L'ANTIGA ROMA

La fundació de Roma així com l'ascens al poder del seu primer rei, Ròmul, està totalment immers en el món mític.
" Menys envoltat de llegendes és el període conegut com ‘dels sis reis’ (Numa Pompili, Tul·lus Hostili, Ancus Marci, Tarquini Prisc, Servi Tul·li i Tarquini el Superb), que durà fins el 510 aC. Durant el període monàrquic, els reis reuniren atribucions religioses, militars i polítiques. Llur mandat era assessorat, però, pel senat i les assemblees o comicis, òrgans consultius que anaren adquirint una autoritat creixent" Gran Enciclopèdia Catalana.

Després d’haver sotmès els llatins (498-493 aC) i altres pobles itàlics, que primer incorporaren tant per mitjà de la guerra com d’aliances i posteriorment assimilaren, i també els etruscs amb la caiguda de la fortalesa de Veies (396 aC), els romans s’enfrontaren als celtes, que pels volts del 400 aC havien penetrat a la península Itàlica, derrotat els romans a Àlia (387 aC) i arrasat Roma. La manca de propòsit de la incursió celta i la seva retirada féu possible la reconstrucció de Roma i la recuperació del seu poder militar, que li permeté sotmetre la Itàlia central després de d’una sèrie de guerres contra diversos pobles, d’entre els quals els samnites i els etruscs oposaren una particular resistència (340-290 aC). El domini romà de la itàlia meridional se centrà en les lluites contra Pirros, rei de l’Epir, el control de Tàrent i les colònies gregues. Després d’un altre període de guerres (282-272 aC), el sud de la península i Sicília restaren incorporades a Roma. ( Gran Enciclopèdia Catalana ) .

Les guerres púniques (264-146 aC) comportaren el domini definitiu de tota la península Itàlica, gran part d’Hispània i del N d’Àfrica, amb la consegüent elevació de Roma a primera potència mediterrània, especialment a la meitat occidental.
Gran Enciclopèdia Catalana

Durant els primers anys de la República, els patricis van formar un govern aristocràtic: només ells elaboraven i coneixien les lleis, exercien la justícia i monopolitzaven els càrrecs públics.
Al llarg dels s. V i IV aC els plebeus exerciren una forta pressió per millorar la seva condició legal i econòmica i adquiri més representació en les institucions, cosa que aconseguiren progressivament.

Juli Cèsar, havia estat proclamat dictador perpetu. Els perjudicats per les conquestes van protagonitzar conflictes socials (revolta dels germans Grac). La crisi del segle I a.C. va provocar que el Senat i els magistrats donessin el poder als caps militars (dictadors) que es van enfrontar entre ells i van generar violentes guerres civils.