L'ESPANYA DEL SEGLE XIX

Main

Tractat de Valençay

12/11/1813

El tractat de Valençay suposa la fi de la Guerra del Francès. Els espanyols aconsegueixen fer fora a Josep Bonaparte del tron d’Espanya i torna Ferran VII.

Manifest dels Perses (Apr 12, 1814)

04/12/1814

Aquest Manifest s’aprova després del retorn de Ferran VII al tron d’Espanya amb ell també tornen a l’absolutisme. Caracteritzat per la repressió als liberals i la reconstrucció del país economicament.

Santa Aliança

09/26/1815

Àustria, Rússia i Prussia formen aquesta aliança contra França. Mettermich cap dels Cent Fills de Sant Lluís juntament amb la Santa Aliança s’alcen en contra d’Espanya.

Pronunciament de Riego

01/01/1820

El Pronunciament de Riego és dur a terme a Cabezas de San Juan, Sevilla. Degut a això el rei ha d’acceptar la Constitució, es convoquen les corts. Es un període de temps de molta inestavilitat entre els liberals i els absolutistes.

Pragmàtica Sanció

03/1830

Decret on Ferran VII derroca la LLEI SALICA, a partir d'ara poden governar les dones. Això fa enfadar a Carles Maria Isidre, germà del rei, ja que si aquest no te descendència masculina ell serà rei, però amb aquest decret veu impossible pujar al tron.

Mort de Ferran VII

09/29/1833

El 1833 mor Ferran VII això provoca una divisió del país uns a favor d'Isabel II, en aquell moment tenia tres anys, i una altres a favor de Carles, carlins.
Primerament Isabel II és proclamada reina, Carles no l'accepta com a tal i s'autoproclama rei. En aquest època també hi ha SUBLEVACIONS contra els Isabelins.

Guerres Carlines

09/29/1833

Des de la mort de Ferran VII hi han diversos enfrontaments entre carlins i isabelins. Els isabelins s'organitzen en unes MILÍCIES NACIONALS.

Estatut Reial

04/10/1834

És una carta atorgada on diu que les corts seran triades per el poble, sufragi censatari. Corts dividides en pròcedes i procuradors.

Constitució de 1837

01/1835 - 01/1843

Mendizábal és cap de govern fins al 1835 degut a que fa la primera DESAMORTITZACIÓ, això no agrada als liberals. L'any 1837 Maria Cristina dona el govern als moderats que aproven la constitució de 1837 que consisteix en un sufragi censatari ampli, corts dividides en congrés i sensat. L'any 1840 pugen al tron els progressistes, ESPARTERO, és continuen les desamortitzacions i regnara fins a 1843.

Conveni de Bergara

08/31/1839

En aquest conveni és diu que la reina legítima és Isabel II. Aquest decret es firma després de que els isabelins guanyis la guerra. És firma a Bergara per els dos caps dels exèrcits, per part del isabelins el general ESPARTERO i per els carlins el general MAROTO.

Tractat comercial amb Gran Bretanya

01/1842

Perjudica a Catalunya i el País Basc que que permet entrar el tèxtil britànic sense cap mena d'impost.

Constitucióde 1845

01/1845 - 01/1854

Isabel II és nomenada reina i dona el govern als moderats que governen durant 10 anys .
Aquest Constitució fa: reforça la monarquia, sobirania nacional, sufragi censatari , centralitza l'administració, religió catòlica.

Vicalvarada

06/20/1854

Rebelió dels moderats dissidents, enemics, i progressistes en contra de Narváez, que era el cap de govern, aquest cau.

Llei dels Ferrocarrils

01/1855

Esaprtero i O'Donnell pujen al govern. El primer porta la iniciativa i fa una desamortització general, del ministre Madoz. La llei dels Ferrocarrils s'aprova durant el seu govern, consisteix en tenis ven comunicada tota Espanya i així poder crear un mercat de consum.

O'Donnell i Narváez

01/1856 - 01/1866

Aquests dos s'alteren el govern, els dos son moderats, estan en una greu crisis econòmica i social. Això fara perdre la creabilitat del poble en Isabel II.

Revolució gloriosa

01/1868 - 01/1873

Volen fer fora a Isabel II. Té el reconeixement del poble i lideritzada pels generals Prim i Serrano. L'any 1869 es fa una nova Constitució que diu que hi haurà una monarquia constitucional i la sobirania nacional en les corts.
Busquen un nou rei que serà Amedeu de Savoia, aquest té el recolzament del progressistes però el descontentament de la majoria de la població cosa que fa que marxi l'any 1873.

I República

02/01/1873 - 12/01/1874

Es proclamada pero hi hauran conflictes. Esta dividia en si serà una república federal o unitaria. Durant aquest període s'inicia la guerra amb Cuba.

República Federal

06/1873 - 01/1874

Hi han quatre presidents diferents: Figueras, Salmerón, Pi i Maragall i Castelar.

República Autoritaria

01/1874 - 12/1874

General Pavía fa un cop d'esta i imposa aquest república. Mentres tot això a ocorregut els partidaris de la monarquia van a buscar el fill d'Isabel II, Alfons XII. El desembre d'aquest any es restaura la Monarqui Borbònica.