Estructura atòmica de la matèria

Events

Llei de Coulomb

1785

Aquesta llei expresa i explica les forces entre càrregues, que es divideixen en forces de repulsió i forces d'atracció.
Les forces de repulsió són càrregues elèctriques del mateix signe les quals es repel·leixen, tan fa si son positives o negatives.
En canvi, les forces d'atracció són càrregues elèctriques de diferents signes (que poden ser tan negatius com positius) en les quals passa una acció contrària a la força d''abans, és a dir: s'atrauen.

Teoria de Dalton

Approx. 1808

Deia: els elements estàn formats per partícules discretres, petites e invisibles les quals les anomenem àtoms. Aquestes no s'alteren en els canvis químics.

Descàrregues elèctriques en recipients amb buit parcial

1831

Michael Faraday va intentar produir descàrregues elèctriques en recipients on els quals va fer un buit parcial. D'aquest resultat va obtenir unes dèbils luminescències, ja que el grau del buit no era massa elevat.

Bomba de buit connectada a tubs amb elèctrode metàl·lics

1857

Heinrich Geissler va idear una bomba de buit connectada a un tub amb dos elèctrodes metàl·lics. En connectar els elèctrodes a un generador (elèctric) es podia observar una luminescència la qual unia els dos elèctrodes.

Descobriment del protó

1886

Eugen Goldstein va descubrir en el protó. Aquest element és una partícula subatòmica amb càrrega elèctrica positiva, la qual forma part del nucli atòmic. Té el mateix valor que la càrrega d'un electró, però amb una massa quasi
2.000 vegades més gran.

Marie Curie i la Radioactivitat

Approx. 1895

A. H. Becquerel va fer per casualitat un nou descobriment, la radioactivitat.
Marie Curie també va ser un personatge molt important en aquest tema, degut a que va ser una física la qual va observar que el que emetía la radiació era l'urani, i no era tot el compost del qual l'urani formava part. Aquest fenòmen va rebre el nom de radioactivitat.

Descubriment de l'electró

1897

Els fenòmens sobre les forces no es van poder explicar científicament fins que J.J Thomson el va descubrir en l'any 1897.

Tub de descàrrega de gasos amb millora de buit interior amb gran voltatge d'elèctrodes

1897

J.J Thomson va utilitzar un tub de descàrrega de gasos en el qual s'havia millorat el buit en el seu interior, amb un gran voltatge entre els seus elèctrodes. El resultat va ser una dèbil fluorescència en el fons del tub i enfront del càtode. Això va ser com a conseqüència del xoc d'uns rajos procedents de l'elèctrode negatiu, i els van anomenar rajos catòdics.

Model atòmic de Thomson

1904

J.J Thomson va idear un model per suposar l'estructura d'un àtom, això ho va fer basant-se en les experiències que a dur a terme en els tubs de descàrrega de gasos. Degut a l'apariència d'aquest model, es va anomenar PÚDING DE PANSES. Gràcies a l'existència d'aquest model, ha ajudat a explicar alguns fets experimentals.

Massa de l'electró

1911

Ho fa Robert Andrews Millikan. El que fa es mesurar la càrrega d'un electró, i gràcies a J.J Thomson (que coneixia la relació càrrega/massa) es va poder deduir la massa del electró: 9,1 x 10(elevat a -31)kg . Que és aproximadament 1.800 vegades més petita que la massa d'un protó o bé un neutró.

Model atòmic de Rutherford

1911

Rutherford va idear un model atòmic en un expermiment que es va fer en el laboratori que ell dirigia. El que va fer va ser bombardejar una làmina molt fina de metall (la qual era or) amb partícules que procedient d'un material radioactiu. Les partícules de gran massa i càrregues positives com aquestes s'utilitzaven com a projectils.

L'àtom de Bohr

1913

Niels Bohr va idear un model atòmic nou el qual resolia els problemes del model atòmic de Rutherford. Els problemes era que no es podia explicar per què els electrons quan giraven no queien sobre le nucli, tampoc es podia saber ni explicar per què es produien els espectres. Però gràcies al model atòmic de Bohr es va poder treure una solució.

Isòtops

Approx. 1920

Els àtoms isòtops són aquells que tenen igual el nombre atòmic però diferent nombre de massa. Els diferents isòtops d'un element defereixen en el nombre de neutrons. Van ser descoberts per J.J Thomson

Descobriment del neutró

1932

James Chadwick va descobrir el neutró, la partícula del nucli sense càrrega elèctrica. Va ser un descobriment fundamental en el camp de la ciència nuclear.