L'Espanya del segle XIX-Guillem Guinovart

Main

Tractat de fontainebleau

1807

Tractat entre espanya i França en el que espanya dona permis als Francesos per passar per el seu territori pero els Francesos no ho respecten i provoca la guerra del Frances

Abdicació de Carles IV i pujada al tron de FerranVII

1808

Abdicació de Frran VII i pujada al tron de Josep Bonaparte

1808

Guerra del Frances

1808 - 1814

motí d'aranjuez

may 17,1808

Els francesos van instal·lar-se en zones on els espanyols no els havien donar permis per instal·lar-se

Corts de Cadis

1810

La junta suprema va convocar les corts de cadis, on hi havien dos grups molt diferenciats: els lliberals, que compartien les idees de la revolució francesa i els servils, que volien tornar a l'antic regim

La primera constitució Espanyola

1812

S'aprova a Cadis l'any 1812 incloia diversos principis del liberalisme politic

Els francesos son derrotats a Arapiles

1812

Els Francesos van ser derrotats amb l'ajuda de l'imperi Britanic i coincidint amb el declivi de Napoleó

Fi de la guerra-Tractat de Valençay

1813 - 1814

El 1813 es va signar el tractat de Valençay que va posar fi a la guerra i al 1814 els Francesos van abandonar la penisnula

Retorn a l'antic regim

1814 - 1820

Ferran VII invalidà la Constitució de 1812 i totes les resolucions preses a les Corts de Cadis, els liberals van protagonitzar diversos pronunciaments demanant el restabliment de la Constitució aixo va provocar que molts lliberals fossin perseguits i obligats a anar a l'Exili

El Trienni Liberal

1820 - 1823

El lliberal Rafael del Riego va aconsegir que es restablis la constitució i el rei es va veure obligat a acceptarla i durant tres anys van governar els lliberals. Pero la Santa Aliança va decidir intervenir a Espanya i les tropes franceses van entrar al país i van restablir l’absolutisme

La dècada Ominosa

1823 - 1833

Va ser un periode absolutista on els lliberals van ser perseguits i executats pero Ferran VI va intentar moderar l'absolutisme i els apostolics van començar a veure a Carles Maria Isidre el germa del monarca com a bon candidat pel tron i Espanya es va trobar dividida entre:
– Els absolutistes que donaven suport a l’infant Carles (carlins).

– Els liberals a Isabel, la filla de Ferran i Maria Cristina (isabelins).

La pragmàtica sanció

1829 - 1830

La pragmatica sanció va anul·lar la llei salica perque la filla de Ferran Vi i Maria Cristina pogues ser reina

La primera Guerra Carlina

1833 - 1840

Quan va morir Ferran VII va esclatar la primera guerra carlina que va acavar al 1840 amb la derrota dels Carlins la reina duran la Guerra Carlina fou Maria Cristina

Mendizaval cap de Govern

1835 - 1836

Maria va nomenar a Mendizaval com a cap de govern. Mendizaval era progressista i va fer diferentes reformes com l’allistament general a l’exèrcit, l’eliminació de molts ordes religiosos i la desamortització eclesiàstica. Mendizaval va dimitir degut a les presions entre moderats i progressistes

Conveni de Bergara

1840

Es va signar el conveni de Bergara, que implicava el reconeixement d’Isabel com a reina

Govern d'Espartero

1840 - 1843

El descontentament dels progressistes augmentà i, l’any 1840, van dur a terme un pronunciament.

Aquest pronunciament va fer que Maria Cristina renunciés a la regència, que va assumir el general progressista Espartero.

El govern d’Espartero va esdevenir molt autoritari i va perdre el suport de què gaudia.
L’any 1843, els moderats i fins i tot alguns grups progressistes van dur a terme un aixecament que obligà el general a exiliar-se

Isabel proclamada reina

1844

Davant l’exili d’Espartero, Isabel II, que només tenia tretze anys, fou declarada major d’edat i proclamada reina.
Isabel II donà el poder als moderats, situació que es va perllongar deu anys.
Durant el període moderat, jugà un paper clau el general Narváez, president intermitent del govern entre el 1844 i el 1851

Aprovada la constitució de 1845

1845

S’aprovà la Constitució de 1845, que tenia un caràcter conservador: reforçava el paper de la monarquia i negava el principi de sobirania nacional, establia el sufragi censatari, restablia la confessionalitat catòlica, centralitzava l’administració…
L’any 1854 a Vicálvaro va tenir lloc l’aixecament dels generals Dulce i O’Donnell, moderats dissidents i adversaris de Narváez. Aquest aixecament va triomfar i va posar fi al període moderat.

Govern entre progressistes i moderats

1854 - 1856

s’inicià un període en què progressistes i moderats van governar plegats, sota el lideratge d’Espartero i O’Donnell.
Tot i les diferències existents entre les dues branques del liberalisme, es van aprovar algunes lleis
Tanmateix, la crisi econòmica que patia Espanya va provocar vagues i disturbis que, sumades a les escaramusses entre moderats i progressistes, van fer que Isabel II destituís Espartero i dónes el poder a O'Donell

Moderats al poder

1856 - 1866

Els moderats es van fer amb el poder i s'el van altrenar O'Donell i Narvaez en aquest periode la reina Isabel II va perdre prestigi i la població patia una gran crisi

La gloriosa

1868

L’any 1868 va tenir lloc una revolució anomenada la Gloriosa amb l’objectiu d’acabar amb la monarquia d’Isabel II i assolir un sistema democràtic.
Aquesta revolució, encapçalada pels generals Serrano i Prim, va rebre el suport de la majoria de la població i obligà Isabel II a exiliar-se a França

S'aprova la constitució del 1869

1869

s’aprovà la Constitució de 1869, molt més avançada i democràtica que les anteriors. Serrano fou nomenat regent i Prim cap de govern

Nou rei: Amadeu de Savoia

1870

L’any 1870, les Corts van triar el príncep italià Amadeu de Savoia, de caire progressista, com a rei.
El nou monarca va rebre el suport dels progressistes, però la resta de la població hi estava en contra: carlins, republicans, eclesiàstics i, fins i tot, aristòcrates no volien un rei estranger.

La primera república

1873 - 1874

Les corts van proclamar la primera República pero es va veure afectada per alguns conflictes:
Els republicans estaven dividits en dos bàndols, els unitaris i els federals.
-Hi havia aixecaments del moviment cantonalista, que pretenia establir una república federal (dividir l’estat en cantons federals).
-S’havia de fer front a la primera guerra de Cuba

Amadeu de Savoia Abdica

1873

davant la inestabilitat política i el rebuig de la societat espanyola, Amadeu de Savoia decidí abdicar.

Cop d'Estat

January 3, 1874

el general de Pavía va dur a terme un cop d’estat i va dissoldre les corts.
El poder executiu el va assumir el general Serrano, que, tot i mantenir la república, governà de manera autoritària i conservadora.

Restauració de la monarquia Borbònica

december, 1874

El desembre de 1874, va tenir lloc un altre cop d’estat que restaurà la monarquia borbònica, amb Alfons XII, fill d’Isabel II, al tron.