Edi

Events

PRIMERS CENSOS

1788

SERVIEN PER CALCULAR LA POBLACIÓ

ALTA MORTALITAT POST-GUERRA

1793 - 1813

VAN MORIR MOLTS HOMES EN EDAT DE TREBALLAR, AIXÈ VA AFECTAR MOLT A LES CIUTATS, ESPECIALMENT EN EL SECTOR DE LES INDÚSTRIES. VA GENERAR UNA ESCASSETAT DE MÀ D'OBRA. PER CULPA D'AQUESTA ALTA MORTALITAT LES DONES I LES MÀQUINES VAN HAVER DE TREBALLAR A LES FÀBRIQUES

GUERRA GRAN

1793 - 1795

ENFRENTAMENT ENTRE LA MONARQUIA ESPAÑOLA Y LA REPÚBLICA FRANCESA

LES TROPES FRANCESES ENTREN A LA PENINSULA

1794

LES TROPES FRANCESES ENTREN A LA PENINSULA ESPAÑOLA PER DIFERENTS PUNTS D'AQUESTA PER DERROTAR A CARLES IV

TRACTAT DE BASILEA

1795

NO ES MODIFIQUEN LES FRONTERES, CARLES IV PASSA SER VASSALL DE LA REPÚBLICA FRANCESA. FRANÇA SOTMES ELS SEUS INTERESSOS AL REI D'ESPANYA

DERROTAT CARLES IV

1796

BATALLA NAVAL DE TRAFAGAL

1805

GUERRA EN EL MAR ENTRE EL NOU RÈGIM I L'ANTIC RÈGIM. L'ENFRONTAMENT ES PRODUEIX EN EL CANAL DE LA MÀNEGA. ELS BRITÀNICS VAN GUANYAR LES TROPES FRANCO-ESPAÑOLES

TRACTAT DE FONTAINEBLEAU

1807

ESPANYA AUTORITZAVA ELS EXÈRCITS FRANCESOS A ENTRAR AL PAÍS PER OCUPAR PORTUGAL, ALIAT DE LA GRAN BRETANYA

AIXECAMENT DE MADRID

1808 - 1813

IMPEDIR EL TRASLLAT DE LA FAMILIA REIAL CAP A BAIONA, ON ES DEIA QUE ELS DUIEN SEGRESTATS

ENTRADA DE LES TROPES FRANCESES

1808

ESTATUT DE BAIONA

1808

ABOLEIX L'ANTIC RÈGIM. ACABA AMB QUE NOMÉS ELS NO PRIVILEGIATS PAGUEN IMPOSTOS, HO FARÀN TOTS. TAMBÈ ABOLEIX ELS GREMIS QUE CONTROLAVEN TOTA LA PRODUCCIÓ DE LA CIUTAT

JUNTA SUPREMA CENTRAL

1808

VA RECONÈIXER FERRAN VII I ASSUMI EL PODER EN NOM DEL MONARCA

MOTÍ D'ARANJUEZ

03/17/1808

CARLES IV ESCOGEIX A MANUEL GODOY COM A MINISTRE (NO ERA PRIVILEGIAT). AIXÓ COMPORTA EL DECONTENTAMENT DE LA SOCIETAT PRIVILEGIADA. FINALMENT CONSEGUEIXEN QUE CARLES IV ABDIQUI AMB GODOY

REUNIÓ DE CORTS I LIBERALS

1810

VAN ACONSEGUIR APROVAR QUE EREN EXTRAORDINÀRIES I DIPOSITÀRIES DE LA SOBIRANIA NACIONAL, EXERCIEN EL PODER EN REPRESENTACIÓ DELS CIUTADANS QUE FORMAVEN LA NACIÓ. TAM,BÉ ACORDAREN FER LA DIVISIÓ DE PODERS (LEGISLATIU, EXECUTIU I JUDICIAL) I VAN RECONÈIXER FERRAN VII COM A REI D'ESPANYA

LLIBERTAT D'EXPRESSIÓ

1810

LES CORTS DE CADIS APROVEN LA LLIBERTAT D'IMPREMTA (D'EXPRESSIÓ). ÉS SUPRIMEIX LA SANTA INQUISICIÓ QUE JUTJAVA ELS HERETGES

RÈGIM LIBERAL

1810 - 1814

LES CORTS DE CADIS VAN APROVAR UN SEGUIT DE LLEIS I DECRETS DESTINATS A ELIMINAR L' ANTIC RÈGIM I A ORDENAR L'ESTAT COM UN RÈGIM LIBERAL

VICTÒRIA DE LOS ARAPILES (SALAMANCA)

1812

TROPES ESPANYOLES I BRITÀNIQUES COMANDANDES PEL 'GENERAL WELLINGTON'

TRACTAT DE VALENÇAY

1812

NAPOLEÓ SIGNA AQUIEST TRACTAT PEL QUAL RETIRAVA LES SEVES TROPES GRADUALMENT

ANNEXIÓ DE CATALUNYA

1812

VA SER DIVIDIDA EN QUATRE DEPARTAMENTS

UNA NOVA CONSTITUCIÓ

1812

FA IGUALTAT ENTRE CIUTADANS DE LA METROPOLI AMB ELS DE LES COLÒNIES

DRETS DEL CIUTADÀ

1812

DRET A LA PROPIETAT PRIVADA (BASE DEL LIBERALISME), DRET A LA EDUCACIÓ, DRET A SER FELIÇ, LLIURE, ETC.
ESTABLIA EL SUFRAGI UNIVERSAL MASCULÍ. L'ESTRUCTURA DE L'ESTAT CORRESPONIA A UNA MONARQUIA LIMITADA BASADA EN LA DIVISIÓ DE PODERS (EXECUTIU, JUDICIAL, LEGISLATIU).
LA CONSTITUCIÓ RECONEIXIA LA CONFESSIONALITAT DE L'ESTAT, ESTABLIA L'ENSENYAMENT PRIMARI OBLIGATORI I LA CREACIÓ DE L'EXÈRCIT NACIONAL AMB UN SERVEI MILITAR OBLIGATORI

CATALUNYA DEPÈN DIRECTAMENT DE FRANÇA

1812

ABOLICIÓ DE LA CONSTITUCIÓ DEL 1812

1814

QUAN SURTEN LES TROPES FRANCESES FERRAN VII TORNA PER JURAR LA CONSTITUCIÓ DEL 1812. ARRIBA A MADRID I INCOMPLEIX AQUEST JURAMENT I LA ABOLEIX AQUESTA CONSTITUCIÓ. DESPRES PERSEGUEIX ALS LIBERALS QUE L'HAN AJUDAT A TORNAR A SER MONARCA ABSOLUT I RETORNA L'ANTIC REGIM

DEUTE PÚBLIC

1815

EL DÈFICIT DE LES FINANCES PÚBLIQUES ERA VINT VEGADES SUPERIOR ALS INGRESSOS DE L'ESTAT, QUE A MÉS VAN DISMINUIR A CAUSA DELS PROCESSOS D'INDEPENDÈNCIA DE LES COLÒNIES

SANTA ALIANÇA

1815

PRÚSSIA, RÚSSIA I ÀUSTRIA POC DESPRÈS S'AFEGIRÀ FRANÇA

LIBERACIÓ DE COLONIES AL CONTINENT SUD-AMERICÀ I CENTRE AMERICA

1816 - 1824

3 LIDERS LIBERAREN EL SUD I EL CENTRE D'AMERICA DE LES COLÒNIES ESPANYOLES. (SIMÓN BOLÍVAR, ANTONIO JOSÉ DE SUCRE I ITURBIDE)

CAMBIS EN LA MONARQUIA

1820

EL CORONEL RIEGO FA UN PRONUNCIAMENT QUE ACABA TRIUNFANT, PERQUÈ EL TRIENNI QUE HA DE DEFENSAR AL MONARCA ABSOLUT PRÉN UNA ACTITUD PASIVA. FERRÀN VII FIRMÀ I ACCEPTA LA CONSTITUCIÓ DEL 1812, LA QUE HAVIEN FIRMAT ELS PATRIOTETS. FINALMENT ES CONVERTEIX EN UNA MONARQUIA PARLAMENTÀRIA

TRIENNI LIBERAL

1820 - 1823

SUPRIMIR LES SENYORIES JURIDICCIONALS, ELS MAYORAZGOS I LES VINCULACIONS.
ELMININAR ELS GREMIS, APROVAR LA LLIBERTAT D'INDÚSTRIA I DE CIRCULACIÓ DE MERCADERIES.
APROVAR LA FORMA ECLESIÀSTICA, REFORMAR EL SISTEMA FISCAL.
ES VA INSTAURAR LA MILICIA NACIONAL.
NOVES DIVISIÓNS DEL TERRITORI

PROCEDIR A LA REFORMA DE L'EXÈRCIT

1821

ELS MODERATS

1822

PARTIDARIS DE DUR A TERME REFORMES QUE NO PERJUDIQUESSIN A LES ELITS SOCIALS (NOBLESA I BURGESIA PROPIETÀRIA) QUE NO PROVOQUESSIN CONFLICTES AMB EL REI I QUE FOREN SUSCEPTIBLES A LA NEGOCIACIÓ POLÍTICA AMB ELS REIALISTES, ALS QUALS VAN PERSEGUIR AMB POCA DETERMINACIÓ

DIVISIÓ TERRITORIAL

1822

CATALUNYA VA QUEDAR DIVIDIDA EN QUATRE PROVINCIES. UN CAP POLÍTIC, A MANERA DE DELEGAT DEL GOVERN, SENCARREGÀ DE DUR A TERME EL CONTROL DEL RÈGIM MUNICIPAL I PROVINCIAL

PRIMER CODI PENAL

1822

RECULL DELICTES

REVOLTA EN CONTRA DEL GOVERN LIBERAL

1822

VA ESLATAR UNA REVOLTA AMB L'ORGANITZACIÓ DE PARTIDES REIALISTES ARMADES A NAVARRA, GALÍCIA I CASTELLÓ

EXALTATS

1822

PLANTEJAVEN LA DEFENSA INAPEL·LABLE DE LES LLIBERTATS, EL DESENVOLUPAMENT PLE DE CONSTITUCIÓ I LA NECESSITAT DE REFORMES RADICALS FAVORABLES A LES CLASSES MITJANES I POPULARS. ERES PARTIDARIS D'ACABAR AMB ELS REALISTES, ALS QUALS VAN DERROTAR A FINALS DELS 1822

CENT MIL FILLS DE SANT LLUÍS

1823

EXÈRCIT FRANCÈS QUE SOTA EL MANDAMENT DEL DUC D'ANGULEMA, VA TRAVESSAR ELS PIRINEUS PER CATALUNYA PER ESTABLIR AL 1823 FERRAN VII COM A REI ABSOLUT.

AYACUCHO

1824

ULTIMA BATALLA QUE VA ACABAR SENT L'ÙLTIM TERRITORI SUD-AMERICÀ ESPANYOL. NOMÉS QUEDARÀN CUBA, PUERTO RICO I REPÚBLICA DOMINICANA QUE POSTERIORMENT TAMBÈ ÉS PERDRÀN

GUERRA DELS MALCONTENTS

1827

CONSIDERAVEN QUE EL GOVERN S'HAVIA ALLUNYAT DE LA RELIGIÓ I DE LES ''BONES NORMES DEL PASSAT'' I QUE TENIA EL REI '' SEGRESTAT''.
VAN ARRIBAR A FER CRIDES A FAVOR DE CARLES, GERMÀ DE FERRAN VII.

PRAGMÀTICA SANCIÓ

1829 - 1830

FERRAN VII ES VA CASAR AMB M. CRISTINA DE BORBÓ (LA SEVA NEBODA).
PER PODER ANORMENAR-LA SUCESSORA, VA PROMULGAR LA PRAGMÀTICA SANCIÓ, QUE AUTORITZAVA LA SUCCESSIÓ FEMENINA AL TRON