Socials

Events

La revolució americana i Il·lustració

1787 - 1810

La declaració d'Independència dels E.E.U.U. i la seva constitució defensaven els drets dels ciutadans, la separació de poders...
La Il·lustració va aportar a la burgesia noves idees i va proposar noves formes d'organització social i de govern.
Tot això va provocar la revolució francesa.

Assamblea Nacional (1789)

1789 - 1807

Els representants del Tercer Estat van erigir a l' Assablea Nacional i es van comprometre a elaborar una constitució

Causes de la revolució

1789 - 1871

Crisi social i econòmica. A conseqüencia de les males collites el preu es va alçar va generar un gran descontent i esperit de rebel·lia entre la població. L'impacte de la il·lustració i la revolució americana van ser claus en aquest succés

Monarquia Constitucional

1789 - 1792

Es va decretar la abolició del feudalismei es promulga la declaració de drets del home i del ciutadà. Es va establir el sufragi censatari
Impulsada per la burgesia aspira a abolir l'Antic Règim i a elegir un parlament

República Social

1792 - 1794

La burgesia radical va proclamar la república i va empendre la transformació de la societat en un sentit democràtic

Convenció Girondina

1792 - 1793

Els girondins (grup polític moderat i federalista de l'Assemblea Nacional) representaven el sector més moderat de la burgesia. La nova Assamblea s'anomena Convenció Nacional.
La Convenció inicia un judici que va provocar la mort dels Reis Lluís XVI i Maria Antonieta mitjançant la guillotina. (Per culpa de la mort esclaten nombroses revoltes)

Convenció Jacobina

1793 - 1794

Els jacobins eren el sector més radical de la burgesia. Es promulga una nova Constitució que reconeixia la sobirania popular, i es va otorgar el poder executiu al jacobí Robespierre.
Tot això va provocar la política del Terror i la pena de mort de tots els que es revoltaven al govern.
El juliol de 1794 un cop d'estat posa fi al poder jacobí, i tots els seus líders moren a la guillotina.

Comité de Salvació Pública i Política del Terror

09/02/1793 - 07/29/1794

El Comité de Salvació Pública és un grup de persones que actuen en temps de greu crisi per obligar el govern a adoptar les disposicions legals necessàries per restablir la situació. En molts casos, en primer lloc a la Revolució Francesa, quan era un òrgan de govern.
El 6 d'abril de 1793, la Convenció Nacional va crear el Comitè de Salvació Pública, que, esdevingut de factor el govern de França, fou l'organisme responsable dels milers d'execucions perpetrades durant el Terror.
En el Terror es van produir milers de morts per la guillotina, començada pels jacobins i finalitzada amb la revolta del poble contra Robespierre i els altres governants, morts a la guillotina com els milers de morts anteriorment

República Conservadora

1794 - 1799

Davant la radicalització de la Revolució la burgesia moderada implanta el liberalisme moderat

El Directori

26 October 1795 - 9 November 1799

fou el sistema de govern vigent durant la Primera República Francesa.
durant el Directori va donar-se una gran joia de viure entre l'alta societat parisenca es lliuren amb passió a una moda excèntrica, extravagant i ostentosa.
Tot aquest ambient de disbauxa es va haver de moderar amb l'arribada del Consolat.

Consolat a mans de Napoleó

1799 - 1804

La seva intenció era consolidar els principis moderats que havien inspirat la Revolució del 1789.
L´any 1799 es va inagurar el Consolat que estava caracteritzar per un govern personalista i autoritari.
Napoleó pretenia posar fi a la inestabilitat política i fomentar l´economia.
També es va permetre el retorn dels exiliats i es va signar un Concordat per restablir les relacions amb l´església i per estimular l´economia es va elaborar un Codi de comerç i es van emetre nous bitllets.

Consolat

9 nov 1799

El Consolat francès és el govern de la República Francesa que va des de la caiguda del directori arran del Cop d'estat del 18 de brumari[1] de l'any VIII (9 de novembre de 1799) fins a la proclamació de Napoleó Bonaparte com a emperador el 18 de maig de 1804. Per extensió, el consolat es refereix a una etapa de la història de França.
El nou govern s'estructurava segons la constitució de l'any VIII. Estava format per tres cambres, el Consell d'Estat, que projectava lleis; el Tribunal, que les discutia; i l'Assemblea Legislativa, que les votava. Es mantenia el sufragi popular, tot i que mutilat en llistes de notables. Els cònsols ostentaven el poder executiu.

Cop d'estat del 18 de brumari

9 nov 1799

Els motius del General Bonaparte estaven més en les seves derrotes militars que en les seves victòries.
L'esquema del cop d'Estat preveia el següent: Napoleó Bonaparte tindria el comandant en cap de l'exèrcit pel manteniment de l'ordre a París i en les assemblees. Hi havia plans per traslladar les assemblees a Saint Cloud amb el pretext del perill jacobí En efecte, des de 1789, les assemblees es troben sempre sota l'amenaça de la població parisenca. Desplaçant les assemblees, s'assegura que el poble de París no pot intervenir. La ciutat de París està tancada sota el control de la policia, l'entrada o sortida estarà prohibida.
Els esdeveniments essencial tingueren lloc el 19 de brumari de l'any VIII (10 de novembre de 1799), a Saint-Cloud. Els revisionistes havien previst una dimissió col·lectiva dels membres de la Consell dels Cinc-cents, (Conseil des Cinq-Cents) però les reunions es van retardar perquè la idea no era unànime; especialment entre dos jacobins que es neguen a dimitir. Bonaparte s'impacienta i decideix intervenir.

Napoleó i l'imperi napoleònic

2 december 1804

El 2 de desembre de 1804 Napoleó s´autocorona emperador de França, en una ceremonia celebrada a la catedral de Nottredam. Vol demostrar autorizan enfront l´església i li pren la corona al papa per posarse-la ell mateix.

Restauració de l'absolutisme

1814

Entre 1814 i 1815, els vencedors de Napoleó es van reunir per restaurar l'absolutisme a Europa.
Es va remodelar el mapa europeu, França va tornar i es va dividir l'Imperi Napoleònic.
A Viena es van establir els principis ideològics de la Restauració: legitimitat dels monarques, negació sobirania nacional...
Es va crear la Santa Aliança al 1815 amb aquest objectiu

La derrota de Napoleó a la batalla de Waterloo

1815

La impossibilitat de conquerir Rússia i de sotmetre Espanya va marcar el declivi de l´Imperi napoleònic.
Els exèrcits imperials van ser derrotats definitivamente a Waterloo per la Gran Bretanya i Prússia(1815)
Després de la derrota, Napoleó va abdicar i fou desterrat a l´illa de Santa Elena, on va morir el 1821.

L´herència de la revolució francesa

1815

Bases de la democràcia:
-considerar les persones com a ciutadans amb drets
- ciutadans tinguin dret d´elegir els seus representants
- establir drets i deures
-igualtat de totes les persones
-organitazació administrativa de L´estat en departaments i ajuntament

La vida política i la premsa:
Sistemes democràtics es vinculen a través dels partits polítics creats durant la Revolució.
Es fet de classificar els partits en dretes i esquerres es va originar a l´Assambles Nacional francesa.

Liberalització de l´economia:
-es van suprimir els gremis, es va declarar la llibertat d´empresa i de contractació
- es van eliminar les duanes interior
- es van unificar els sistemes de pesos i mesures, es van establir metre gram litre…

L´ensenyament i la cultura públics
L´estat havia de ser laic, és a dir no tenir cap religió.
Es va considerar que l´ensenyament no havia d´estar exclusivament en mans de l´església.
Es va defensar la necessitat d´un ensenyament igual i obligatori.
A fi que l´art i la cultura fossin accessibles es van crear museus públic

Independència Grècia

1821

Grecia formava part de l´imperi romà des de feia segles.

Malgrat que algunes elits gregues integraven la burocràcia otomana, la majoria de la población se sentia marginada a forts impostos i dominada per un poble amb una religió i cultura diferents.

1821 els grecs van proclamar la seva independència a Epidaure que, com que no va ser reconeguda pel turcs, va provocar l´inici d´una guerra.

1827 França i Anglaterra van intervenir militarmente i van ajudar a derrotar a l´imperi otomà.

El 1829 l´imperi otomà va reconèixer la independència grega i el 1830 va entrar en vigor.

Independència Bèlgica

1830

Bélgica(1830-1839)

Bélgica unida a Holanda pel congrés de Viena que va crear el Regne dels PaÏsos bascs.

L´expansió de les idees lliberals que va establir un sistema de monarquia liberal sota el regnat de Leopold I.

El nou govern va proclamar la independència d´un conflicte armat, Holanda va reconèixer Bélgica l´any 1839.

Revolucions 1830 i 1848

1830 - 1848

El Congrés de Viena no va respectar els principis liberals, per això a partir del 1815 el liberalisme i el nacionalisme van ser les dues forces d'oposició, que van donar fi a la Restauració.
El juliol de 1930 es va derrocar el monarca Carles X, i van situar Lluís Felip d'Orleans com a nou monarca

Les causes principals de revolució 1848 van ser:
-La negació de drets i llibertats a grans sectors de la societat francesa: la monarquia de Lluís Felip d'Orleans només satisfeia els interessos de l'alta burgesia; per tant, deixant així la petita burgesia i el proletariat políticament i econòmicament de banda.
-L'any 1847 es va produir una crisi econòmica, que va afectar el sector agrari justament després d'una temporada de males collites, especialment de patates, aliment bàsic per a les classes populars. La mala situació de la gent al camp va influir en els sectors industrial i financer, provocant l'atur de molts obrers.
Aixo va fer que Lluís Felip d'Orleans deixés la monarquia

Unificació Itàlia

1859

1859 el Piemont amb la monarquia liberal de Savoia es va enfrontar amb Àustria i va conseguir l´annexió de la Llombardia.

Garibaldi va derrocar els monarques absoluts dels estats del Centre i Sud d´Itàlia.

El primer parlament Italia va proclamar rei d´itàlia, els austríacs van abandonar el Vèneto, els estats Pontífexs van ser annexionats i Roma es va convertir en la capital.

Unificació Alemanya

1860 - 1870

Prússia va prendre la iniciativa primer i l´any 1834 va potenciar la unió duanera que agrupava gran part dels Estats Alemanys.

L´impuls definitiu va arribar al 1860 Guillem I va accedir al tron de Prússia i va nominar conceller Otto Van Bismarck.

1864 es va declarar la guerra a Dinamarca. El 1866: Àustrisa i el 1870 a França.

La victòria va permetre unir als Estats sota el centre del rei de Prússia.

1871 es va produir la proclamación de II imperi (Reich) Alemany de Guillem I com a Kàiser(emperador)