EIX CRONOLÒGIC

EL SEXENNI EMOCRÀTIC (1868-1874)

Guerra dels Deu Anys

1868

La insurrecció de Cuba es va convertir en una guerra colonial. El conflicto el dirigien propietaris criolls que aspiraven a reformes polítiques i econòmiques a l'illa, també demanaven l'abolició de l'esclavitud. El govern va intentar fer reformes, però es va topar amb una oposición dels espanyols que exigien una acció militar contra els insurgents. Així la guerra va acabar sent un problema polític, militar i econòmic.

Caiguda reina Isabel II

1868

Batalla d'Alcolea

1868

Revolució de La Gloriosa

Approx. 1868

El 18 de setembre, l'esquadra de Cadis va començar la revolta amb l'ajuda del general Prim, també es va afegir el general Serrano. es va fer públic un text per demanar l'ajuda dels ciutadans per defensar la llibertat i anunciar la formació d'un govern provisional. Els governants van respondre agrupant l'exèrcit a Madrid i posar fi a la revolta, però les tropes van se derrotades el 28 de setembre a la batalla d'Alcolea. El govern va dimitir i la reina Isabel II va anar a l'exili.
D'altra banda va haver un aixecament popular a les ciutats amb progressistes, demòcrates i republicans. Es van formar juntes revolucionàries, que es van constituir en poders autònoms i van destituir les autoritats. Es demanava abolir els impostos de consum, l'educació gratuïta, dret a treballar, abolir l'esclavitud... Prim i Serrano veien amb preocupacó les peticions, identificaven la revolució com "un moviment des de dalt".
Es va nomenar un govern provisional amb l'acord de la Junta de Madrid liderat per Prim, i el general Serrano com a regent del regne. L'objectiu d'aquest govern era pasar l'iniciativa política a les noves institucions. Per fer real la situación política es van fer eleccions amb sufragi universal masculí.

La Constitució del 1869

1869

Les eleccions a les Corts van fer la unió de progressistes, unionistes i demòcrates, aquestes es van reunir per redactar una Constitució on es va proposar un règim de drets i llibertats. També establia la sobirania nacional i proclamava un poder judicial independent. Es va acabar imposant una monarquia parlamentària. Proclamada la Constitució, les Corts van fer una regencia que va recaure al general Serrano, i el general Prim es va fer cap del govern.
El republicanisme estava dividit en unitaris i federals. Els primers, defensaven una república unitària, i els altres defensaven una República federal. Dins del federalisme es distingien els moderats i els intransigents.
Laureà Figuerola va introduir el lliurecanvisme moderat i va obrir l'economia espanyola a l'exterior, també es va intentar una reforma fiscal per suprimir els consums, i es va unificar la moneda amb l'establiment de la peseta com a moneda nacional.
El nou executiu va tenir l'oposició dels carlins i moderats, també d'un sector republicà que estava en contra de la monarquia que van impulsar aixecaments per implantar la república federal.

La pesseta, moneda nacional

1869

Pacte de Tortosa

1869

A Catalunya van signar el Pacte de Tortosa on es comprometien a defensar la república democrática i federal. La frustració de les aspiracions populars de millores socials, va provocar una gran conflictivitat social, sobretot per part dels pagesos, moviment obrer.

Revolta contra les quintes

1870

Revolta contra les quintes, el reclutament obligatori on les dones cremaven els papers del registre amb els noms dels seus fills.

La Llei de mines

1871

La Llei de mines va posar a la venda o va donar els jaciments de minería metàl·lica a diferents companyies, especialmente estrangeres, fet que va provocar un esclat de la producción minera.

Monarquia d'Amadeu de Savoia

1871 - 1873

La monarquia com a forma d'Estat va iniciar un procés per buscar un rei, va ser el general Prim l'encarregat de gestionar una tria que va recaure en Amadeu de Savoia, que va arribar a Espanya el 30 de desembre i dies més tard el general Prim assassinat. El van proclamar rei.
D'una banda no va aconseguir l'acceptació de les classes populars, i de l'altre, l'aristocràcia isabelina no va aceptar el nou rei, sinó que va apostar per restaurar els Borbó; i una part de l'exèrcit no va expresar fidelitat al nou monarca.

Primer govern de la monarquia

1871

Serrano va presidir el primer govern de la monarquia, on van participar els tres partits de la unió (unionistes, progressistes i demòcrates). Però es va dividir en dos blocs: El nou Partido Constitucional, dirigit per Sagasa, que consideraven que la revolució va arribar massa lluny i entenien que la monarquia necessitava els sectors moderats; i el Partido Radical, de Ruíz Zorrilla, que buscaven un desenvolupament democràtic amb els republicans.

Governs

1872

Els carlins van considerar Amadeu il·legítim i van pasar de l'oposició política a la lluita armada.
La lluita entre radicals i constitucionals va provocar una inestabiltat: en dos anys es van formar sis governs, el del general Serrano durant vint dies, i es van convocar tres eleccions.
La unió governamental es va desintegrar, incapaç de desenvolupar un projecte compartit.

República Federal

1872

Finalment, s'han de consignar les revoltes i protestes dels sectors populars, descontents d'unes reformes insuficients, la qual cosa va afavorir l'augment de la influencia de l'internacionalisme a Espanya i dels conflictes. També els republicans oposats, reivindicaven una república federal.

Moviments contra la monarquia

1872

La nova monarquia tenia poc suport social i polític, i es va tenir que enfrontar els moviments d'oposició, alguns armats.
Els conservadors van anar organitzant la restauració dels Borbó, amb ajuda de l'Església i elits burgeses oposades el lliurecanvisme o abolir l'esclavitud.
Els carlins van abandonar el sistema, van començar una guerra per defensar els drets al tron de Carles VII, tradició i catolicisme.

Proclamació de la I República

1873

La renuncia d'Amadeu al tron va reunir el Congrés i el Senat en Assamblea Nacional per trovar una solución que evités el buit de poder. Es va proposar la República i es va aprobar. Els monàrquics la veien d'una manera que havien de continuar el règim monàrquic però sense rei. Però pels republicans significava superar el sistema anterior i la possibilitat de transformar l'Estat.
Es va decidir mantenir la Constitució del 1869. Van haver tensions fins que el govern es va trencar i es va tenir que fer un de nou.

Abdicació Amadeu de Savoia

1873

Amb la desintegració de la unió governamental, l'esclat de dues guerres i amb el desacord amb resolucions de l'executiu, Amadeu va renunciar al tron havent rebutjat les veus militars que l'incitaven a desobeïr el govern.

Constitució federal

1873

Es va formar un nou govern presidit per Pi i Maragall, el lema del qual era "ordre i progres". Es van centrar a pacificar les insurreccions i a elaborar un nou projecte de Constitució, s'inspirava en les garanties, drets i llibertats. Declarava la llibertat de culte i separació entre l'Església i l'Estat, també prprohibia subvencionar qualsevol religió.
Definia la República federal i establia que la nacio española la componien 17 estats. Cadascun dels Estats regionals havia de tenir la seva Constitució, regulava els propis poders, i tenia una gran atonomia económica, administrativa i política. Així, es separava del model centralista tradicional i definia un nou sistema democràtic. Però la Constitució no es va arribar a aprobar.