Entre el 711 i 732, l'actual territori català va ser conquerit pels musulmans i va quedar integrat al món islàmic(al-Àndalus).

Després de derrotar els musulmans a Poitiers, els francs van iniciar una expanció cap al sud. Van travessar els Pirineus i van dur a terme diverses accions militars conta al-Àndalus que van suposar la conquesta de alguns territoris del nort est peninsular.

Més endavant Guifré va obtenir també els comtats de Barcelona, Girona i Osuna.

S'iniciava la dinastia del Casal de Barcelona, el primer pas cap a la independència de Catalunya.

Guifré el Pelós va impulsa l'ocupació de la zona central de Catalunya, que havia quedat despoblada arran de la revolta del comte Aissó d'Osuna i la va repoblar amb pagesos procedents dels pirineus.

El rei franc Carles el Calb, va recompensar el noble Guifré el Pelós la seva fidelitat durant les revoltes que havia patit i el va anomenar comte d'Urgell, Cerdanya i Conflent.

Guifré va morir lluitant al costat del rei franc.

Borrell II va trencar el pacte per dues raons. D'una banda perquè es tractava d'una altre dinastia i de l'altra pequè la monarquia franca no havia protegit al comte catala dels atacs d'Almansó.

Es va pactar el matrimoni de Peronella, Hereva d'Aragó amb el comte de Barcelona Ramón Berenguer IV. Un cop pactat el matrimoni el rei Ramir va deixar el govern del regne d'Aragó en mans del comte de Barcelona i es va retirar a la vida eclesiàstica.

L'any 1134 el rei d'Aragó, Alfons I el Bataller, que havia conquerit la taifa de Saragossa (1118), va mori sense decadència.