Revolucions Liberals

Events

Causes de la revolució francesa

1787 - 1789

Les contradiccions social.
A França, on tenien profundes contradiccions socials, predominava l'esquema de societat estadimentaria, nasada en els privilegis i la desigualtat de la llei.
El tercer estament, era el estament mes gran amb un 90%, estaven compostos per la burgesia, sobre els quals tenien impostos.
Per tant la burgesia es troba en el centre ja que són els principals protagonistes del moviment revolucionari; El clergat i la noblesa poseï els privilegis, mentre que la seva funció en la vida nacional dequeia per moments.
En realitat els canvis econòmics es el que havia produit el capitalisme comercial.

La monarquia constitucional

1789 - 1792

Què és Monarquia Constitucional:

La monarquia constitucional sorgeix en alguns països de llarga tradició monàrquica, com una adaptació de la monarquia als temps moderns. Aquesta forma de govern conserva la figura del monarca, però aquest té atribucions molt més limitades respecte de les que tenien els reis en les monarquies absolutes de l'antic règim.

La reunió al pavelló del Jeu de Paume i l'eclosió de l'Assemblea Nacional.

1789

És un compromís d'unió pres el 20 de Juny del 1789 a la sala del joc de la pilota. ( Teu de Jaume) a Versalles.
Al començament de la Revolució francesa, un conflicte s'introdueix entre els representants del tercer estat d'una part, el rei i els braços privilegiats d'altra banda. La reunió dels primers Estats Generals des de 1614 suscita immenses esperances en la burgesia marcada per les idees de les Llums. Espera reformes profundes que li permetran accedir al poder: sobirania nacional, fi de la societat estamental, igualtat davant l'accés als càrrecs públics, grans llibertats i garanties judicials. La manca de concreció d'aquestes reformes que no acaben d'arribar provoca una gran desil·lusió

L'estat revolucionari.

1789

Aliança amb els Estats Units contra Anglaterra, comença la guerra.

La Convenció Girondina

1792 - 1793

Els burgesos de la Gironda van dominar la Convenció Nacional des de la seva constitució el mes de setembre de 1792 fins al mes de maig de 1793.
En aquests primers mesos es declara l'abolició de la monarquia i es proclama la República el 21 de setembre.
A partir de 1792, els revolucionaris han d'enfrontar-se al perill d'una invasió exterior per part de les potències estrangeres. Però, gràcies a les lleves forçoses, el fervor revolucionari i a importants innovacions militars, aquestes guerres revolucionàries van dur França a contínues victòries.

La figura de Robespierre: El Comitè de Salvació Pública i la política del Terror

1793 - 1794

Maximilien de Robespierre fou un polític francés durant la revolució, que tingué un paper destacat en els primers anys de la república.
Durant la revolució simbolitzà les tendències democràtiques però també del terror. Els seus seguidors l’anomenaven l’incorruptible, mentre que els seus detractors el consideraven un dictador sanguinari.

La convenció Jacobina

1793 - 1794

La direcció política de la revolució estarà ara en mans dels jacobins que promouen una nova constitució que reconeix el sufragi universal i estableix una democràcia més directa, organitzant un govern revolucionari format pel Comitè de Salut Pública i el Comitè de Seguretat Nacional, per salvar França dels perills que l'aguaiten: crisi econòmica, contrarevolució interior i guerra exterior. Amb aquestes mesures, els jacobins aconsegueixen que la revolució es faci democràtica i social, vinculada als sectors populars.

El directori

1795 - 1799

El directori suposa un període de temps que engloba la meitat de la revolució francesa, però aquest període hauria de suposar la consolidació dels guanys adquirits en cinc anys de revolució només acostuma a ser tractat de passada i sota un regust mediocre i dolent. Així, el directori s’associa amb una etapa de corrupció, misèria i violència, inestabilitat i cops d’Estat com a forma de govern.

El cop d'Estat de Napoleó Bonaparte : la fi del directori

1799

Els motius del General Bonaparte estaven més en les seves derrotes militars que en les seves victòries.
L'esquema del cop d'Estat preveia el següent: Napoleó Bonaparte tindria el comandant en cap de l'exèrcit pel manteniment de l'ordre a París i en les assemblees. Hi havia plans per traslladar les assemblees a Saint Cloud amb el pretext del perill jacobí En efecte, des de 1789, les assemblees es troben sempre sota l'amenaça de la població parisenca. Desplaçant les assemblees, s'assegura que el poble de París no pot intervenir. La ciutat de París està tancada sota el control de la policia, l'entrada o sortida estarà prohibida.