Espanya al segle XIX

Main

Tranctat de Fontainebleau

10/27/1807

França fa un tractat amb Espanya en el que demana que el deixi passar pels seus territoris per així poder envair Portugal, però quan ja estan dins, França trenca el pacte i es queda a Espanya. Així és com va començar la Guerra del Francès o Guerra de la Independència.

Motí d'Aranjuez

03/17/1808

El poble de Madrid es revela ja que quan els reis han vist problemes han abdicat i ara tenen un rei francès (Josep Bonaparte) i això a molts no els i agrada. El mateix poble organitza juntes provincials per organitzar la gestió política de cada territori, aquestes juntes es reuniran a Aranjuez. El poble Espanyol es divideix en dos bàndols :
- Patriotes: no estan d’acord amb la revolució francesa (no volen que governi un francès)
- Afrancesats: són els que estan d’acord en que Josep Bonaparte governi Espanya.

La constitució de 1812

03/19/1812

La constitució de 1812 es aprovada per la Junta Central de Cadis. Aquesta constitució va marcar la separació de poders, el liberalisme polític i la sobirania nacional.
La constitució la sostenien les corts que a la vegada estaven dividides en dos grans grups:
- Liberals: Seguidors de les reformes que havia portat l'antic règim
- Servils: volen tornar a l'antic règim, sota el regnat de Ferran VII
Aquesta constitució també la van anomenar "La Pepa" ja que la van aprovar el dia de Sant Josep.

Tractat de Valençay

12/11/1813

Va ser un acord firmat a la ciutat de Valençay, França. En aquest acords, napoleó oferia la pau i proclamava a Ferran VII com a rei d’Espanya. Aquest acord farà que acabi la guerra del francès.
Un mes desprès de firmar el tractat ja no hi havia ningú de les tropes espanyoles a Espanya.

Sexenni absolutista

03/22/1814 - 03/07/1820

Tot i que en un principi Ferran VII els i diu a les Constitucions que les acceptarà com a tipus de govern, finalment, rere el manifest dels perses, decideix tornar a l'absolutisme.
Aquest període absolutista durarà 6 anys (sexenni absolutista).

Trienni liberal

03/07/1820 - 01/01/1823

El trienni liberal va començar quan Riego va anar a Ferran VII i li va dir que restabliria la constitució de 1812. En aquest període de 3 anys es van fer reformes, i això va causar inestabilitat i enfrontaments entre liberals i absolutistes.
Els liberals es divideixen en dos grups:
- Moderats: Les lleis les fa el parlament i el rei (executiu i legislatiu compartit)
- Radicals o progressistes: No deixen que el rei participi en les lleis (executiu).
En aquests moments tota Europa estava tornant a l'absolutisme, i si hi havia algun país que no fos absolutista la Santa Aliança s'encarregava de que ho fos.
Perquè Espanya acabés sent absolutista la Santa Aliança va necessitar l'ajuda de França.

La dècada ominosa

01/01/1823 - 09/29/1833

La dècada ominosa va durar des del final del trienni liberal fins la mort de Ferran VII.
Durant la primera meitat de la dècada molts dels liberals van marxar a Gran Bretanya.
En aquells moments Ferran VII encara no tenia fills, així que es va casar amb Maria Cristina de Nàpols amb la que en canvi de tenir un fill té una filla. Com que en aquells moments no poden regnar les dones, el germà de Ferran VII, Carles Maria Isidre, creu que ell serà el descendent.
Ferran VII acaba canviant la llei sàlica i fa que deixi de ser vigent.
Carles Maria Isidre no accepta el canvi de successor, ja que ell es un absolutista convençut.
A finals de la dècada, Ferran VII es recolza en els liberals. Aquest fet crea una divisió del País entre Carlins (defensors absolutisme, tradicionals i defensors dels furs) i Isabelins (defensors del liberalisme i centralistes).

La primera Guerra Carlina.

10/02/1833 - 07/06/1840

Com que Carles Maria Isidre no està conforme amb la decisió del seu germà de deixar el seu tro a la seva filla Isabel II. Com que quan mor el seu pare Isabel II només té tres anys, regirà la seva mare Maria Cristina fins que sigui major d’edat.

Com que Carles no aconsegueix ser rei, hi haurà moltes sublimacions carlines contra Isabel II, però els seus seguidors els contraataquen.
Així va acabar estellant la guerra l’any 1835, la qual va finalitzar l’any 1840 amb la derrota militar dels carlins i van firmar el conveni de Bergera el qual acceptava a Isabel II com a reina. Aquest conveni va ser firmat per Maroto (carlí) i Espartero (Isabelí).

Regnat d'Isabel II

10/02/1833 - 01/01/1868

Quan mor Ferran VII, passa al tro Isabel II. Com que només té tres anys, la regent serà la seva mare Maria Cristina.
Començara a reganr ella amb tretze anys ja que canvien l'edat de la majoria d'edat.

El triomf liberal

02/07/1834 - 05/01/1843

Després de les baralles entre liberals i absolutistes durant el regnat de Ferran VII. Els carlistes afavorien el pas de l’absolutisme al liberalisme. El carlisme representava als conservadors, la ideologia absolutista.
Davant les exigències dels carlins, a la regent Maria Cristina no li queda altre remei que ajudar-se dels liberals, facilitant d’aquesta manera l’accés al poder d’aquests. Serà el gran pas per a dur-se a terme la revolució liberal a Espanya

La dècada moderada

01/01/1844 - 01/01/1854

Després de l’exili d’Espartero (1843), Isabel II només amb 13 anys es declara major d’edat i li dóna el govern als moderats durant 10 anys, presidit pel General Narváez (1844-1854). S’aprova la Constitució de 1845 que reforçava la monarquia i negava el principi de sobirania nacional, establia un sufragi censatari molt reduït, restablia la llibertat religiosa, només hi ha la catòlica, no volen que cada província tingui un pensament i per això centralitzen l’administració, etc.

L’any 1854 a Vicálvaro (Madrid) hi ha un aixecament dels generals Dulce i O’Donnell i s’ajunten moderats, dissidents i progressistes per acabar amb Narváez.

Bienni progressista

07/01/1854 - 07/01/1856

Després del pronunciament de Vicálvaro, s’inicia un període en que progressistes i moderats s’ajunten amb el lideratge d’Espartero i O’Donnell.
En l’economia tornarem a fer desamortització general (aprovada pel Ministre Madoc l’any 1855), també s’aprova la llei de ferrocarrils i la llei bancària, però a causa de la crisis, a Espanya va haver-hi moltes vagues i disturbis que va causar el descontentament d’Isabel II que va acabar destituint a Espartero ficant a O’Donnell al poder.
Quan els moderats van recuperar el poder, els hi va durar 10 anys (1856-1866) en el que O’Donnell i Narváez s’anaven alternant el poder. Aquesta etapa va causar una forta crisis econòmica, el descontentament del poble i el creixement del prestigi d’Isabel II.

Sexenni democràtic

01/01/1868 - 01/01/1875

L’any 1868 va haver-hi una revolució anomenada la Gloriosa, que tractava acabar amb la monarquia d’Isabel II i aconseguir un sistema democràtic.
Isabel II es va exiliar a França a causa de que els generals Serrano i Prim van rebre el suport de la majoria de la població.
S’aprova la Constitució de 1869 i Serrano es nomenat regenti Prim cap de govern. Aquesta constitució fa que siguin les corts les que escullin al rei, així que l’any 1870 trien al príncep d’Itàlia, Amadeu de Savoia.
Carlins, republicans, eclesiàstics i, fins i tot, aristòcrates no volien un rei estranger i Amadeu de Savoia només es queda amb el suport dels progressistes.

La primera república

02/01/1873 - 12/30/1874

En aquests moments hi havia dos bàndols de reúblicans: els unitaris (volen que hi hagi un sol estat de govern) i els federals (volen que hi hagi més d’un estat però que n’hi hagi un central que destaqui més).
Durant la república el poder executiu pertany al consell de ministres i el legislatiu a les cors bicamerals (congres i senat).
També va haver-hi aixecaments de moviment cantonalista que tenien com a objectiu tenir una república encara més federal.
Aquest fets també van revolucionar als cubans, que van proclamar la seva primera guerra, que va durar des del 1868 fins al 1878.
El 3 de gener de 1874, el general Pavía va fer un cop d’estat per així canviar de república federal a autoritària i unitària que va durar fins al desembre de 1874.
Això provoca que el poder executiu passi a les mans de Serrano i així posar ordre en el país. Serrano va governar de manera autoritària i conservadora mantenint la república.
Al desembre de 1874, va haver-hi un altre cop d’estat liderat per Martínez Campos a Segut i van restaurar la monarquia borbònica, amb el tron d’Alfons XII fill d’Isabel II.