L'Època de les revolucions liberals

Etapes de la Revolució

La monarquia constitucional

1789 - september 1792

És la primera etapa de la revolució, on va tenir lloc l'Assemblea Nacional Constituent que va abolir els pilars de l'Antic Règim:
- Va decratar l'abolició del feudalisme i va promulgar la declaració de drets de l'home i del ciutadà.
- La seva Constitució (1791) es basava en la separació de poders. Va establir el sufragi censatari, que donava el vot només als homes francesos que tinguessin més de 25 anys amb un nivell de riquesa determinat.
Després es va formar l'Assemblea Legislativa que va obligar a la noblesa a pagar impostos i va abolir l'organització gremial.
Els privilegiats no van acceptar els canvis i van buscar el suport de les monarquies absolutes d'Europa. Àustria va organitzar un exèrcit per envair França i Lluís XVI va fugir per unir-se als austríacs ( Fugida de Varennes, juny 1791). Malgrat que el rei fou detingut, l'exèrcit austríac va avançar fins a les portes de París (setembre de 1792).

Causes de la Revolució Francesa: la Il·lustració i la Revolució americana

1789

Declaració d'Independència dels Estast Units d'Amèrica i la seva Constitució (1787) defensaven els drets del ciutadà, la separació de poders, la llibertat i la igualtat i el dret d'elegir els governants. Aquests ideals coincidien amb els de la Il·lustració a Europa. Els principis il·lustrats i la revolució americana, van aportar noves idees a la burguesia per enfrontar-se a l'absolutisme i la societat estamental. Això va iniciar el cicle revolucionari a França.

Les etapes de la Revolució

1789 - 1799

El rei i els sectors privilegiats es van negar a acceptar els canvis per l'Assemblea Nacional, i les classes populars van lluitar per aconseguir una igualtat social més gran. La revolució, es va dividir en diverses etapes:

- La monarquia constitucional (1789-1792). impulsada per la burgesia moderada que volia elegir un parlament per sufragi censatari i establir una constitució.
- La República Social (1792-1794). La burgesia radical empesa per les classes populars, va proclamar la república i va empendre una transformació de la societat en un sentit democràtic i igualitari.
- La República Conservadora (1794-1799). La burgesia moderada va arribar al poder i va tornar a implantar el liberalisme moderat.

L'herència de la Revolució francesa: les bases de la democràcia

1789

L'organització dels Estats i les formes de fer política van tenir l'origen en els principis de la Revolució francesa:
- Consideració dels ciutadans amb drets ("Declaració de Drets de l'Home i del Ciutadà" a l'agost del 1789).
- La sobirania nacional, el dret dels ciutadans d'elegir els seus representants.
- La Constitució com la llei que estableix els drets i deures.
- La igualtat de les persones davant la llei, i una justicia independent.
- L'organització de l'Estat en departaments i ajuntaments.

L'estat revolucionari

may 1789 - october 1789

Els Estats Generals es van obrir a Versalles formats pel rei, la noblesa, el clero i el Tercer Estat. Els privilegiats no van acceptar una representació més gran del Tercer Estat. En un pavelló de Versalles (Jeu de Paume), els representats del tercer estat es van erigir en Assemblea Nacional i es van comprometre a elaborar una constitució per la voluntat de la majoria dels francesos. El 14 de juliol l'assemblea va asaltar la pressó de la Bastilla. Finalment, Lluís XVI, va acceptar l'Assemblea Nacional i va convertir França en una monarquia constitucional i posar fi a l'Antic Règim.

La reunió al pavelló del Jeu de Paume i l'eclosió de l'Assemblea Nacional

june 1789

El jurament del Joc de pilota és un compromís d'unió pres el 20 de juny de 1789 a la sala del Jeu de Paume, a Versalles, pels diputats del tercer estat als Estats Generals de França de 1789. Per fer front a les pressions del rei de França Lluís XVI, van jurar de no separar-se fins a l'aprovació d'una Constitució. Malgrat la manca de valor jurídic d'aquest jurament, el seu impacte simbòlic va ser molt fort.
El 6 de maig de 1789, els diputats del tercer estat als Estats Generals es neguen a reunir-se de manera separada dels representants.
Els diputats es reuneixen a la sala Jeu de Paume, a Versalles, on redacten la cèlebre fórmula del jurament del Joc de pilota: «de no separar-se mai, i de reunir-se allà on les circumstàncies ho demanin, fins que la Constitució del regne sigui establerta i sigui consolidada sobre fonaments sòlids».

L'herència de la Revolució francesa: l'ensenyament i cultura públics

1792

L'Estat havia de ser laic, no tenir cap religió i aceptar la llibertat de culte. Es va considerar que l'ensenyament no havia d'estar en mans de l'esglèsia i que, l'Estat havia de tenir un paper important en el desenvolupament de l'educació i proclamació de la cultura.
Durant la Revolució es va defensar un ensenyament igual i obligatori per a tots els ciutadans, tot i que no es va posar mai en pràctica. En l'època napoleònica es van crear les primeres escoles públiques.
L'art estaba en col·leccions privades de grans palaus. Es van crear els primers museus públics, com el Louvre a París (l'any 1793).

L'herència de la Revolució francesa: la vida política i la premsa

1792

La vida política a través dels partits polítics, en els clubs. Els ciutadans que defensaven idees i propostes semblants es van agrupar en societats per participar en la política i influir en l'Assemblea.
El fet actual de clasificar els partits en dretes i esquerres es va originar a l'Assemblea Nacional francesa.
La premsa política va néixer per l'interès dels ciutadans.

La república social: la Convenció Girondina

august 1792 - 1793

La traïció del rei i la invasió militar van provocar la revolta de les classes populars. El 10 d'agost del 1792 es va empresonar la família Reial i es va proclamar la República al setembre del 1792. Aquí s'inicia la fase radical de la Revolució.
- La Convenció Girondina (1792-1793): La República va quedar en mans dels girondins. La nova Assemblea es va anomenar Convenció Nacional i va ser elegida per sufragi universal masculí. Lluís XVI i la reina Maria Antonieta, acusats de traÏció, van ser executats a la guillotina (1793). Això va provocar l'aliança de les monarquies europees, que van formar una coalició absolutista contra França, mentre que a l'interior del país van esclatar nombroses revoltes contrarevolucionàries pels antics privilegiats.

La figura de Robespierre: El Comitè de Salvació Pública i la política del Terror

1793 - 1794

Robespierre va ser un polític francès durant la Revolució, que tingué un paper destacat en els primers anys de la República. L'expressió comité de salvació pública fa referència un grup de persones que actuen en temps de greu crisi per obligar el govern a adoptar les disposicions legals necessàries per restablir la situació. En aquest cas, es volia arribar a la igualtat social i a la sobirania popular. El govern va aplicar la política del terror que consistia en castigar a la presó o a mort aquells que s’oposaven a lluitar amb l’exèrcit contra els austríacs. Finalment, bona part de la población s’hi negava, per això van posar fi al govern de Robespierre i altres jacobins van ser executats.

La república social: la Convenció Jacobina

1793 - 1794

Els jacobins va aconseguir el poder i la Revolució va entrar en la seva fase més extrema. Es va promulgar una nova Constitució que reconeixia la sobirania popular i la igualtat social. Per fer front a la invasió austríaca van obligar tots els ciutadans a formar part de l'exèrcit, i per posar fi als conspiradors es va impulsar la política del Terror. Es van suspendre les llibertats i van castigar amb presó o mort a la guillotina als qui s'oposaven al govern (Llei de Sospitosos). També es van imposar lleis socials. Tot això, va provocar l'oposició de la majoria de la població i, el juliol del 1794, un cop d'Estat va posar fi al govern jacobí. Robespierre i altres líders van ser executats a la guillotina.

L'herència de la Revolució francesa: la liberalització de l'economia

1793

La Revolució van comportar la liberització de l'economia, que va permetre:
- Es van suprimir els gremis, es va decretar la llibertat d'empresa. Es van prohibir les associacions d'obrers per defensar els seus drets.
- Es van eliminar les duanes interior que gravaven el transport de mercaderies i dificultaven el comerç.
- Es van establir el metre, el gram i el litre.

La República Conservadora: El Directori

1794 - 1799

La burgesia va tornar a prendre el control del govern, van promoure el retorn dels exiliats a casa a causa del Terror. La Constitució va atorgar el poder executiu a un govern anomenat el Directori i es va tornar a la normalitat; ja no obligaven als ciutadans a participar als enfrentaments o a guerres amb l’exèrcit, ni els otorgaven cap càstig per no voler participar-hi.

El cop d'Estat de Napoleó Bonaparte: la fi del Directori

1794 - 1799

Aquest directori no va poder resoldre molts problemes importants, com conflictes polítics (oposició a l’aristocràcia, grups que donaven suport als jacobins..) i va ser per això que Napoleó Bonaparte, un jove general, va protagonitzar un cop d’Estat que va posar fi al Directori.

El Consolat com a govern personalista i autoritari a mans de Napoleó

1799 - 1804

El govern de Napoleó va tenir el suport de la burgesia. La seva intenció era consolidar els principis moderats que havien inspirat la Revolució del 1789. Es va caracteritzar per ser un govern personalista i autoritari, Napoleó volia posar la estabilitat política que hi havia abans. Les llibertats van quedar molt limitades. Es va reformar la Hisenda, es van crear noves ordres… També es va impulsar l’ensenyament amb la creació dels liceus. Es va signar un concordant per restablir les relacions amb l’església. Es va crear un codi civil per regular la convivència amb els ciutadans. També es va elaborar un codi de comerç, es van crear bancs i nous bitlllets bancaris.

La proclamació de Napoleó com a emperador i l'Imperi napoleònic

1804 - 1815

Al 1804 el Papa el va coronar emperador. Va derrotar les monarquies europees gràcies al seu exèrcit i noves tècniques militars. La victoria a Asterlitz va marcar el moment de superioritat napoleònica, alguns territoris conquerits es van incorporar a França. A l’any 1808, França, va envair Espanya i Josep Bonaparte, germà de Napoleó, va ser coronat rei. Al 1811 molts territoris incluint bona part d’Europa estaven dominats per França.

La restauració de l'absolutisme: el Congrés de Viena i la creació de la Santa Aliança

1814 - 1815

Els vencedors de Napoleó es van reunir en el Congrés de Viena, amb l'objectiu de restaurar l'absolutisme a Europa.
En el Congrés es va acordar el retorn de França a les seves fronteres del 1792 i la divisió de l'Imperi napoleònic entre els vencedors.
A Viena també es van establir els principis de la Restauració: legitimitat dels monarques, negació de la sobirania nacional, equilibri entre les grans potències i dret d'intervenció en països estrangers.
Es va crear la Santa Aliança (1815), un tractat d'ajuda mútua entre els monarques davant de qualsevol amenaça de revolució liberal.

El naixement del nacionalisme i el liberalisme com a forces d'oposició al sistema de Restauració

1815

A partir del 1815, liberanisme i nacionalisme es van convertir en les dues noves forces d'oposició, que van impulsar onades revolucionàries (1830 i 1848) que van posar fi al sistema de la Restauració.

La derrota de Napoleó a la batalla de Waterloo

15 june 1815 - 18 june 1815

La Batalla de Waterloo va ser decisiva entre les tropes imperials franceses de Napoleó Bonaparte i les forces angloprussianes comandades per Wellington, que va tenir lloc el 18 de juny de 1815 en una planura propera a Waterloo al ducat de Brabant, actualment Brabant Való a Bèlgica. Un exèrcit francès, sota el comandament de Napoléo, va ser derrotat pels exèrcits de la Setena Coalició. Napoleó va intentar derrotar tots els territoris, però finalment es va haver de rendir davant l’exèrcit enemic.

Els nous estats nascuts dels moviments nacionalistes: la independència de Grècia i Bèlgica

1821 - 1839

Grècia (1821-1830): Perteneixia a l'imperi otomà. La majoria de la població se sentía marginada, sotmesa a forts impostos i dominada per un poble amb una religió i una cultura diferent. L'any 1821, els grecs van proclamar la seva independència, que, com no va ser reconeguda, pels turcs, va provocar l'inici d'una guerra. El 1827, França i Anglaterra van intervenir militarment i van ajudar a derrotar l'Imperi otomà. El 1829 l'Imperi otomà va reconèixer la independència grega i el 1830 van entrar en vigor.
Bèlgica (1830-1839): Bèlgica havia estat unida a Holanda el 1815. Va triomfar la revolució el 1830, que va establir un sistema de monarquia liberal sota el regnat de Leopold I. El nou governament va proclamar la independència i després un conflicte armat, Holanda va reconèixer la nova Bèlgica l'any 1839.

Les revolucions liberals del segle XIX

1830 - 1848

El moviment es va iniciar a França, al juliol del 1830, es va derrocar el monarca Carles X. La revolució va situar Lluís Felip d'Orleans com a nou monarca constitucional.
L'any 1831 va esclatar una revolta a Polònia, sota el domini de l'imperi rus, però va ser reprimida per l'exèrcit tsarista.
La Revolució del 1848, coneguda com la "primavera dels pobres", va significar el despertar de les nacions que estaven sotmeses als grans imperis.

La proclamació de la II República a França i l'eclosió de la democràcia.

1848

A França, el 25 de febrer va proclamar la II República, que va adoptar: sufragi universal mascuí, llibertat de prensa, abolició de la pena de mort i reconeixement d'alguns drets per als treballadors.
Tot i que la majoria de les revolucions van ser sufocades, les reformes democràtiques es van consolidar a Europa a la segona meitat del segle XIX.
La democràcia: La Revolució del 1848 va significar l'aparició dels ideals democràtics i el sorgiment dels treballadors com a força política.
Els demòcrates defensaven el principi de sobirania popular, que preservava el dret de tots els homes a votar (sorfragi universal mascuí) independentment de la seva riqueza. També proposarem l'ampliació dels drets col·lectius.

Els nous estats nascuts dels moviments nacionalistes: les unificacions d'Alemanya i Itàlia

1850 - 1871

Itàlia: El 1859, el Piemont, va iniciar un procés unificador, es van enfrontar amb Àustria i va aconseguir l'annexió de la Llombardia. L'any 1861, el rei Víctor Manuel II de Savoia; el 1866, els austríacs van abandonar el Vèneto, i el 1870, Roma es va convertir en capital.
Alemanya: Prússia l'any 1834, va potenciar una unió duanera que agrupava gran part dels Estats alemanys. El 1848, un intent d'unificar aquests Estats, va fracassar. El 1860, Guillem I va accedir al tron prussià i va nomenar canceller Otto von Bismarck. El nou canceller va impulsar una política agressiva amb els Estats veins. El 1804 va declarar la guerra a Dinamarca; el 1866, a Austria, i el 1870, a França. La victòria en aquests conflictes va permetre unir tots els Estats i, el 1871, es va produir la proclamació del II Imperi alemany i de Guillem I com a emperador.