Història Espanya sXIX

Events

s XIX

1801 - 1900

Batalla de Trafalgar

1805

L'exèrcit britànic va destruir la flota espanyola i part de la francesa. Això va prvocar l'inici de la desaparició de l'imperi Hipànic

Aliança entre França i Espanya contra Gran Bretanya

1805

Tractat de Fontaunebleau

1807

Va ser un tractat entre França i Espanya.

El 1r ministre Godoy va autoritzar l'entrada de tropes franceses a Espanya. L'exèrcit francés d'aleshores era molt més poderós i modern que l'espanyol.

Guerra del Francés

1808 - 1814

Les classes populars i els antifrancesos van fer un seguit d'insurreccions a Madrid. Les tropes franceses van reprimir l'atac d'una manera brutal però això va provocar que l'aixecament s'estengués arreu.

Capitulacions de Baiona

1808

És el nom amb el qual es coneixen el seguit de renúncies a la corona d'Espanya per part de Carles IV i el seu fill Fernando VII. Això va anar totalment a favor de Napoleó Bonaparte.

Motí d'Aranjuez

1808

Van ser una série d'enfrontaments entre pare i fill sobre el paper polític de Godoy

Batalla del Bailén

1808

Els britànics i els patriotes guanyen la batalla i alliberen Andalusia del control dels franceso.
Gibraltar és protegida per la flota britànica i Càdiz es converteix en la ciutat on s'organitza la Junta Suprema Central.

Les Corts de Cádiz

1810

Després de que l'hereu de la corona s'exiliï a Londres, es convoca una reunió a la Junta Suprema que concerna a totes les Juntes provincials d'Espanya.

Constitució de Càdiz "La Pepa"

1812

Es va aprovar el 19 de març quan els liberals van forçar-ne l'aprovació ja que es tractava d'una constitució moderna.
Protegia la sobirania nacional, la divisió de poders i la llibertat d'expressió.

Arriba Ferran VII "el deseado"

1814

Ferran va tornar a Espanya i va ser aconsellat per un grup de diputats absolutistes que havia de presentar un manifest derogant la Constitució elaborada a Càdiz l'any 1812.
Hi va haver persecucions dels liberals, ja que aquests s'organitzaven en societats secretes per conspirar a través de l'exèrcit.

Pronunciamiento de Riego

1820

Trienni Liberal

1820 - 1823

Dècada Ominosa

1823 - 1833

Intervenció de la Santa Aliança

1823

Hi havia dos bàndols entre els francesos i els espanyols:
-Un el formaven els Cent mil fills de Sant Lluís(França) i els absolutistes espanyols.
-L'altre era format per els liberals espanyols.
L'exèrcit Francés va invair Espanya.

Conflicte Dinàstic

1833

Degut a un conflicte de dues lleis (la Sàlica i la Pragmàtica sanció) la cort i l'exèrcit es van dividir en:
-Carlins: Els que donen suport a les demandes de Carles Mª Isidre per esdevenir rei.
-Isabelins: Els que donen suport a MªCristina per fer reina la seva filla Isabel.

Els sectors més conservadors i partidaris de mantenir l’Antic
Règim, els partidaris de l’absolutisme i les antigues lleis
s’ajunten al bàndol carlí.
Els sectors liberals veuen una oportunitat per fer-se amb el poder. Una reina
de 3 anys, una mare que necessita suports per consolidar la candidatura de
la seva filla...Els liberals formaran el bàndol isabelí.

La primera carlinada o Primera Guerra Carlina

1833 - 1839
  • Els carlins controlen les àrees rurals del nord, especialment al País Basc, Navarra i les comarques pirinenques de Catalunya.
  • Els isabelins són majoria a les ciutats que s’estan industrialitzant (Barcelona, Bilbao...), a les capitals de província i a Andalusia. Davant les constants derrotes i fracassos de les expedicionscarlines, els carlins es divideixen: -Transaccionistes: Partidaris de negociar una rendició honrosa amb els liberals (Maroto) -Intansigents: Partidaris de defensar Carles Mª Isidre i els idearis carlins fins al límit. (Cabrera)

Abrazo de Vergara

1839

És el pacte que es va fer quan es va acabar la guerra carlina.
* Els liberals es comprometien a mantenir els furs de Biscaia, Guipúscoa, Alaba i Navarra.
* Els oficials carlins transaccionistes mantindrien el seu grau i el seu sou dins de l’exèrcit regular espanyol.

CONSEQÜÈNCIES DE LA GUERRA:
- Es manté un exèrcit amb un nombre important d’oficials conservadors.
- Augmenta el pes dels militars en la política.
- Els liberals moderats controlen el poder i estableixen les reformes econòmiques que consoliden l’Estat liberal a Espanya. En canvi les reformes polítiques són molt limitades i es manté un to conservador.

La Regència d'Espartero

1840 - 1843

Quan va acabar la guerra Carlina, Mª Cristina va cedir la regència a Baldomero Espareto.
-Va ser molt atrevit en quant a les reformes que va fer
- Era autoritari i dictatorial
-Va guanyar-se l'odi dels progressistes i els liberals moderats

El Règim Modernista

1844 - 1868

-Va ser l'etapa en la que va regnar Isabel II
-Hi va haver un fort creixement econòmic que va consolidar el poder de la Burgesia. Però les classes populars no en van sortir beneficiades.
-Els liberals moderats van fer reformes als interessos dels negociadors.
-Hi va haver molta corrupció i conservadurisme ja que Isabel s'envoltava de personatges conflictius. Per això li va quedar el sobrenom de la "Corte de los milagros"

El Bienni Progressista

1854 - 1856

Amb la Vicalvarada del general O’Donnell, recolzada pels
progressistes, es va fer un parèntesi de dos anys durant el regnat d'Isabel II.
Es va fer la Llei general del ferrocarril (1855)
Desamortització de Madoz (1855)
Projecte de constitució democràtica (1856)
descontents, la reina i el general van organitzar un "pronunciamento" que va restaurar el règim modernista.

Batalla d'Alcolea

1868

Les tropes fidels de la reina van ser derrotades.

Isabel II s'exilia a França

1868

"La Gloriosa"

1868

Va ser la única Revolució a Espanya el segle XIX i hi van participar les masses populars.

Pronunciamiento

1868

El brigader Topete de Cádiz va fer un "pronunciamento" que va provocar la formació de juntes revolucionàries a varies ciutats​

El sexenni revolucionari

1868 - 1874

Eleccions a Corts i Constitució de 1869

1869

Les eleccions van ser un sufragi universal on hi van participar només els homes majors de 25 anys. ​
Els partits polítics van començar a ser representació política.​

Regnat d'Amadeu I

1870 - 1873

Aquest regnat ja va començar amb mal peu quan el General Prim(mà dreta d'Amadeu) va ser assassinat.
Amadeu es va trobar les Corts molt dividides i hi havia problemes com aixecaments carlins o la insurrecció a Cuba que s'havien de resoldre.
Finalment, i després de 6 governs i 3 eleccions a les Corts, Amadeu va abdicar

"La Pavida"

3 January 1874

El General Pavía ocupa les Corts i les dissolt de forma violenta protagonitzant un Cop d’Estat que institueix una República dictatorial governada pel Gral. Serrano.

Cop d’Estat monàrquic del General Martínez Campos

31 January 1874

Període de Restauració Alfonsina (1876-1931)

1876 - 1931