Exercici Lite

Catalunya

Renaixença [Romanticisme, Realisme i Naturalisme]

1833 - 1892

La Renaixença començà al 1832 amb la publicació de La Pàtria, de Bonaventura Caries Aribau. També es considera l’inici un recull de poesies amb un pròleg que es considera el manifest renaixentista, Lo Gayté del Llobregat, de J. Rubió i Ors.

Aquest moviment literari és el ressorgiment de la llengua catalana perquè, cal recordar que a Catalunya, acabaven de transcórrer uns segles sense pràcticament creació de literatura culta (la malaurada decadència). Els literats catalans volien recuperar l'esplendor de la llengua catalana de l'època medieval, per tant, crearien una sèrie d'infraestructures per dur a terme el seu propòsit. Per això, aquest moviment literari es barreja clarament amb una conscienciació política.

Per tal de fer renéixer el català es recuperen i es promouen els Jocs Florals, un concurs literari que es feia a l’època medieval i ara el tronaven a fer amb l’objectiu de donar a conèixer a nous escriptors a través d'aquest certamen es potencien nous autors i obres catalanes. Els escriptoirs més importants van ser Jacint Verdaguer amb les seves poesies èpiques extraordinàries com són El Canigó i l’Atlàntida, Àngel Guimera amb la seva obra Mar i Cel, Bonaventura Carles Aribau per l’obra que hem mencionat al prinicpi i per últim l’autor Narcís Oller amb la Papallona i La febre d’or.

-Decadència/Final (1890)

El moviment literari decau al 1892 en aquest moment va apareixer un nou moviment que durant un temps va conviure amb la Reinaxença, aquest moviment s’anomena el Modernisme. Això suposava el trimf d’una nova concepció de l’art i de les obrres literàries, fent un gir en el tema principal de què parlaven: la lluita de l’home contra l’entorn que l’envolta. El punt de partida fou la primera Festa Modernista del Cau Ferrat.

El Modernisme no es sap ben bé la data de quan va sorgir, però es creu que és una de les següents dates que ara direm:

Modernisme [Parnassianisme, decadentisme, simbolisme, prerafaeltisme i vitalisme]

1888 - 1911

En aquesta etapa els intel·lectuals burgesos rebutjaven al pairalisme de l’època anterior Reinaxença amb la intenció de posar Catalunya a l’alçada d’Europa per l’endarreriment cultural que hi havia entre Espanya i els països d’Europa com França, Gran Bretanya, Alemania, etc. Aquests burgesos es dividien en dues tendències estètiques i ideologiques en l’entorn amb L’Avenç: regeneracionistes i esteticistes.

-Inici (1888 a 1890)

Exposició Universal de Barcelona que innova Catalunya i la inscriu a l’esfera europea. Les dues tendències esmentades abans van separar-se per tornar a confluir i equilibrar-se posteriorment a la revista Catalònia. I al mateix temps es publiquen també dues revistes més de caire esteticista, Quatre Gats i Pel & Ploma. Per últim, tenen lloc les festes modernistes organitzades per Santiago Rossinyol.

Els escriptors més representats són. Víctor Català, Màrrius Ferrè, Joan Puig i Ferreter, Joan Maragall, Santiago Rossinyol…

-Consolidació i fi (1900 a 1906/11)
Els escriptors són units a través de la revista Joventut. Fou un momemnt molt eclèctic en el qual hi apareixen els principals escriptors i tendències europees del moment. En aquest període s’arriba a una certa assimilació d’escriptors de la Renaixença, deixats de banda anteriorment com Narcís Oller i Guimerà; es revaloritzen els jocs florals, la producció novel·lística esdevé força important amb l’aparició de la novel·la rural modernista. Però a partir del 1906 comencen a aparèixer els primers símptomes del Noucentisme. El Modernisme finalitza amb la Mort de Joan Maragall i Isidre Nonell.

Modernisme 1 [Parnassianisme, decadentisme, simbolisme, prerafaeltisme i vitalisme]

1892 - 1906

Es casi el mateix que l’anterior però l’únic que es diferencia es que en aquest el Modernisme inicia amb la publicació de “Viure del Passat”, de Jaume Brossa, a L’Avenç, i la primera festa modernista al Cau Ferrat, Sitges. I que finalitza al 1906 per la publicació del Glossari, d’Eugeni d’Ors

Les avantguardes [cubisme, futurisme, dadaisme i surrealisme]

1907 - 1930

-Inici (1907-1911)

Al 1907 comença un nou moviment a Catalunya, en el moment en què s’inicien les avantguardes. És un moviment independent del Noucentisme, però hi conviu en la mateixa època, cadascun d’ells va per diferents bandes, no tenen res en comú.

Aquest època consisteix a introduir elements innovadors respecte de les formes tradicionals. Els temes més freqüents en les avantguardes són la tecnologia i el món del somnis. Com que és un moment de canvis nous, les tècniques cambien. Per això s’introdueix el cal·ligrama, el salt de falla, el collage i les paraules en llibertat. Els autors més importants son Joan Salvat-Papasseit amb El poema de la rosa als llavis i J. V. Foix amb Gertrudis i s’interresa pel món grecollatí.

-Decadència (cap al 1930 o més)

Durant el primer terç del segle XX es van fer extensives les avantguardes a Catalunya i arreu d’Europa, però aquesta etapa finalitza perquè és l’època en que s’inicien les grans dictadures.

Europa

Romanticisme i realisme

1797 - 1900

Des de començaments del segle XIX va escampar-se per Europa un important moviment artístic caracteritzat per l’amor a la llibertat, l’exaltació de l’individu, la defensa dels sentiments i el gust per la natura i les cultures populars. Paral·lelament, les guerres napoleòniques van afavorir un nou contacte amb les cultures orientals (Egipte, Índia), que va començar a influir en una cultura europea en la qual els moviments revolucionaris havien renovat en profunditat les idees i les maneres de viure, renovació que es va reflectir en un nou corrent artístic, el romanticisme, que va afectar totes les arts i va tenir aquestes característiques:
a. Al contrari que el neoclassicisme, el romanticisme rebutjava la raó i els gustos clàssics. En canvi, va revaloritzar l’expressió dels sentiments i la passió, així com de l’exaltació de l’individu. Els romàntics s’inspiraven en el dolor, la soledat, la tristesa, la malencolia… en definitiva, en una profunda insatisfacció amb el seu món. A la vegada, els romàntics van establir una actitud positiva davant la naturalesa que els portaria a establir-hi una proximitat afectiva
b. Amb el romanticisme es va imposar una nova visió del món i de l’ésser humà que implicava la supremacia de la imaginació, la fantasia, la necessitat de fugir i la creativitat sobre el món acadèmic. És a dir, el creador romàntic estava marcat per un esperit de rebel·lia que el portava a reclamar més llibertat enfront de les normes acadèmiques.
c. El romanticisme buscava la inspiració en l’edat mitjana i no en l’època clàssica, perquè era en aquell temps on situaven l’origen històric dels pobles europeus i on buscaven les seves arrels culturals i lingüístiques. És per això que es va posar de moda la novel·la històrica d’ambient medieval i que en l’arquitectura es van recuperar les formes gòtiques, donant lloc al neogòtic. També en aquesta estreta relació amb l’historicisme trobem la relació que vincularia el romanticisme amb els moviments nacionalistes.

Postromanticisme [Prerafaeltisme, Simbolisme i parniassanisme]

1848 - 1900

Les avantguardes [cubisme, futurisme, dadaisme i surrealisme]

1905 - 1940

En el primer terç del segle XX proliferen a tot Europa una sèrie de moviments artístics amb un to declaradament combatiu i provocatiu, que busquen la renovació estètica en contra de l'art passat i present. Són els anomenats moviments d'Avantguarda, també s'utilitza el terme "ismes".

El gal·licisme "avantguarda" (avant-garde) prové del llenguatge militar i es refereix a les tropes avançades d'un exèrcit.

Els seguidors dels moviments d'avantguarda van intentar fer una revolució en tots els àmbits de la societat. El seu rebuig a l'art contemporani implicava també un menyspreu per la societat que l'havia acollit i fomentat. Aquest és el motiu pel qual alguns avantguardistes van militar en partits polítics, encara que amb poc èxit a causa de la seva individualisme.

El període d'entreguerres, que va separar la 1a Guerra Mundial (1914-1918) de la segona (1939-1945), va ser el de major auge dels moviments d'avantguarda.

Els ismes que van sorgir en aquests anys van ser molt abundants però bastants fugaços.

La mateixa creativitat i imaginació que va provocar seu naixement va ser el detonant perquè altres moviments sorgissin, fent desaparèixer els anteriors, o per destruir-se a si mateixos.

Molts d'ells afecten per igual a les arts plàstiques, a l'art escènic o cinematogràfic, a les lletres, i fins i tot al pensament. Alguns van passar com efímeres modes; altres van deixar una empremta inesborrable.

Més que per la seva qualitat, els ismes són importants perquè van ser el reflex d'una societat canviant i influent en el panorama literari europeu.

Es pot dir que aquest moviment segueix en algunes novel·les fins al final del segle XX, perquè en algunes tenen tendencies com per exemple el futurisme o un altre de les altres que hi ha.