EIX CRONOLOGIC TEMA 3

Events

Mort de Ferran VII

1833

Primera Guerra Carlina

1833 - 1840

Els partidaris de l'infant Carles Maria isidre van iniciar una insurrecció armada. Es va iniciar una guerra civil entre els partidars de Carles, defensors de l'absolutisme i defensors de la legalitat del tron d'Isabel II.
Els carlins tenien suport del clero i noblesa agraria, molts eren propietaris empobrits. La causa Isabelina tenia suport de l'alta noblesa i funcionaris, perquè defensesin la seva causa, la regent va haver d'accedir a les demandes dels liberals que ezigien la fi de l'absolutisme i Antic Règim.
Carles va organitzar un Estat i va formar un exèrcit.

Segon focus carlí a Catalunya

1833

Les partides fustigaven les poblacions liberals.

Estatut Reial

1834

Maria Cristina va nomenar nou cap del govern al liberal moderat Martínez de la Rosa, que va promulgar l'Estatut Reial, una carta atorgada amb la que es creaven Corts estamentals amb dues cambres sense atribucions legislatives ni sobirania.
Hi havia un malestar social que creixia, també la fam i epidèmies.

Les bullangues

1835

Es van iniciar protestes populars violentes dirigits contra els qui consideraven responsables de la situació.
La reina va nomenar un nou govern, encapçalat pel progresista Juan Álvarez Mendizábal per restablir l'autoritat, la tranquilitat publiques, i organitzar la lluita contra els carlins.

La revolta del 1836

1836

El primer objectiu de Mendizábal va ser aconseguir nous recursos militars i derrotar els carlins. El segon objectiu va ser transformar l'Estat en un sentit liberal i va convocar unes eleccions amb victoria, així va aconseguir autoritat per iniciar un programa de reformes liberals, les quals es van iniciar amb una reforma agraria i que va seguir amb els decrets de desamortització de terres eclesiàstiques.
Aquest projecte va aprofundir la divisió entre moderats i progressistes. Però Maria Cristina va destituir a Mendizábal i va lliurar el govern als moderats, això va provocar un moviment revolucionari a Andalusia a favor de la Constitució del 1812.
La reina regent signa el decret de restabliment de la Constitucio del 1812 davant els segents qu van protagonitzar el pronunciament de La Granja.

Canvi de règim

1836

El progresista Calatrava va ser cridat a formar govern amb Mendizábal com a ministre d'Hisenda. Així es formava un nou canvi de règim amb una voluntat decidida per posar fi al carlisme i crear un nou ordre polític liberal.

La Constitució del 1837

1837

Els progressistes van treure le sinstitucions de l'Antic Règim i implantar un règim liberal, constitucional i de monarquia parlamentària.
La Constitució del 1837, reconeixia el principi de sobirania nacional, drets dels ciutadans, divisió d epoders, introducció d'una segona cambra...
Aquesta Constitució va fer un sistema polític format per oderats i progressistes que s'alternaven el poder.

Moderats al poder

1837 - 1840

Els moderats van gobernar de forma autoritària, es va intentar desvirtuar els elements més progressistes, també es va preparar una llei electoral més restrictiva i es va limitar la llibertat d'impremta.
A Catalunya va liderar el nou capità general, el baró de Meer que va perseguir els progressistes i va protagonitza l'ofensiva contra els carlins. La crisi del govern moderat va ser provocada per la Llei d'ajuntaments que reforçava el control governtiu fins que la Corona nomenava els alcaldes. Això va provocar un esclat d'un moviment insurreccional i la formació de juntes revolucionàries, amb l'ajuda d'Espartero. El seu trionf va forçar la reina a renunciar a la regencia, i marxà a l'exili.

Llei d'impremta

1837

Altres lleis van acabar l'entrament jurídic, com aquesta llei que va augmentar el control sobre la prensa.

Llei electoral

1837

Aquesta llei fixava un sufragi restringit als majors de 25 anys. Això va permetre ampliar el dret a vot.

Conveni de Bergara

1839

El general carlí Maroto va acordar la asignatura amb el general liberal Espartero. L'acord establia el manteniment dels furs a les provincies basques i Navarra, i la integració a l'exèrcit dels caps i oficials carlins. No van ahver ni vencedors ni perdedors.
El pacte no va ser acceptat pels radicals que van continuar la resistència com el general Cabrera, que va se derrotat el 1840.
Van haver entre 150000 i 200000 víctimes mortals.

Reina renúncia a la regència

1840

La regència d'Espartero

1840 - 1843

El seu govern es va derivar cap a l'autoritarisme, va restringir drets i va gobernar amb alguns militars.
A Catalunya va impedir l'enderrocament de la Ciutadella a Barcelona, i va aprobar un tractat comercial lliurecanvista que obria el mercat espanyol als teixits anglesos.

Derrota del general Cabrera

1840

Insurrecció a Barcelona

1842

Insurrecció contra el govern. Es va formar una junta popular com a òrgan de govern, però Espartero va apicar un càstig, el bombardeig de la ciutat. Barcelona es va rendir, i van haver execucions, detencions massives...
Els actes d'Espartero van portar a la formació d'una unió antiesparterista que va impulsar un nou moviment insurreccional, liderada per Prim.

Tractat comercial lliurecanvista

1842

Unió antiesparterista

1843

Va ser una formació d ejuntes a les ciutats que van plantejar la marxa d'Espartero i una gran reforma de l'Estat.
Alguns militars moderats, com Narváez i O'Donnell, van protagonitzar moviments conspiratius contra el regent.

Dimisió Espartero

1843

Espartero va dimitir i marxar cap a l'exili degut a la nov situació. La manca d'un dirigent i falta de política, van provocar una divisió al si del progressisme.
La Junta de Catalunya va insistir en la convocatoria de la Junta Central i , per la negació del govern, es va produir un moviment insurreccional, que es va estendre.

Proclamació reina Isabel II

1843

Per nomenar una nova regencia, les Corts, van avançar la majoria d'edat d'Isabel II i la van proclamar reina amb 13 anys.

La Jamància

1843

Era un moviment que tenia un contingut reformista, va ser el primer aixecament popular contra l'Estat iiberal. Davant la situació, classes benestants de Barcelona, van abandonar la ciutat, altre cop bombardejada, aquest cop pel progresista Joan Prim.
Aquests enfrontaments van significar la fallida del sistema progresista i que els moderats aconseguissin el poder definitivament.

Guàrdia Civil

1844

Pel manteniment de l'ordre públic es va crear la Guàrdia civil com a principal força policial armada, i per mantenir l'exèrcit, es va imposar el servei militar obligatori, a través s'un sistema per sorteig: a canvi de diners, un noi podia comprar un substitut i deixar el servei.

La dècada moderada

1844 - 1854

El general Narváez va formar un nou govern. El seu objectiu era tancar l'etapa revolucionària i implantar un règim basat en l'autoritat, ordre i repressió, un sistema liberal que garantís el domini, l'oligarquia: burgesia terratenent i financera, professionals liberals i alguns de l'exèrcit.

La Constitució del 1845

1845

Van elaborar la Constitució del 1845, que establia els principis del moderantisme que van ser desenvolupats pels governs. Un decret va regular la llibertat d'impremta.

Reforma fiscal

1845

Per augmentar els ingressos de l'Estat i millorar la Hisenda, es va fer aquesta reforma que establia la contribució directa sobre la propietat, i creava l'impopular impost sobre el consum.
També es va reformar l'administració pública de l'Estat i administracions provincial i municipal, amb un sitema jeràrquic de control. L'alcalde dels municipis de més de 2000 habitants, era triat per la Corona, mentre que el gobernador civil designava l'alcalde dels municipis menors.
Es va establir un sistema nacional d'instrucció pública que regulava els nivells d'educació, i fixava els plans d'estudi.

Guerra dels Matiners

1846 - 1849

Els carlins van iniciar un nou aixecament a Catalunya per donar soport a la candidatura al tron, el comte de Montemolín. Encara que les causes van ser una combinació d'una crisi agraria produïa per males collitesi crisi d'una industria textil, que va provocar un malestar a les ciutats.
a més a més, les divisions internes del moderantisme i la lliuta entre tendències, van crear una inestabilitat dels governs: van arribar a haver-hi cinc governs. Van actuar de manera arbitrària, manipulant les eleccions.

Llei electoral

1846

Es va aprobar una llei electoral, que establia un sufragi censatari restringit a l'1% de la población. La llei, també facilitava la intromissió del govern en les eleccions i el sistema permitia falsejar els resultats, perquè s'afavorien els districtes rurals.

Codi penal

1848

Per posar fi a la dispersió legislativa, es va promulgar el codi penal.

Codigo civil

1850

Per posar fi a la dispersió legislativa, es va promulgar el Codi civil.

Concordat amb la Santa Seu

1851

Per millorar les relación de l'Estat amb l'Església, es va signar aquest concordat, pel qual el papat reconeixia Isabel Ii i acceptava el procés desamortitzador, que quedaba en suspens. L'Estat es comprometia a mantener l'Església i li atorgava competències en l'educació i moral pública. També es restablien els ordres regulars i es reconeixa el catolicisme com a religió oficial. Així, la jerarquía eclesiástica va aceptar el liberalisme moderat, va donar soport a la reina Isabel i es va distanciar del carlisme.

Bienni progressista

1854 - 1856

El govern progresista, va impulsar reformes que va expandir l'economia fins que es va iniciar una crisi econòmica.
Les Corts van aprobar una nova Llei de deamortització civil i eclesiástica, per Pascual Madoz.
També es va ampliar la xarxa de carreteres i es va aprobar la Llei de ferrocarrils.
Aquesta legislació es va completar amb la marxa del sistema del telègraf, el foment de les societats per accions i de l'activitat bancària i desenvolupamentde la minería.
El nou govern va haver d'enfrontar-se a problemas socials. Una crisi de subsistències, epidemia... Es va produir un aixecament camperol a Castella.
El malestar social va provocar una conflictivitat obrera. Els mètodes repressius van provocar vagues obreres.
La mediació del govern i promulgació d'una Llei del treball amb millores laborals, va acabar el conflicto.

Revolució del 1854

1854

Es va precipitar un aixecament del sprogressistes, demòcrates i rrepublicans. L'acció es va iniciar emb el pronunciament del general O'Donnell, moderat descontent. La incorporació al moviment progresista, va desencadenar la revolta popular a les ciutats.
Isabel Ii va haver d'acceptar el restabliment de la Milicia Nacional i llibertats, un govern amb Espartero, i O'Donnell al ministerio de guerra.
L'aliança de progressistes tebis i moderats avançats, va dur a la formació de la Union Liberal, per l'acord entre Espartero i O'donnell. Les noves Corts van redactar una Constitució que no es va arribar a aprobar.

Revolta obrera a Barcelona

1855

Revolta obrera contra la mecanització industrial.

Llei de desamortització civil i eclesiàstica

1855

Va afectar els béns de l'Estat, Esglèsia, ordres militars, institucins benéfiques i ajuntaments.

Llei de ferrocarrils

1855

Regulava i incentivava la construcción de líneas ferroviàries.

Fi del bienni

1856

Davant la conflictivitat social, caps militars van dur a terme, mesures repressives manades per O'Donnell, van prococar l'enfrontament amb Espartero. La intervenció de la reina en favor d'O'Donnelll, va causar la proclamació de l'estat de guerra. Es van produir moviments de defensa del govern progresista amb la Milicia Nacional. Finalment, es va imposar l'exèrcit a O'Donnell, que va posar fi al Bienni: va clausurar les Cprts, suprimir la Milicia, destituir ajuntaments, i anul·lar la llibertat de prensa.

Llei d'instrucció pública

1857

Desintegració de la monarquia

1857 - 1868

O'Donnel va restablir la Constitució del 1845, va perdre la confiança de la reina i va nomenar a Narváez com a president de l'executiu.
Narváez va restringir drets, llibertats i va concocar unes eleccions. El nou govern va reformar el Senat.
Per reduir l'analfabetisme a Espanya, es va aprobar la Llei d'instrucció pública del ministre Moyano, la primera gran llei d'educació a Espanya, que dividia l'ensenyament en tres graus, establia gratuïta l'educació primària i fixava plans d'estudi a càrrec de l'Estat.
Narváez va ser destituït per la reina per qüestions de palau. La reina va tornar a nomenar a O'donnell que va consolidar un nou partit, la Union Liberal.

Govern unionista d'O'Donnel

1858 - 1863

Va liberalitzar la Constitució del 1845. Van ser anys d'expansió económica i d'increment dels recursos d'Hisenda, que es van gastar en una activa política exterior. Espanya va participar en operacions militars, que pretenien refer la imatge coma a potencia colonial, estimular el patriortisme i nacionalisme espanyol.
Es va fer una expedició a la Contxinxina per castigar una matança de missioners, una altres a Mèxic per exigir el pagament de deute enderrerit, i un altre al Marroc amb un atac rifeny a Ceuta. La guerra va generar una onada de patriortisme mab les quals va créixer el prestigi de Prim al govern. La pau de Wad-ras va permetre l'ocupació d'Ifni i l'ampliació de Ceuta.
Quan O'Donnell va decidir incorporar a Prim al govern, el disgust de la reina va derivar en conspiració i va haver de dimitir.

Expedició a la Contxinxina

1858 - 1862

Expedició a Marroc

1859 - 1860

Expedició a Mèxic

1862

Crisi del sistema

1863 - 1868

La radicalització de l'autoritarisme i l'intervencionosme de la reina va acabar amb el sistema liberal i provocant un desequilibri governamental.
El govern de Narváez va tancar les Corts i es va implantar una mena de dictadura. La situación del govern va empitjorar per la crisi de subsistències, que va provocar l'augment de preus i descontentament popular.

Dimisió de la reina

1863

Dimsió cauada per la incorporació de Prim al govern.

Pacte d'Ostende

1866

Progressistes i demòcrates van signar per posar fi a la monarquia d'Isabel II, formar un govern provisional i convocar Corts per sufragi universal masculí.

Revolta de caserna de San Gil

1866

Va derivar a una revolta popular a Madrid que va ser reprimida.