Fris cronològic de la Guerra de Successió

Events

Regnat de Felip IV

1621 - 1665

El seu regnat va estar caracteritzat pel validatge de Gaspar de Guzmán, que va intentar reformar la monarquia per aconseguir una major unitat dels països on aquesta monarquia regnava, a partir de castellanitzar-los en tots els àmbits. Això, sumat als problemes en la política externa, en el marc de la Guerra dels Trenta Anys, produirà una sèrie de conflictes interns a la monarquia, principalment la revolta catalana i la portuguesa, però n'hi hagué en altres territoris de la monarquia, cosa que demostra l'esgotament que aquesta monarquia va patir en el segle XVII.

Explicació a la Viquipèdia
Vídeo explicatiu

Regnat de Carles II

1665 - 1700

Carles II va néixer el 6 de novembre de 1661 i va morir l'1 de novembre de 1700. Va regnar a Espanya entre el 1665 i el 1700. Se'l coneixia com l'embruixat i era descrit pel nunci papal com a ''lleig de cara, ulls petits d'un blau turquesa i cutis fi i delicat". S'havia d'agafar a qualsevol cosa que tingués al voltant per tal de poder caminar correctament. Va tenir dues esposes, Maria Lluïsa d'Orleans i Mariana del Palatinat. Aquesta última es va alinear amb el partit austriacista per a la successió prenent com a candidat l'arxiduc Carles d'Àustria.

Vídeo explicatiu
Enllaç a la Viquipèdia

Regnat de Felip V

1700 - 1746

Anomenat també l’Animós, conegut com a Felip V de Castella i com Felip d’Anjou. Va ser monarca d’Espanya del 1700 al 1746, amb una breu interrupció al 1724 la qual va regnar el seu fill Lluís.

Vídeo explicatiu
Explicació a la Viquipèdia

Signatura del tractat de la Gran Aliança de l’Haia

7/9/1701

Tractat signat per Holanda, Àustria i Anglaterra per tal d’oposar-se a Lluís XIV de França i perquè Felip (el seu nét) no pogués accedir al tron dels regnes hispànics.
Holanda i Anglaterra feien costat a Àustria, defensant els drets de l’arxiduc Carles a la corona. Aquesta aliança va declarar la guerra a Lluís XIV.

Explicació a l'enciclopèdia
Vídeo explicatiu
La geolocalització era a França.

L’arxiduc Carles jura les Constitucions catalanes i és coronat rei

1705

La flota de l’Arxiduc arribà a Barcelona el 22 d’agost de 1705. Barcelona, envoltada de les tropes aliades va rendir-se el 9 d’octubre i el Virrei de Catalunya Francisco Antonio Fernández de Velasco i Tovar va signar la capitulació.
El 22 d’octubre entra a Barcelona l’Arxiduc Carles, que el 7 de novembre de 1705 jura les constitucions catalanes, i fou proclamat rei i adoptà el nom de Carles III d’Habsburg.

Enllaç de la informació
Vídeo explicatiu
La geolocalització era a Badalona.

Pacte de Gènova

1705

Aquest tractat va segellar l'aliança de Catalunya amb Anglaterra, nació que es va comprometre a desembarcar tropes per acompanyar la revolta catalana a favor del rei arxiduc Carles III.

Explicació a l'enciclopèdia
Vídeo explicatiu
La geolocalització era a Catalunya i a Gran Bretanya.

Signatura del Decret de Nova Planta a Catalunya

1707 - 1716

Conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l’inici del seu regnat, primer decret del 1701, i el darrer del 1719, implantaren el règim absolutista a la Monarquia d’Espanya. Fins aleshores la Monarquia d’Espanya s’havia governat mitjançant un sistema de consells deliberatius. Amb els decrets de Nova planta quedà extingit i es posà un nou règim de secretaries d’Estat.

Explicació a la Viquipèdia
Vídeo explicatiu
La geolocalització era a la Corona d’Aragó i València.

Batalla d'Almansa

25 April 1707

Va ser una guerra lliurada entre les forces de Felip V d’Espanya, encarregades pel duc Berwick, i les forces de l’arxiduc d’Àustria (Carles VI), encarregades pel marquès Das Minas i per lord Galway durant la guerra de Successió a la corona d’Espanya.

Explicació a l'enciclopèdia
Vídeo explicatiu
La geolocalització era a Espanya.

Mort de l’emperador Josep I d’Àustria i deixa com hereu de l’imperi l’arxiduc Carles

1711

L’any 1711 va morir Josep I d’Àustria (germà de Carles III), llavors Carles III va ser proclamat emperador d’aquell país, el rei se'n va anar de Barcelona per prendre possessió del tron Austríac.

Vídeo explicatiu
Explicació a la Viquipèdia
La geolocalització era a Catalunya

Pau d'Utrecht

1713

Són un seguit de tractats de pau signats entre la Corona de Castella, el Regne de França i els seus enemics bèl·lics a Utrecht. Amb aquest tractat Felip d’Anjou fou reconegut com a rei de la corona castellana, i es formalitzaria la pèrdua de les possessions europees, en mans dels Àustries i territoris com Gibraltar i Menorca.

Explicació a la Viquipèdia
Vídeo explicatiu
La geolocalització era als Països Baixos.

Inici del setge de Barcelona

25 de Julio 1713

L'any 1705 es va iniciar el Setge de Barcelona, un dels episodis de la Guerra de Successió Espanyola, en què els aliats van prendre la ciutat de Barcelona. Des del 25 de juliol de 1713 i l’11 de setembre de 1714. Els exèrcits estrangers van ser evacuats i va enfrontar els defensors de Barcelona compostos per la Coronela, l’exèrcit regular català, de la resta de territoris de la Corona d’Aragó i soldats d'altres territoris que sostenien Carles III.

Explicació a la Viquipèdia
Vídeo explicatiu
La geolocalització era a Barcelona.

Acabament del setge i ocupació de ciutat

11/9/1714

Acabament del setge i ocupació de ciutat de la ciutat de Barcelona més d'un any després. Les tropes de Felip V aconsegueixen dominar la ciutat de Barcelona. Catalunya va tenir una repercussió perquè els hi van eliminar les institucions Catalanes.

Explicació a la Viquipèdia
Vídeo d'un llibre a on explica l'acabament del setge i ocupació de ciutat.
La geolocalització era a Barcelona.

Regnat de Carles III

1734 - 1759

Carles III d'Espanya, Carles VII de les Dues Sicílies i Carles I de Parma, a la mort del seu germà gran, Ferran VI d'Espanya, el 1759 sense descendència, fou designat hereu al tron espanyol, renunciant al tron sicilià, que fou cedit al seu fill Ferran I de les Dues Sicílies, iniciant-se amb ell la dinastia Borbó-Dues Sicílies.

Explicació a la Viquipèdia":https://ca.wikipedia.org/wiki/CarlesIIId%27Espanya "i a l'enciclpèdia
Video explicatiu