Eix cronològic del repertori guitarrístic (s.XVI-s.XX)

Era una barreja entre cortesà i eclesiàstic. Va crèixer amb els Ducs de l'Infantano. Era patge i s'acaba fent eclesiàstic. Passa els seus últims dies com a cnonge a una catedral de Sevilla.
http://www.laguitarra-blog.com/wp-content/uploads/2012/03/vihuela.jpg

"El Maestro" llibre amb obres per a viola de mà (Publicat a València).
http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/9/9c/Vihuelaplayer.jpg

Va néixer prop el 1537 i va morir entre el 1591 i el 1596.
Era de classe mitjana, era el petit de tretze germans i és l'ultim dels vihuelistes del s.XVI del qual ens ha arribat la seva obra impresa.

"Los seys libros del Delphín", llibres amb obres per a viola de mà, (Publicats a Valladolid)
http://www.spanisharts.com/musica/imagenes/lnd2g.jpg

"Tres libros de música en cifras" Llibres amb obres per a viola de mà (publicat a Sevilla).
http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/9/91/Tres_libros_de_m%C3%BAsica_en_cifra_para_vihuela.jpg

"Sylva de syrenas" llibre amb obres per a viola de mà. (publicat a Valladolid)
http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/5/5a/Silva_de_Sirenas.jpg

"Libro de música para vihuela" (Publicat a Salamanca)
http://s2.imslp.org/images/thumb/pdfs/8f/abab0847064b2718115897ca91d39c30b2d8c44b.png

"Orphenica Lyra" Llibre amb obres per a viola de mà (Publicat a Sevilla)
http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/e/ed/Orph%C3%A9nica_Lyra.jpg

Llibre amb obres per a arpa, clavicèmbal i vihuela (conté mes de 200 i actualment només es conserven dues còpies) Va ser publicat a Alcalá de Henares.

Va ser un llautista entremig del Renaixement i el Barroc, tenia elements dels dos períodes.
Va viure durant el període Isabelí, era llautista de l'embaixador anglès a París (1580).
En 1584 es fa catòlic i torna a Anglaterra on el corrent religiós era l'anglicanisme (creat per Henry VIII) Degut a la seva conversió no aconsegueix un lloc com a llautista a la cort i se'n va a estudiar música a Oxford.
Va estar també a Kassel després de conèixer Moritz von Hesse, on va ser ben considerat i bven pagat. Al 1595 se'n va a Itàlia (Venècia) a conèixer Luca Marenzio (en aquesta època comença el Barroc). Coneix Sir Robert Cecil i R.D. Earl of Essex, que conspiraven per enderrocar la reina.
Henry Noel, mestre seu, li escriu demanant que tornés a Anglaterra però quan hi va Noel es mort, composa peces pel seu funeral. Després de rebutjar tornar a Itàlia, proposició que li fa Essex, es fa llautista de la Cort de Dinamarca on ttreballa per al rei Christian IV. És molt ben considerat i molt ben pagat, pero s'arruïna i torna a Anglaterra on entra com a llautista a la cort guanyant més diners que a Dinamarca.
Robert Dowland (fill seu) publica una antologia dels autors importants de llaut, incloent el seu pare, i amb peces per a llaut. Descriu la manera de tocar del seu pare, que era la típica del llaut isabelí: frases i repeticions molt ornamentades.
http://2.bp.blogspot.com/-filgxylnD9I/T0PtQKsqD0I/AAAAAAAAAVs/odZlqI6ZeV8/s1600/Robert_Cecil,_1st_Earl_of_Salisbury_by_John_De_Critz_the_Elder.jpg

"El Parnasso" Llibre amb obres per a viola de mà (Publicat a Valladolid)
http://static.squarespace.com/static/51817111e4b085d260adfdf9/518a159be4b0f73b55002c86/5333e2c6e4b00c9ecf05046d/1399291598733/?format=1000w

LLibre amb obres per a orgue, arpa i viola de mà.
http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/5e/Cabezon-Obras-title-page.jpg/383px-Cabezon-Obras-title-page.jpg

Llibre d'antologia poètica que conté 10 obres per a viola de mà.

Joan Carles Amat fou metge del Monestir de Monsterrat i en el seu llibre explica acords amb posicions i els hi dona un número coneguts com a "Xifres Catalanes" va ser el primer llibre amb acords i va tenir molt èxit. Al llibre també explica "El Paseo" : I-IV-V-I a més de les "vacas", la romanesca, els Passacaglia i la Bergamasca.
El títol compert del llibre és: Guitarra española y vándola en dos maneras de guitarra, castellana, valenciana, de cinco órdenes, la qual enseña de templar y tañer rasgueado, todos los puntos naturales y bemolados con eftilo (estilo) maravilloso.
http://portal.uc3m.es/portal/page/portal/inst_lucio_anneo_seneca/bases_datos/bvhe/biblioteca/a_b/archivo/portada_amat/amat_guitarraespanolayvandola.jpg

"L'avantpassat" de les suites era una roda d'acords més unes variacions anomenades "partitas" que es feien sobre danses populars, com podíen ser el canario, les "vacas", el fandango, la pavana en partidas, els passacalles o les jácaras.

Montesardo dóna lletres als acords enlloc de números. L'alfabeto es distribueix per tota Europa.
http://www.maestros-of-the-guitar.com/images/chordfingerings.jpg

Al Barroc es busca la "Inegalité" la importància d'una nota amb respecte una altra. Era més propi a França i menys a Alemanya. La búsqueda de la inegalité acaba amb la revolució francesa, quan tothom (burgesia) és igual devant els ulls de la societat.
La música culta estava més inspirada en la música popular.
Trobem noves tècniques per a tocar, com la figueta, que consistia en tocar amb el polze, més accentuat i l'índex, menys accentuat per buscar la inegalité. (Era una tècnica per a la mà dreta).
Són 150 anys en que la música canvia, evoluciona, però durant aquest 150 anys continua sent música barroca. Depenent del pais pot arribar a sonar molt diferent, per exemple, no sonrarà igual la música barroca francesa que la italiana, alemanya...
També apareix el compàs escrit, l'opera i es comença a utilitzar com a base de la música el sistema tonal.
Apareix el Concerto i el Concerto Grosso, on trobem el contrast entre una estructura i una altra, com un diàleg entre un grup i un altre.
S'utilitza la retòrica: la música ha de funcionar com un idioma parlat, per això neix l'òpera, la música i la paraula s'ajunten. S'utilitza la paraula per fer la forma de la música: si es parla de Déu la música pujarà, si es parla de la mort, per exemple, la música pot baixar o sonar més tètrica.
Hi trobem un buit de música puntejada, no existeix el puntejat. La gran majoria de música és rasguejada, perd "importància" la música culta i guanya moltes composicions i material la música popular. La guitarra és un instrument econòmic i quasi tothom en té una.Era més facil aprendre unes posicions(acords) i fer sonar la guitarra Al Renaixement no es rasguejava perquè no es pensava la música com a acords.
També apareix per primera vegada el "Baix Continu": meoldia més acompanyament, l'acompanyament és el baix continu: sobre el baix escrit a la partitura es deduien per les altres veus l'acord que s'havia de tocar, normalment si l'harmonia no era molt complexa no es xifrava el baix perquè es suposava que tot bon músic savia fer-ho.

Al Barroc S'estandaritza la guitarra de 5 ordres afinada en Mi: a principis del s.XVII
http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/9/97/Accord_de_visee.png tot i que l'últim La, igual que els Re, podia també estar doblat.
També trobem que al igual que el Renaixement encara tenim els trastes móbils de tripa, que era el mateix material de les cordes. Es podia tocar amb el polze de la mà esquerra per fer baixos si era molt incòmode per als altres dits que feien la melodia.

Va néixer a Pavia i al 1639 publica el seu primer llibre. Corbetta tocava un estil mixte: tocava rasguejat i puntejat.
Va treballar a la Cort Espanyola on va publicar el seu tercer llibre el 1650, però es va perdre i no s'ha trobat, abans d'això, havia treballat pel Duc de Màntua (mecenes de Monteverdi) a Itàlia.
Es cridat pel Cardenal Mazarin perquè li donés classes al príncep hereder.
Els seu quart llibre: Vari scerti per la chitarra spagnola publicat a Brusel·les el 1643 va estar dedicat a L'Arxiduc d'Àustria.
El 1652 es contractat a la cort alemanya de Hanover,al final del mateix any torna a la Cort Francesa.
El 1660 és contractat a la cort anglesa al servei del rei a Londres on escriu un del seus llibres més famosos: La guitarra royale (1671) i el dedica a Carles I d'Anglaterra. El següent llibre el dedica a Lluís XIV, es titulava "La Guitarre Royale" també, publicat el 1674. En aquest llibre veiem que la tècnica és més senzilla per tal de que el mateix rei pogués tocar-ho.
Els seus últims llibres són de suites.
http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/a/a8/Francesco_Corbetta_by_Ignatius_Joseph_van_den_Berghe.jpg

Posa de moda la guitarra per acords a França on era un professor de guitarra molt important.
http://idata.over-blog.com/2/72/00/88/gemmes/briceno-poeme-harmonique/diego-velazquez-trois-musiciens.jpg

Al 1630 torna a haver-hi molta música per a guitarra, al reinventar-se torna a ser un instrument molt popular (carismàtic)

Tablatura Mixta: juntava tant els números, que podíen ser una petita melodia a la primera corda, amb lletres dels acords de "L'Alfabeto de Montesardo".
La música per a guitarra ja es pot escriure amb "L'Alfabeto", ja no és música popular del tot, però tampoc és culta.
http://www.classicalguitarcanada.ca/wp-content/uploads/2012/06/Corbetta-Passachali-in-D-minor-mixed-tablature.jpg

Era sacerdot, va estudiar teologia, música i filosofia a la Universidad de Salamanca.
Va publicar un llibre: "Instrucción de música sobre la guitarra española y método de sus primeros rudimentos hasta tañerla con destreza", dedicat a Joan D'Àustria.
Va estudiar orgue i guitarra a Itàlia (Nàpols) que encara pertanyia a Espanya amb Lelio Colista. Allà va treballar com a organista.
Li debem els "Laberintos Ingeniosos" on es troben els acords en diferents punt del màstil. Esmenta en els seus llibres el "Temblor" que avui coneixem com el vibrato, el feia servir com a ornamentació.
http://www.musicologie.org/Biographies/s/sanz_gaspar_2.jpg

Va ser músic i sacerdot de la càmara reial i a la reial capella. a l'octubre de 1659 entra al Real Colegio de Cantorcicos, que servia també com a escola de música, com una escolania. Hi havíen nens estudiant cant perquè les dones no podíen cantar a l'església i feia falta algú que arribés a les notes agudes.
Va acabar sent mestre dels nens cantorcicos a la reial capella el 1694.
Utilitzava la mateixa afinació que la vihuela i no utilitzava tablatura mixta, es suposa que va estudiar amb un vihuelista. G.Sanz deia que aquesta afinació era molt sorollosa per acompanyar.
Al llibre de Guerau trobem 30 passacaglia(peça de molt difícil execució, no era un llibre per a principiants com el que va escriure G.Sanz). Ningú arriba al nivell d'exel·lència que arriba Guerau amb els seus passacaglia, que eren composicions realment complexes.
http://pixhst.com/avaxhome/2008-05-09/41V1XDKCD4L._SS500_.jpg

És un conjunt de danses, totes en la mateixa tonalitat. Consta d'uns moviments que apareixen sempre: Allemande (pot ser ràpida o lenta), Sarabande (lenta), Courante (ràpida), Gigue (lenta). També podien aparèixer entre la sarabande i la courante la Gavotte, el minuet i/o la Bourée. Abans de l'Allemande podia aparèixen un Tombeau, però només era per quan moria algú.

va ser alumne de F.Corbetta i reescriu tota la seva obra musical per tal de que no es poguessin interpretar de manera lliure les tablatures (com es solia fer) sinó que es toqués exactament allò que s'havia escrit.
Va ser mestre de guitarra a França, ensenyava al rei. Va publicar música (feia falta el permís del rei).
http://www.hoasm.org/VIIB/visee.jpg

Fill de Juan de Murcia, era de familia humil, es sap per una declaració de pobresa del pare. De petit va servir com a nen de cor.
Al 1695 es casa, no era clergue.
Entre els anys 1704 i 1706 es professor de la reina Mª Luisa de Savoia (primera esposa de felip v) Quan degut a la ocupació catalana de Madrid durant 3 mesos es trasllada la capital a Brugos, ell i el professor de clavicèmbal de la reina no van, com a conseqüència els fan fora de la cort.
L'any 1714 escriu el "Resumen de acompañar la parte con la guitarra"
Al 1732? escriu el "Códice Saldívar" que es descobreix a Mèxic. Es sap que es seu perquè té el mateix format i lletra que altres llibres de guitarra seus. No era part del mateix volum que el passacalles. Trobem rasguejos de tot tipus. També troba el "Passacalles y obras de guitarra" hi han obres de Corbetta, Campion, Corelli encara que tots els passacalles són de S.de Murcia, que eren obres més serioses, quan un compositor volia ésser reconegut composava passacalles.
Es troba a Chile "Cifras selectas para guitarra" també manuscrit com el "Passacalles" i el "Códice" i amb la mateixa caligrafia.
Al morir deixaen el seu testament la seva música als seus alumnes, com alguns van anar a Amèrica possiblement ells van portar els manuscrits que més tard es van trobar.
http://www.hemisphericinstitute.org/cuaderno/censura/imagenes/danza/jose_guerrero.JPG

Primer compositor espanyol de música puntejada
http://www.arlu.org/libro%2001.gif

Té cinc obres per a llaut i dues per a mandolina.
-concert per a llaut i orquestra, per a mandolina i orquestra i per a dues mandolines i orquestra.
http://musica13.files.wordpress.com/2010/10/portada-vivaldi.jpg

Composa la Cantata per a soprano, guitarra i baix continu. (Amb text en castellà)
http://campigoycochea.files.wordpress.com/2014/02/handel.jpeg

Va néixer a Turingia.
Era un gran intérpret de orgue, clavicèmbal i tots els instruments de tecla, a més intérpret del violí i el violoncel. Va inventar un instrument anomenat viola pomposan una de les seves suites, la nº5 està escrita per a aquest instrument, actualment, els celistes han de canviar l'afinació per tocar-la.
Va començar amb un treball poc important com a organista a Milhaüsen fins a 1708 i a Weimar on va estar des de 1708 fins a 1717, des de 1714 ja era compositor i organista a la vegada.
Va ser contractat com a Kapelmeister (compositor i director de la cort de Cöthen) El príncep tocava la viola de gamba a l'orquestra.
La cort de Cöthen era protestant, no com ell que era luterà.
Bach composava música luterana per a la cort, perquè a la capella calvinista la música estava prohibida (ell va ser contractat com a Kapelmeister per a la cort).
Quan el príncep es casa amb una dona que no li agradava la música de Bach, i a més els seus fills estaven creixent i no volia educar-los en la fe calvinista busca treball i es contractat a Leipzig com a cantor (responsable compositor i director de la música de l'església de Sant Tomàs). A l'escolania d'allà també ensenyava llatí. Aquí no té tanta llibertat per escriure, havia de composar cantates (orquestra, cor i solistes amb les seves àries, recitatius amb una qualitat musical increïble.) Cada setmana havia de composar una,fer-ne còpies i assajar amb els músics. Composa 4 cicles (cada diumenge durant 4 anys a més de música per a festes, enterraments...) no va poder composar òpera, tot i que li hagués agradat, encara que com que era molt religiós li agradava composar música per a l'església i disfrutava tocan l'orgue, a més els hi feien falta els diners degut a la familia tan nombrosa que tenia. A més del seu treball a l'església composava altres obres i donava classes. Bach no innova en formes, millora tot l'anterior que es va fer en formes fins al seu temps.
De totes les seves cantates només va publicar la cantata 71, la resta pertanyien a l'església.

http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/6/6a/Johann_Sebastian_Bach.jpg

http://img.over-blog.com/521x398/3/09/04/53//roncalli-capricci-armo_003.jpg

Conté peces per a puntejar a la guitarra.
El títol complert és : “Poema harmónico compuesto de varias cifras por el temple de la guitarra española”
http://www.musicaantigua.com/wp-content/uploads/2013/10/Poema-Harm%C3%B3nico-FRANCISCO-GUERAU.png

Últim llibre d'acords
http://s2.imslp.org/images/thumb/pdfs/dc/ed8f332d1b906f7e2ccdd9cbe751c71400ddf809.png

Publica un llibre, es tracta d'un manuscrit per a "vihuela" però trobem que en realitat és per a guitarra, del que es dedueix que en aquella època els noms guitarra i vihuela eren sinònims.
la música de l'època que es feia per escoltar, ni per a l'església ni per ballar, estava construïda amb estàndards (jácaras, canarios...) succecions d'acords.

François Campion composa les ultimes peces per a guitarra barroca francesa puntejada.

.Suite en Sol menor (995) composada en 1727:
Pièce pour la lute pur monsieur Schuster, escrita principalment per a cello a l'època de Cöthen.
No escrivia de forma molt idiomàtica per a llaut, de fet la suite no es practicable en llaut perquè està en sol menor, encara que ell deia que era per a llaut.
.Suite en Mi menor (996) composada al 1707.
És la peça més antiga per a llaut de Bach, encara que no es té la versió autografiada de Bach hi han dues verisons:
J.G. Walther escrita per a lautenwerk, instrument de corda que sonava igual que un llaut i del qual un cosí de Bach n'era un expert i l'altra versió és la H.N. Gerber. El fet de que els baixos es moguien tant com la melodia fa pensar que la suite 996 estava pensada per a lautenwerk.
.Suite 997 (partita en Do menor) era original per a llaut, es tenen quatre versions diferents, a la versió d'Agricola, C.P. Bach va escriure "für klavier"
consta d'una fantasia/preludi, una fuga, una sarabanda i una giga double (variació amb el doble de notes, si la giga estava escrita amb corxeres, la double estava amb semicorxeres)
.Suite 998 Composada al 1740 en Mi bemoll major.
D'aquesta obra sabem que és l'últim Bach perquè la fuga d a capo era una ofrma que va utilitzar Bach en la última època de la seva vida.
És la única obra de la que només existeix en manuscrit autògraf, no es van fer versions d'aquesta obra perquè no es va publicar, va arribar directament a les mans de C.P.E. Bach.
.Preludi 999 Do menor (1720-1721)
Es creu equivocadament que és per a piano per una compilació de 12 estudis per a clavicèmbal de Bachn encara que el mateix Bach mai va fer aquesta compilació. A més el preludi en arpegi és molt llautístic, una altre cosa que indica que originalment era per a llaut.
.Fuga 1000 en Sol menor- original del 1720.
Tenim una tablatura manuscrita de J.Ch.Weyrauch (transcripció per a llaut del 1730)
Possiblement era el segon moviment de la sonata 1001 per a violí sol. També hi ha una altra original de Bach per a orgue BWV 539. Schmither va considerar la obra original per a llaut i per això te número de catàleg.
BWV 1006a en Mi major (original per a violí) composada al 1720 durant l'èpoc a Cöthen.
Tenim un manuscrit autògraf escrit entre 1737 i 1740. La caligrafia estava feta amb molta cura (deduïm que era un encàrrec) es va fer més tard una portada que deia que era per a clavicèmbal, però es massa greu pel clavicèmbal i l'arpa encara no estava perfeccionada. Podria ser per a llaut encara que estigués en Mi major.

Llibre que tracta de com fer el baix continu amb la guitarra
http://www.trito.es/image,es/libro/very_big/DL_0026.jpg

Última font de música barroca puntejada, el llibre va ser torbat a Mèxic.
http://i43.tower.com/images/mm101052686/santiago-de-murcias-codice-saldivar-no-4-treasury-craig-h-russell-hardcover-cover-art.jpg

Al s.XVIII apareix la Il·lustració i amb ella el corrent filosòfic del racionalisme. Canvien els esquemes socials, es possible arribar a l'aristocràcia per mèrits propis no per naixement. La burgesia és la nova classe dominant, encara que no desapareix l'aristocràcia.
Comencen els concerts públics, es compren partitures massivament, conseqüència d'això apareix un nou gènere musical, la "Hausmusik" o música domèstica, hi hauran compositors dedicats a aquest nou gènere i que compondran per a solista o per cambra.
Comencen les societats de concerts, organitzacions privades d'aficionats que organitzen concerts. La música deixa de tocar-se només a les esglésies, palaus per ésser tocada com a espectacle a un teatre o una casa (sala burgesa). Es tocava una peça perquè el públic no s'avorrís, per tant es buscava sorpendre la gent amb temes que coneguèssin i després que els hi cridés l'atenció les variacions que es podíen fer d'aquests temes.
Molts guitarrístes van a Viena ja que és on es desenvoluparà el Classicisme gràcies a Haydn, Mozart i Beethoven. La guitarra és acceptada com a instrument, no tan important om el piano però usual i comú. A Viena, la hausmusik és sobre tot, música de cambra, mentre que a França és música per a solista.

Germà del també compositor Luigi Moretti.
Va ser militar (arriba a mariscal de camp), compositor, guitarrista i impressor (funda una impremta a Madrid).
Publica un mètode el 1799 "Principios para tocar la guitarra de 6 ordenes" El primer mètode s'edita a Nàpols i el segon a Espanya.
Tant Sor com Aguado reconeixen el mèrit de Moretti, Aguado diu d'ell "És el primer en escriure música en que es distingueix una melodia i un acompanyament"
http://cancioneroderomances.files.wordpress.com/2012/06/2009-canciones-de-federico-moretti.jpg

En 1808 dona classes a París on es trasllada aquest mateix any, és possiblement el millor autor de hausmusik i també era un bon compositor de música de concert, com per exemple, el concerto pour flute et guitarre, Carulli cmença a procurar el so de la guitarra per primera vegada (intensitat.)
http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/c/cc/Ferdinando_Carulli.jpg

Amic de D.Aguado va a Espanya com a militar contra els exèrcits anti-revolucionaris, (Com L'Hoyer) i igual que L'Hoyer viatja molt.
Composa música de cambra amb pocs solos: duos de gutarres, violí i viola, violoncel i guitarra, guitarra sola.
De Fossa tradueix el mètode D'Aguado al francès amb aportacions personals.
Tans De Fossa, com L'Hoyer com Moretti són poc coneguts perquè guanyaven bastant amb el seu salari de militars i no els hi feia falta publicar obres, també se'ls coneixia poc perquè no publicaven, quan ho feien, música fàcil; la hausmusik estava l'abast de tothom i les composicions de tots tres no ho estaven. Tots tres tenen més llibertat a l'hora de composar, és un estil més personal.

Violinista i guitarrista era superior en quant a composició a Carulli, Carcassi, Giuliani. No va publicar gairebé res perquè al ser militar no li feia falta publicar obres per guanyar més diners.
Va ser alumne de Pierre Porro.
Com a militar volia restaurar la monarquia absolutista a França. Va anar a Alemanya, Còrsega, St. Petersburg, on es professor de guitarra del fill de la tsarina i a Alger, que va ser el seu últim destí. Sempre que va viatjar va ser al servei del exèrcits que volien restaurar la monarquia a França.
Va publicar obres a Rússia, França i Alemanya.
Sobre tot composava música de cambra, té el concert per a guitarra i orquestra més antic del classicisme.

Pianista, violinista, gran cantant i gran guitarrista.
Al morir el seu pare ingressa en l'Escolania de Montserrat, on rep instrucció musical d'altíssima qualitat.
Anselm Viola, gran mestre i bon compositor no valorava la guitarra.
1790-1795 Etapa en l'Escolania de Montserrat.
1795 torna a Barcelona i ingressa en el servei militar (té carrera militar) però continua tocant i composant.
El 1797 estrena, al teatre antecessor al Liceu, "Il Telemaco" una 'opera amb gran èxit, es va mentenir el cartell duran 17 representacions, una temporada i part de la següent.
Va a Madrid on és el protegit de la Duquesa D'Alba, però per temes militars ha de marxar a Màlaga.
Reconeix el nou estat francés amb la invasió de Napoleó, ja que l'arribada de José Bonaparte significava el final de l'absolutisme. Quan Ferran VII guanya la guerra, tots aquells que vàren reconeixer l'estat francés són expulsats i no se'ls deixa tornar fins que mor aquest.
El 1818 marxa a Londres on és conegut com a compositor de piano i d'àrias i professor de cant. Fa concert com a guitarrista i cantant. Composa ballets (Cendrillon, Ventafocs-1822) molt ben acollit a Londres, París, Brusel·les, Moscú...va estar del 1823 al 1830 sent repressentada.
En concert solia tocar les "Variacions sobre un tema de la flauta màgica" i la "Fantasia" op. 30
Tenint molt èxit a Londres se'n va a Moscú amb una ballarina d'un ballet que és contractada al Bolshoi(s'inaugura el 1825) i s'estrena amb un ballet que ja s'havia interpretat a Barcelona: "Alphonse et Léonore"
Quan mor el tsar rus Alexandre, se li encarrega composar una marxa fúnebre, quan el nou tsar es nombrat composa un ballet per a la ocasió "Hercule et Omphale"
Torna a París en 1827 fin el 1839 que morirà. Aquesta última part de la seva vida està més dedicada a la guitarra, escriu el seu mètode.
http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d3/Fernando_Sor_(1778-1839).jpg/220px-Fernando_Sor_(1778-1839).jpg

Estudia amb Michael Haydn.
Es trasllada a Viena on exerceix com a professor de piano i guitarra, es relaciona amb Michael Haydn, Joseph Haydn, Beethoven, Schubert, Czerny, Giuliani...
Funda una editorial amb Peter Cappi i publica les "Variacions Diabelli" va composar un vals i va demanar a cada músic "amic" seu que fer una variació, van ser uns 50 músics els qui van aportar una variacio, Beethoven en va fer 33.
http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/c/c2/Anton_Diabelli.jpg

Estudia guitarra, violoncel i violí. Amb 25 anys ja és una celebritat per la seva forma de composar i tocar.
El 1808 va a Vienaon farà la seva carrera de manera més important, té relació amb Beethoven, fins i tot participa en l'estrena de la 7ª simfonia com a celista o violinista. Entaula relació amb els músics més importants de l'època i es fa professor de l'alta societat, és professor de Mª Lluisa d'Àustria (2ª esposa de Napoleó)
El 1819 torna a Itàlia i agafa relació amb N. Paganini i G.Rossini.
1ªetapa, Itàñia: Abans de marxar a Vienaja va composar el concert op. 30 en La major per a guitarra i orquestra(una de les raons perquè hi han tantes motes és perquè per que es senti una guitarra acompanyada per una orquestra la guitarra ha de ser molt activa).
2ªEtapa Gran Obertura
3ª Etapa Rossiniana (basada en la obra de G.Rossini) va ser venuda com a hausmusik però no ho era, no es tractava de música fàcil.
http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/9/9c/Mauro_Giuliani.jpeg

Trobem un harmonia més rica que en el classicisme.
Es mitifica la nit, hi han poemes, obres dedicades a la nit. L'art es torna més subjectiu, personal i irracional. S'inventen pocs gèneres però els ja existents canvien d'expressió. Els compositors tenen més llibertat a l'hora de composar.
Un gènere que s'inventa és el poema simfònic, i un gènere que agafarà molta força serà el Lied.
En aquest segle es comença a tocar amb l'anular, encara que no tots els guitarristes ho aprovaran.

Neix a França, contemporani de F.Liszt i F. Mendelsohnn, és fill d'un militar i va ser alumne de Sor. Abandona la seva carrera per culpa d'un accident i es dedica exclusicament a l'ensenyament i la composició. Preocupat per una harmonia rica les melodies són menys lliures a la complexitat harmònica, com més lluny, perdem baixos a l'aire i amb els acords de 9ª o 11ª s'utilitzen més dits de la mà esquerra i queda menys lliure la melodia.
http://www.laguitarra-blog.com/wp-content/uploads/2011/07/coste-moldrup.jpg

Va ser millor compositor que N.Coste. Va conèixer a Sor degut a que era un nen prodigi, i en veure com tocava va quedar impressionat i li dedica la "Fantasia d'amitié" quan era petit.
En 1835, mentre continua fent concerts, és abandonat a Londres pel seu pare, que se'n va amb els diners i es adoptat.
Va tocar de petit amb qui seria Madame Sidney Pratten, qu tenia més o menys la mateixa edat. Va tenir contacte amb els grans músics de l'època i va arribar a tocar amb Clara Schumann.
Només es coneixien 8 peces, però es van trobar més tard 10 estudis que havíen acabat a Rússia
Va començar a composar per a concertina i ja no va composar més per a guitarra.
http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/5/57/Giulio_Regondi_by_Josef_Kriehuber.jpg

Neix a Almeria. El seu pare i el seu germà havíen estudiat el mètode d'Aguado. Va ser un bon compositor. Estudia amb José Asencio (discípul d'Aguado).
Comença a ser conegut per Espanya, coneix Antonio Torres i des d'aquest moment, Torres, que es farà luthier professional, i Arcas es fan amics.
En 1856 rep la guitarra "Leona" amb el cos de xiprer, com les giutarres flamenques actuals, es poc habitual a les guitarres clàssiques però molt habitual en les guitarres de l'època.
En la dècada dls 60 va a viure a Barcelona.
F.Tàrrega toca, de petit, davant de J. Arcas que queda impressionat. Arcas convenç Tàrrega perquè vagi a Barcelona per ser el seu alumne i quan Tàrrega va no li dóna classes.
Arcas toca per a la realesa anglesa i se'l posa per davant de Regondi, considerat millor guitarrista en Anglaterra.
Julian Arcas toca sense ungla, encara que ve de l'escola d'Aguado, i és perquè Aguado en la seva ultima època tocava sense ungles.
Al 1865 en nomenat "Caballero de la real orden de Carlos III" i professor honorífic del conservatori de Madrid.
Al poc temps es retira i crea un negoci de gra que li va malament, el 3 de febrer de 1882 escriu el seu testament i el 13 de febrer de 1882 mor.
S'ha de vendre la seva guitarra per pagar l'enterrament.
Al s.XIX els guitarristes no estaven ben considerats, perquè tot i ser Arcas considerat el millor guitarrista d'Anglaterra i ser nomenat caballer de la reial orde de Carles III, encara es va haver de vendre la seva guitarra per pagar l'enterrament.
http://fueradeimprenta.files.wordpress.com/2012/08/arcas-1.jpg

Neix a Sevilla i comença com a nen prodigi a tocar l'acordió i el piano. En 1894 comença a estudiar harmonia i contrapunt. Amb 15 anys fa un concert amb molt bona crítica.
Comença a estudiar medicina però ho deixa per estudiar música a Madrid des del 1902 fins al 1905, allà coneixerà Manuel de Falla amb qui tindrà una gran amistat. Va fent concerts per Madrid fins que moren els seus pares i se'n va a París. Al 1913 fa concerts a París, amb un quartet de corda i una obra seva: "Quintet en sol menor" Albéniz i Falla es trobaven entre el públic en un d'aquests concerts i queden impressionats. Marxa de París quan esclata la Primera Guerra Mundial i torna a Madrid per quedar-s'hi.
Té 5 obres per a guitarra: Sevillana op.29,Fandanguillo op.36, Ráfaga op.53, Sonata op.61 Homenaje a Tàrrega op.69. A excepció del Fandanguillo que no es sap a qui li va dedicar, la resta d'obres per a guitarraa van ser dedicades i tocades per primera vegada per Andrés Segovia.
http://3.bp.blogspot.com/-eg1j74xcuuU/TuD15ShEMCI/AAAAAAAAJto/5z8VG8Xzxjg/s1600/1.jpg

Va investigar la viola de mà, va arribar a fer un concert amb una viola de mà reconstruïda i amb programa de viola de mà.
Va ser alumne de Francisco Tàrrega durant 9 anys.
En ell es veu la continuitat d'Aguado, Sor, però sobretot de Tàrrega.
Va ser el primer en transcriure els concerts de Vivaldi per a guitarra.
Tocava sense ungles,en canvi Llobet, també alumne de Tàrrega, tocava amb ungla.
Emili Pujol sempre tocava una guitarra Torres als concerts.
http://www.guitarrapetrer.com/files/images/34-Emilio-Pujol-9.jpg

Neix a L'Habana, comença a tocar la guitarra de petit.
Del 1953-55 estudia guitarra amb Isaac perellade
al 1959 rep una beca de l'estat per anar a estudiar guitarra i composició als Estats Units.
Al 1960 Assumeix el càrrec de director del Departament de Música del ICAIC, que es volia implicar amb el cinema i la música.
Al 1987 se li confereix l'estatus de membre d'honor de la UNESCO.
Al 1963 es situa com la figura més destacada de la Vanguardia cubana amb la seva peça Sonograma I (Per a piano preparat).
Actualment és el director de la Orquesta Simfónica Nacional de Cuba.
http://www.radioluna.it/news/wp-content/uploads/2014/03/LeoBrouwerTan.jpg

Després de passar per la seva època vanguardista, Brouwer composa L'elogio de la Danza, que és una obra, que, com ell matiex diu, "mira endarrere" i això és perquè torna a composar com abans però no cent per cent igual; a partir d'aquest moment barrejarà elements de la música popular, de la música acadèmica i de les pròpies avantguardes, el qual li permetrà aconseguir unes tensions més grans. Això és el que ell anomenarà "Nova Simplicitat".
D'aquesta nova simplicitat trobem la búsqueda de colors només començar, quan des del silenci, el més bàsic, pianíssimo s'escolta el primer pedal que donarà pas a tota la obra i el primer acord al que "resol" que s'anirà repetint, també, però de maneres diverses al llarg de tota la obra.
A la segona part, L'Obstinato, que és una tècnica de composició basada en la repetició de notes o elements, aqui el que es manté són els intervals, ja que durant la primera part de L'obstinato la posició amb la mà esquerra és la mateixa. Després de l'obstinato trobem una secció que podríem catalogar com A'. Més tard, ja al final de la obra, observem que, degut a la influència de la música Yoruba, veiem que la música va baixant cap a les notes més greus i acaba amb un acord després de fer una petita síntesi del moviment. Amb aquest acord tornem al silenci primitiu del qual veníem abans de escoltar el primer pedal.