situa entre els períodes del Renaixement i el Neoclàssic. Va estar molt de moda en les monarquies absolutistes, ja que n'emfasitzava l'autoritat, riquesa i estil de vida. Va ser un moviment que va impulsar un estil artístic que es dirigís no sols a les elits, sinó al poble illetrat. Així, en òpera, dansa, teatre, pintura i arquitectura.

Francesc Vincent Garcia (Rector de Vallfogona): va néixer l’any 1582 a Tortosa i va morir el 6 de setembre de l’any 1623 a Vallfogona de Riucorb. Va ser un poeta i eclesiàstic català i el primer gran escriptor de la literatura catalana barroca. La seva obra compta amb diversos gèneres: poesía, teatre, prosa. Dins del seu estil, destaca l’erotisme, tema tabú a les literatures occidentals de l’època, de forma moderna amb pornografia amb escenes sexual. La seva poesía era molt artificios i elegant, com el sonet A una hermosa dama de cabell negre que se pentinava en un terrat ab una pinta de marfil o les Dècimes d’un galan a les llàgrimes d’una dama. Va ser imitat per altres autors catalans del segle XVIII, i a la vegada va ser criticat pels mateixos.

Baró de Maldà - Calaix de sastre
Lluís Galiana - Ronda de rondalles

També anomenat el segle de les llums. A Catalunya és caracteritza per un retrocés de l'ús de la llengua catalana en la vida quotidiana i sobretot en la literatura. La major part de l’escassa producció literària en català està escrita en prosa, d’acord amb la tendència general de l’època. En aquesta època van sorgir diferents corrents literaris com ara el neoclassicisme.

NEOCLASSICISME:
És un estil artístic desenvolupat durant el segle XVIII i principis del XIX, com a reacció a les exageracions del Barroc i el Rococó. Utilitza un llenguatge ordenat i clar. El neoclassicisme és precursor del Romanticisme.

Al començament del segle XIX, dos fenomens d'abast europeu van afectar la cultura catalana fins al punt de treure-la del decaïment en la que es trobava feia segles. D'una banda el romanticisme va despertar l'interès pel passat medieval i les tradicions pròpies, alhora que contribuïa a desvetllar la consciència nacional. I d'altre banda la Revolució Industrial va enfortir l'economia i el poder de la burgesia. Aquests diferents factors van generar un moviment anomenat Renaixença, que va impulsar un procés de recuperació lingüística i literària.

NATURALISME : Va ser un moviment del segle XIX en la literatura. Pretén ser lo més realista possible i inclou aspectes que no havien aparegut fins al moment en les obres; classes socials desfavorides, problemes, malalties, temes sexuals… Els autors fan hipòtesis explicatives i també són molt detallistes.

Jacint Verdaguer: va néixer a Osona el 17 de maig de 1845 i va morir a Barcelona al 10 de juny de 1902. Va ser un poeta romàntic català. És una de les grans figures de la Catalunya moderna. Les seves fórmules temàtiques i estètiques del romanticisme són presents en la seva obra poètica, que comprèn dos grans poemes èpics, l’Atlàntida i Canigó, i una variada producció lírica.

REALISME : És un corrent artístic del segle XIX, que intenta plasmar la realitat a les obres d’art. Es caracteritza per ser tan objectiu i pel rebuig al món de la fantasia i dels somnis. El quotidià és el tema central, exposant problemes polítics, humans i socials. Els temes són contemporanis de la seva època i solen mostrar una crítica social.

ROMANTICISME
S’origina a Alemanya a final del segle XVIII i a inicis del segle XIX , com a moviment literari però més tard passa a totes les arts. Tenia un caràcter revolucionari i trenca amb les convencions socials de l’època, i també trenca amb la tradició, amb l’ordre i la jerarquia dels valors culturals i socials.

Antoni Bofarull - Orfeneta de Menàrguens (1862)
Narràs Oller - La Bojeria (S.XIX-S.XX)
Victor Català - Drames Rural (S.XIX-S.XX)

Joan Amades - FOlklore de Catalunya
Eugeni d'Ors - La Ben plantada (1991)
Mercè Rodoreda - Aloma
- Semblava de seda i altres contes (1978)
- La plaça del diamant (1962)
Josep Pla - EL quader gris (1966)
Pere Calders - Aquí descansa nevares (1962)
- Unitats de xoc
- Invasió Suntil i altres contes (1978)

La modernitat és la paraula clau. Aquesta modernitat s’aplica a les arts. A principis del segle XX conviuen: renaixença, modernisme, noucentisme i avantguardes. Van haver-hi moltes tendències, però les que van destacar més van ser: la dels que apostaren per una poesia rupturista, de caràcter experimental; i la dels poetes compromesos amb la realitat social.

AVANTGUARDISME : Introdueix elements innovadors respecte de les formes tradicionals. També hi ha una gran preocupació per trobar recursos que trenquin els sistemes més acceptat de representació al teatre, pintura, literatura, cinema, etc.

Va ser un moviment cultural a finals del segle XIX i al començament del segle XX. Un dels símbols més importants n’és el cigne. S’interessa per les ciències ocultes. En la narrativa, s’oposa al realisme. Introdueix el personatge de la dona fatal, que porta els homes al plaer i a la mort.

NOUCENTISME : Va ser un moviment cultural i ideològic molt popular a Catalunya al segle XX. La novel·la va deixar de ser un gran gènere durant aquesta època. La prosa es basava en relats breus i contes. Els autors més importants van ser Josep Carner i Eugeni d’Ors. El gènere més rellevant era la poesía.

Joan Maragall: va néixer a Barcelona el 10 d’octubre de 1860 i va morir al 20 de desembre de 1911. Va traduir autors clàssics i va ser un dels introductors del vitalisme de Nietzche en la cultura catalana. Veia la poesía com un producte de la inspiració, d’origen diví, i pensava que el poeta havia d’expressar-se de manera espontània. La temàtica de les seves obres és molt diversa. En la seva poesia, sempre hi són presents: l’amor, la natura, el cant a la seva terra i a la seva ciutat, llegenda i herois de Catalunya.

Josep Carner: va néixer a Barcelona el 9 de febrer de 1884 i va morir a Brussel·les el 4 de juny de 1970. És un dels poetes cabdals de la literatura catalana. Va ser un poeta, periodista, autor de teatre i traductor català. Va arribar a utilitzar quaranta-nou pseudònims. Va participar en el projecte cultural del noucentisme.

Jaume Cabré - Les veus del Pamano (2004)