Línia del temps Espanya s. XIX

Període de tres anys en el qual governen els liberals i es renoven algunes de les reformes aprovades a Cadis.

És el segon període absolutista que durà deu anys.
Ferran VII intenta moderar l'absolutisme, veuen com a bon candidat al tron espanyol Carles Maria Isidre.

La Santa Aliança va decidir intervenir a Espanya al congrés de Verona i les tropes franceses van entrar al país i van restablir l'absolutisme.

Ferran VII es casa amb Maria Cristina de Nàpols.

Es publica la Pragmàtica Sanció, que anul·lava la llei sàlica per la qual les dones de família real no podien accedir al tron.
Espanya es va dividir en dos:
- Els absolutistes donaven suport a l'Infant Carles.
- Els liberals donaven suport a Isabel.

Neix Isabel II filla de Ferran VII i Maria Cristina de Nàpols.

A l'any 1833, mort el rei Ferran VII, la qual cosa fa esclatar una guerra per al tro entre l'Infant Carles i Isabel II.
Com que Isabel era menor, la regència va ser per la seva mare Maria Cristina.
Carles no va acceptar-ho i es va autoproclamar rei.
Es van iniciar un gran nombre de sublevacions carlines.

Durant els anys que durà la primera guerra carlina, Maria Cristina fou la reina regent.

Aquest any, nomenà a Mendizábal membre del Partit Progressista.
Mendizábal va dur a terme diverses reformes, com l'allistament general a l'exèrcit, l'eliminació de molts ordres religiosos i la desamortització eclesiàstica.

Van haver unes pressions entre moderats i progressistes que van fer que Mendizábal dimitís i Maria Cristina nomenés un nou govern moderat.

Any en el que s'aprovà la constitució també de caràcter moderat.

Es signà el conveni de bergara que implicava el reconeixement d'Isabel com a reina.

El descontentament dels progressistes augmentà i en aquest any es va dur a terme un pronunciament.
Aquest pronunciament va fer que Maria Cristina renunciés a la regència, que va assumir el general progressista Espartero
El govern d'Espartero va esdevenir molt autoritari i va perdre el suport que tenia.

Finalitza la primera guerra carlina amb la derrota militar dels carlins.

Els moderats i fins i tot alguns grups progressistes, van dur a terme un aixecament que obligà el general Espartero a exiliar-se

Davant l'exili d'Espartero, Isabel II, que només tenia tretze anys, fou declarada major d'edat i proclamada reina.
Isabel II donà el poder als moderats, situació que es va perllongar deu anys.

Durant el període moderat, jugà un paper clau el general Narvàez, president intermitent del govern.

S'aprovà la Constitució de 1845 que tenia un caràcter conservador: reforçava el paper de la monarquia i negava el principi de sobirania nacional, establia el sufragi censatari, restablia la confessionalitat catòlica, centralitzava l'administració, etc..

Període en què progressistes i moderats van governar plegats, sota el lideratge d'Espartero i O'Donell.
Es van aprovar algunes lleis:
-desamortització general.
-La Llei de ferrocarrils.
-La Llei bancària.
Tanmateix, la crisi econòmica que patia Espanya va provocar vagues i disturbis que tot plegat va fer que Isabel II destruís Espartero i dones el poder a O'Donell.

Aquest any, va tenir lloc l'aixecament dels generals Dulce i O'Donell a Vicálvaro (Madrid), moderats dissidents i adversaris de Narváez.
Aquest aixecament va triomfar i va posar fi al període moderat.

El moderats van tornar a fer amb el poder i governaren deu anys, en els quals O'Donell i Narvàez s'alternaren el poder. Aquest període es caracteritzà pel creixement del desprestigi del a reina Isabel II i per una forta crisi econòmica que accentuà el descontentament de la població.

Espanya va perdre Cuba en aquesta guerra.

L'any 1868, va tenir lloc una revolució anomenada la Gloriosa amb l'objectiu d'acabar amb la monarquia d'Isabel II i assolir un sistema democràtic.
Aquesta revolució, encapsada pels generals Serrano i Prim, va rebre el suport de la majoria de la població i obligà a Isabel II a exiliar-se a França.

S'aprovà la constitució de 1869, molt més avançada i democràtica que les anteriors.
Serrano fou nomenat regent i Prim cap de govern.

Les Corts van triar el príncep italià Amadeu de Savoia, de caire p rogressista, com a rei.
El nou monarca va rebre els suport dels progressistes, però la resta de la població hi estava en contra: carlins, republicans, eclesiàstics i, fins i tot, aristòcrates o volien un rei estranger.

El 1873, davant la inestabilitat política i el rebuig de la societat espanyola, Amadeu de Savoia decidí abdicar.
Les Corts van proclamar la República.
La primera República espanyola aviat es veié aclaparada per conflictes.

El general de Pavía va dur a terme un cop d'estat i va dissoldre les corts.
El poder executiu el va assumir el general Serrano, que, tot i mantenir la república, governà de manera autoritària i consevadora.

Va tenir lloc un altre cop d'estat que restaurà la monarquia borbònica, amb Alfons XII, fill d'Isabel II, al tron.