Les revolucions liberals

Events

Herència de la Revolució Francesa: Política i premsa

1789 - 1799

La vida política dels sistemes democràtics es vehiculen a través dels partits polítics, que van tenir l'origen en els clubs cretas en la Revolució (on els ciutadans que defensaven idees similars es van agrupar)

Herència de la Revolució Francesa: Ensenyament i cultura públics

1789 - 1799

L'estat havia de ser laic: no tenir cap religió oficial.
Es defensa la necessitat d'un ensenyament obligatori i igual per a tots els ciutadans, tot i que no es va arribar a posar mai en pràctica.
En època napoleònica es creen les primeres escoles públiques regides per l'Estat i no per l'Església.
Creació dels primers museus públics

Herència de la Revolució Francesa: Bases de la democràcia

1789 - 1799

Bases de la democràcia:
-Consideració de les persones com a ciutadans amb drets reconeguts per l'Estat
-Sobirania nacional, dret dels ciutadans a votar els representants
-Constitució: Com a llei fonamental que estableix els drets i deures.
-Igualtat de totes les persones davant la llei
-Organització administrativa de l'Estat en departaments i ajuntaments

Herència de la Revolució Francesa: Liberalització de l'economia

1789 - 1799

Es van suprimir els gremis i es va decretar la llibertat d'empresa i de contractació.
Eliminació de les duanes interior que gravaven el transport de mercaderies i dificultaven el comerç.
Unificació dels sistemes de pesos i mesures per facilitar els intercanvis. S'estableixen el metre, el gram i el litre

L'Assemblea Nacional

1789

Reunits en un pavelló de Versalles (Jeu de Paume) els representants del Tercer Estat es van erigir en Assemblea Nacional i es van comprometre a elaborar una constitució que reflectís la voluntat de la majoria dels francesos.
Atemorit per la situació, a la tardor del 1789 Lluís XVI va posar fi a l'Antic Règim i va convertir França en una monarquia constitucional.

Esclatament de la revolució francesa

1789

Els principis il·lustrats i'exemple de la revolució americana van aportar a la burgesia noves idees per enfrentar-se amb l'absolutisme i la societat estamental

Crisis social i econòmica

1789

El Tercer Estat compost per la burgesia, els camperols i artesans aspiraven a profundes reformes socials. Degut a la crisi econòmica i financiera que estaven patint van provocar una revolució.

1a etapa de la Revolució: Monarquia Constitucional

1789 - 1792

Impulsada per la burgesia moderada, que aspirava a abolir l'Antic Règim, elegir un Parlament per sufragi censatari i establir una constitució (liberalisme moderat)

La convenció Girondina

1792 - 1793

La República va quedar en mans dels girondins, representants del sector més moderat de la burgesia. La nova assemblea es va anomenar: Convenció Nacional i va ser elegida per sufragi universal masculí (qualsevol home tenia dret a votar)

2a etapa de la Revolució: República social

1792 - 1794

La burgesia radical va proclamar la república ja que van ser traïts i envaïts pel rei i va empendre una transformació de la societat en un sentit democràtic i igualatori

Comitè de Salvació Pública i política del Terror

1793 - 1794

El comitè de Salvació Pública va atorgar el poder a Robespierre.
Per enfrontar-se a la invasió austríaca es va organitzar una lleva en massa, que obligava tots els ciutadans a enrolar-se a l'exèrcit.
Per posar fi als conspiradors es va impulsar la política del Terror.
El Comitè va suspendre les llibertats i els tribunals revolucionaris castigaven amb presó o mort els qui s'oposaven.

La convenció Jacobina

1793 - 1794

El 1793, els jacobins (sector més radical de la burgesia), van fer les seves demandes dels sectors populars i van aconseguir el poder i la Revolució va entrar en la seva fase més extrema.
Es va promulgar una nova Constitució que reconeixia la sobirania popular i el dret a la igualtat social.

3a etapa: República conservadora

1794 - 1799

La burgesia moderada va arribar al poder i va tornrar a implantar el liberalisme moderat. Anul·lació de les lleis jacobines i promoció del retorn dels exiliats.

El Directori

1795 - 1799

La Constitució de 1795 va atorgar el poder executiu a un govern col·legiat (directori) i va restablir el sufragi censatari.
El nou Directori va viure en una inestabilitat permanent-> l'aristocràcia s'oposava perquè volia recuperar el poderi les classes populars perquè volien el retorn dels jacobins.

El Consolat

1799 - 1804

El cop d'Estat de Napoleó va tenir suport de la burgesia.
Napoleó no volia tornar a l'Antic Règim, sinó als principis inspirats en l'inici de la Revolució el 1789.
1999-> Es nomenat cònsol i s'inaugura el Consolat, caracteritzat per un govern personalista i autoritari.
El nou sistema polític no preveia la separació de poders ni incloïa una declaració de drets. Llibertats molt limitades i censura d'opinió pública.

Cop d'Estat de Napoleó Bonaparte

1799

Va posar fi al Directori

L'imperi Napoleònic

1804 - 1815

A partir del 1803, Napoleó va iniciar la Conquesta d'Europa,
1804-> El Papa el corona Emperador.
Victòria napoleònica a Austerlitz(1805) va marcar el moment àlgid de la superioritat napoleònica.
1808-> França envaeix Espanya i Josep Bonaparte (germà de Napoleó) es corona com rei espanyol.
1811-> I.napoleònic ds d'Alemanya fins a Espanya, bona part d'Europa sota el control francès

La restauració de l'absolutisme: el Congrés de Viena i la creació de la Santa Aliança

1814 - 1815

1814-1815-> Vencedors de Napoleó es reuneixen, a proposta del canceller austríac Metternich, en el congrés de Viena. Volen posar fi a l'expansió d'idees liberals i restaurar l'absolutisme a tota Europa.
Després de reposar els monarques al seu tron, les 4 gran potències (Rússia, Regne Unit, Prússia i Àustria) van remodelar el mapa europeu en profit seu i sense tenir en compte les aspiracions nacionals del poble.
Nous principis a Viena: legimitat dels monarques, negació de la sobirania nacional...
Amb aquest objectiu, es va crear la Santa Aliança el 1815, que és un tractat d'ajuda mútua entre monarques davant de qualsevol amenaça de rev.liberal.

Derrota de Napoleó / Batalla de Waterloo

1815

Impossibilitat de conquerir Rússia i sotmetre Espanya-> declivi de l'I.napoleònic.
Exèrcits imperials derrotats definitivament a Waterloo per la Gran Bretanya i Prússia.
Napoleó abdica i és desterrat a la illa de Santa Elena, on mor el 1821

Independència de Grècia i Bèlgica

1821 - 1839

En els imperis plurinacionals van sorgir moviments independentistes, com a l'imperi otomà (Grècia) i el Regne dels Països Baixos, que van demanar la seva independència.
Grècia del 1821-1830 es va independitzar
Bèlgica del 1830 fins al 1839 es va independitzar

La revolució del 1830

1830 - 1848

1815-> Liberalisme i nacionalisme es van convertir en les dues forces d'oposició, que van impulsar les onades revoluciònaries(1830 i 1848) i que van posar fi al sistema de Restauració.
El moviment es va iniciar a França, on el juliol del 1830 es va derrocar al monarca absolut Carles X. La revolució va situar LLuís Felip d'Orleans com a nou monarca constitucional.

Unificacions d'Itàlia i Alemanya

1834 - 1871

Itàlia:
1859 Piemont va iniciar un procés unificador, s'enfrontà amb Àustria i aconsegueix l'annexió de Llombardia.
1861, el primer parlament italià va proclamar rei d'Itàlia Vicotr Manuel II de Savoia i el 1870 els Estats Pontífexs van ser annexionats i Roma va esdevenir la capital.

Alemanya:
Prússia el 1834 va potenciar una unió duanera que agupava gran part del territori alemany. El 1860 Guillem I va accedir al tron prussià i va nomnar canceller Otto Von Bismark. El nou canceller va impulsar una política agressiva amb els Estats Veïns i es van declarar diverses uerres a Dinamarca, Àustria i França.
La victòria en aquests estats va permetres unificar-los sota el ceptre del rei de Prússia el 1871

Revolució del 1848

1848

És el despertar de les nacions que estaven sotmeses a grans imperis.
Imperi austríac: Revolta de caràcter liberal a Viena,
França: ALçament popular reclama la II República, que va adoptar una sèrie de mesures democràtiques:sufragi universal masculí, llibertat de premsa, abolició de la pena de mort...