Socials

Events

REVOLUCIÓ FRANCESA

1789 - 1799

Causes ideològiques: la influència de la Ilustració.
Causes socials: la divisió en estaments.
Causes econòmiques: crisis econòmica degut a sequeres i altres catàstrofes naturals.
Causes polítiques: la noblesa i l'església s'allunyen de la monarquia perquè qüestiona el seu privilegi de no pagar impostos.

MONARQUIA CONSTITUCIONAL

1789 - 1792

En separar-se dels Estats Generals els representants del Tercer Estat i alguns dels representants dels altres dos, es constituí l'Assemblea Nacional que transformarà França en una monarquia constitucional, amb sobirania nacional, divisió de poders i sufragi censatari. Se suprimiren tots els vestigis del sistema feudal i es promulgà la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà (agost de 1789). Paral.lelament als seus inicis es produí una revolta popular en el camp i a París (presa de la Bastilla). L'Assemblea Constituent aprovà la primera constitució de la revolució el 1791.

CONVENCIÓ REPUBLICANA

1789 - 1794

La persistència dels problemes econòmics i socials, juntament amb l'oposició de la noblesa i del rei, motivaren una nova onada revolucionària que desembocà en la instauració d'una República, l'assemblea de la qual era la Convenció. El rei Lluís XVI fou jutjat, condemnat i executat. En un primer període la República estigué a mans dels girondins (Convenció Girondina). Després accediren al poder els jacobins, grup radical que instaurà una dictadura de caire popular, presidida per Robespierre.

L'ESCLAT REVOLUCIONARI

1789

Estats Generals: Versalles al 1789, presidits pe rei i formats pels representants de la noblesa, e clero i el Tercer Estat.
Aquests es van dirigir a la Assamblea Nacional i es van comprometre elaboraruna constitució per la voluntat dels francesos.
El 14 de juliol va assaltar la presó de la Bastilla i la revolució es va estendre al camp.
Atemorit, Lluís XVI va acceptar l'Assamblea Nacional

LA REUNIÓ AL PAVELLÓ DEL JEU DE PAUME I L'ECLOSIÓ DE L'ASSEMBLEA NACIONAL

Approx. 1789

Va ser un compromís d'unió presentat el 20 juny 1789 entre els 577 diputats del tercer estat per no separar-se fins dotar França d'una Constitució, plantant cara a les pressions del rei de França Lluís XVI.

EL NAIXEMENT DEL NACIONALISME I EL LIBERALISME COM A FORCES D'OPOSICIÓ AL SISTEMA DE RESTAURACIÓ.

1789 - 1879

El liberalisme és un sistema polític que fonamenta la societat en l’individu. L’Estat ha de garantir els drets i les llibertats fonamentals de les persones. L’individu lliure és un ciutadà i el conjunt dels ciutadans constitueixen la nació que té la sobirania. El liberalisme propugna un sistema representatiu en el qual les decisions emanen d’una assemblea (Parlament), elegida per sufragi, que elabora les lleis, a més defensa la divisió de poders i el dret de propietat és formulat com una llibertat fonamental.
El nacionalisme.- El nacionalisme és una ideologia política que sosté el dret dels pobles a decidir sobre ells mateixos i a defendre i exercir la seua sobirania. Una nació és un conjunt d’individus que, a partir d'uns lligams col·lectius, tenen la voluntat de reagrupar-se en l'interior d'unes mateixes fronteres per constituir-se en una comunitat nacional, és a dir, en un estat propi.

EL CONSOLAT COM A GOVERN PERSONALISTA I AUTORITARI A MANS DE NAPOLEÓ

1789 - 1804

El cop d'estat de Napoleó va tenir el suport de bona part de la burgesia. La seva intenció no era tornar a l'Antic Règim sinó consolidar els principis moderats en la Revolució del 1789.
L'any 1799 es va inaugurar el Consolat, que es va caracteritzar per un govern personalista i autoritari. Napoleó pretenia posar fi a la inestabilitat política.
El nou sistema polític no preveia la separació de poders ni incloïa una declaració de drets ( Constitució 1800). LLibertats van quedar molt limitades.

L'HERÈNCIA DE LA REVOLUCIÓ FRANCESA: LES BASES DE LA DEMOCRÀCIA, LA VIDA POLÍTICA I LA PREMSA, LA LIBERALITZACIÓ DE L'ECONOMIA I L'ENSENYAMENT I LA CULTURA PÚBLICS

1789 - 2016

La Revolució Francesa marca l'inici de l'edat contemporània. Va començar una era en la qual les societats occidentals van iniciar la construcció d'un futur basat en el respecte als drets fonamentals i inalienables de l'ésser humà i en la convició que tots els ciutadans tenien els mateixos drets .
LES BASES DE LA DEMOCRÀCIA:
L'organització dels Estats i les formes de fer política:
·Ciutadans amb drets (Declaració de Drets de l'Home i del Ciutadà al agost del 1789)
·La sobirania nacional.
·La Constitució com a llei fonamental.
·La igualtat de totes les persones davant la llei i una justícia independent del poder polític.
·L'organització administrativa de l'Estat en departaments i ajuntaments.
LA VIDA POLÍTICA I LA PREMSA
Es vehicula a través dels partits polítics, van tenir origen en els clubs. Els ciutadans que defensaven idees i propostes semblants es van agrupar per participar en la política i poder influir en l'Assamblea.
El fet actual de classificar els partits en dretes i esquerres es va originar a l'Assamble Nacional francesa.
La premsa política i d'opinió va néixer també per l'interès dels ciutadans de contrastar les opinions dels diversos grups i dicutir-les entre ells.
LA LIBERALITZACIÓ DE L'ECONOMIA
Va permetre el desenvolupament del capitalisme i de la burgesia :
·Es van suprimir els gremis, i es va decretar la llibertat d'empresa i de contractació.
·Es van prohibir les associacions d'obrers.
·Es van eliminar les duanes interiors.
·Es van unificar els sistemes de pesos i mesures, es van establir el metre, el gram i el litre.
L'ENSENYAMENT I LA CULTURA PÚBLICS
Els revolucionaris van defensar la separació de l'Església i l'Estat. L'Estat havia de ser laic, no tenir cap religiói acceptar la llibertat de culte.
L'ensenyament no havia d'estar exclusivament en mans de l'església, l'Estat havia de tenir un paper important en el desenvolupamentde l'educació i en la promoció de la cultura.
Durant la Revolució es va defensar la necessitat d'un ensenyament igual i obligatori. Em l'època napoleònica es van crear les primeres escoles públiques.
Fins aquell moment, l'art estava en col·leccions privades dels grans palaus. Es van crear els primers museus públics.

CONVENCIÓ GIRONDINA

1792 - 1793

21 de setembre de 1792-2 de juny de 1793
CARACTERÍSTIQUES:
· Divisió de poder entre l'Assamblea, la Comuna i el Consell Executiu.
· Tribunals d'excepció: El Terror
· Organització de l'Exèrcit Revolucionari
PROBLEMES:
· Procés real i execució de Lluis XVI
· Guerra contra la primera coalició
· Crisis de subsistència i els motins al camp
· Sublevació de la Vendee
· Pèrdua de suports entre les classes populars

CONVENCIÓ JACOBINA

1793 - 1794

CARACTERÍSTIQUES:
· Moment de màxim desenvolupament de la revolució.
· Estaven entre els rics i els pobres.
· Es fan realitat algunes aspiracions democràtiques.
OBRA POLÍTICA:
· Objectiu: creació de república de petits propietaris i artesans independents.
· Repartiment dels béns dels "emigrats". Creació d'una base social de camperols propietaris.
· Constitució de 1793: Democràtica, radical, sufragi universal, concentració de poders, Corts unicamerals, dret al treball.
· Dictadura revolucionària: El Terror.
· Llei del màximum en salaris i preus.
· Repressió i depuració de contrarevolucionaris.
· Control de l'economia: raonament, requises,
tallers nacional...
· Separació Església-Estat. Descristianització, cultes
cívics i l'Ésser Suprem.
· Reconeixement de drets socials: Assistència,
instrucció pública.
· Repartiment dels béns comunals en lots
individuals
· Victòries en les guerres europees: Batalla de Fleurus.

LA FIGURA DE ROBESPIERRE: EL COMITÈ DE SALVACIÓ PÚBLICA I LA POLÍTICA DEL TERROR

1793 - 1794

Nova constitució que reconeixia la sobirania popular i l'igualtat social. Va quedar en mans d'un Comitè de Salvació Pública, que va atorgar el poder a Robespierre, un dirigent jacobí.
Per fer front a la invació austríaca es va organitzar una lleva en massa, que obligava tots els ciutadans a enrolar-se a l'exèrcit i per posar fi als conspiradors es va impulsar la política del Terror.
El Terror i l'actuació del govern van provocar l'oposició de bona part de la població i, el juliol del 1794, un cop d'estat va posar fi al govern Jacobí. Robespierre i altres líders jacobins van ser executats a la guillotina.

LA REPÚBLICA CONSERVADORA: EL DIRECTORI

1794 - 1799

La burgesia termidoriana va elaborar una nova Constitució (1795) en la qual es va consagrar el predomini dels propietaris. Un cop aprovada per plebiscit, la Convenció es dissol el mes d'octubre de 1795 i va començar a funcionar un nou règim: un Directori de cinc membres, que intentava ser una república d'ordre, conservadora i sòlida, oposada tant al reialisme i a l'aristocràcia com a la democràcia popular i al jacobinisme.

EL DIRECTORI

1795 - 1799

La República es va mantenit pero hi va haber una nova Constitució (la tercera)
-Venia a consolidar una reacció moderada contra el terror implantat al final de l'anterior etapa.
-Tornava el poder a la burgesia.
-Mantenir les tendències monàrquiques i l'esquerra jacobina.
-Un nou triomf d'aquests darrers promou un cop d'Estat al 1799 que porta Napoleó al poder i posa fi al procés revolucionari.

DESTINS DE FRANÇA

1799 - 1851

Napoleó regirà els destins de França, primer com a cònsol i després com a emperador, en aconseguir fer-se amo de bona part d'Europa.

EL COP D'ESTAT DE NAPOLEÓ BONAPARTE: LA FI DEL DIRECTORI

1799

-El Directori va viure una inestabilitat permanent
-Va haver de fer front a l'oposició tant de l'aristocràcia (que pretenia recuperar els seus privilegis) com de les classes populars (que donaven suport al jacobins)
- No va ser capaç de resoldre els conflictes polítics.
En crisi i en plena guerra contra les potències absolutistes, el 1799, un jove general, Napoleó , va protagonitzar un cop d'estat que va posar fi al Directori.

LA PROCLAMACIÓ DE NAPOLEÓ COM A EMPERADOR I L'IMPERI NAPOLEÒNIC

1804 - 1815

-el 1803 Napoleó va iniciar la conquesta d'Europa
-el 1804 es va fer coronar emperador pel Papa. L'organització
-i l'ús de noves tàctiques que van derrotar les monarquies europees.
La victòria napoleònica al (1805) sobre dos emperadors (Àustria i Rússia) va marcar la superioritat napoleònica.
-Alguns territoris conquerits va ser incorporats a França, es van crear Estats satèl.lits governants per francesos.
-L'any 1808,França va envair Espanya i Josep Bonaparte,germà de l'emperador va ser coronat rei.

LA RESTAURACIÓ DE L'ABSOLUTISME:EL CONGRÉS DE VIENA I LA CREACIÓ DE LA SANTA ALIANÇA

1814 - 1815

reunió dels vencedors de Napoleó
OBJECTIU:
· finalitzar l'expansió d'idees liberals
FETS IMPORTANTS:
· remodelació del mapa europeu (Rússia, Regne Unit, Prússia i Àustria)
PRINCIPIS IDEOLÒGICS:
· legitimitat dels monarques absoluts
· negació sobirania nacional
· equilibri entre grans potències
- congresos periòdics
- dret d'intervenció en països estrangers
· creació Santa Aliança (ajuda entre monarques)

NOUS ESTATS D'EUROPA

1821 - 1871

INDEPENDÈNCIA DE GRÈCIA I BÈLGICA
· Grècia (1821-1830)
· Bèlgica (1830-1839)
· imperis plurinacionals
· moviments independentistes
UNIFICACIONS D'ITÀLIA I ALEMANYA
· Itàlia (1859-1870)
- es van unir diversos estats i el rei va ser Victor Manuel II de Savoia
- al 1870 Roma va ser la nova capital
· Alemanya (1834-1871)
- van fer una unió duanera
- Guillem I va accedir al tro prussià
- Otto von Bismarck va ser nomenat canceller
- al final tots els estats alemanys van unir-se formant el II imperi alemany
- Guillem I va ser l'emperador

LES REVOLUCIONS LIBERALS (1830)

1830 - 1848

· Congrés de Viena no respectava els principis liberals.
· liberalisme i nacionalisme com a forces d'oposició
· es va iniciar a França amb la derrota de Carles X
· Lluís Felip d'Orleans nou monarca constitucional (rei ciutadà)
· revolta polaca sota domini de l'imperi rus

LES REVOLUCIONS LIBERALS (1848)

1848 - 1851

· pobles sota domini d'un imperi
· sorgiment i expansió liberalisme i nacionalisme
· imperi austríac va ser liberal però alhora nacionalista
· hi va haver la II república a França que va patir mesures democràtiques
- sufragi universal masculí
- llibertat de premsa
- abolició de la pena de mort
- reconeixement drets del treballadors
· nou concepte de democràcia
- defensaven el principi de sobirania popular (drets dels homes a votar)

LA PROCLAMACIÓ DE LA REPÚBLICA

1931 - 1936

L'evolució política de la Segona República consta de quatre etapes:
· govern provisional (de l'abril al desembre de 1931)
- eleccions generals i aprovació de la Constitució espanyola del 1931.
· bienni reformista (1931 - 1933)
- govern republicanosocialista va fer reformes que pretenien reformar l'estat.
· bienni conservador (1933 - 1935)
- govern del Partit Radical Republicà va intentar frenar les reformes iniciades pel govern anterior.
· Front Popular
- esquerra va guanyar les eleccions del febrer de 1936 fins a l'esclat del cop d'estat del 17 i 18 de juliol de 1936.