El sexenni democràtic 1886-1874

Events

Establiment de les Quintes

1812

Degut al context bèl.·lic es van instaurar les quintes, serveis militars obligatoris de deure constitucional, d'homes entre 18 i 24 anys, que es triaven a partir d'un sorteig, i així garantir la renovació anual i permanent de les forces militars.

Deslliurament del servei militar obligatori (Les Quintes)

1837

Es va establir que un quinto es podia deslliurar del servei miliar obligatori pagant pagant una redempció o bé un substitut que havia d'ocupar el seu lloc. Així doncs el servei va passar a ser de les classes populars, de manera que significava un daltabaix per a les famílies treballadores.
Aquest av ser motiu fe revoltes continuades.

Neix el primer Partit Nacionalista

1864 - 1872

Aixecament popular

1867

Al Priorat, Reus i l'Empordà.

Eleccions de les Corts Constituients

January 1868

Van donar la victòria a la coalició governamental de progressistes unionistes i demòcrates monàrquics.

Desfermentació de la Guerra dels Deu Anys

1868

Va sorgir a Cuba un moviment independentista que va desfermentar la Guerra dels Deu Anys.

El govern provisional i les primeres reformes

1868

Es va nomenar un Govern Provisional encapçalat per Prim, el general Serrano com a regent i cinc progressites i quatre unionistes. El seu objectiu era passar la iniciativa política a les noves institucions.
Per legitimar la nova situació política es va convocar eleccions amb sufragi universal masculí.

Moviment revolucionari i les juntes

1868

Es van formar juntes revolucionàries, construint-se en poders autònoms, destituir les autoritats, impulsar la milícia nacional i incorporar les demandes populars al seu programa.
Es demanava: abolir impostos de consum, rebaixa d'aranzels (per part dels liberals progressistes) i eliminar estancs, supressió de les quintes, dret a treballar, abolició de la pena de mort i esclavitud, educació gratuita, plena aplicació de drets i llibertats, sufragi universal, ordenació descentralitzada de l'estat (a Barcelona) i supressió de Convents (a Barcelona).

insurrecció de Cuba

1868 - 1878

El conflicte era dirigit per un sector de propietaris criolls, que aspiraven a reformes polítiques i econòmiques a l'illa i que tenia suport popular perquè demanaven abolir l'esclavitud. La guerra es va convertir en un gran problema polític, militar i econòmic. Caracteritzada per una oposició forta dels espanyols amb els interessos a Cuba, que exigien una acció miliar forta i decidida contra els insurgents.

Revolució

1868

A partir de la crisi de 1860 es va provocar una situació inestable de:
*Crisi financera: Volum escàs de trànsit de ferrocarril, amb rendiments molt escassos, els valors de la borsa ferroviària cauen juntament amb la cotització de deute públic i altres entitats financeres
*Crisi industrial: ocasionada per l'encariment del preu del cotó en floc a causa de la guerra de Successió dels Estats Units. Algunes indústries van fer fallida, l'atur va augmentar i el nivell de vida va baixar encara més.
*Crisis de subsistència: provocada per les males collites
Tot aquest conjunt de fets va ocasionar l'oposició del sistema isabelí. Els industrials reclamaven mesures proteccionistes, obrers i pagesos protagonitzen motins i conflictes populars.

Insurrecció de Cuba

1868

Es va convertir en una guerra colonia, la Guerra dels Deu Anys.

Revolució de la Gloriosa

18 September 1868

Amb el suport del General Prim, i la col.laboració del general Serrano amb el lema "Visca Espanya en honor", amb intenció de denunciar la monarquia, demanant la participació dels ciutadans per defensar la llibertat. proclamar un govern provisional i la convocatòria de Corts constituents per sufragi universal.
S'extén per Andalusia, i per tota la Península.

Batalla de d'Alcolea

28 September 1868

Agrupació de l'exèrcit de Madrid per anar cap al Sud i posar fi a la revolta de la Gloriosa, per part dels governants.
Les tropes del govern van ser derrotades.
Consegüentment el govern admet a la reina Isabel II i s'exilia.

Celebració d'eleccions per a ajuntaments i diputacions

Desember 1868

En els quals els republicans van aconseguir triunfar a 20 capitals de província.

El republicanisme

1869

Dividit en dues grans tendències:
*Unitaris: encapçelats per Emilio Castelar, defensaven una republica unitària, amb posicions més conservadores polític i social.
*Federals: dirigit per Pi i Margall i Estanislau Figueres defensava el pacte lliure a partir de municipis i regions, promulgava el laïcisme, s'oposava a l'intervenció de l'exèrcit en la política, i defensava l'ampliació de drets democràtics de les classes populars. Dins d'aquesta categoria es diferencien:
-Moderats: controlaven la direcció del Partit i eren partidaris del respecte a la legalitat, raó per la que no defensaven l'insurrecció armada.
-Intransigents: insurrecció popular com a mètode, i propugnaven que els territoris podien proclamar-se independents i pactar posteriorment la seva unió a la República Federal.

Reforma econòmica

1869

El ministre Laureà Figuerola, va fer una reforma aranzelàriaies va introduir la protecció als productes nacionals, lliurecanvisme moderat i obrir l'economia espanyola a l'exterior. Com a conseqüència s'hi van oposar els industrials cotoners catalans i de producció de cereals.

Reforma fiscal

1869

Per tal d'introduir la contribució directa i suprimir els consums, unificació de la moneda i establiment de la pesseta com a moneda nacional, desamortització del subsòl com a objectiu de reduir el deute i tornar al prèstec.

Pacte de Tortosa

1869

Per part dels federals, els quals es comprometien a defensar la República democràtica i federal si calia amb la insurrecció.

Aixecaments per part d'un sector republicà

1869

(A l'estiu ) Contraris a l'implantació de la monarquia, per tal d'implantar la república federal.

Dificultats de la Regència

1869 - 1870

El nou executiu va tenir l'oposició dels carlins i el moderats, que es van anar agrupant sota el lideratge de Cánovas del Castillo. També va haber de fer front a l'oposició d'un sector republicà. Derivaven a una conflictivitat social molt intensa.
A Andalusia i Extremadura, la pagesia pretenia un repartiment de la terra, mentre que a les ciutats s'hi produien revoltes contra el consum que s'havia establert, les quintes i pujades de preu.
El moviment obrer es va anar radicalitzant amb la difusió de l'internacionalisme.

Constitució del 1869

February 1869

Van redactar una constitució que va ser aprovada per carliins i alguns republicans.
Shi proposava un extens règim de llibertats i drets, sobirania nacional i monarquia parlamentaria en la quela potestat de fer les lleis corresponia a les Corts i el monarca no tenia dret a vet.

Proclamació d'Amadeu de Savoia com a monarca

2 January 1870

Proposta de nou monarca (Amadeu de Savoia)

November 1870

Va obtenir vots d'unionistes i progressistes, que reflectia un suport reduït.

Arribada d'Amadeu a Espanya

30 Desember 1870

Monarquia d'Amadeu de Savoia

1871 - 1873

L'encarrgeta Prim va ser l'encarregat de la tria.
Amadeu de Savoia tenia una concepció de la monarquia que pertanyia a la dinastia culminadora d'Itàlia.
No va aconseguir l'acceptament de les classes populars, i l'aristocràcia isabelina no va acceptar el nou rei, li va fer el buit i va posar per restaurar els Borbó.
Una part de l'exèrcit no va expressar fidelitat al nou rei.

Nou "Partido Constitucional"

1871

Dirigit per Sagasta va agrupar els progressistes més conservadors i membres de la Unió liberal.

Llei de mines

1871

Venda i donació de la concessió del jaciment de mineria metàl.lica a diferents companyies. Va provocar un esclat de la producció minera.

Partido Radical

1871

Dirigit per Lluís Zorrilla amb els progressites d'esquerra i demòcrates buscaven un desenvolupament democràtic amb els republicans.

Els conservadors deixen de participar a les eleccions

1872

Restauració dels Brobons per part dels conservadors

1872

Amb la direcció d'Antonio Cánovas del Castillo van anar organitzant la restauració dels Borbó amb Alfons XII.
Disposaven del suport de l'esglèsia i de les elits burgeses.

Moviments contra la monarquia d'Amadeu de Savoia

1872 - 1873

Les revoltes i protestes del sector popular descontents per unes reformes que consideraven insuficients.

Reivindicació per part dels Republicans per una república federal

1872

Lluita armada per part dels carlins

1872

Els carlins van considerar Amadeu il.legítim ivan passar de l'opció política a la lluita armada.

Nova guerra Carlina

1872 - 1876

Van començar una nova guerra per defensar el tron de Carles VII, la tradició, els furs, i el catolicisme. Començant amb partides al País Basc, a Navarra, a l'Aragó i a Catalunya.

Abandonament del sistema per part dels carlins

April 1872

Expansió territorial del conflicte Carlí

1873

Al juliol es va estendre per gran part de Catalunya, des d'on es van fer incursions cap a Terol i Conca, i es va consolidar a les províncies basques i al Maestrat.

Conflictes socials de la nova República

Jan 1873

Aquesta perspectiva va consolidar la divisió dels federalistes: partidaris de l'acció governativa, i els insurgents: pretenien proclamar la República federal, mentre que els pocs republicans unitaris defensaven l'unitat de la unitat de l'Estat aliant-se amb posicions més conservadores.

Proposta de República

1873

Pi i Margall va prendre la iniciativa i proposar proclamar la República.
Per als republicans la República significava superar el sistema anterior i la possibilitat de transformar l'Estat profundament.

Projete constitucional federal

1873

Formació d'un nou govern precedit per Pi i Margall, es va centrar en pacificar les insurreccions esteses per la Península i el·laborar un nou projecte de Consititució.

Nova Constitució

1873

Etabliment de la sobirania popular amb sufragi universal masculí i Corts bicamerals amb un Congrés i un Senat: sense iniciativa legislativa, era una cambra de representació territorial que havia de vetllar per tal de que les lleis no transgredissin cap precepte de la federació. Declarava la llibertat de culte i separació entre Esglèsia i Estat, prohibint subvencionar qualsevol religió.

Canvis en l'estructura de l'Estat

1873

Definia la República federal i establia que la nació espanyola era composada oer 17 Estats, entre els quals figuraven Cuba i Puerto Rico. Organitzaven el poder en l'àmbit municipal, regionals i federals. Cadascun dels Estats regionals havia de tenir la seva Constitució, regulava els propis poders, i tenia una àmplia autonomia econòmica, administrativa i política.
Malgrat això no es va arribar a aprovar.

Proclamació de Cuba i Puerto Rico com a teritoris de Federació espanyola

1873

La República va ser incapaç de frenar-la. Les autoritats i els funcionaris espanyols de l'illa eren en gran part proclius a la solució monàrquica i van actuar al marge del poder republicà.
Van intentar donar una solució al problema amb el projecte federal de l'Estat, considerant Cuba i Puerto Rico territoris de la Federació espanyola.

Aixecament cantonal

1873

Es barrejaven les aspiracions autonomistes propiciades pels federals intransigents amb les aspiracions de revolució social inspirades en les noves idees interancionalistes.
La proclamació de cantons independents, amb governs autònoms i legislació pròpia, va ser la conseqüència d'aplicar de manera radical i directe, l'estructura federal des de a baix, impulsada també pel desig d'avançar en les reformes socials i satisfer les aspiracions populars.

Inauguració de la República

February 1873 - Jun 1873

Presidit per Estanislau Figueras.
Es va mantenir la Constitució del 1869, sense els articles monàrquics, fins que unes noves Corts constituents organitzessin la nova forma d'Estat i la definissin com a federal o unitària. Les tensions van ser inmediates, fins el punt que el govern es va trencar, i Figueres va haver de formar-ne un altre de nou.

Amadeu de Savoia renuncia al tron

10 February 1873

Nova República

Jun 1873

El projecte d'Estanislau Figueras per a la nova República era institucionalitzar la República per mitjà de l'acció governativa basada en la legalitat i convocatòria d'eleccions.

Proclamació del Cantó de Cartagena

12 July 1873

Es constituïa en estat independent i proclamava la República federal a Espanya. El moviment es va estendre a altres poblacions i es van proclamar canton a Sevilla, Cadis, Granada, Màlaga, Bailèn, Andújar.. cada canto es dotava d'infraestructura de poder pròpia i emprenia reformes socials.
Aquest procedia de l'escàs desenvolupament de la República i el seu abast social limitat.

Dimisió de Pi i Margall

18 July 1873

Degut a que es va oposar a reprimir la revolta de les armes.

Substitució de Pi i Margall per Nicolás Salmerón

18 July 1873

Va imposar l'acció militar contra el moviment cantonalista, que fa sufocar ràpidament.

Dimisió de Salmerón

September 1873

Ja que es va negar a firmar dues penes de mort a cantonalistes imposades per l'autoritat militar.

Emilio Catelar com a successor de Nicolás Salmerón

September 1873

Emilio Castelar era republicà unitari de caràcter conservador.
No va trigar a tancar, i governar per decret, cosa que li va permetre restablir l'autoritat i reorganitzar l'exèrcit per enfrontar-se als carlins.

Imposició d'un règim dictatorial per part del General Serrano

1874

Va dissoldre les Corts, suspendre les garanties constitucionals, aplicació de la censura de premsa, il·legalització dels federals, dissolució de l'Internacional, i supressió d'ajuntaments i diputacions.

Reobrimetn de les Corts

2 January 1874

Enfrontament de Emilio Estelar amb els federals, que en reobrir-se les Corts li van retirar confiança.

Cop d'Estat del general Pavía

3 January 1874

Amb forces de la guàrdia civil, va irrompre a les Corts. Es va imposar sense trobar gaire resistència política ni popular, el que reflectia la debilitat de la República.
El poder va passar a una coalició d'unionistes i progressistes encapçalada pel general Serrano.

Proclamació d'Alfons XII com a monarca

29 Desember 1874

El general Martínez Campos encapçalava el pronunciament a Sagut que proclamava rei d'Espanya a Alfons XII, fil d'Isabel II.

Començament de la Restauració

29 Desember 1874