-
Use Cases
-
Resources
-
Pricing
801 - 801
% complete
Berà (? - Rouen, 844) fou el primer comte de Barcelona i marquès de Gòtia (801-820), comte de Girona i Besalú (812 o 817-820) i comte de Rasès i Conflent (790-820).
801 - 1064
% complete
La Marca Hispànica és la locució que entre el 821 i el 850 fou usada en els Annales regni Francorum (Annals Reials dels Francs) i en els Annales Bertiniani per a designar globalment els territoris i comtats conquerits per Carlemany a l'entorn dels Pirineus per tal de defensar l'Imperi Carolingi de les incursions i ràtzies sarraïnes provinents del califat de Còrdova.
https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/06/Map_Iberian_Peninsula_910-es.svg/250px-Map_Iberian_Peninsula_910-es.svg.png
0870 - 0870
% complete
Guifré I de Barcelona, dit “el Pilós” o “el Pelós” (c. 840 - 897), fou comte de Barcelona, comte d'Osona[1] i comte de Girona (878 - 897); comte d'Urgell, de Cerdanya (870 - 897) i també comte de Conflent (896 - 897). Fou el dotzè i darrer comte de Barcelona nomenat pels reis francs, i el primer a donar en herència els seus dominis territorials, iniciant així la dinastia comtal de Barcelona
https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/8/8c/Estatua_de_guifre_el_pilos_%28venanci_vallmitjana%29_destruida_pels_comunistes_el_1936.jpg
1035 - 1035
% complete
Va estar casada des del 991[4][n. 2] amb el comte de Barcelona Ramon Borrell, amb qui cogovernà fins que morí el 1017; el seu difunt marit li donà en escriptura testamentària el condomini dels tres comtats en violarium per tota la vida, de manera que governà en solitari com a regent durant la minoria d'edat de son fill (1017-1021), i a partir d'aleshores cogovernà amb aquest en qualitat de copropietària
http://www.pedresdegirona.com/Imatges3/ermessenda_llegendes.jpg
1064 - 1162
% complete
Els comtats catalans són els comtats que aparegueren formats als volts de l'actual Catalunya arran de la conquesta carolíngia.
http://vedruna-angels.org/blocs/socials/files/2014/02/Comtats-Catalans.jpg
1076 - 1076
% complete
Ramon Berenguer II dit el “Cap d'Estopes” (1053 - Gorg de Perxistor, Sant Feliu de Buixalleu 1082), comte de Barcelona, Girona, Osona, Carcassona i Rasès (1076-1082)
1137 - 1137
% complete
Ramon Berenguer IV dit "el Sant" (Barcelona, 1101-1102 - lou Borg Sant Dalmatz, 6 d'agost del 1162), fou comte de Barcelona, Girona, Osona, i Cerdanya (1131-1162), príncep d'Aragó i comte de Ribagorça (1137 - 1162) (en llatí, el 12 d'octubre de 1150: Ego Raymundus Berengarii, Dei gratia comes Barchinone, princeps Aragonum atque Illerde ac Dertuse marchio). A Provença, on fou regent, s'esmenta com a Ramon Berenguer III.
http://lh5.ggpht.com/-LlL7F0QN2H0/TEcU1A151tI/AAAAAAAAA3U/L38SO7Zz0wE/berenguer4.jpg?imgmax=640
1162 - 1162
% complete
Alfons el Cast o el Trobador (dit també Alfons II d'Aragó i Alfons I de Catalunya-Aragó).En aragonès: Alifonso;[3] en occità: Anfós; en llatí: Ildefonsus. La data de naixement es discuteix entre el 1152, el 1154 o el 1157 (entre l'1 i el 25 de març en el cas de 1157), i el lloc entre Vilamajor del Vallès i Osca va morir a Perpinyà el 1196).
https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/e/ee/Alfonso_I_de_Arag%C3%B3n_por_Pradilla_%281879%29.jpg
1162 - 1707
% complete
Corona d'Aragó (en aragonès: Corona d'Aragón, en llatí: Corona Aragonum; coneguda també per altres denominacions) fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó[8] des del 1162 fins al 1715. Aquest conjunt territorial estigué format inicialment pel regne d'Aragó i el comtat de Barcelona, i malgrat que al llarg dels segles s'hi incorporaren altres territoris, el conjunt patrimonial d'Aragó i Barcelona restà sempre unit.
https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/2c/Corona_Arag%C3%B3_Espanya.svg/300px-Corona_Arag%C3%B3_Espanya.svg.png
1213 - 1213
% complete
Jaume el Conqueridor (anomenat també Jaume I d'Aragó) (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276)
http://bib.cervantesvirtual.com/historia/monarquia/graf/jaume_i_conqueridor.jpg
1291 - 1291
% complete
Jaume el Just (dit també Jaume II d'Aragó i Jaume II de Catalunya-Aragó) en aragonès: Chaime en llatí: Jacobushttp://menorcaaldia.com/wp-content/uploads/2015/03/Jaume-II-de-Mallorca.jpg
1410 - 1410
% complete
Martí l'Humà o l'Eclesiàstic (dit també Martí I d'Aragó i Martí I de Catalunya-Aragó) (Perpinyà, 29 de juliol de 1356 - Barcelona, 31 de maig de 1410
https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/12/Marti_l%27hum%C3%A0.jpg/225px-Marti_l%27hum%C3%A0.jpg
1412 - 1412
% complete
Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic (10 de març 1503, Alcalá de Henares - Viena, 1564) va ser emperador del Sacre Imperi Romanogermànic i Arxiduc d'Àustria.
https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/7/7d/Hans_Bocksberger_%28I%29_-_Emperor_Ferdinand_I_-_WGA02326.jpg
1458 - 1458
% complete
Joan II el Sense Fe, dit també el Gran (Medina del Campo 1398 - Barcelona 1479), Rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília (1458-1468) i de Navarra (1425-1479); Duc de Montblanc (1412-1458), i de Gandia (1433-1439) i (1461-1479); Comte de Barcelona (1458-1479) i de Ribagorça (1425-1458).
https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4b/Chuan_II_d%27Arag%C3%B3n.jpg/225px-Chuan_II_d%27Arag%C3%B3n.jpg
1479 - 1479
% complete
Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de març de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 23 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella.