Eix Cronològic - Física i Química

Events

Teoría de l'Atomisme

460

El filòsof grec Leucip de Milet i el seu deixeble, creien que en les divissions succesives de cada un dels 4 elements una de les partícules obtingudes seria tant petita que no és podria divir més, aquesta partícula la van anomenar ÀTOM, i la doctrina que defensava aquest pensament s'anomenava atomisme.

Teoría dels quatre elements.

Approx. 490

El filòsof i polític grec Empèdocles d'Agrigent, creia que l'univers estava format de 4 elements: Aigua, aire, foc i terra.
Aristòtil va adoptar aquesta teoria dient que cada un d'aquest elements, era el resultat de la unió de unes propietats: Calor, sequedat, fred i humitat.
Més tard va afegir un 5é element, l'èter, del qual formats els cels

Teoría Atòmica de Dalton

1766

Segons la Teoría Atòmica de Dalton:
- Els elements químics estan formats per partícules molt petites i indivisibles anomenades àtoms.
- Els àtoms del matei element són iguals tant en massa com en la resta de kes seves propietats
- Els àtoms d'elements diferents són diferents a la resta de les seves propietats
- Els àtoms d'elements diferents s'unneixes entre si per formar compostos

Partícules subatòmiques - L'electró

1831 - 1897

El 1831 el físic i químic Britànic Michael Faraday, va intentar produir descàrreges elèctiques en recipients en què havia fet un biut parcial. Va apreciar només unes dèbils luminescències, perquè el grau del buit del recipient no era elevat.

El 1857 un físic i inventor Alemany Heinrich Geisser, va tenir la idea de fer una bomba de buit connectada a un tub amb dos elèctrodes metàl·lics. En connectar els elèctrodes a un generador elèctric , s'observava una luminescència que unia els dos elèctrodes.

El 1897 una matemàtic i físic britànic J.J Thomson utlitzant un tub de descàrrega de gassos , va observar una dèbil fluorecència en el fons del tub, enfront del càtode, com a conseqüència del xoc d'uns suposats rajos procednts de l'elèctrode negatiu, per la qual cosa ens van anomenar rajos catòdics.

Descobriment del protó

1886

El físic Alemany Eugen Goldstein va descobrir en un tub de rajos catòdics amb el càtode perforat, un fluorecència.
Això nomès pot explicar-se amb l'existència d'unes radiacions de carrèga positiva que viatje en sentit contrari al rojos càtodics,. Aquestes radiacions s'anomenen rajos canals, ja que travessaven els canals del càtode.

Radioactivitat

1896

Va ser descoberta per un físic francés A.H.Becquerel.
La Radioactivitat és va descobrir embolicant une plaques fotogràfiques en un paper negre que no deixava pasar la llm i hhi va deixar un cristall de pechblenda ( un mineral que conté urani ) a sobre. Va observar que les plaques es velaven, per la qual cosa va pensar que l'urani emitia una radiació que travessava el paper protector i velava les fotografies.

Marie Sklodowska Curies va observar que el que emitia la radiació ere l'element urani, i no tot el compost del qual l'urani formava part. A aquest fenomen li va donar el nom de radioactivitat.

Model atòmic de Thomson

1904

J.J Thomson, va idear un model per a l'àtom basant-se en les expreriències dutes a terme en els tubs de descarrèga de gasos.

Aquest model el va anomenar puding de panses. L'àtom era com una esfera uniforme i petita de matèria carregada positivament, en la qual hi havia incrisutats el electrons en un nombre tal que el conjunt era elèctricament neute.
Els electrons tenien una massa molt petita, per tant la carrèga posotiva seria la responsable de quasi tota la massa de l'àtom.

Massa de l'electró

1911

El físic nord-americà Robert Andrews Millikan va mesurar la carrèga de l'electró i , com gràcies a Thomson es coneixia la relació carrèga/massa , es va poder deduir la massa de l'electró.

Model atòmic de Rutherford

1911

El físic i químic Erest Rutherford, va idea un model atòmic basat en l'experiment que es va fer en el laboratori que dirigia ¡. V bomberdejar una làmina molt fina d'un metall amb partícules alfa que procedeien d'un material radioactiu. Aquestes partícules de gran massa i carrèga positiva s'usaven com a projectils.

El resultat d¡aquest model atòmic era que el projectils en xocar amb una làmina fina, rebotessin.

El model atòmic de Rutherford estava format per una petita zona interior amb molta massa i carrèga positiva que va anomenar nucli i en la qual es trobarien protons. També tenia una escorça exterior, que es trobaria a una gran distancia del nucli, de manera que l'àtom estaria pràcticament buit. En aquest aescorça se situarien el electrons, que girerien a gran velocitat al voltant del nucli.

Descobriment del neutró

1932

Al físic i químic Rutherford no li sortien els comptes. la massa dels àtoms era pràcticament el doble de la que s'obtenia en sumar la massa del protons i dels electrons.

Per això va suposar que el nucli havien d'existir altres particules de massa semblant a la dels protons, perrò neutres, les quals les va anomenar neutrons. Aquestes partícules teòriques evitarien que els nucli es desintegressin com a conseqüència de la gran repulsió electrostàtica a què estan sotmesos el protons entre si.

El 1932 James Chadwick va aconseguir identificar el neutró, partícula sense càrrega elèctica i de massa semblant a la del protó.