EL SEXENNI DEMOCRÀTIC

Events

Les Quintes

1836

El liberalisme va imposar les quintes com a mètode de reclutament de tropes, quees va convertir en un servei militar obligatori en un deure constitucional i es va garantir la renovació anuali permanent de les forces militars. Els reclutes representaven cap a na cinquena part dels homes d'entre 18 i 24 anys, i es triaven a partir d'un sorteig. Aquesta és la raó per la qual s'anomenen "quintes".
A partir del 1837 es va decretar que es podia lliurar del servei militar obligatori pagant directament una quantitat de diners en metàl·lic a l'Estat, o bé a un substitut que havia d'ocupar el seu lloc. La redempció permetia que les classes mitjanes i a les altes eludir un servei que podia durar fins a vuit anys. A més, el perill de morir era molt elevat, fins i tot en els períodes de guerra; Sovint, a més, acceptaven la redempció per trobar un substitut en un quinto (entre 500 i 1250 pessetes).

Pacte d'Oostende

1866

El pacte d'Oostende es va realitzar per a poder reprimir les protestes succeïdes a causa del deteriorament polític per partdel Partit Polític, ja que va mostrar un gran desinterès davant delsproblemes del país i només va reaccionar reprimint aquestes protestes, tancant les corts i governant per decret. Aquest pacte va desmbocar en un aixecament no solament contra el govern, sinó també contra la monarquia mateixa.

Aixecament popular

1867

A l'estiu de 1867 va tenir lloc un aixecament popular a Priorat, a Reus i a l'Empordà.

Revolució del 1868

1 January 1868

A partir del 1860 la crisi econòmica i política va posar fi a l'etapa de prosperitat econòmica i van provocar una situació poítica inestable:
-Crisi financera que va decretar que les inversions ferroviàries no eren rendibles. El volum escàs del trànsit de ferrocarrils produïa uns rendiments molt minsos. En conseqüènca, el valor de les accions ferroviàries a la borsa va caure estrepitosament. Es va produïruna caiguda una caiguda de les cotitzacions del deute públic i les altres entitats financeres.
-Crisi industrial provocada per per l'encariment del preu del cotó en floc a causa de la Guerra de Secessió dels EEUU, que havia inerromput les exportacions del cotó. Algunes indústries van fer fallida a causa de la pujada de preus, va augmentar l'atur i el nivell de vida de les classes trebalaldores va baixar encara més.
-Crisi de subsistència provocadaper un seguit de males collites.Això va derivar en una falta de blat i va augmentar el preu d'aquests cereals. D'aquestamanera, entre 1866 i 1868,el preu del blat va augmentar a Madrid d'un 100%

Primers conflictes populars

2 January 1868

Cap el 1868 gran part de la població tenia motius per oposar-se al ssitema isabelí. Es reclamava adoptar les mesuresadients per salvar les inversions en borsa per part dels grans negociants; els industrials reclamaven mesures proteccionistes; obrers i pagesos reclamaven la lluita contra la seva misèria.

Formació de Juntes Revolucionàries

3 January 1868

Paral·lelament al pronunciament militar hi va haer un extens aixecament popular a les ciutats, amb una forta presència de progressistes, demòcrates i republicans. A moltes ciutats s'hi van formar juntes revolucionàries de caràcter autònom. Van destruir les autoritats, van impulsar la milícia nacional i van incorporar les demandes populars al seu programa.
Es demanava abolir impostos de consums, rebaixar aranzels i eliminar estancs (tabac, sal, etc.), suprimir les quintes, abolir la pena de mort i l'esclavitud, l'educació gratuïta el dret de treballar, l'aplicació plena dels drets i de les llibertats i el sufragi universal,

Govern Provisional

4 January 1868

Amb l'acord de la Junta de Madrid es va nomenar un govern provisonal encapçalat per Prim, amb cinc progressistes i quatre unionistes, i el general Serrano com a regent del regne. El nou executiu va dissoldre les Juntes, va frenar el procés revolucionari i va estabilitzar la la situació amb la prioritat de restablir l'ordre. També va promulgar decrets democratitzadors i va acceptar demandes populars com ara la supressió dels consums.
Es van convocar eleccions amb sufragi universal masculí per a majors de 25 any.

Eleccions de les Corts Constituients

5 January 1868

En aquestes eleccions es va decretar la victòria de la coalició governamental dels progressistes, unionistes i demòcrates monàrquics. A Catalunya van guanyar els republicans federals amb un 67% dels vots.

Revolució de La Gloriosa

18 September 1868

L'esquadra de Cadis comandada pel brigadier Juan B. Topete va començar la revolta amb el suport del general Prim. L'endemà s'hi va afegir el General Serrano i es va fer públic un manifest amb el lema "Visca Espanya amb honor!". Aquest text denunciava la corrupció de la monarquia, demanava la participacó dels ciutadans per defensar la llibertat i anunciava la formació d'un govern provisional i la convocatòria de Corts constituents per sufragi universal. L'aixecament es va estendre per Andalusia i, progressivament,per tota la Península.
La reacció del govern va ser agrupar l'exèrcita Madrid per anar cap el sudi posar fi a la revolta, però les tropes del govern van ser derrotades ala Batalla d'Alcolea. Finalment, el goern va dimitir ila reina Isabel II va exiliar.

Dificultats de la Regència

1869 - 1870

Des del començament, el nou executiu va tenir l'oposició dels carlins i dels moderats(liderats per Cánovas del Catillo).
També es va haver de fer front a un sector de republicanisme contraris a la implantació de la monarquia que van impulsar un seguit d'aixecaments l'esiu de 1869 per implantar la república federal. A Catalunya, els federals havien firmat el Pacte de Tortosa (1869), on es comprometien a defensar la Repúbica democràtica i federal si calia amb la insurrecció.
Per altra banda, la pagesia, sobretot a Andalusia i a Extremadura, preteniaun repartiment de la terra, mentre que a les ciutats s'hi produïen aldarulls i revoltes contra els consums, les quintes i la pujada de preus. El movimen obrer, a més, es va anar radicalitzant amb la difusió de l'internacionalisme. Finalment, a finals de 1868 va sorgir a Cuba un moviment independentista que va desfermar la Guerra dels Deu Anys.

Reformes Econòmiques

1869

El 1869, el ministre Laureà Figuerola va fer una reforma aranzeràlia, que va reduir la protecció als productes nacionals, va introduir un llurecanvisme moderat i va obrir l'economia espanyola a l'exterior.
També es va intentar una reforma fiscal per introduir la contribució directa i suprimir els consums, i es va unificar la moneda, amb l'establiment de la pesseta com a moneda nacional. A més, es va dur a terme la desamortització del subsòl amb l'objectiu de reudir el deute i tornar els préstecs.

Consitució de 1869

11 February 1869

Les Corts es van reunir el febrer de 1869 i van nomenar una comissió parlamentària per redactar una constitució, que va ser aprobada amb l'abstència de carlins i d'alguns republicans. S'hi proposava un extens règim de drets i llibertats , que la va configurar com una de les més democràtiques a l'època. Incorporava els drets de manifestació, reunió, associació, el sufragi universal masculí i la llibertat d'ensenyament. A més, reconeixia la llibertat de professar qualsevol religió, malgrat que l'Estat havia de mantenir el culte i el clero catòlics. També establia la sobirania nacional i unes corts formades per un Congrés i un Senat. Proclamava un poder judicial independent i la reforma del sistema de govern de les províncies d'ultramar,per poder-les incorporar a la constitució, a diferència de les Filipines, que s'havien de regir per una llei especial.
Proclamada la Constitució i amb un tro vacant, les Corts van establir una regència, que va recaure en el general Serrano, mentre que el general Prim va ser designat cap el govern. La coalició governamental tenia el suport d'unionistes, progressistes i demòcrates monàrquics.

Una nova monarquia

1870

La Constitució de 1869 definia la monarquia com a forma d'Estat, de tal manera que calia trobar un nou rei que substituís el Borbó. El general Prim va ser l'encarrregat de gestionar una tria, cosa que al final es va decantar per Amadeu de Savoia.
El nou rei, als 26 anys, va ser proposat a les Corts el novembre de 1870, i va obtenir 191, vots de progressistes i unionistes, dels 311 diputats presents; Amadeu va arribar a Espanya el 30 de desembre, tres dies després de l'assassinat del sey valedor principal, el general Prim. Finalment, el 2 de gener de 1871 el van proclamar rei.

Eleccions del març de 1871

1871

Serrano va presidir el primer governde la monarquia, en el que van participarels unionistes, progressistes i demòcrates.
El nou Partit Constitucional, dirigit per Sagasta, va agrupar els progressistes més conservadors i membres de la Unió Liberal: consideraven que la revolució havia arribat massa lluny i entenien que la monarquia necessitava incorporar els sectors moderats. El Partit Radical, amb progressistes d'esquerra i demòcrates, buscava un desenvolupament democràtic amb la col·laboració dels republicans.
La lluita entre radicals i constitucionals va provocar una gran inestabilitat: en dos anys es van formar sis governs, i es van convocar tres eleccions. Els personalismes, el frau, l'abstenció electoral exemplificaven la feble modernització del règim.
La coalició governamental es va desintegrar, incapaç de realitzar un projecte compartit. La crisi política va debilitar la monarquia perquè va limitar-ne els suports als radicals, que governaven des de mitjans de 1872, i va augmentar les dificultats per respondre eficaçment als problemes del país i per atendre uns radicalitzats moviments d'oposició.

Llei de Mines de 1871

1871

Va posar a la venda o va donar en concessió els jacimens de mineria metàl·lica a diferents companyies, essencialment estrangeres, fet que va provoar un autèntic esclat de la producció minera.

MONARQUIA D'AMADEU DE SAVOIA

1871 - 1873

Des del començament del regnat es van manifestar moltes dificultats en la seva monarquia. D'una banda, no va aconseguir l'acceptació de les classes populars, les aspiracions de les quals es tornaven a frustrar: eren més sensibles a les propostes republicanes i obresistes; Per altre banda, l'aristocràcia isabelina no va acceptar el nou rei, i vlia restaurar al Borbó, a més de que una part de l'exèrcit no va motraer fidelitat al monarca.
L'església va mostrar hostilitat cap ls Savoia. Finalment, els carlins van considerar Amadeu il·legítim i van passar de l'oposició política a la lluita armada (1872).

Moviments contra la monarquia

1872

Un gran problemad e la nova monarquia era afrontar els grans moviments d'oposició, aguns dels quals eren armats:
-Conservadors: Van deixar de participar a les eleccions i van iniciar una organització per a la restauració dels Borbó en la persona d'Alfons XII, amb la direcció d'Antonio Cánovas del Castillo. Van disposar del suport de l'església i de les èlits burgeses.
-Carlins: Van abandonar el sistema i des de l'abril van començar una nova guerra per defensar els drets al teon del pretendent Carles VII, la tradició, els furs i el catolicisme. La guerra va començar amb partides al País Basc, Navarra, a l'Aragó i a Catalunya, i va agafar força a mitjans de 1873. El conflicte va durar fins el 1876.
-insurrecció a Cuba: Va començar al 1868 amb el "grito de Yara", i es va anar ampliant fins a convertir-se en una guerra colonial. Va ser dirigit per un grup de criolls que aspiraven a reformes polítiques i econòmiques a l'illa i que van tenir el suport popular perquè demanaven l'abolició e l'esclavitud. La guerra es va convertir en un greu problema polític, militar i econòmic.
-Revoltes i protestes dels sectors plurals: Pagesos i obrers estaen descontents d'unes reformes que consideraven insuficients, cosa que va afavorir l'augment de la influència de l'internacionalisme a Espanya i radicalització dels conflictes.Els republicans, també, van fer un reivindicament de la república federal (1872).
Aquests fets van provocar la renúncia al tro d'Amadeu de Savoia, el 10 de febrer de 1873.

Republicanisme

1873

El republicanisme estava dividit en dues tendències: els unitaris i els federals.
Els unitaris estaven encapçalats per per Emilio Castelar, i defensaven una república unitària i tenien posicions més conservadores des del punt de vista polític i social.
El Partit Republicà Democràtic Federal dirigit per Pi Maragall i Estanislau Figueres defensava una República federal constituïda a partir d'un pacte lliure entre municipis i regions. Promulgava el laïcisme, s'oposava a la intervenció de l'exèrcit en la política i defensava l'ampliació dels drets democràtis i la intervenció de l'Estat en defensa de les classes populars.
Dins del federalisme s'hi distingeixen els moderats i els intransigents. Els primers controlaven la direcció del Partit i eren partidaris del respecte a la legalitat. Els intransigents donaven suport a la insurrecció popular com a mètode per proclamar la república federal i propugnaven que els territoris podien declarar-se independets i pactar posteriorment la seva unió a una República federal.

Proclamació de la República

13 February 1873

Larenúncia d'Amadeu de Savoia va fer reunir el Congrés i el Senat en l'Assamblea Nacional per trobar una solució que evités el buit del poder. Pi Maragall va prednre la iniciativa i va proposar proclamar una República. Va ser presidida per Estanislau Figueras. El seu projecte era institucionalitzar la república per mitjà de l'acció governativa basada en la legalitat, i la convocatòria d'eleccions. Aquesta perspectiva a diviir els federaliste: els benèvols (partidaris de l'acció governativa), i intransgents (pretenien proclamar una república federal).

Projecte constitucional federal del 1873

1 June 1873

Es va formar un nou govern presidit per Pi i Margall amb el lema "ordre i progrés". La seva actuació es va cenrar a pacificar les insurreccions i en elabrar un nou projecte de Constitució. Establia la sobirania popular amb sufragi universal masculí i Corts bicamerals amb un Congrés i un Senat. A més, declarava la llibertat de culte i la separació entre Església i Estat, i prohibia subvencionar qualsevol religió.
El canvi més radical va ser l'estructura de l'Estat. Establia que la nació espanyola la componien 17 estats, entre els quals hi havia Cuba i Puerto Rico. Cadascun dels estats havia de tenir la seva Constitució i regular els propis poders, i tenia una àmplia autonomia econòmica, administrativa i política. Ara bé, la Constitució no es va arribar a aprovar.