EL SEXENNI DEMOCRÀTIC (1868-1874)

Events

"A baix les quintes"

1836

Des de la Guerra del Francès i la Constitució de Cadis, l'exèrcit va deixar de ser institució armada del rei amb un comandament que monopolitzaven els nobles per a ser de caràcter nacional i es va obrir als ciutadans.
Aquest canvis van ser de 1808-1814, però fins el 1836 no es va eliminar el privilegi de noblesa que restringia l'accès a l'alt comandament. Aleshores el criteri va ser socioeconòmic i la burgesia podia triar la carrera militar. El liberalisme va imposar les quintes com a sistema de reclutament de tropa, es va convertir el servei militar en un deure constitucional i es garantia la renovació anual i permanent de les forces militars. El nombre de soldats es repartia per províncies segons la població, i eren homes d'entre 18 i 24 anys que es triaven mitjançant un sorteig, 1 de cada 5 joves anava a la guerra.

Establiment de més canvis militars

1837

Es va establir que un quinto es podia deslliurar del servei militar obligatori pagant diners a l'Estat (redempció) o agafant un substitut. El servei va passar a ser la "contribució de sang" de les classes populars que no podien permetre's la redempció i moltes vegades cobraven per substituir un altre quinto. S'ajuntava la injustícia social, el perill de mort i el perjudici econòmic de les famílies, i per això suprimir-les va ser una de les principals lluites populars i causadora de revoltes.

Revolta a Catalunya per les quintes

1845

Les protestes van començar a mitjan del segle XIX. La convocatòria de la quinta de 1845 va provocar una revolta a Sant Andreu de la Palomar i es va estendre a tota Catalunya. Les autoritats van esclafar-la amb intervencions militars, multes, detencions..., fins que van obligar a fer sorteig. Els pròfugs i les desercions van ser molts.

Fi de la prosperitat ecònomica i situació política inestable

1860

A partir de 1860 la crisi econòmica i política unides van posar fi a la etapa de prosperitat i van provocar una situacií política inestable. Les principals causes són quatre:
1. Crisi financera: quan va acabar el període de construcció intensiva de les xarxes ferroviàries, el volum escàs de trànsit de ferrocarrils no produïa molt rendiment. Per això, el valor de les accions va caure i de les cotitzacions del deute públic i altres entitats financeres.
2. Crisi industrial
3. Crisi de subsistència
4. Crisi política

Guerra de Secessió dels Estats Units

1861 - 1865

Crisi Industrial: provocada per l'encariment del preu del cotó en floc a causa de la Guerra de Secessió que va interrompir les exortacions de cotó. A Catalunya, moltes fàbriques tèxtils no van poder afrontar la pujada de preu per la baixada de la demanda interior espanyola. Algunes fàbriques van fer fallida, l'atur va augmentar i el nivell de vida dels treballadors va baixar més.

Radicalització de l'autoritarisme

1863

Crisi política: la radicalització de l'autoritisme i l'intervencionisme de la reina, confirmat per la creixent influència de la seva camarilla ultracatòlica, van acabar desnaturalitzant el sistema liberal i provocant una inestabilitat governamental.

Revolta caserna de San Gil

1866

Crisi política: els progressistes, demòcrates i republians van responsabilitzar Isabel II de l'exclusió i el mal funcionament de les institucions, i van decidir pronunciar-se per arribar al poder. La revolta de la caserna de San Gil, va estar feta per sergents i va derivar en una revolta popular a Madrid que va ser durament reprimida: 66 afusellaments i més de mil detencions. El govern de Narváez tanca les Corts i implanta una mena de dictadura.

Crisi de subsistència

1866

Crisi de subsistència: provocada per un seguit de males collites que van derivar en una falta de blat i un augment del preu d'aquest, que era un aliment bàsic.

Pacte d'Oostende

1866

Crisi política: els progressistes i demòcrates van signar aquest pacte per posar fi a la monarquia d' Isabel II, formar un govern provisional i convocar Corts constituents per sufragi universal masculí. Això suposa un aixexament contra el govern i contra la monarquia mateixa.

El moviment revolucionari i les juntes

1867 - 1869

Extens aixecament popular a les ciutats, amb una forta presència de progressistas, demòcrates i republicans. S'hi van formar juntes revolucionàries, que es van constituir en poder autònoms, van destituir les autoritats, van impulsar la milícia nacional i van incorporar demandes populars.
Demanaven abolir impostos de consums, abaixar aranzels i eliminar estancs, suprimir les quintes, abolir la pena de mort i l'esclavitud, l'educacií gratuïta, el dret a treballar, l'aplicació plena de drets i de les llibertats i el sufragi universal. A Barcelona la Junta va fer propostes avançades com l'ordenació descentralitzada de l'Estat i la supressió dels convents.

Aixecament popular català

1867

Al 1868, una gran part de la població s'oposava al sistema isabelí. Els grans negociants, amb capitals estrangers, reclamaven un govern que adoptès mesures per salvar les seves inversions; els industrials volien mesures proteccionistes; els obrers i els pagesos denunciaven la seva misèria i van fer molts motins i conlfictes populars. L'estiu de 1867, va haver un aixecament al Priorat, Reus i a l'Empordà.

Moviments contra la monarquia: Insurrecció de Cuba

1868

Va començar el 1868 amb "el grito de Yara" i va convertir-se en una guerra colonial (Guerra dels Deu Anys). El conflicte el dirigia un sector dels propietaris criolls (blancs nascuts a Cuba), que volien reformes polítiques i econòmiques, com l'abolició de l'esclavitud, representació a les Corts i implantar el lliurecanvisme per poder comerciar amb els Estats Units. Però els espanyols amb interessos a Cuba van oposar-se i exigien acció militar contra els insurgents. La guerra va ser un gran problema polític, econòmic i militar.

Revolució de la Gloriosa

18 September 1868

L'esquadra de Cadis, comandada pel brigadier Juan B. Topete, va començar la revolta amb el suport del general Prim.

Manifest revolucionari

19 September 1868

S'hi va afegir el general Serrano i es va fer públic un manifest que denunciava la corrupció de la monarquia, demanava la participació dels ciutadans per defensar la llibertat i anunciava la formació d'un govern provisional i la convocatòria de Corts constituents per sufragi universal. L'aixecament es va estendre per Andalusia i progressivament per la Península.

Batalla d'Alcolea

28 September 1868

La reacció dels governants va ser agrupar l'exèrcit a Madrid per anar cap al sud i posar fi a la revolta, però les tropes del govern van ser derrotades a Alcolea. El govern va dimitir i la reina Isabel II va anar a l'exili.

Eleccions d'ajuntaments i diputacions

December 1868

La Junta de Madrid va acordar nomenar un govern provisional encapçalat per Prim, amb 5 progressistes i 4 unionistes, i el general Serrano com a regent del regne. El nou executiu va dissoldre les Juntes , va frenar el procés revolucionari i va estabilitzar la situació amb la prioritat de restablir l'ordre. Va promulgar decrets democratitzadors (llibertat de premsa, dret d'associació) i va acceptar demandes populars com la supressió de consums.
Es van convocar eleccions amb sufragi universal masculí per majors de 25 anys i en les quals els republicans van aconseguir triomfar a 20 capitals de província (sobretot Catalunya i Andalusia).

Eleccions a Corts Constituents

January 1869

Aquestes eleccions van donar la victòria a la coalició governamental de progressistes, unionistes i demòcrates monàrquics. A Catalunya van guanyar els republicans federals.

Reforma aranzelària

1869

Un dels objectius de la Gloriosa era reorientar la política econòmica per impulsar el creixement econòmic i reduir el deute. El 1868, el ministre d'economia i Hisenda, Laurea Figuerola fa una reforma aranzelària , introdueix un lliurecanvisme moderat i va obrir l'economia espanyola a l'exterior. Va provocar l'oposició dels industrials cotoners catalans i dels productors de cereals , que veien perillar l'hegemonia al mercat espanyol.

Les dificultats de la Regència

1869 - 1870

El nou executiu va tenir l'oposició dels carlins, que volien la monarquia tradicional i el catolicisme, i dels moderats, que defensaven el retorn de la monarquia borbònica i es van agrupar sota el lideratge de Cánovas del Castillo. També d'un sector del republicanisme, que van fer un seguit d'aixecaments a l'estiu de 1869 per implantar la república federal. A Catalunya, els federals havien signat el Pacte de Tortosa (1869), pel qual es comprometien a defensar la república democràtica federal.
La frustració de les aspiracions populars de millores socials va derivar en una conflictivitat social intensa. La pagesia patia un repartiment de la terra, mentre que a les ciutats hi havia aldarulls i revoltes contra els costums, les quintes i les pujades de preus. El moviment obrer es va anar radicalitzant amb la difusió de l'internacionalisme.

Auge del republicanisme

3 January 1869

El republicanisme estava dividit en dues tendències: els unitaris, encapçalats per Emilio Castelar i defensaven una república unitària i eren més conservadors, i els federals, dirigits per Pi i Margall i Estanislau Figueras i defensaven una república federal constituïda per un pacte lliure entre municipis i regions. Promulgaven el laïcisme, s'oposava a la intervenció de l'exèrcit en la política i volia ampliació en els drets democràtics i la intervenció de l'Estat en defensa de les classes populars. Dins dels federals estaven els moderats i els intransigents. Els moderats controlaven la direcció del partit i eren partidaris del respecte a la legalitat , no defensaven les insurrecions armades. Els intransigents donaven suport a la insurreció popular per proclamar la república federal i deien que els territpris podien declarar-se indpendents i pactar la seva unió a la República federal.

Constitució del 1869

February 1869

Les Corts es van reunir i van nombrar una comissió parlamentària per redactar una constitució que va ser aprovada per tots excepte els carlins i alguns republicans. S'hi proposava un règim de drets i llibertats, com el dret de manifestació, reunió, associació, sufragi universal masculí i llibertat d'ensenyament. Reconeixia la llibertat religiosa, encara que l'Estat mantenia el culte i el clero catòlics. Establia la sobirania nacional i unes Corts formades per un Congrés i un Senat. Atribuïa a ajuntaments i a diputacions la gestió dels interessos dels pobles, proclamava un poder judicial independent i la reforma del sistema de govern de les províncies d'ultramar per a afegir-les a la constitució, excepte Filipines. Es tractava d'una monarquia parlamentària en què la potestat de fer les lleis corresponia a les Corts i el monarca no tenia dret a vet, però podia influir en les decisions de l'executiu i en la designació de ministres. Van establir una regència del general Serrano, mentre que el general Prim va ser designat cap de govern.

Revolta contra les quintes a Barcelona

1870

Aquí es demostra el protagonisme de les dones, que van cremar els papers del registre civil on estaven els noms dels seus fills. Va passar al barri de Gràcia.

Proposició a les Corts del nou rei

November 1870

La Constitució de 1869 va fer que es comencès a buscar un nou rei que substituís als borbons. El general Prim va ser qui va escollir a Amadeu de Savoia, fill de Vícotr Manuel, rei d'Itàlia. Era un home amb una concepció democràtica de la monarquia i era de la dinastia que havia conseguit unificar Itàlia. Amadeu, de 26 anys, va ser presentat a les Corts el novembre de 1870 i va obtenir 191 vots de 311, votat per progressites i unionistes, amb una majoria allunyada de consens i que significava poc recolzament.

Amadeu arriba a Espanya

30 December 1870

Amadeu arriba a Espanya tres dies després de l'assassinat del general Prim, cosa que va accentuar la inquietud sobre el seu mandat i la seva soledat.

Monarquia d'Amadeu de Savoia

1871 - 1873

Reforma fiscal, pesseta i Llei de mines

1871

Es va intentar una reforma fiscal per a introduir la contribució directa i suprimir els costums, es va unificar la moneda en la pesseta i es va dur a terme la desamortització del subsòl per reduir el deute i tornar els préstecs. La Llei de mines de 1871 va posar a la venda o va donar en concessió els jaciments de la mineria metàl·lica, a diferents companyies estrangeres, cosa que va provocar un esclat de la producció minera.

Proclamació d'Amadeu de Savoia

2 January 1871

Es proclama rei, i des del principi va tenir dificultats perquè no va aconseguir l'acceptació de les classes populars, eren més sensibles a les propostes republicanes i obreres, i l'aristocràcia isabelina no el va acceptar, li va fer el buit i va apostar pels Borbó i una part de l'exèrcit no va expressar fidelitat al monarca. L'Esglèsia tampoc el volia perquè la seva dinastia va posar fi als Estats Pontificis i havia reclós el Papa al Vaticà. Els carlins el consideraven il·legítim i van passar de l'oposició popular a la lluita armada el 1872.

Moviments contra la monarquia: Els conservadors

1872

Els conservadors deixen de participar en les eleccions el 1872. Amb Antonio Cánovas del Castillo van prganitzar la restauració dels Borbó, Alfons XII. Van disposar del suport de l'Esglèsia i les elits burgeses oposades als ideals democràtics i republicans.

Moviments contra la monarquia: Revoltes i protestes dels sectors populars

1872

Els pagesos i obrers estaven descontents per les reformes insuficients, i va afavorir a la influència de l'internacionalisme (anarquistes i socialistes) i la radicalització dels conflictes. També els republicans van impulsar nous alçaments que reivindicaven una república federal.

Institucionalització fràgil i inestable

1872

Serrano va presidir el primer govern, en el qual van participar unionistes, progressistes i demòcrates. Però els progressistes es van partir en dos blocs: el Partido Constitucional, dirigit per Sagasta, agrupa conservadors i membres de la Unión Liberal, consideraven que la revolució havia arribat massa lluny i la monarquia necessitava sectors moderats. L'altre era el Partido Radical, de Ruíz Zorrilla, amb progressistes d'esquerra i demòcrates, buscaven un desenvolupament democràtic amb els republicans.
La lluita entre radicals i constitucionals va provocar que en dos anys es van formar sis governs i es van convocar tres eleccions. El personalisme, el frau (guanyava qui convocava les eleccions), l'absteció electoral..., feble modernització del règim. La coalició governamental es va desintegrar i va debilitar la monarquia perquè va limtar els suports als radicals i va augmentar les dificultats davant els problemes dels país.

Moviments contra la monarquia: Els carlins (Guerra)

April 1872 - 1876

Els carlins van abandonar el sistema i van començar una nova guerra per defensar els drets al tron de Carles VII, la tradició, els furs i el catolicisme. La guerra començà amb partides al País Basc, Navarra, Aragó i Catalunya, i van agafar força a mitjan de 1873. Es va arribar a formar un Estat amb Estella de capital i a agrupar un exèrcit de 24 mil homes. El conflicte dura fins 1876.

Renúncia al tron Amadeu I

10 February 1873

Amb la desintegració de la coalició governmental, l'esclat de dues guerres i el desacord amb algunes resolucions de l'executiu, Amadeu va renunciar al tron havent rebutjat les veus militars que l'incitaven a desobeir el govern.

Proclamació de la República

13 February 1873

La renúncia d'Amadeu va reunir el Congrés i el Senat en Assembla Nacional per trobar una solució. En unes cambres de majoria monàrquica, Pi i Margall va proposar proclamar la República, i, com no hi havia cap altre proposta, es va acceptar. Es va inaugurar amb un govern de ministres republicans i radicals, presidit per Estanislau Figueres. Es va mantenir la Constitució de 1869, sense els articles monàrquics, fins que les Corts definissin l'Estat com a federal o unitari. Les tensions van arribar al punt de que Figueres va haver de fer un sistema purament republicà. El projecte era intitucionalitzar la República per mà de l'acció governativa legal i eleccions. Això va consolidar la divisió dels federals en: "benèvols", partidaris de l'acció governativa, i "intransigents", volien proclamar inmediatament la República federal.

Projecte constitucional federal del 1873

1 June 1873

Les Corts van obrir l'1 de juny de 1873 i van formar un nou govern presidit per Pi i Margall. Es va centrar en pacificar les insurrecions i elaborar una nova Constitució. S'inspirava en la del 69 per l'amplitud de garanties, llibertats i drets. Establia la sobirania popular amb sufragi universal masculí i Corts bicamerals amb un Congrés i un Senat. Declarava la llibertat de culte i la separació entre l'Esglèsia i Estat i prohibia subvencionar qualsevol religió. El canvi més radical va ser en l'estructura, que es dividia en 17 estats. Cadascun dels Estats regionals havia de tenir la seva Constitució, regulava els propis poders i tenia autonomia econòmica, administrativa i política. Aquesta Constitució mai es va aprovar.