Espanya al S-XlX

Main

Tractat de Fointanebleau

10/27/1807

França vol invair Portugal, i per això ha de passar per Espanya, quan les tropes són dins, trenquen el tractat i controlen França.

Motí d'Aranjuez

03/18/1808

Els ciutadans Espanyols es revelen contra els francesos.

La guerra del francès, les Corts de Cadis

6/6/1808 - 6/25/1811

Comença la Guerra del Francés, una guerra on es lluita per fer fora els francesos.
1812 , la junta central de cadis, aprova la constitució de Cadis.

El Regnat de Ferran Vll

12/19/1813 - 09/29/1833

El regnat de Ferran VII es caracteritzà per l'enfrontament entre absolutistes i liberals i es divideix en tres períodes.
En un primer període, el de la restauració absolutista, Ferran VII decideix prescindir de l'obra legislativa de les Corts de Cadis i reinstaura l'absolutisme. Els liberals seran reprimits i perseguits, però protagonitzaran diverses revoltes de caire insurreccional, els "pronunciamientos". Finalment, triomfarà el de Rafael del Riego l'any 1820.
Comença llavors el segon període, el Trienni Liberal o Constitucional.
Ferran VII es veu obligat a jurar la Constitució de 1812 i la política espanyola torna a ser liberal. Però aquesta situació no va durar massa. El context internacional, l'època de la Restauració, hostil a qualsevol brot de liberalisme, va fer inviable el projecte liberal. L'any 1823, es retorna a l’absolutisme.
El tercer període és la Dècada Ominosa. Ferran VII torna a regnar com a rei absolut i els liberals foren perseguits novament.
La crisi econòmica, derivada de sis anys de guerra, que cada cop s'agreujava més, va fer que el rei fes algunes concessions als liberals.
Aquesta actitud contemporitzadora del rei, va fer que els sectors més conservadors i intransigents, els reialistes, s'enfrontessin a ell i pensessin com a alternativa en Carles Maria Isidre, el germà del monarca.
Donada la situació del rei, sense fills barons, l'opció de Carles Maria Isidre era perfectament possible per l'existència de la Llei Sàlica, que impedia de regnar les dones. Però la promulgació de la Pragmàtica Sanció, que anul.lava aquella llei, va fer que Isabel, la filla gran de Ferran VII, fos nomenada hereva.

Trienni Liberal

1/1/1820 - 04/01/1823

El Regnat d'Isabel ll

12/29/1832 - 01/25/1868

El conflicte estava servit. Els liberals (recolzant Isabel) i els carlins (partidaris de Carles Maria Isidre) aviat entrarien en guerra. La Primera Guerra Carlina no només seria una disputa de pretendents a la Corona, sinó una clara lluita entre els dos models polítics que defensaven cadacun dels dos bàndols, l'absolutisme i el liberalisme.
La victòria dels isabelins va fer possible la construcció d'un estat liberal a Espanya.
El 1840 fou nomenada major d'edat als 13 anys.

El Triomf Liberal

02/07/1834 - 02/07/1836

Després de l'estira i arronsa entre liberals i absolutistes durant el regnat de Ferran VII, el conflicte dinàstic que va donar lloc al carlisme va afavorir el pas de l'absolutisme al liberalisme. El carlisme representava la voluntat conservadora, la ideologia absolutista. Davant les apiracions dels carlins, a la regent Maria Cristina no li va quedar altre remei, si volia mantenir el tron per a la seva filla Isabel, que ajudar-se dels liberals, facilitant d'aquesta manera l'accés al poder d'aquests. Serà el gran pas per a dur-se a terme la revolució liberal a Espanya.

Mendizàbal

02/07/1835 - 02/07/1836

Maria Cristina (mare de Isabel ll) posisiona a Mendizàbal, que és progresista i dur a terme diverses reformes, la que afecta més va ser la desamortització eclesiastica, en la qual l'estat compra o desapropia les terres de l'èsglesia i les ven.

Govern Moderat

02/07/1836 - 02/07/1840

Mendizàbal dimiteix, per les pressions entre moderats i progresistes, Maria Cristina crea un nou govern moderat que aprovà la constitució de 1837 que fa un sufragi censatari més apli

Final guerra Carlina, Espartero al tró

02/07/1840 - 02/07/1843

Un progresista, Espartero es fica al tró i firma un tractat comercial (poder portar téxtil de un país a un altre sense pagar impostos a Gran Bretanya), aquest tractat acava perjudicant a Catalunya el 1843 Barcelona es rebel·la i Espartero bombardeja Barcelona, perd el suport del govern i alguns moderats van presionar-lo peruqè abdiques, i al final va abdicar i es va exiliar.

Dècada Moderada

05/04/1844 - 02/07/1854

Desprès de l'exili d'Espartero, Isabel ll amb 13 anys es major d'edat i li dòna el govern als moderats que el presideix el general Narvaez, aproven la constitució de 1845, reformava la Monarquia i negava el principi de sobirania nacional.

El Bienni Progresista

02/07/1854 - 02/07/1856

Es fa un pronunciament a Vicàlvaro (Madrid) on s'ajunten moderats, dissidents i progesistes per acavar amb Narvaez.
Desprès del pronunciament a Vicàlvaro, s'ajunten moderats i progresistes amb el lideratge d'espartero i G'Donnell.
Constitueixen una llei de Ferrocarils.
La crisi fa que hi haguin disturbis i vagues que fan que Isabel ll destituis espartero i posisiones O'Donnell

Moderats governen 10 anys

02/07/1856 - 02/07/1866

O'Donnell i Narvaèz es van tornant el poder, això provoca greu crisi econòmica i descontent de la població.

El Sixeni Democràtic

02/07/1868 - 02/07/1874

L'any 1868 va tenir lloc una revolució anomenada la gloriosa contra Isabel ll, encapçalada pels generals Serrano i Prim van rebre el suport de la població, Serrano va ser regent, i Prim cap de govern.
Les Corts van escollir un nou monarca 1870 el príncep Amadeu de Savoia (Italià) progresista, rep el suport dels progresistes, però la resta estava en contra.

La primera República

02/07/1873 - 01/03/1874

Amadeu de Savoia abdica, i el mateix dia les corts proclamen la República, però amb problemes.

Cop d'estat, restauració Borbònica.

01/03/1874

Pavia dissol les corts i dur a terme un cop d'estat mantenint la republica però més conservadors.
Desembre de 1874 té lloc un altre cop d'estat que restaura la monarquia borbònica, amb Alfons Xll fill d'Isabel ll al tró