Gem

Events

Inici del regnat de Carles IV

1788

El rei Carles IV va pujar al tron espanyol el 1788 i immediatament es va veure desbordat per les conseqüències de l'expansió a Espanya dels ideals de la Revolució Francesa del 1789.

Godoy secretari d'Estat

1792

Carles IV va nomenar Manuel Godoy secretari d'Estat i va tancar la frontera per evitar el contagi.

Guerra Gran

1793 - 1795

L'execució de Lluís XIV el 1793 va empènyer Carles IV a unir-se a la coalició militar europea contra França, desencadenant la Guerra Gran.

Exèrcit de voluntaris (Miquelets)

1795

Per poder coordinar la defensa per la Guerra Gran, es va crear una Junta General del Principat, que organitzà un exèrcit de voluntaris (Miquelets) que obligà els francesos a retrocedir.

Pau de Basilea

1795

La incapacitat de detenir la invasió francesa va portar Espanya a signar la Pau de Basilea amb França i es va sotmetre als interessos francesos.

Front a la crisi

1805

Godoy fa canvis per aconseguir recursos per Hisenda.

Batalla de Trafalgar

1805

França i Espanya van ser derrotades a la batalla naval de Trafalgar, que va comportar la pèrdua de quasi tota la flota espanyola.

Tractat de Fointainebleau

1807

Aquest tractat autoritzava els exèrcits francesos a entrar al país per ocupar Portugal, l'aliat de la Gran Bretanya. També fixava el repartiment del país veí.

Entrada de les tropes franceses

1808

Les tropes franceses van anar ocupant places estratègiques.

Abdicacions de Baiona

1808

Carles IV i Ferran VII van abdicar la Corona d'Espanya i Napoleó va nomenar rei d'Espanya el seu germà Josep i van convocar unes Corts per aprovar una Constitució.

Motí d'Aranjuez

1808

Va ser impulsat pels nobles i eclesiàstics i protagonitzat per soldats i per sectors populars, que exigien la destitució de Godoy i la renúncia de Carles IV a favor del seu fill Ferran VII, que va ser proclamat rei.

Inici de la Guerra del Francès

1808

Davant les dificultats de l'ocupació, Napoleó va decidir passar a la contraofensiva i es va posar al capdavant d'un nou contingent militar amb el qual entrà a Espanya el novembre de 1808.

Aixecament de Madrid

1808

Aquest aixecament va ser el detonant que va precipitar la revolta popular,

Estatut de Baiona

1808

Codi constitucional proposat per Napoleó, de contingut reformista: abolia els privilegis i reconeixia la igualtat dels espanyols davant la llei, els impostos i l'accés als càrrecs públics. A més, Josep I va ser reconegut rei.

Formació de la Junta Suprema

1808

Al setembre de 1808 els representants de les juntes provincials van formar una Junta Suprema Central, presidida pel comte de Floridablanca, que va reconèixer Ferran VII i assumí el poder en nom del monarca.

Reunió de Les Corts

1810

Enmig de conflicte bèl·lic, la Junta Central va organitzar una consulta al país i va endegar una convocatòria de Corts.

Ferran VII rei d'Espanya

1810

Les Corts es van reunir el setembre de 1810, on van reconèixer a Ferran VII com a rei d'Espanya.

Constitució de Cadis

1812

La Junta no va poder refer-se després de les derrotes militars i va acabar organitzant les Corts en Cadis.

Annexió de Catalunya a França

1812

A Catalunya, la Junta va tenir una trajectòria erràtica mentre queien Girona, Lleida, Tortosa i Tarragona. Poc després, Napoleó va ordenar fer l'annexió de Catalunya a l'imperi.

Aprovada l'abolició de la Inquisició

1813

Va ser aprovada el 22 de febrer de 1813, però l'esperit inquisitorial no va desaparèixer, perquè es van instal·lar tribunals protectors de la fe per preservar la religió.

Tractat de Valeçay

1813

L'any següent de la victòria de Los Arapiles, van recuperar Madrid, Josep I va fugir a França, i Napoleó va signar el tractat de Valençay, pel qual retirava les seves tropes gradualment.

Restablició de l'Antic Règim (absolutisme)

1814

Ferran VII va desdir-se de les promeses d'acceptar el règim constitucional i va procedir a restablir l'Antic Règim.

Deute públic

1815

El cost global, a la Guerra del Francès, va ser extraordinari i va provocar un deute públic inassumible.

Pronunciament liberal de Lacy

1817

Va tenir una rellevància especial el pronunciament militar encapçalat pel general Lacy a Catalunya, frustrat en bona mesura per una delació.

Pronunciament de Riego

1820

L'1 de gener de 1820 va triomfar un pronunciament en favor de la Constitució, encapçalat pel coronel Riego al capdavant d'una companyia de soldats acantonats a Sevilla.

Nova divisió del territori

1822

Catalunya va quedar dividida en quatre províncies.

Revolta contra el govern liberal

1822

El 1822 va esclatar una revolta contra el govern liberal amb l'organització de partides reialistes.

Cent Mil Fills de Sant LLuís

1823

Les demandes d'ajuda de Ferran VII van donar lloc a la formació d'un exèrcit francès, els Cent Mill Fills de Sant Lluís, que va travessar els Pirineus per Catalunya el 1823 per establir Ferran VII coma rei absolut.

Batalla d'Ayacucho

1824

La guerra colonial es va estendre per tot el continent a partir del 1816 i la victòria de Bolívar a Ayacucho (1824) va fer irreversible la independència i la constitució de noves repúbliques.

Guerra dels Malcontents a Catalunya

1827

Aquesta guerra es va iniciar el 1827 a Catalunya, que es va estendre al País Basc, Andalusia i València.

Naixement d'Isabel II. Pragmàtica Sanció

1830

Ferran VII es va casar amb la seva neboda Maria Cristina de Borbó (1829), i el 1830 va tenir una filla, Isabel. Per poder nomenar-la successora, va promulgar la Pragmàtica Sanció, que autoritzava la successió femenina al tron, prohibida per la llei sàlica.

Mort de Ferran VII

1833

Estava malalt des de 1832, i va morir a 1833.