islam i alandaluz (ibai)

Se conoce como al-Ándalus (en árabe clásico: الأندلس) al territorio de la península ibérica y de la Septimania bajo poder musulmán durante la Edad Media, entre los años 711 y 1492.Tras la conquista musulmana de la península ibérica.https://tse3.mm.bing.net/th?id=OIP.3isPgkMPBA2fxQPEMA-qiAEsDg&pid=15.1

Muhàmmad o Mahoma[1] —de l'àrab محمد, Muḥammad ( ? i  escolteu-ne la pronunciació en àrab)— de nom complet Abu-l-Qàssim Muhàmmad ibn Abd-Al·lah ibn Abd-al-Múttalib ibn Haixim ibn Abd-Manaf ibn Qussayy —en àrab أبو القاسم محمد بن عبد الله بن عبد المطلب بن هاشم بن عبد مناف بن قصي, Abū l-Qāsim Muḥammad b. ʿAbd Allāh b. ʿAbd al-Muttalib b. Hāxim b. ʿAbd Manāf b. Quṣayy—, fou el fundador de l'islam. D'acord amb les biografies tradicionals musulmanes (anomenades sira en àrab), va néixer vers 570 a la Meca i morí el 8 de juny de 632 a Medina.[2] Els musulmans consideren Muhàmmad com el darrer profeta i missatger enviat per Déu (en àrab Al·là) per a restaurar de manera incorrupta i definitiva la fe original monoteista d'Adam, Noé, Abraham, Moisès, Jesús i altres profetes.[3][4][5][6] Alhora cap religiós, polític i militar, unificà Aràbia, la qual cosa va possibilitar les conquestes aràbigues i la creació dels posteriors imperis islàmics http://www.biografiasyvidas.com/monografia/mahoma/fotos/mahoma340a2.jpg

L'hègira (de l'àrab, هجرة hijra, "exili", "ruptura", "separació", "emigració", també en el sentit de "ruptura de llaços") va ser la sortida dels primers companys de Mahoma de la Meca cap a l'oasi de Yathrib, antic nom de Medina. Aquest fet marca el naixement oficial de la comunitat musulmana (umma) i l'islam pren el primer dia de l'any lunar en què es va produir, el 16 de juliol del 622 com dia de l'inici del calendari musulmà.
Aquest esdeveniment va crear una ruptura fonamental amb la societat tal com era coneguda pels àrabs fins llavors. Mahoma va transformar un model social establert sobre els llaços de la sang (organització clànica), vers un model de comunitat de creients. En aquest nou model on tothom és germà, no és permès deixar en l'abandó el desproveït o el feble, com passava abans. Els clans poderosos de la Meca van fer el possible per eliminar aquesta nova proposició de societat que disminuïa el seu poder, però que era ben acceptada pels més febles http://s3.amazonaws.com/s3.timetoast.com/public/uploads/photos/1591683/mahoma.jpg?1473671794

Olban,[1] el comte visigot de Septa (Ceuta), que governava sobre els berbers Gumara, vassalls dels visigots que s'havien sotmès als musulmans, va fer de mitjancer per obtenir la col·laboració de Mussa ibn Nussayr a favor d'un bàndol en les lluites civils entre els dos partits que es disputaven la corona visigoda Olban,[1] el comte visigot de Septa (Ceuta), que governava sobre els berbers Gumara, vassalls dels visigots que s'havien sotmès als musulmans, va fer de mitjancer per obtenir la col·laboració de Mussa ibn Nussayr a favor d'un bàndol en les lluites civils entre els dos partits que es disputaven la corona visigoda

Mahoma, PROFETA DE L'ISLAM la religió islamica es creà a Arabia. Els seus habitants (caravaners, pastors i agricultors) vivien en tribus prop dels oasis. Eren Politeistes i peregrinaven a la Meca, on es la pedra sagrada Kaaba. Mahoma va Néixer a la Meca l'any
570 i quan tenia 40 anys, l'arcangel Gabriel li va Anunciar que ell era el nou profeta elegit per Al.La (Déu, en arab) per Predicar l'islam https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/65/Peninsula_ib%C3%A8rica_1000_ca.svg/290px-Peninsula_ib%C3%A8rica_1000_ca.svg.png

La Batalla de Tours (moltes vegades anomenada Batalla la tour, però que no s'ha de confondre amb la del 1356 i coneguda en el món àrab com Balat aix-Xuhadà (Calçada dels Màrtirs), va tenir lloc el 10 d'octubre de l'any 732 entre les forces comandades pel líder franc Carles Martell i un exèrcit islàmic comandat per l'emir Abd-ar-Rahman ibn Abd-Al·lah al-Ghafiqí a prop de la ciutat de Tours, a França. Durant la batalla, els francs derrotaren l'exèrcit islàmic i Al-Ghafiqí fou mort. Aquesta batalla aturà l'expansió cap al nord de l'islam des de la península Ibèrica i és considerada per molts historiadors com un esdeveniment d'importància macrohistòrica, pel fet que podria haver aturat la invasió d'Europa pels musulmans i preservat el cristianisme com la fe dominant durant un període en què l'islam estava arrasant les restes dels antics imperis romà i persa.http://queaprendemoshoy.com/wp-content/uploads/2015/04/batalla-de-poitiers-muerte-de-al-ghafiqui.png

L'emirat de Qúrtuba o de Còrdova —en àrab إمارة قرطبة, imārat Qurṭuba— fou un emirat musulmà amb capital a Qúrtuba. Inicialment es tractà d'un valiat dependent del califat de Damasc (emirat dependent de Còrdova, de fet valiat de l'Àndalus), fins que el 756 els omeies, expulsats del califat, es van fer independents (emirat independent de Còrdova o emirat omeia de Còrdova).https://tse1.mm.bing.net/th?id=OIP.5Ig3RRM8zXcOoS0mDPUWUQDDEs&pid=15.1

Els abbàssides (en àrab العباسيون, al-ʿabbāsiyyūn o بنو العباس, Banū al-ʿAbbās) foren una dinastia de califes que governà políticament i religiosa el món musulmà des del 750 fins al 1258, amb un prolongament a Egipte fins al 1517, quan el seu paper va ser assumit pel soldà de Turquia (Imperi Otomà).https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fe/Kairouan_Mosque_Courtyard.jpg/200px-Kairouan_Mosque_Courtyard.jpg

Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil o Abd-ar-Rahman ibn Muàwiya ibn Hixam (731- 30 de setembre del 788) fou el primer emir omeia de Còrdova. El seu malnom ad-Dàkhil vol dir «l'Emigrant». Era fill de Muàwiya ibn Hixam.http://skepticism-images.s3-website-us-east-1.amazonaws.com/images/jreviews/Abdul_al_Rahman_I.jpg
Durant la persecució contra els omeies després de la batalla del riu Zab va poder fugir secretament a Palestina, i junt amb el seu llibert Badr se'n va anar cap a Egipte i després a Ifríquiya. Allí l'actitud hostil del governador Abd-ar-Rahman ibn Habib el va obligar a fugir al Magrib i va viure durant un temps a la regió de Tahart; després va demanar asil a la tribu berber dels miknasa i després als nafza a la costa mediterrània marroquina, basant-se en el fet que la seva mare era una captiva d'aquesta tribu

El califat de Còrdova, també conegut com a califat omeia de Còrdova o califat d'Occident, fou un califat proclamat per Abd al-Rahman III el 929, posant així fi a l'emirat independent instaurat per Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil el 756 https://revistadehistoria.es/wp-content/uploads/2015/06/el_apogeo_del_califato-de-cordoba.jpg