Època de les revolucions liverals

Events

Les causes de la Revolució francesa

1 de enero de 1789 - 1799

La declaració dels Estats Units d´Amèrica i la seva Constitució defensaven els drets inalienables del ciutadà, la separació de poders, els principis d'igualtar i llibertat i el dret d'elegir els governants. Aquests ideals coincidien amb els que la il·lustració difonia a Europa i que havien penetrat entre les elits culturals i la nova burgesia.
Els principis il·lustrats i l'exemple de la revolució americana van aportar a la nurgesia les noves idees per enfrontar-se a l'absolutisme i a la societat estamental. Tot això va proporcionar el cicle revolucionarique es va iniciar a França a l'any 1789.

L'eclat revolucionari

2 de enero 1789 - 1789

Els Estats Generals es van obrir a Versalles, presidits pel reii formats pels representants de la noblesa, el clero i el Trecer Estat. La negativa dels privilegiats a acceptar una representació més gran del Tercer Estat i que el vot fos per persona i no per estament va fer que els diputats del poble planer decidissin abandonar la reunió.

La reunió al pavelló del Jeu de Paume i l'eclosió de l'Assemblea Nacional

3 de enero de 1789 - 1789

Reunits en un pavelló de Versalles, els representants del Tercer Estat es van erigir en Assamblea Nacional i es va comprometre a elaborar una consttitució que reflectís la voluntat de la majoria dels francesps

Les etapes de la Revolució

4 de enero de 1789 - 1799

La revolució va ser un procés llarg i complex que va superar els seus objectius inicials. Per aixó, la revolució va passar per diverses etapes:
- La monarquia constitucional (1789/1792): Impulsada per la burgesia modera, que aspirava a abolir l'Antiv Règim.
- La república social (1792/1794): La burgesia radical, empresa per les casses populars, va proclamar la república i va empendre una transformació de la societat.
-La república conservadora (1794/1799): Davant la radicalització de la Revolució, la burgesia moderada va arribar al poder i va tornar a implantar el liberalisme

La monarquia constitucional

1789-06-01 - 1792

A la primera etapa de la Revolució, va arribar a un acord amb el rei i els privilegiats. D'aquesta manera, l'Assamblea Nacional constituient va obrir els pilars de l'Antic Règim:
-Van decretar l'abolició del feudalisme i van promulgar la Declaració de Drets de l'Home i el Ciutadà.
-Va promulgar una Constitució basada en la separació de poders, la sobirania nacional i la igualtat, malgrat que reservava el rei el dret de vent

La república de social

1792 - 1794

La traïció del rei i la invasió militar van provocar la revolta de les classes populars. El 10 d'agost es va produir l'assalt al palau reial de les Tulleries, es va empresonar a la família reial i es va proclamar la república. Amb això s'iniciaba la fase radical de la revoluvió.

La convenció Girondina (1792/1793)
La repúbliva va quedar en mans dels girondins, repressentants del sector més moderat de la burgesia. La nova assamblea es va anomenar Convenció Nacional i va ser elegida pel sufragi universal masculí.

La Convenció Jacobina (1793/1794)
El juny del 1793, els jacobins, el sector més radical de la burgesia, van fer seves les demandes dels sectors populars, van aconsegir el poder i la Revolució va entrar en la fase més extrema

Robespierre

5 de junio de 1793 - 1794

Es va promulgar la nova Constitució que reconeixia la sobirania popular i el dret a la igualtat social. L'executiu va quedar en mans d'un Comitè de Salvació Pública, que va otorgar el poder a Robespierre, un dirigent jacoobí.

La república conservadora

1794 - 1799

La burgesia moderada va tornar a pendre el control de la Revolució, que va entrar en la seva tercera i última fase. Es van anul·lar les lleis jacobines i es va promoure el retorn dels exiliats a causa del Terror. La Constitució de 1795 va otorgar el poder executiu a un gobern col·legiat (Directori) i es va establir el sufragi censatari.

El cop d'Estat de Napoleó Bonaparte

1799

En aquest context de crisi i en plena guerra contra les potències absolutistes, el 1799, un jove general, Napoleó Bonaparte, va portagonitzar un cop d'estat que va posar fi al Directori

El Consolat com a govern personalista i autoritari a mans de Napoleó

2 de enero de 1799 - 1804

El cop d'Estat de Napoleó va tenir el suport de bona part de la burgesia. La seva intenció no era tornar a l'Antinc Règim, sinó consolidar els principis moderats que havien inspirat la Revolució.
L'any 1799, el general va ser nombrat cònsol i es va inaugurar wl Consolat, que es va caracteritzae per un govern personalista i autoritari. Napoleó pretenia posar fi a la inestabilitat polìtica dels anys de la Revolució, consolidar alguns dels pricipis revolucionaris i fomentar la reactivació econòmica, mitjançam un govern que representés els interessos de la bugesia.

L'Imperi napoleònic

1804 - 1815

A partir del 1803, Napoleó va iniciar la conquesta d'Europa, i el 1804 es va fer coronar emperador pel Papa. L'organització d'un gran exèrcit i l'ús de noves tàctiques militars li van permetre derrotar les monarquies europees

La restauració de l'absolutisme

1814 - 1815

Entre el 1814 i el 1815, els vencedors de Napoleó es van reunir, a porposta del canceller austríac Metternich, en el Congrés de Viena. El seu objectiu era posar fi a l'expanció de idees liberals i restaurar l'absolutisme a Europa.
Després de reposar els monarques als seus trons, les quatre grans potències van remodelar ek maoa europeu en profit seu i sense tenir en compte les aspiracions nacionals dels pobles. En el Congrés es va acordar el retorn de França a les seves fronteres.

La derrota de Napoleó a la batalla de Waterloo

1815 - 1821

La impossibilitat de conquerir Rússia i de sotmentre Espanya va marcar el declivi de l'Imperi napoleònica.
Els exèrcits imperials van ser derrotats definitivament a Waterloo per la Gran Bretanya i Prússia.
Després de la derrota, Napoleó va abdicar i va ser desterrat a l'Illa de Santa Elena, on va morir el 1821

L'herència de la Revolució francesa

1822

La Revolució frencesa constitueix un dels grans esdeveniments de la història de la humanitat i marca un inici d'una nova etapa: l'edad contemporània.
Amb la revolució va començar una era en la qual les societats occidentals van iniciar la construcció d'un futur basat en el respecte als drets fonamentals i inalienables de l'ésser humà. Els ideals són:
-Les bases de la democracia: l'organització de les personses coma ciutadans amb drets reconeixen a la major part dels països.
-La vidia política i la premsa: ls vida política dels sistemes democràtics es vehivula a través dels partits politics.
-La liberalització de l'economia: la revolució i les lleis napoleòniques van comportar la liberalitzaciño de l'economia, que va permetre el desembloupament del capitalisme i de la burgesia.
-L'ensenyament i la cultura públiques: els revolucionaris van defensar la separació de l'Església i l'estat. L'esta havia de ser laic, és a dir, no tenir cap religió oficial i acceptar la llibertat de culte

Les revolucions liberals del segle XIX

1830 - 1848

El congrés de Viena no es va respectar els principis liberals ni tampoc kes aspiracions nacionals d'alguns pobles europeus.
D'aquesta manera,a a partire del 1815, liberalisme i nacionalisme es van convertir en les dues forces d'oposició, que es van impulsar lesmonades revolucionaries que van posar fi al sistema de la Restauració.

El naixement del nacionalisme i el liberalisme com a forces d'oposició al sistema de Restauració

2 de enero de 1830 - 1848

Les insurreccions van gaudir d'un important suport populari, allà on va triomfar, va significar la substitució de l'absolutisme per sistemes polítics liberals. basats en la sobirania nacional i el sufragi i regits per una constitució, en els quals la burgesia tenia el poder.

La proclamació de la II República a França i l'eclosió de la democràcia.

1849

A França, un alçament popular el 25 de febrer va proclamar la II República, que va adoptar una sèrie de mesures democràtiques: sufragi universal masculí, llibertat de premsa, abolició de la pena de mort i reconeixament d'alguns drets per als treballadors.

Els nous estats nascuts dels moviments nacionalistes: la independència de Grècia i Bèlgica

1850 - 1859

Els moviments nacionalistes es van expandir per l'Europa del segle XIX i van tenir un caràcter disgregador en els imperis pluriacionals i un caràcter unificador en les nacions fregmentades: es van independitzar Grècia i Bèlgica i es va unificar Itàlia i Alemanya