TEMA 2: REVOLUCIONS LIBERALS I MOVIMENTS NACIONALISTES (1789-1871)

Main

Abolició del feudalisme

1789

L’Assemblea Nacional Constituent francesa va respondre a la “Gran Por” amb el Decret d’Abolició del Sistema Feudal, votat la nit del 4 d’agost de 1789. D’aquesta manera es suprimien les prestacions personals i la resta dels privilegis feudals (delmes, drets de caça, monopolis senyorials, etc.) i es va declarar la igualtat a l’hora de pagar impostos.

Presa de la Bastilla

1789

La presa de la Bastilla és un esdeveniment de la Revolució Francesa que tingué lloc el 14 de juliol de 1789.

Declaració dels drets de l’home i del ciutadà

1789

Aquesta declaració defineix un conjunt de drets individuals i col·lectius. Va ser adoptada el 26 d'agost de 1789 per l'Assemblea Nacional Constituent francesa com a primer pas per redactar una Constitució.

Claire Lacombe

1791

Actriu francesa, que va fundar un club patriòtic de dones,1791.

Fugida de Varennes 1791.

1791

La Fugida a Varennes, esdevinguda durant la nit del 20 al 21 de juny de 1791 fou un episodi de la Revolució Francesa en què Lluís XVI i la família reial intentaren fugir, disfressats d'aristòcrates russos. El seu propòsit era arribar al poble fortificat de Montmédy al nord-est de França, un baluard monàrquic des del qual el rei esperava dirigir una contrarevolució; tanmateix, en arribar a Varennes, Lluís XVI i la seva família foren reconeguts, arrestats i obligats a tornar cap a París.

Constitució del 1791.

1791

La Constitució francesa de 1791, la primera constitució escrita de la història francesa, va ser promulgada per l'Assemblea Nacional Constituent el 3 de setembre de 1791 i acceptada per Luis XVI el 14/1 Contenia la reforma de l'Estat francès, quedant França configurada com una monarquia constitucional.

Olympe de gougues

1791

Va ser una escriptora, i militar feminista, que va prendre part activa en la rebolució i va redactar el progecte de Declaració del dret de les Dones del 1791.
Va ser acosada i guillotinada al 1793.

Proclamació de la república francesa 1792

1792

La Primera República Francesa, oficialment la República francesa (République française) fou proclamada el 21 de setembre de 1792, durant la Revolució Francesa, amb la qual cosa fou destronat Lluís XVI, a qui, després de la insurrecció del 10 d'agost de 1792, l'Assemblea Legislativa havia declarat suspès en les seves funcions i posat sota arrest.

Assalt al Palau reial 1792

1792

Constitució del 1793

1793

Madame Rouland

1793

Era una dona culta, i grana admiradora de Rousseau.
"Llibertat, quants crims es cometen amb el teu nom..."

Cop destat de tremidor 1794

1794

Constitució del 1795

1795

Llei de maximum.

1797

La llei del màximum general (en llengua francesa loi du maximum général) va ser una llei promulgada durant la fase més radical de la Revolució francesa que va instituir un màxim per preus, salaris i beneficis.

Cop d’estat de Napoleó

1799

El cop d'estat del 18 de brumari, en francès: coup d'État du 18 brumaire (de l'any VIII) del calendari revolucionari o 9 de novembre de 1799, de Napoleó Bonaparte marca la fi del Directori (Directoire) i de la Revolució Francesa, i el principi del Consolat francès.
El cop d'estat va ser fomentat a la casa de Joséphine de Beauharnais del carrer Chantereine de París, al voltant de la zona compresa entre l'actual Rue de la Victoire i rue de Châteaudun.

Napoleó

1799

Va ser nomenat consol. Va posa fir al directori I va ignagurar el consolat.

Metternich

1814

Canceller austíac.

Cavour

1859

Cap del govern piemontes, va iniciar una Guerra contra Austria I ca conseguir la annexió de la Llombardia el seu regne.

Guillem I

1861

Va accedir al tron de prússia.

Guerra Dinamarca

1864

Guerra Aústria

1866

Guerra França

1870