Història dels superconductors

Main

Descobriment

01/01/1911

Aquesta propietat va ser descoberta en 1911 pel físic holandès Heike Kamerlingh Onnes, quan va observar que la resistència elèctrica del mercuri desapareixia quan el refredava a 4 K (-269 °C).

Superconductivitat en altres materials

12/31/1911

Es donen compte de que la superconductivitat també es manifesta en una gran varietat de materials, incluin materials simples, diversos aliatges i en alguns conductors.

No en els metalls nobles

01/01/1912

Es descobreix que la superconductivitat no es manifesta en metalls nobles com ara l'or o la plata.

Un nou camp magnètic

01/01/1913

Es descobreix un camp magnètic suficientment gran que també destrueix el estat dels superconductors, anys després es descobreix un corent elèctric crític.

Teoria clàsica dels electrons lliures en el metalls

01/01/1915

Es descobreix que els electrons de les últimes capes están unides més dèbilment al nucli, per això quan els atoms s'uneixen s'alliberant aquest electrons i crecan un nuvol eléctric.

La resistència elèctrica

01/01/1920

S'anomenna resistència elèctrica a la propietat dels materials a oposarse al pas del corrent elèctric, aquesta depen de la longitud , la àrea i el material d'aquest conductor.

Resistivitat elèctrica

01/01/1925

La resistividad depén de la temperatura, quan Onnes la investigava es va donar conta queels materials sotmesos a temperatures menors del cero absolut, eran capaços de supercoduir.

La temperatura crítica

01/01/1927

La temperatura crítica és la temperatura en la qual la resistivitat del material baixa més de la meitat del seu valor real.

Efecte magnètic (Meissner)

01/01/1933

Consisteix en la desaparició total del flux de camp magnètic a l'interior d'un material per sota de la seva temperatura crítica. Va ser descobert per Walter Meissner i Robert Ochsenfeld mesurant la distribució de flux a l'exterior de mostres de plom i estany, refredats per sota de la seva temperatura crítica en presència d'un camp magnètic.

Descobriment dels dos tipus de superconductors

01/01/1939

Es distingeix dos tipos de superconductors els de tipus I( no permeteixen la penetració d'un camp magnètic) i els de tipus II (que permeteix la penetració d'un camp magnètic atraves dels fluxons)

Efecte elèctric

01/01/1947

L'aparició del superdiamagnetismo és deguda a la capacitat del material de crear supercorrientes. Aquestes són corrents d'electrons que no dissipen energia, de manera que es poden mantenir eternament sense obeir el Efecte Joule de pèrdua d'energia per generació de calor. Els corrents creen l'intens camp magnètic necessari per a sustentar l'efecte Meissner. Aquests mateixos corrents permeten transmetre energia sense despesa energètica, la qual cosa representa l'efecte més espectacular d'aquest tipus de materials.

La teoría Ginzburg-Landau

01/01/1950

Fue desarrollada por Vitaly Ginzburg y Lev Landau, és una teoria sobre les transicions de fase en general, amb la aquí tractada teoria de Ginzburg-Landau que tracta de les transicions de fase entre l'estat superconductor i el normal.

L'efecto isotópico

01/01/1950

L'efecte isotòpic és observat en els materials superconductors, i consisteix en la variació d'alguna de les seves propietats en emprar mostres constituïdes per diferents isòtops. En general les magnituds que varien són la temperatura crítica, el camp magnètic crític o la longitud de penetració.

La teoría BCS

01/01/1957

Desarollada por John Bardeen, Leon Cooper, y John Robert Schrieffer, es basa principalment en que la superconductivitat está relacionada amb la red cristalina, també diu que en realitat els portadors de carrega son en realitat parells d'electrons.

Efecte túnel

01/01/1962

Brian David Josephson va predir que podria haver corrent elèctric entre dos conductors fins i tot si hi hagués una petita separació entre aquests, a causa del efecte túnel.

Premi nobel per la teoria BCS

01/01/1972

Els tres participadors en aquesta teoría reben un premi nobel de física.

Superconductors d'alta temperatura

01/01/1987

Bednorz y Müller descubrieron que una familia de materiales cerámicos, los óxidos de cobre con estructura de perovsquita, eran superconductores con temperaturas críticas superiores a 90 kelvin.