Línia del temps Espanya s. XIX

Main

Tractat de Fontainebleau

1807

Tractat entre Espanya i França per tal de que els francesos poguessin envair Portugal passant per Espanya.

Guerra del Francès

1808 - 1814

El gran descontent Espanyol, per culpa del tractat i les abdicions dels reis i la col•locació de Bonaparte, va fer que el poble esclates en una guerra per tal de treure als francesos d’Espanya.

Motí d'Aranjuez

1808

Les tropes franceses no van fer el que s'havia acordat i es van instal•lar a Espanya, això va crear un gran descontentament entre la població i es va crear el motí d'Aranjuez.
Aquest motí va acabar amb l'abdicació del rei Carles IV i el poder va passar a Ferran VII.
Napoleó va pressionar a aquest perquè abdiques i va col•locar al germà de Napoleó; Josep Bonaparte.

Les Corts de Cadis

1810

La Junta Suprema Central, les va convocar i dins d'aquestes, hi havia dos grups molt diferenciats:
-Liberals (seguidors de les reformes que havia portat la Revolució Francesa.
-Servils (Volien tornar a l'Antic Règim, amb el regnat de Ferran VII)

Derrota dels francesos

1812

Espanya coincidint amb el declivi de Napoleó, aconsegueix fer fora l'exercit francès amb l'ajuda de l'exercit britànic, van ser derrotats a Arapiles.

Constitució 1812

03/19/1812

S'aprova la primera constitució espanyola on incloïa principis de liberalisme polític, com la divisió de poders, la sobirania nacional, l'abolició de la Inquisició, l'abolició de les senyories, el sufragi universal masculí o la declaració de drets dels ciutadans, entre d'altres.

Tractat de Valençay.

12/11/1813

Tractat entre Espanya i França que posa fi a la guerra entre ells.
Aquest tractat, va suposar el retorn a l'Antic Règim, amb Ferran IV al tron espanyol.

Adéu França

1814

Els francesos, per fi abandonen la Península

Retorn a l'Antic Règim

1814 - 1820

Ferran VII invalidà la Constitució de 1812 i totes les resolucions fetes a les Corts de Cadis.
Els liberals van protagonitzar diversos pronunciaments demanant el restabliment de la constitució. Aquestes sublevacions, van ser frenades i els liberals van ser perseguits i exiliats fora.

El liberal Rafael del Riego

1820

El pronunciament del liberal Rafael del Riego a Cabezas de San Juan, va aconseguir restablir la Constitució de 1812 i el rei es va veure obligat a acceptar-la i a convocar les Corts.

Trienni Liberal

1820 - 1823

Període de tres anys en el qual governen els liberals i es renoven algunes de les reformes aprovades a Cadis.

Dècada Ominosa

1823 - 1833

És el segon període absolutista que durà deu anys.
Ferran VII intenta moderar l'absolutisme, veuen com a bon candidat al tron espanyol Carles Maria Isidre.

Santa Aliança

1823

La Santa Aliança va decidir intervenir a Espanya al congrés de Verona i les tropes franceses van entrar al país i van restablir l'absolutisme.

Casament

1829

Ferran VII es casa amb Maria Cristina de Nàpols.

Pragmàtica Sanció

1830

Es publica la Pragmàtica Sanció, que anul·lava la llei sàlica per la qual les dones de família real no podien accedir al tron.
Espanya es va dividir en dos:
- Els absolutistes donaven suport a l'Infant Carles.
- Els liberals donaven suport a Isabel.

Neix Isabel II

10/10/1830

Neix Isabel II filla de Ferran VII i Maria Cristina de Nàpols.

Primera guerra carlina

1833 - 1840

A l'any 1833, mort el rei Ferran VII, la qual cosa fa esclatar una guerra per al tro entre l'Infant Carles i Isabel II.
Com que Isabel era menor, la regència va ser per la seva mare Maria Cristina.
Carles no va acceptar-ho i es va autoproclamar rei.
Es van iniciar un gran nombre de sublevacions carlines.

Triomf liberal

1833 - 1844

Durant els anys que durà la primera guerra carlina, Maria Cristina fou la reina regent.

Mendizábal

1835

Aquest any, nomenà a Mendizábal membre del Partit Progressista.
Mendizábal va dur a terme diverses reformes, com l'allistament general a l'exèrcit, l'eliminació de molts ordres religiosos i la desamortització eclesiàstica.

Pressions

1836

Van haver unes pressions entre moderats i progressistes que van fer que Mendizábal dimitís i Maria Cristina nomenés un nou govern moderat.

Constitució de 1837

06/17/1837

Any en el que s'aprovà la constitució també de caràcter moderat.

Conveni de Bergara

08/31/1839

Es signà el conveni de bergara que implicava el reconeixement d'Isabel com a reina.

Fi de la guerra carlina

1840

Finalitza la primera guerra carlina amb la derrota militar dels carlins.

Descontentament

1840

El descontentament dels progressistes augmentà i en aquest any es va dur a terme un pronunciament.
Aquest pronunciament va fer que Maria Cristina renunciés a la regència, que va assumir el general progressista Espartero
El govern d'Espartero va esdevenir molt autoritari i va perdre el suport que tenia.

Adéu Espartero

1843

Els moderats i fins i tot alguns grups progressistes, van dur a terme un aixecament que obligà el general Espartero a exiliar-se

Dècada moderada

1844 - 1854

Davant l'exili d'Espartero, Isabel II, que només tenia tretze anys, fou declarada major d'edat i proclamada reina.
Isabel II donà el poder als moderats, situació que es va perllongar deu anys.

Narvàez

1844 - 1851

Durant el període moderat, jugà un paper clau el general Narvàez, president intermitent del govern.

Constitució de 1845

05/23/1845

S'aprovà la Constitució de 1845 que tenia un caràcter conservador: reforçava el paper de la monarquia i negava el principi de sobirania nacional, establia el sufragi censatari, restablia la confessionalitat catòlica, centralitzava l'administració, etc..

Bienni Progressista

1854 - 1856

Període en què progressistes i moderats van governar plegats, sota el lideratge d'Espartero i O'Donell.
Es van aprovar algunes lleis:
-desamortització general.
-La Llei de ferrocarrils.
-La Llei bancària.
Tanmateix, la crisi econòmica que patia Espanya va provocar vagues i disturbis que tot plegat va fer que Isabel II destruís Espartero i dones el poder a O'Donell.

Generals Dulce i O'Donell

1854

Aquest any, va tenir lloc l'aixecament dels generals Dulce i O'Donell a Vicálvaro (Madrid), moderats dissidents i adversaris de Narváez.
Aquest aixecament va triomfar i va posar fi al període moderat.

O'Donell + Narvàez

1856 - 1868

El moderats van tornar a fer amb el poder i governaren deu anys, en els quals O'Donell i Narvàez s'alternaren el poder. Aquest període es caracteritzà pel creixement del desprestigi del a reina Isabel II i per una forta crisi econòmica que accentuà el descontentament de la població.

Primera Guerra de Cuba

1868 - 1878

Espanya va perdre Cuba en aquesta guerra.

Sexenni democràtic

1868 - 1874

L'any 1868, va tenir lloc una revolució anomenada la Gloriosa amb l'objectiu d'acabar amb la monarquia d'Isabel II i assolir un sistema democràtic.
Aquesta revolució, encapsada pels generals Serrano i Prim, va rebre el suport de la majoria de la població i obligà a Isabel II a exiliar-se a França.

Constitució de 1869

06/06/1869

S'aprovà la constitució de 1869, molt més avançada i democràtica que les anteriors.
Serrano fou nomenat regent i Prim cap de govern.

Amadeu de Savoia

1870

Les Corts van triar el príncep italià Amadeu de Savoia, de caire p rogressista, com a rei.
El nou monarca va rebre els suport dels progressistes, però la resta de la població hi estava en contra: carlins, republicans, eclesiàstics i, fins i tot, aristòcrates o volien un rei estranger.

Primera República

1873 - 1874

El 1873, davant la inestabilitat política i el rebuig de la societat espanyola, Amadeu de Savoia decidí abdicar.
Les Corts van proclamar la República.
La primera República espanyola aviat es veié aclaparada per conflictes.

General de Pavía

01/03/1874

El general de Pavía va dur a terme un cop d'estat i va dissoldre les corts.
El poder executiu el va assumir el general Serrano, que, tot i mantenir la república, governà de manera autoritària i consevadora.

Cop d'estat.

12/01/1874

Va tenir lloc un altre cop d'estat que restaurà la monarquia borbònica, amb Alfons XII, fill d'Isabel II, al tron.