linea de tiempo

Events

Regnat de Maria Cristina

1833 - 1840

Mort de Ferran VII

1833

Els partidaris de l'infant Carles Maria Isidre van iniciar una insurrecció armada davant l'actitud poc ferma del govern de la reina regent Maria Cristina.

Primera Guerra Carlina

1833 - 1839

Fou un conflicte bèl·lic entre carlins i isabelins. Els carlins van ser un grup liderat per Carles Maria Isidre. Consideraven l'església com a institució vertebradora de l'ordre social. S'oposaven al liberalisme i a la centralització política. Estaven constituits pel clero i una bona part de la petita noblesa agrària.
Els Isabelins foren un grup liderat per Isabel II, Va ser arrecolzada per l'alta noblesa i dels funcionaris, i d'un sector de la gerarquia eclesiàstica. Més endavant s'hi va adherir Maria Cristina per tal de defensar el seu tro.
La guerra va finalitzar amb el Conveni de Bergara. L'acord establia el manteniment dels furs a les províncies basques i Navarra.

Nou govern

1835

Davant la situació de les bullangues, la reina va nomenar un nou govern encapçalat pel progressista Juan Álvarez Mendizábal, per restablir l'autoritat i la tranqui·litat públiques, canalitzar les queixes i organitzar la lluita contra els carlins.

Primeres bullangues

1835

Maria Cristina necessitava més suport pel seu regne, pel que va nomenar a Martínez de la Rosa com a nou cap de govern, el qual va iniciar un Estatut Reial.
Durant aquest època s'iniciaren unes crisis de subsistència, que va porta ra la població a iniciar revolucions pel seu malestar, les quals es van estendre per tota Barcelona i a altres indrets de Catalunya i la resta d'Espanya. Aquestes bullangues es dirigien contra els qui consideraven responsables de la seva situació.
Van comportar la crema de convents, l'atac a les autoritats impopulars, la destrucció de símbols de l'absolutisme i l'incendi de fàbriques, com el Vapor Bonaplata.

Reforma agrària

1836 - 1837

El nou sitema liberal va anar acompanyat d'una reforma agrària, que establia unes noves relacions laborals i de mercat i uns nous principis que regulaven la propietat privada i la lliure disposició de la terra. Tres aspectes fonamentals:
1. L'abolició del règim senyorial.
2. Desvinculació de les terres de primogenitura.
3. Desamortització dels béns.

Revolta de 1836

1836

Mendizábal volia derrotar els carlins, per lo que va demanar suport a Regne Unit, França i Portugal.
Per altra banda, va voler imposar un estat liberalista. Va convocar eleccions (guanyades) i va iniciar una reforma agrària, seguida dels decrets de desamortització de terres eclesiàstiques i de supressió de les congregacions religioses.
El poble es va dividir en moderats i progressistes, que ja havia començat durant el Trienni Liberal.
Maria Cristina va fer cas i va destituir a Mendizábal i va lliurar el govern als moderats. S'inicia, doncs, un moviment revolucionari entre moderats i progressistes, a favor de la Constitució de 1812.
El progressista Calatrava va ser cridat a formar un govern, amb Mendizábal com a ministre d'Hisenda. S'imposa un canvi de règim i s'instaurà un ordre polític liberal.

Constitució de 1837

1837

Les corts van decidir instaurar una nova constitució. Aquesta constitució reconeixia el principi de sobirania nacional, una àmplia declaració de drets dels ciutadans, la divisió de poders i la confessionalitat catòlica de l'Estat, i es comprometia al finançament de l'església catòlica.

Tornada dels moderats al poder

1837 - 1840

Van crear un model de govern autoritari i van recórrer a la suspensió de la Constitució per tal d'eliminar les protestes i les bullangues, reduïr la influència dels progressistes i consolidar el domini d'unes noves elits socials. A més, s'intentaren desvirtuar els elements més progressistes de la legislació del 1837.
A Catalunya, el règim mmoderat va tenir el lideratge del Baró de Meer, perseguior de progressistes. Va establir un control social molt rígid, va protegir la industrialització i va protagonitzar l'ofensiva definitiva contra els carlins.
Els progressistes s'oposaren a la Llei d'Ajuntament, però Maria Cristina la va aprovar. Això va portar a la creació de juntes revolucionàries que portaren a la reina a l'exili.

Regència d'Espartero

1840 - 1843

Va ser un govern dirigit per Espartero i portat cap a l'autoritarisme: va restringir drets, va menystenir les Corts i va governar amb el suport d'una petita camarilla de militars.
A Catalunya, el prestigi d'Espartero va decaure molt ràpid. Va impedir l'enderrocament de la Ciutadella de Barcelona i va portar una gran oposició contra l'aprovació d'un tracat comercial lliurecanvista.

Insurrecció de Barcelona

1842

Va sorgir a causa del malestar creixent contra el govern. S'hi va formar una junta popular com a òrgan de govern, però Espartero va reaccionar violentament i va aplicar un càstic exemplar: BOMBARDEIG DE LA CIUTAT. Barcelona es va rendir, van ordenar detencions massives i execucions, es va imposar una multa a la ciutat i es van prohibir moltes associacions i publicacions.

Jamància

1843

Fou un moviment insurreccional surgit a causa de la denegació del govern per la petició de la Junta de Catalunya per insistir a fer la convocatòria de la Junta Central. Aquest moviment tenia un contingut reformista, i bona part de les classes de benestants de Barcelona van abandonar la ciutat, que va ser bombardejada per Joan Prim (progressista).
Aquest moviments portaren al tro als moderats. Van haver d'avançar la majoria d'edat a la reina Isabel II i la van proclamar reina a l'edat de 13 anys.

Coalició Antiesparterista

1843

L'actitud d'Espartero va portar a la formació d'una gran coalició antiesparterista que agrupava de moderats a demòcrates i que va imposar un nou moviment insurreccional. Davant la pressió, Espartero va dimitir i va marxar cap a l'exili a Anglaterra. La manca d'un dirigent i les discrepàncies polítiques provocaren una divisió al si del progressisme.

Eleccions del 1844

1844

Els moderats van aconseguir una àmplia majoria, i el general Narváez va formar un nou govern. Volia tancar l'etapa revolucionària i implantar un nou règim basat en l'autoritat, l'ordre i la repressió, un sistema liberal moderat que garantís el domini que els demòcrates anomenaven l'OLIGARQUIA.

Constitució de 1845

1845

Aquesta consttucó establia els principis del moderantisme, que posteriorment van ser desenvolupats pels diferents governs. Un decret de 1845 va regular la llibertat d'impremta, que va passar a control governatiu.

Guerra dels Matiners

1846 - 1849

Les causes cal buscar-les en la combinació d'una crisi agrària produïda per un seguit de males collites i d'una crisi de la indústria tèxtil, que va provocar un greu malestar a les ciutats.
D'altra banda, les divisions internes del moderantisme i la lluita entre tendències van propiciar la inestabilitat dels governs: al 1846 hi havien tres governs, i l'any següent, cinc. A més, van actuar de manera arbitrària i excloent.

Llei Electoral

1846

Van establir un sufragi censatari restringit a l'1% de la població.

Codi Penal

1848

Codi Civil

1850

Concordat amb la Santa Seu

1851

El papat reconeixia Isabel II i acceptava el procés de desamortització. L'Estat es comprometia a sostenir a l'església i li atorgava competències en educació i moral pública.

Reforma de 1852

1852

El govern de Bravo Murillo va establir un sufragi més restringit. Podria suspendre indefinidament les Corts i governar per decret. Va provocar al desintegració dels partits en grups rivals, que es van veure incapaços de fer front als problemes del país.

Unió Liberal

1854 - 1858

Partit liberal de moderats tebis i progressistes conservadors.

Revolució de 1854

1854

Es va iniciar a Madrid amb el pronunciament del general O'Donnell, un moderat descontent. La incorporació al moviment dels progressistes va desencadenar la revolta popular de les ciutats, amb la intervenció de demàcrates i republicans i la formació de juntes revolucionàries.

Bienni Progressista

1854 - 1856

Llei de ferrocarrils

1855

Regulava i incentivava la construcció de línies ferroviàries.

Llei de desamortització civil i eclesiàstica

1855

Amb la venda i privatització dels béns propis i comuns es van aconseguir recursos per a la Hisenda i es va desenvolupar l'agricultura de mercat en benefici de la nova burgesia agrària i en detriment dels petits camperols, que van perdre el dret d'ús de les terres comunals

Llei d'instrucció pública

1857

Dividia l'ensenyament en tres graus (primària, secundària i universitària), establia una gratuïtat relativa en l'educació primària i fixava els plans d'estudi a càrrec de l'Estat

Govern Unionista d'O'Donnell

1858 - 1863

O'Donnell va liberalitzar la Constitució del 1845 mitjançant la disminució del control de premsa, l'augment de l'autonomia dels ajuntaments i el reforç del poder judicial. Va desplegar la legislació econòmica del Bienni consolidant l'expansió del ferrocarril, reprenent la desamortització civil i augmentant la inversió en obres públiques.

Expedició a la Contxinxina

1858 - 1862

Expedició al Marroc

1859 - 1860

Pau de Wad-Ras

1860

Va permetre l'ocupació d'Infi i l'ampliació de Ceuta.

Expedició a Mèxic

1862

Radicalització de l'autoritarisme

1863

Va acabar desnaturalitzant el sistema liberal i van provocar una gran inestabilitat governamental.
Progressistes, demòcrates i republicans van responsabilitzar a Isabel II de la seva exclusió i del mal funcionament de les institucions, i es van decidir pel pronunciament com a única via d'accés al poder.

Pacte d'Oostende

1866

Va posar fi a la monarquia d'isabel II, formar un govern provisional i convocar Corts constituents per sufragi universal masculí.

Revolta dels Sergents

1866

Va derivar una revolta popular de Madrid que va ser durament reprimida: 66 afusellaments i més de mil detencions. El govern de Narváez va tancar les Corts i va imposar una dictadura.