CATALUNYA

CATALUNYA

RENAIXENÇA

1832 - 1892

Renaixença Romanticisme, Realisme i Naturalisme:

—Inici (1830 - 1840)
1832: aquest moviment de ressorgiment de la literatura catalana comença amb la publicació de La Pàtria, de Bonaventura Carles Aribau. També es considera com a inici un recull de poesies amb un pròleg que es considera el manifest renaixentista, Lo Gayté del Llobregat, de J. Rubió i Ors.

—Decadència (1890)
1892: en aquest moment, de manera progressiva i en convivència amb la Renaixença, apareix un nou moviment, el Modernisme. Suposa el triomf d’una nova concepció de l’art i de les obres literàries, fent un gir en el tema principal de què parlaven: la lluita de l’home contra l’entorn que l’envolta. S’agafa com a punt de partida la primera Festa Modernista del Cau Ferrat.

—Durant aquest període, per tal de fer renéixer el català, es promouen els Jocs Florals, que serveixen com a punt de trobada i de plataforma per donar a conèixer nous escriptors. Alguns d’aquests escriptor més importants van ser Jacint Verdaguer, Narcís Oller i Àngel Guimerà. Gràcies a aquest nou moviment, la producció en català creix, per donar-se a conèixer, durant el Modernisme, i posar-se a l’alçada de la resta d’Europa.

MODERNISME

1885 - 1911

Modernisme parnassianisme, decadentisme, simbolisme, prerafaelitisme i vitalisme:

—Inici (1885 - 1900)
1885: aquest moviment defuig de l’ancoratge d’Espanya i persegueix posar-se al mateix nivell que la resta d’Europa. El nou moviment comença de manera progressiva, però es pot donar com a data d’inici el 1885, any en què Joan Brossa va publicar el seu article Viure del passat, que és considerat com el manifest modernista i que dóna el tret de sortida a l’acostament cap a Europa.

—Decadència (1906 - 1911)
1911: en aquest moment, justament el 1911, Joan Maragall, un dels pares del Modernisme mor. De manera que, s’agafa com a data final la seva mort, tot i que tant abans com després, ja comença a sorgir un moviment que és únic i propi de Catalunya, el Noucentisme. Maragall va ser un dels importadors de la cultura europea de Goethe, Nietzsche, Navalis…, a Catalunya per deixar enrere la cultura tradicional d’Espanya.

—Durant aquesta època, els autors ja han assumit que havien de recuperar el català com a llengua literària, i que de fet, ja ho havien aconseguit. El repte, ara, era abandonar el tradicionalisme espanyol que els arrelava en el passat i acostar-se al nivell actual d’Europa. Sorgeixen dues tendències dins del Modernisme: el regeneracionisme i l’esteticisme. El primer tenia com a objectiu abandonar l’antic món al qual estaven arrelats i deixar enrere les velles glòries de l’imperi espanyol. En canvi, el segon, que també defensava canvis, era format, però, per tots aquells artistes que creien que no eren compresos i per als quals la realitat estava equivocada. Un dels grans portaveu d’aquesta època és la revista Joventut. A la vegada, també es revitalitzen els Jocs Florals. Tot i això, a partir del 1906, comencen a sorgir les primeres manifestacions noucentistes que donaran lloc a un nou moviment.

NOUCENTISME

1906 - 1923

Noucentisme (1906 - 1923):

—Inici (1906 - 19011)
1906: es considera la data d’inici del Noucentisme el 1906 perquè és la data en què Eugeni d’Ors va publicar el seu Glossari a la Veu de Catalunya, i que consten d’un seguit de definicions diàries. Aquest nou moviment adapta aquest nom perquè comença un nou segle i perquè el seu programa modernista i renovador es reflectia en l’art i la literatura, juntament amb el desenvolupament científic i econòmic que hi va haver.

—Decadència (1923)
1923: aquesta és la data del final del Noucentisme, i va ser per causes polítiques: la dictadura militar del general Miguel Primo de Rivera.

—Tot i això, va ser una època d’esplendor, sobretot per l’acció que va tenir la Mancomunitat de Catalunya, presidida per Enric Prat de la Riba. Durant aquest temps, es fa fundar l’Institut d’Estudis Catalans, el secretari general del qual era Eugeni d’Ors. Tenien l’objectiu de contemporitzar amb les actituds i moviments europeus, sense oblidar que es trobaven en un context mediterrani. Alguns dels altres autors importants d’aquesta època van ser, per exemple, Josep Pla, amb el Quadern gris, o Josep Carner, un dels màxims representants de la poesia noucentista. És un moviment associat a la política, i que per això té més força, perquè tenen el braç del poder polític.

AVANTGUARDES

1906 - 1940

Les avantguardes principals avantguardes: cubisme, futurisme, dadaisme i surrealisme

—Inici (1906 - 1911)
1906: per indicar que comença un nou moviment a Catalunya s’agafa el 1906, moment en què s’inicien les avantguardes. És un moviment independent del Noucentisme però que conviu en la mateixa època, és a dir, se solapen els dos moviment però cadascun d’aquests va per diferents bandes, no tenen res a veure.
Publicació del Manifest futurista, de Marinetti a la resta d’Europa.
1906: Josep Dalmau i les seves galeria d’art.
1907: Francis Picabia: inaugura a Barcelona la revista 391.
És un moviment que intenta recuperar el Modernisme.
La I Guerra Mundial marca la història, igual que la dictadura de Primo de Rivera, els Feliços Anys 20, el crac del 29, les transformacions que porten uns nous ideals…

—Decadència (cap al 1940)
1940: durant el primer terç del segle xx es van fer extensives les avantguardes a Catalunya i arreu d’Europa, però es considera aquesta la seva fi perquè és l’època en què s’inicien les grans dictadures.

—És l’època que consisteix a introduir elements innovadors respecte de les formes tradicionals. Els temes més freqüents en les avantguardes són la tecnologia i el món dels somnis. Com que és un moment de canvis nous, les tècniques també canvien: s’introdueix el cal·ligrama, el salt de falla, el collage i les paraules en llibertat. Alguns dels autors més importants són Joan Salvat-Papasseit amb El poema de la rosa als llavis i J. V. Foix, que s’interessa pel món grecollatí.

EUROPA

ROMANTICISME I REALISME

1797 - 1900

Romanticisme i realisme (1797 - 1900)

—Inici (1797)
1797: el Romanticisme és un moviment cultural que comença amb la publicació de la revista Athenäum, a Alemanya i posteriorment a Anglaterra (1798), també es publica un programa a les Lyrical Ballads i Coleridge, donant lloc a un nou moviment cultural. El Realisme és una vessant que va suposar el trencament amb el romanticisme.

—Decadència (1900)
Apareix el realisme cap el 1850 i sobre l’època del 1900 es posa fi a aquests moviments.

—Durant aquest període, a Alemanya se supera el primer romanticisme, que és més ingenu, i dona lloc a una etapa que neix com a una oposició al racionalisme de la Il·lustració i el Neoclassicisme, prioritzant els sentiments, la natura i tot allò que rodeja l’home com a ésser humà. En les obres que comprenen aquest període es renova l’estètica, és a dir, el poeta no esgota mai tot el seu art poètic en una única obra. En són un exemple les obres on es veuen els ideals del Sturm und Drang, portat a terme des de l’escola romàntica per Goethe, Novalis, Friedrich Schlegel, Caroline Schlegel, Schelling i d’altres. A Anglaterra destaca la figura de Walter Scott.

—Sobre la data de 1850 apareix un moviment cultural, el Realisme, una corrent estètica que va trencar amb el romanticisme perquè pretén plasmar exactament la realitat, total i sincera sobre l’època amb la qual va conviure. Uns anys més tard, sobre el 1900, es va posar fi al realisme.

PRERAFAELITISME, SIMBOLISME I PARNASSIANISME

1848 - 1900

Prerafaelitisme, simbolisme, parnassianisme (1848 - 1900)

—Inici (1848)
1848: s’inicia a Anglaterra amb el Pre-Raphaelite Brotherhood (Germandat Prerafaelita). Del prerafaelitisme en dirvarà, més tard, el decadentisme, cap al 1880.

—Decdència
1900: no és que hi hagi una data específica de decadència en què s’acabi el Modernisme europeu, perquè les avantguardes són un nou moviment trencador que pretén escampar noves maneres de fer art.

—1857: s’inicia de manera important el simbolisme amb Les Correspondances, de Baudelaire.

—1866: publicació de tres antologies poètiques titulades El Parnàs contemporani, amb Baudelaire, Mallarmé… És una expansió de simbolisme.

—1882: pren molta força el vitalisme, impulsat per Nietzsche i H. Bergson.

—S’ha de dir, però, que el grup simbolista es va anar dispersant cap als darrers anys del segle XIX, sobretot després de la mort de les seves figures principals: Verlaine (1896) i Mallarmé (1898). Posat en crisi pels corrents avantguardistes i, més tard, pel realisme que va penetrar en el període de la República i la guerra, va sobreviure encara en la postguerra, i va desaparèixer a la fi del decenni dels cinquanta, desbancat pel realisme històric.

AVANTGUARDES

1905 - 1940

Avantguardes (1905 - 1940)

—És un moviment que dona una visió diferent i completament nova de fer art.

—S’inicia a partir del 1905, amb la primera avantguarda, el fauvisme: sintetitza el moviment anterior de preavantguarda impressionisme, postimpressionisme i simbolisme. També es fan exposicions al Saló d’Automne.

—1907: cubisme (el cal·ligrama d’Apollinaire) i Cézanne i Picasso en l’àmbit de l’art.

—1909: futurisme (Marinetti i el Manifest futurista). Aquest és l’art del feixisme, entès com un art de progrés i de mirar cap endavant (màquines), per això és l’art dels feixismes, perquè creien que era el millor sistema de govern.

—1916: dadaisme (Tristan Tzara, collage literari).

—1920: surrealisme (André Breton). Deriva del dada, és l’escriptura automàtica, sense pensar abans d’escriure.

—1940: amb l’ascens definitiu dels feixismes es dona per acabada aquesta puixança avantguardista, però no deixa de ser important i de tenir influència cap als moviments de postmodernitat del segle XXI.