L'ANTIGA ROMA

MONARQUIA

.

La fundació de Roma així com l'ascens al poder del seu primer rei, Ròmul, està totalment immers en el món mític.
" Menys envoltat de llegendes és el període conegut com ‘dels sis reis’ (Numa Pompili, Tul·lus Hostili, Ancus Marci, Tarquini Prisc, Servi Tul·li i Tarquini el Superb), que durà fins el 510 aC. Durant el període monàrquic, els reis reuniren atribucions religioses, militars i polítiques. Llur mandat era assessorat, però, pel senat i les assemblees o comicis, òrgans consultius que anaren adquirint una autoritat creixent" Gran Enciclopèdia Catalana.

Fundació de Roma

Comencen a regnar els reis llatins

Comencen a regnar els reis etruscs

S'acaba amb l'expulsió de l'últim rei etrusc Tarquini el Superb

REPÚBLICA

.REPÚBLICA

Conquesta de la peninsula Itàlica

Després d’haver sotmès els llatins (498-493 aC) i altres pobles itàlics, que primer incorporaren tant per mitjà de la guerra com d’aliances i posteriorment assimilaren, i també els etruscs amb la caiguda de la fortalesa de Veies (396 aC), els romans s’enfrontaren als celtes, que pels volts del 400 aC havien penetrat a la península Itàlica, derrotat els romans a Àlia (387 aC) i arrasat Roma. La manca de propòsit de la incursió celta i la seva retirada féu possible la reconstrucció de Roma i la recuperació del seu poder militar, que li permeté sotmetre la Itàlia central després de d’una sèrie de guerres contra diversos pobles, d’entre els quals els samnites i els etruscs oposaren una particular resistència (340-290 aC). El domini romà de la itàlia meridional se centrà en les lluites contra Pirros, rei de l’Epir, el control de Tàrent i les colònies gregues. Després d’un altre període de guerres (282-272 aC), el sud de la península i Sicília restaren incorporades a Roma. ( Gran Enciclopèdia Catalana ) .

Les Guerres Púniques

Les guerres púniques (264-146 aC) comportaren el domini definitiu de tota la península Itàlica, gran part d’Hispània i del N d’Àfrica, amb la consegüent elevació de Roma a primera potència mediterrània, especialment a la meitat occidental.
Gran Enciclopèdia Catalana

Crisis internes i fi de la República

Durant els primers anys de la República, els patricis van formar un govern aristocràtic: només ells elaboraven i coneixien les lleis, exercien la justícia i monopolitzaven els càrrecs públics.
Al llarg dels s. V i IV aC els plebeus exerciren una forta pressió per millorar la seva condició legal i econòmica i adquiri més representació en les institucions, cosa que aconseguiren progressivament.

Juli Cèsar fou assassinat

Juli Cèsar, havia estat proclamat dictador perpetu. Els perjudicats per les conquestes van protagonitzar conflictes socials (revolta dels germans Grac). La crisi del segle I a.C. va provocar que el Senat i els magistrats donessin el poder als caps militars (dictadors) que es van enfrontar entre ells i van generar violentes guerres civils.

Amb les Guerres macedònies estenen el seu domini a l'Àsia Menor ( 217-168 aC )

Amb les guerres macedònies (217-168 aC), els romans posaren fi a la independència grega (196 aC) i esteneren el seu domini també a l’Àsia Menor. S'inicià, així mateix, la influència grega més intensa sobre la cultura romana. L’hegemonia romana al món antic, projectada i consolidada durant tots aquests anys, tingué uns trets singulars: a diferència dels grecs, que es limitaven a la fundació de colònies que esdevenien independents o autònomes, i dels cartaginesos, que basaven tot el seu poder en l’imperi comercial construït a partir d’una sola ciutat amb un rerepaís molt feblement dominat, els romans incorporaren en un continu territorial les seves conquestes, que subordinaren directament a l’estat romà mitjançant la creació de províncies (com és el cas d’Hispània o Sicília), o bé, a través de dirigents addictes, establiren una relació clientelar, per la qual aquests territoris pagaven tribut a Roma i renunciaven a tota política exterior independent (com ara Cartago i Numídia, al N d’Àfrica).
Gran Enciclopèdia Catalana

IMPERI

.IMPERI

Octavi August és nominat emperador

Màxima expansió de l'Imperi 98 - 117 (anys)

De 98 a 117

Comença la decadència de l'Imperi romà

Començava la llarga crisi (192-284) del s. III, durant el qual l’Imperi es trobà a la mercè de la soldadesca. Ara els pretorians de Roma, ara els legionaris de les fronteres, deposaven i suprimien l’emperador per reemplaçar-lo amb el comandant que els venia de grat. Es tracta, doncs, d’un Imperi militarista. Sovint hi havia diversos emperadors alhora; eren rars els de vella soca romana. L’Imperi s’afeblí i sovintejaren les invasions, difícils ja de reprimir.

Gran Enciclopèdia Catalana

Tetraquia ( Governen dos cònsuls i dos cèsars )

Dioclecià, seguint l’exemple de Marc Aureli (que s’havia associat el grotesc Luci Ver), pretengué de regularitzar la institució mitjançant una “tetrarquia” i la sostracció de la capitalitat a Roma: dividí, doncs, territorialment l’Imperi en dos governs iguals, confiats a dos “augusts” (Dioclecià l’Orient, amb capital a Nicomèdia; Maximià l’Occident, amb capital a Milà), assistit cadascun d’ells per un “Cèsar” (respectivament, Galeri i Constanci Clor). Però hagué d’abdicar i pogué veure, del seu vivent (morí el 313), el fracàs del sistema.

Gran Enciclopèdia Catalana

Constantí reunifica l'imperi i torna a governar sol

Constantí I (306-337), alliberat dels seus competidors i vencedor de Maxenci (312), romangué únic emperador a partir del 323, gràcies al suport dels cristians, els quals, a despit de les persecucions, s’havien mantingut forts. Constantí instaurà un Imperi cristià; decretà per l’edicte de Milà (313) la llibertat de tots els cultes, convocà el concili I de Nicea (325) i convertí Bizanci, sota el nom de Constantinoble, en capital de l’Imperi. Però, en morir, dividí l’Imperi entre els seus fills Constantí II (337-340), Constanci (337-361) i Constant (337-350), i només reeixí a provocar noves guerres.

Gran Enciclopèdia Catalana

Divisió de l'imperi en morir Teodosi I

L'mperi es divideix en dos: l'Imperi romà d'Orient i l'Imperi romà d'Occident. Els fills de Teodosi en seran els emperadors. Arcadi (395-408) obtingué l’Orient, i Honori (395-423), l’Occident

Ròmul August és destronat per Odoacre, rei dels hèruls

Odoacre s’apoderà de Roma i es féu coronar rei d’Itàlia. L’Imperi Romà d’Occident s’extingí. El d'Orient en canvi continuà fins el 1453.