Conquesta de la Mediterrànea

(272-27 aC)

Conflictes exteriors

1a Guerra púnica

264 bC - 241 bC

Començà quan els romans volgueren socórrer Messana, que demanava ajuda contra el setje dels carteginesos. Roma era una potència militar terrestre, mentre que Cartago ho era per la mar. Durant els enfrontaments, els romans construiren una flota, amb la qual derrotaren els carteginesos i es feren amb Sicília, Còrsega i Sardenya.

2a Guerra púnica

219 bC - 201 bC

Començà quan els carteginesos van assetjar Sagunt (ciutat protegida per Roma).Els carteginesos, dirigits per Anníbal, van travessar els Pirineus i els Alps per arribar a Roma y derrotaren a la majoría dels pobles romans, exceptuant l'Itàlia central.

Divisió d'Hispània en dues províncies

197 bC

Hispania, es dividí en dues provincies, Hispània Ulterior i Hispània Citerior. Una dominada pels romans i l'altra per indígenes.

Revolta de Viriat

154 bC

Després d'una època de tranquilitat, una revolta dirigida per un cabdill dels lusitans, anomenat Viriat. Finalment fou assesinat el 138 aC

Destrucció de Cartago

146 bC

Destrucció de Numància

133 bC

Guerra de les Gàl·lies

58 bC - 51 bC

Juli Cèsar annexà a Roma l'actual França, Bèlgica i Suïssa.

Conflictes interns

Reforma agrària dels germans Grac

133 bC

Ambdós germans intentaren establir una reforma agrària per millorar els treballs dels pagesos. Aqueses solucions no interessaven als latifundistes i finalment fóren assasinats. Tot i així, la seua reforma continuà vigent.

Guerra social

91 bC - 88 bC

Provocada per les diferències entre romans i italians (no considerats ciutadants, amb pocs drets), aquests darrers reclamaren igualtat amb els altres, i finalment ho aconseguiren.

Dictadura de Sul·la

82 bC - 79 bC

Fou dirigida per Sul·la (membre del partit amb més interessos polítics i econòmics, els optimates) i renesqué la disputa amb els reformistes. Aquest lluità contra el rei de Pont i perdé oma a mans de Mari, que sembrà el terror entre els ciutadans. Pocs anys després morí, i tornà Sul·la que es venjà dels seus enemics fins que també morí.

Revolta dels esclaus

73 bC

Encapçalada per Espartàc, amb l'intenció de tornar a la seua terra, s'extengué per tot Itàlia. En numeroses ocasions, els esclaus derrotaren els exèrcits romans. Finalment fóren derrotats per Cras i Pompeu.

Primer triumvirat

60 bC

Fou una forma de govern dirigida per Pompeu (exèrcit), Cras (diners) i Juli Cèsar (suport des populares).

Guerra civil entre Juli Cèsar i Pompeu

49 bC - 48 bC

Després de la mort de Cras, Pompeu rompé el triumvirat i s'anomenà únic cònsol. Cèsar, indignat per l'ultratge, es presentà a Roma i ocupà la ciutat, això encengué aquesta guerra on Cèsar acabà amb Pompeu (assesinat mentres es refugiava a Egipte).

Assasinat de Juli Cèsar

44 bC

Els romans vegueren que Cèsar posava en perill a la República i, uns quants senadors dirigits per Cassi i Brutus, l'assasinaren.

Segon triumvirat

43 bC - 32 bC

Després de batallar per el poder de Roma, Marc Antoni (Orient), Lèpid (Àfrica) i Octavi (Occident) es juntaren i formaren aquest 2n triumvirat. A n'aquest, assasinaren a 300 senadors i derrotaren als dos conspiradors que mataren a Cèsar. Finalment, expulsaren a Lèpid.

Batalla d'Àccium

31 bC

Marc Antoni i Octavi s'enfrentaren cuan el Senat declarà la guerra amb Egipte (amb insistència del segon). Aquesta batalla acabà amb derrota egípcia i Marc Antoni, junt a Cleòpatra es suicidaren a Egipte, on fugiren després de perdre la guerra.

Octavi torna a Roma i és nomenat cònsol

29 bC