Tema 2

La Guerra del Francès i la del Antic Règim

Events

Carles IV ccedeix al tron

1788

Revolució Francesa

1789 - 1799

Revolució Francesa per tal d'instaurar el Nou Règim.

Expansió a Espanya del ideals de la Revolució Francesa

1789

El rei d'Espanya tancarà fronteres amb França per evitar l'expansió d'ideologies franceses. Altres monarques absoluts europeus s'organitzen amb la Santa Aliança per evitar el que ha passat a França.

La Gran Guerra

1793 - 1795

Exclussió de Lluís XIV que va empenyer a Carles IV a unir-se a la coalició militar europea contra França, desencadenant la Guerra Gran (invasió per part de Carles IV de França). Per a la organització de la defensa es va crear una Junta General de Principat que organitzará un exèrcit de voluntaris (Miquelets).

França i Espanya s'alien per a la intervenció de la guerra contra Gran Bretanya

1794 - 1809

França i Espanya s'alien per a la intervenció de la guerra contra Gran Bretanya pel domini marítim. França i Espanya són derrotades a la batalla naval de Trafalgar. A més Hisenda es va veure privada dels recursos procedents de les colònies a causa a causa de l'interrupció del comerç atlàntic. Per fer front a la crisi Godoy (Primer ministre, que no era noble) va recorrer a l'endeudament i l'augment de les contribucions i a la desamortització de terres eclesiàstiques per poder aconseguir recursos per a Hisenda. Això va provocar l'opocisició de la noblesa i de l'Esglèsia. El descontentament social va derivar a revoltes i motins.

Fi de la Gran Guerra

1795

Espanya va perdre la guerra, aquesta incapacitat va portar a espanta a signar la Pau de Basilea. i aquesta va provocar pèrdua d'esquadra, pèrdua d'homes per a lluitar a la guerra, i despeses económiques.

Tractat de Basilea

1795

Carles IV derrota als republicans francesos.
Es realitza el tractar de Basilea, on es frança sotmet al rei d'espanya als seus interessos. Carles IV passa a ser vassall de la República Francesa. No es modifiquen fronteres.

Batalla naval de Trafalgar

1805

Derrota de França i Espanya devant de França, que va comportar la pèrdua de quasi tota la flota espanyola.

Franco - Bran Bretanya

1805

Lluita del Nou Règim (espanya) contra l'Antic Règim (frança) de manera marítima.
Guanyant els Britànics.

Tractat de Fontainebleau (18 de març)

1807

Convocatoria de Napoleó a Carles IV per a que li donés permís per envair Portugal. On Carles IV hi accedeix.

La Guerra del Francès

1808 - 1813

La Guerra del Francès va provocar un empitjorament greu en les condicions de vida, especialment de les classes populars urbanes i de la pagesia. La presència dels exèrcits populars va perjudicar els pagesos, sotmesos a extrosions, i els drets senyorials.
Els afrancesats van fer costat al règim de Josep, i van ser els que van sostenir l'administració francesa i van considerar que era una oportunitat per poder modernitzar el país. Eren reformistes, il.lustrats, intel.lectuals, i també homes de negocis que es van enriquir fent activitats vinculades al nou règim.ç
Per altre banda, hi havia l'oposició dels francesos, que anava molt lligada a ña defensa de ña tornada de Ferran VII i de la religió catòlica, pero amagava actituds ideologiques diverses. Una bna part del clergat i la noblesa associaven aquesta opció al restabliment de l'absloutisme i de la tradició. Un sector de reformistes moderats creien que el rei havia de donar suport a un programa de reformes dins l'Antic Règim. Finalment, els liberals volien un canvi profund, que permetés posar fi a l'absolutisme, i esperaven que Ferran VII implanté un nou règim constitucional basat en la sobirania nacional, separació de poders i llibertats indivduals.
Va ser una guerra molt llarga, de cràcter molt destructiu. Els contendents i les guerriles s'abastaven sobre el terreny fent riqueses, préstecs forçosos, saqueigs i rabatoris, etc. La mortalitat entre la població civil va ser més alta que a les tropes regulars o als combatents i la caiguda subsegüent de la natalitat. En algunes zones la mortalitat va assolir el 50% de la població, amb contrastos regionals molt marcats.
En termes econòmics, la producció agrària va quedar desmuntada i la industrial col.lapsada. El comerç interior també es va paralitzar i el transport va quedar afectat a causa de la incautació militar de bous, mules i cavalls. El cost global va ser extraordinari i va provocar un deute públic inassumible.

Contraofensiva de Napoleó

1808

Napoleó va decidir passar a la contraofensiva i es va possar al davant d'un nou contingent militar amb el que va entrar a Espanya

Primera etapa del procés d'independècia

1808 - 1814

Algunes autoritats americanes van formar juntes revolucionàries que poc a poc es van anar desvinculant de la Junta Suprema Central

Aixecament de Madrid

1808

L'aixecament de Madrid contra els francesos, les consitucions van perdre el control polític, coa que va generar un vuit de poder i l'esfondrament general institucional de l'Antic Règim. Es va formar un nou poder derivat de la insurreció, les juntes, integrades per nobles de cada lloc, que van organitzar la lluita, van canalitzar l'agitació popular i mantenir l'ordre públic.
Al Septembre d'aquest any es va formar una Junta Suprema Central, que va reconèixer Ferran Bonaparte com a nou monarca.

Entrada de les tropes franceses ocupant places estrategiques. +Abdicació de Carles IV.

1808

Entrada de les tropes franceses ocupant places estrategiques ocasionant la fuga de la familia reial a Aranjuez. Quan les tropes van arribar a Madrid, i així es va produir el motí d'Aranjuez, impulsat per nobles i eclesiastics, i protagonitzat per soldats, el sector popular, per a la destitució de Godoy i la renuncia de Carles IV.
Carles IV demana l'ajuda de Napoleó per a recuperar el tron, i aquets va convocar els monarques a Baiona, i decidir ocupar el territori espanyol, Pare i fill van abdicar, i Napoleó va nomenar el seu germà, Josep Bonaparte, rei d'espanya, i convocar unes Corts per a l'aprovació d'una Constitució Josep va ser reconegut com a rei gràcies a una Junta Suprema Central. S'hi va aprovar un Codi Consititucional a Baiona fent reformes; Abolició de privilegis. igualtat davant la llei. Impostos. Accés a càrrecs públics

Formació de les juntes colonials

1809

Fundació de les juntes colonials de Buenos Aires i Caracas

Expansió del territori francès

1809

Va vèncer resistències sense contemplacions (setges de Girona i Saragossa), va entrar a Madrid i durant aquest any va aconseguir estendre el seu domini. La Junta Central es va refugiar a Cadis, on va resistir gàcies a l'ajuda britànica.

Convocatoria de les Corts

1810

La Junta General va organitzar una "consulta del país" i endegar una convocatòria de Corts.
Les respostes assenyalaven Carles IV com a responsable de la situació, formulaven greuges i plantejaven la necessitat de fer reformes que limitessin el poder del monarca.
La Junta no va poder refer-se després de les derrotes militars i va ser substituïda per una regència encapçalada pel bisbe d'Ourense, que va organitzar les Corts, aquestes es van fer a Cadis.
A causa del context bèl.lic l'elecció dels diputats va ser complicada. Catalunya va disposar de 24 diputats, 13 dels quals eren absolutistes, i els altres reformistes i liberals. El seu mandat principal era recuperar l'estatut jurídic anterior al 1714. Antoni de Campany, va ser l'únic que va votar a favor de la llibertat d'impremta.
Les Corts es van reunir al Setembre, i els liberals van conseguir aprovar que eren extraordinàries i dipositàries de la sobirania nacional, també acordaren fer la divisió de poders i reconèixer Ferran VII com a rei d'Espanya. Les seves decisions prenien un caràcter revolucionari.

Llibertat d'impremta

1810

Al Novembre va ser aprovada la llibertat d'impremta, però amb limitacions degut a l'instal.lament de juntes de censura per evitar excessos en els afers polítics i otorgar a l'Església el control de tot allò que afectés a la religió.

Abolició de l'Antic Règim.

1810 - 1814

Les Corts de Cadis van aprovar un seguit de lleis i decrets destinats a l'abolició de l'Antic Règim i a ordenar l'Estat com a règim liberal.
Es va abolir el règim senyorial, les terres es van mantenir en mans del senyor, que van esdevenir propietaris, pero van perdre les antigues prerrogatives judicials i administratives. Es va intentar inici<r una reforma agrària per mitjà de l'expropiació dels béns de convents suprimits pel govern bonapartista, de la venda o el repartiment de terrenys ems i de béns comunals i de mayorazgos.

Independència de Paraguai de les colònies Americanes

1811

Procés d'independència de les colònies Americanes

1811 - 1825

La burgesia criolla rica se sentia apartada de l'administració política colonial i perjudicada per forts impostos que només beneficiaven la metròpoli i pel control que exercia Espanya sobre l'economia. El seu malestar va anar acompanyat de la revolta de les colònies Americanes contra Gran Bretanya. Els criolls van formar juntes que van mantenir lligams am Cadis, però les reformes ni la Constitució van arribar a les colònies. Aleshores van adoptar una actitud autònoma. Es van anar formant tres focus independents: Buenos Aires, el Virregnat de Nova Granada i Veneçuela. El restabliment de l'absolutisme a Espanya va provocar l'enviament per part de les colònies de vaixells i soldats per acabar amb les revoltes, el que va ocasionar una gran despesa econòmica. La guerra es va estendre per tot el continent.

La Constitució.

1812

Les Corts van desenvolupar una activitat legislativa molt intensa aprovant un seguit de lleis i decrets i la primera Constitució de l'Espanya contemporània. A ixí es va iniciar un nou sistema liberal i es va posar fi a l'Antic Règim.
El seu articulat definia els drets del ciutadà, les llibertats civils, la igualtat jurídica i la igualtat fiscal repartint de manera proporcional els impostos, garantia la seguretat individual amb la inviolabilitat del domicili, els drets penals i processals i l'abolició de la tortura. Establia el sufragi universal masculí (+25 anys) amb un sistema d'elecció indirecte en diverses instàncies electives. L'estructura de l'estat corresponia a una monarquia limitada. El poder electiu requeia en les Corts. El monarca era el cap de poder executiu, per tant la direcció de govern intervenia en l'elaboració de les lleis. El poder judicial era competència dels tribunals i es van establir els principis bàsics d'un Estat de dret.
La Constitució reconeixia la conefessionalitat de l'Estat, establia l'ensenyament primari obligatori i la creació de l'exèrcit nacional amb un servei militar obligatori. Organitzava territorialment l'Estat en províncies i municipis.

Annexió de Catañunya a l'imperi Francès

1812

A Catalunya, la Junta tenia porta un camí erràtic mentre era a la. Poc després, Napoleó ordenà l'annexió de Catalunya a l'Imperi. Fent-la dependent d'ella.
Va ser dividida en quatre departaments i un allau de funcionaris s'hi van desplaçar a fi d'organitzar el país d'acord amb el model francès.
A aquesta any el domini francès de la peninsula assolí el seu punt àlgid però l'inici de l'acampanyada de Napoleó a Rússia i l'evacuació d'efectius cap al nou front en van provocar l'aflebliment.
Les tropes espanyoles i britàniques comandades pel general Wellington, va anar revertint la situació arran de la victòria de Los Arapiles (Salamanca. )El català i el francès es tornen llengües oficials

Abolició de la inquisició

1813

Abolició de la inquisició va ser aprovada el 22 de febrer. Es van instal.lar tribunals protectors de ña fe per preservar la religió.

Tractat de Valençay

1813

França va ocupar Madrid.
Josep I va fugir França.
Napoleó va signar al Desembre el Tractat de Valençay, pel qual retirava les seves tropes gradualment: Catalunya va ser un dels deus darrers enclavaments ocupats.
La monarquia de Feran VII va quedar establerta i el rei va tornar a Espanya al mes de març.
Així finalitza la Guerra del Francès.

Restabliment de l'Inquisició

1814

Restabliment de l'Inquisició per part de Ferran VII

Restauració absolutista

1814 - 1820

Ferran VII va procedir a establir l'Antic Règim. Per decret del 4 de maig va proclamar nuls i sense efecte la Constitució i els decrets de Cadis, entrant a Madrid com a monarca absolut. La repressió contra liberals i afrancessats fou molt forta i molts van haver d'exiliar-se. Es van restaurar les antigues institucions i règim senyorial.
Entre la pagesia s'hi va esdevenir resistència a pagar determinades rendes senyorials i delmes. També qui havia desenvolupat noves formes de producció fora dels gremis preconitzaven la llibertat d'indústria i de mercat.
Tot plegat, afavoria la reivindicació senyorial i constitucional i promulgava pronunciaments militars, que pretenien conseguir prou força per imposar-se al monarca

Segona fase d'independència de les colònies Americanes

1816 - 1824

S'inicia amb l'independència d'Argentina.
Acaba amb la pèrdua de Cuba, Filipines i Puerto Rico.

Independència de Xile

1817

Desde Argentina, el general Sant Martí va omandar una expedició que va travessar els Andes, derrotant els espanyols, i aconseguint l'inependència de Xile

Supressió de l'Inquisició

1820

Pronuciament a favor de la Constitució

1/1/1820

Es va produir un pronuciament a favor de la Constitució encapçalat pel coronel Riego.
El rei va acceptar la Constitució, nomenar un nou govern que va proclamar una amnistia i convocar eleccions. Les Corts van iniciar una obra reformista. Es van desenvolupar la llibertat de premsa, associació i reunió

Trienni liberal

03/07/1820 - 01/01/1823

El principal objectiu del trienni va ser consultar l'abolició de l'Antic Règim suprimint les senyories jurisdiccionals, els mayorazgo i les vinculacions, eliminació de gremis i aprovació de la llibertat d'indústria i de circulació de mercaderies, aprovació de la reforma eclesiàstica amb la supressió de convents i la secularització de fares, i reformes fiscals. Per mantenir l'ordre públic es va instaurar la Milícia Nacional format per classes urbanes mitjanes.
Les reformes van succitar l'oposició de la monarquia i dels absolutistes. Va paralitzar les lleis que va poder mitjançant el dret de vet que li atorgava la Constitució. El descontentament de la pagesia es va traduir en protestes. La noblesa tradicional i l'Esglèsia, perjudicada per la supressió del delme i dels privilegis i per venda de béns monacals, van estimular la revolta contra els governants.
El fet que la revolta liberal espanyola contagiés territoris com Nàpols, Portugal i Piemont va alarmar les potències de la Santa Aliança.

Independència d'Iturbide (Mèxic)

1821

Fundació de la Gran Colòmbia

1821

Simón Bolívar va derrotar els espanyols i va fundar la Gran Colòmbia, que després es va dividir.
Paral.lelament Ferran VII va vendre Florida als Estats Units

Reforma de l'exèrcit +Impuls de l'educació

1821

Es va reforma de l'exèrcit i es va impulsar l'educació en tres graus, primària, secundària i universitat

Promulgació d'un primer Codi penal

1822

Revolta contra el govern liberall

1822

Va esclatar una revolta contra el govern liberal amb l'roganització de partides reialistes, armades a Navarra, Galícia i Castella. Laixecament fou derrotat després d'enfrontaments violents

Divisió de dues tendencies

1822

Els moderats: Van governar fins el 1822. Partidaris de dur a terme reformes que no perjudiquessin als elits socials, que no provoquessin conflictes amb el rei i que foren susceptibles a la negociació política amb reialistes, als que van perseguir amb poca determinació.
Els exaltats: organitzats en societats patriòtiques, plantejaven la defensa inapel.lable de les llibertats, el desenvolupament de la Constitució i necessitat de reformes radicals a favor de classes mitjanes i populars. Partidaris d'acabar amb els reialistes, als quals van derrotar el 1822

Divisió de Catalunya

1822

Es va fer una nova divisió del territori, que va quedar dividit en quatre províncies. Un cap polític s'encarrega de dur el control del règim municipal i provincial.

Noves Juntes de Fe

1823 - 1824

Davant la pressió per al restabliment de l'Inquisició, el 1824 Ferran va deixar que els bisbes impulsessin unes noves Juntes de Fe

Formacio dels Cent Mil Fills de Sant Lluís

1823

Les demandes d'ajuda de Ferran VII van donar lloca a la formació militar francès de els Cent Mil Fills de Sant Lluís. Va travessar els Pirineus per Catalunya per establir Ferran VII com a monarca absolut. La resistència va ser escassa.

Emancipació de Perú i Bolívia

1824

Antonio José de Sucre derrota els espanyols a Ayacucho i emancipa Perú i Bolívia

Guerra dels Malcontents

1827

A Catalunya es va iniciar la Guerra dels Malcontents ja que consideraven que el govern s'havia allunyat de la religió.
Van arribar a fer crides a favor de Carles, germà de Ferran VII. La revolta va ser sufocada per la presència del rei a Catalunya, que va actuar contra els malcontents

Programàtica Sanció

1830

Ferran VII es va casar amb M. Cristina de Borbó, tenint una filla, Isabel. Per anomenar-la successora va promulgar la Programàtica Sanció, que autoritzava la successió femenina al tron

Abolició definitiva de l'Inquisició

1834

S'en va publicar un nou decret de l'inquisició i al cap d'un any es van clausurar les Juntes de Fe