-
Use Cases
-
Resources
-
Pricing
370 a.C. - 460 a.C.
% complete
Va néixer el 460 a.C. a Abdera, Tracia i va morir el 390 a.C. amb 90 anys. Va ser el primer en dir que la matèria estava formada per partícules molt petites, indivisibles, és a dir, els àtoms. Demòcrit no va fer ningun experiment per descobrir els àtoms. No va crear un model atòmic en si, sinó que va crear 2 postulats. El descobriment dels àtoms no va ser solament mèrit de Demòcrit, sinó que el van ajudar Leucip, Anaxàgores i Empèdocles.https://www.biografiasyvidas.com/biografia/d/fotos/democrito_de_abdera.jpg
1766 - 1844
% complete
Va néixer en el 1766 a cumberland, Londres i a morir en 1844 amb 77 anys. Va publicar la seva teoria atòmica, que reprenia les antigues idees de Leucip i Demòcrit però bastant-se en una sèrie d'experiències científiques anomenades lleis clàssiques de la química. El treball de Dalton va marcar el principi de l'era de la química moderna.
https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/3f/Dalton_John_desk.jpg/1200px-Dalton_John_desk.jpg
http://3.bp.blogspot.com/-WdaOutzqxTw/UkC1cU0RHcI/AAAAAAAAEZE/8Psmx8jDmzE/s1600/atomos+de+dalton.jpg
1856 - 1940
% complete
Va ser un un professor universitari i físic anglès, va viure a Anglaterra durant els segles XIX i XX.
Planteja l’àtom com una esfera de càrregues positives que tenen incrustades unes partícules amb càrrega negativa, els electrons. Donava com a resultat un àtom elèctricament neutre. El model es coneix com “púding de panses”.
La informació la va aconseguir a partir de l’experiment amb raigs catòdics, va saber que les partícules que formaven els raigs estaven formades per càrregues negatives.
Va descobrir els electrons i els isòtops.
http://1.bp.blogspot.com/_1Anl1wlWvcU/S5sKk3uY4fI/AAAAAAAAADw/STaWdb5c0UA/w1200-h630-p-k-no-nu/JJ_Thomson.jpg
https://quimica.laguia2000.com/wp-content/uploads/2010/04/modelo-atomico-de-thomson.jpg
1871 - 1937
% complete
Va ser un físic, químic i professor universitari britànic que va viure a Anglaterra durant el segle XIX i XX.
Va afirmar que l’àtom està format per dues parts, nucli i escorça. En el nucli es troba la quasi totalitat de la massa atòmica i tota la càrrega positiva (protons). Al voltant d’aquest nucli, i a grans distàncies d’ell, giren els electrons en l’escorça descrivint òrbites.
Com a experiment per arribar a les conclusions anteriors, va bombardejar una fina làmina d’or amb partícules alfa (positives), procedents d’un material radioactiu, a gran velocitat. Va observar que algunes partícules travessaven la làmina, altres es desviaven i les altres van rebotar.
Finalment es va saber que el seu model era inestable ja que un electró que s’accelera emet o absorbeix radiació, per tant, acabaria atret pel nucli.
https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/6e/Ernest_Rutherford_LOC.jpg/1200px-Ernest_Rutherford_LOC.jpg
https://lidiaconlaquimica.files.wordpress.com/2016/07/modelo-atc3b3mico-rutherford.png?w=247&h=256
1885 - 1962
% complete
Va ser un físic danès, que va viure a Copenhaguen durant els segles XIX i XX.
El seu disseny de l'àtom afegia als neutrons, els quals estaven al costat dels protons a l'interior del nucli. A més els electrons es trobaven girant al voltant del nucli, en òrbites circulars, però amb la diferència que aquests giraven en nivells d'energia ben definits, molt semblant a un sistema solar. Basant-se en els estudis de Max Planck, Einstein va modificar l’àtom.
https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/6d/Niels_Bohr.jpg/200px-Niels_Bohr.jpg
https://www.caracteristicas.co/wp-content/uploads/2016/04/modelo-atomico-bohr.jpg
1887 - 1961
% complete
Va ser un físic i professor universitari austríac, que va viure a Viena durant els segles XIX i XX.
Va postular que:
Els electrons són ones de matèria que es distribueixen en l'espai segons la funció d'ones (Ψ).
Els electrons es distribueixen en orbitals que són regions de l'espai amb una alta probabilitat de trobar un electró.
Es tenen en compte els següents nombres quàntics: nombre quàntic principal, secundari o Azimutal, magnètic i nombre de spin.
En un àtom no pot haver electrons amb els quatre nombres quàntics iguals
El seu model és quàntic no relativista. Es basa en la solució de l'equació de Schrödinger per un potencial electrostàtic amb simetria esfèrica, anomenat també àtom hidrogenoide.
https://www.biografiasyvidas.com/biografia/s/fotos/schrodinger.jpg
https://4.bp.blogspot.com/-Q_bxlX5Fvag/UHcRukUJQkI/AAAAAAAAAEU/uJ9SMuEUo8A/s320/Nueva+imagen+(25).png