COMPTATS CATALANS (INES & DANI S.)

Events

BERÀ |

801

Berà (? - Rouen, 844) fou el primer comte de Barcelona i marquès de Gòtia (801-820), comte de Girona i Besalú (812 o 817-820) i comte de Rasès i Conflent (790-820).

MARCA HISPÀNICA

801 - 1064

La Marca Hispànica és la locució que entre el 821 i el 850 fou usada en els Annales regni Francorum (Annals Reials dels Francs) i en els Annales Bertiniani per a designar globalment els territoris i comtats conquerits per Carlemany a l'entorn dels Pirineus per tal de defensar l'Imperi Carolingi de les incursions i ràtzies sarraïnes provinents del califat de Còrdova.

GUIFRÉ I EL PELÓS

0870

Guifré I de Barcelona, dit “el Pilós” o “el Pelós” (c. 840 - 897), fou comte de Barcelona, comte d'Osona[1] i comte de Girona (878 - 897); comte d'Urgell, de Cerdanya (870 - 897) i també comte de Conflent (896 - 897). Fou el dotzè i darrer comte de Barcelona nomenat pels reis francs, i el primer a donar en herència els seus dominis territorials, iniciant així la dinastia comtal de Barcelona

ERMESSENDA DE CARCASSONA

1035

Va estar casada des del 991[4][n. 2] amb el comte de Barcelona Ramon Borrell, amb qui cogovernà fins que morí el 1017; el seu difunt marit li donà en escriptura testamentària el condomini dels tres comtats en violarium per tota la vida, de manera que governà en solitari com a regent durant la minoria d'edat de son fill (1017-1021), i a partir d'aleshores cogovernà amb aquest en qualitat de copropietària

COMPTATS CATALANS

1064 - 1162

Els comtats catalans són els comtats que aparegueren formats als volts de l'actual Catalunya arran de la conquesta carolíngia.

RAMÓN BERENGUER II

Approx. 1076

Ramon Berenguer II dit el “Cap d'Estopes” (1053 - Gorg de Perxistor, Sant Feliu de Buixalleu 1082), comte de Barcelona, Girona, Osona, Carcassona i Rasès (1076-1082)

RAMON BEREGUER IV

1137

Ramon Berenguer IV dit "el Sant" (Barcelona, 1101-1102 - lou Borg Sant Dalmatz, 6 d'agost del 1162), fou comte de Barcelona, Girona, Osona, i Cerdanya (1131-1162), príncep d'Aragó i comte de Ribagorça (1137 - 1162) (en llatí, el 12 d'octubre de 1150: Ego Raymundus Berengarii, Dei gratia comes Barchinone, princeps Aragonum atque Illerde ac Dertuse marchio). A Provença, on fou regent, s'esmenta com a Ramon Berenguer III.

CORANA CATALANO-ARAGONESA

1162 - 1707

Corona d'Aragó (en aragonès: Corona d'Aragón, en llatí: Corona Aragonum; coneguda també per altres denominacions) fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó[8] des del 1162 fins al 1715. Aquest conjunt territorial estigué format inicialment pel regne d'Aragó i el comtat de Barcelona, i malgrat que al llarg dels segles s'hi incorporaren altres territoris, el conjunt patrimonial d'Aragó i Barcelona restà sempre unit.

ALFONS I

1162

Alfons el Cast o el Trobador (dit també Alfons II d'Aragó i Alfons I de Catalunya-Aragó).En aragonès: Alifonso;[3] en occità: Anfós; en llatí: Ildefonsus. La data de naixement es discuteix entre el 1152, el 1154 o el 1157 (entre l'1 i el 25 de març en el cas de 1157), i el lloc entre Vilamajor del Vallès i Osca va morir a Perpinyà el 1196).

JAUME I EL CONQUERIDOR

1213

Jaume el Conqueridor (anomenat també Jaume I d'Aragó) (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276)

JAUME II

1291

Jaume el Just (dit també Jaume II d'Aragó i Jaume II de Catalunya-Aragó) en aragonès: Chaime en llatí: Jacobus

MARTÍ I

1410

Martí l'Humà o l'Eclesiàstic (dit també Martí I d'Aragó i Martí I de Catalunya-Aragó) (Perpinyà, 29 de juliol de 1356 - Barcelona, 31 de maig de 1410

FERRAN I

1412

Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic (10 de març 1503, Alcalá de Henares - Viena, 1564) va ser emperador del Sacre Imperi Romanogermànic i Arxiduc d'Àustria.

JOAN II

1458

Joan II el Sense Fe, dit també el Gran (Medina del Campo 1398 - Barcelona 1479), Rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília (1458-1468) i de Navarra (1425-1479); Duc de Montblanc (1412-1458), i de Gandia (1433-1439) i (1461-1479); Comte de Barcelona (1458-1479) i de Ribagorça (1425-1458).

FERAN II

1479

Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de març de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 23 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella.