Guerra De Successió

Events

Felip lll

1 January 1598 - 1 January 1621

Felip IV va ser monarca d'Espanya. El seu regnat va estar marcat pel validatge de Gaspar de Guzmán, comte-duc Olivares, que va intentar reformar la monarquia per aconseguir una major unitat dels països on aquesta monarquia regnava, a partir de castellanitzar-los en tots els àmbits. En la política externa, la Guerra dels Trenta Anys, produiran una sèrie de conflicte interns a la monarquia, principalment la revolta catalana i la portuguesa, però n'hi hagué en altres territoris de la monarquia, cosa que demostra l'esgotament que aquesta monarquia va patir en el segle XVII.

Regnat de Felip IV (Castella)

1621 - 7 September 1665

Felip IV de Castella, III d'Aragó i de Portugal, dit el Gran o el Rei Planeta (Valladolid, 8 d'abril de 1605 - Madrid, 1665) va ser monarca d'Espanya. El seu regnat va estar marcat pel validatge de Gaspar de Guzmán, comte-duc Olivares, que va intentar reformar la monarquia per aconseguir una major unitat dels països on aquesta monarquia regnava, a partir de castellanitzar-los en tots els àmbits. Això, sumat als problemes en la política externa, en el marc de la Guerra dels Trenta Anys, produirà una sèrie de conflictes interns a la monarquia, principalment la revolta catalana i la portuguesa, però n'hi hagué en altres territoris de la monarquia, cosa que demostra l'esgotament que aquesta monarquia va patir en el segle XVII.

Regnat de Carles II

7 September 1665 - 16 November 1700

Carles II l'embruixat (el hechizado, en castellà) (Madrid 1661 - ídem 1700), monarca d'Espanya (1665-1700), rei de Castella, d'Aragó, de València, de Sicília, de Nàpols, de Sardenya; duc de Borgonya i de Milà i comte de Barcelona. Fou el darrer monarca de la Casa d'Àustria a causa de la seva mort sense descendència.
Carles II, també anomenat l'encantat, va ser rei d'Espanya. Anomenat així per no tenir desendència després de la seva mort. Era un home esteril amb problemes de fisic i ment. Per culpa de no poder tenir hereus al seu tron es va formar el que anomenem la famosa Guerra de successio

Regnat de Felip V

16 November 1700 - 9 July 1746

Felip V va ser rei d'Espanya. Va ser el successor de l'últim monarca de la Casa d'Àustria, el seu oncle-avi Carles II, per la qual cosa es va convertir en el primer rei de la Casa de Borbó a Espanya. El seu regnat de 45 anys i 3 dies (com ja s'ha assenyalat, en dos períodes separats) és el més prolongat en la història d'aquest país.

Signatura del tractat de la Gran Aliança de l’Haia

7 September 1701

És un tractat signat el 7 de setembre de 1701 a la ciutat neerlandesa de la Haia entre el Regne d'Anglaterra, el Sacre Imperi Romanogermànic i les Províncies Unides. L'acord va ser negociat per Guillem III d'Anglaterra i signat per l'emperador Leopold I del Sacre Imperi Romanogermànic i els delegats de les Províncies Unides.

Sobre la base dels termes de l'acord Felip V va ser reconegut com a rei d'Espanya i tant Anglaterra i les Províncies Unides van mantenir els seus drets comercials a Espanya. Per una altra banda, els Habsburgs romanogermànics van adquirir territoris espanyols d'Itàlia, així com els Països Baixos espanyols, que serví de protecció a l'increment del poder francès. Els signants de l'acord també es va establir una aliança defensiva contra el Regne de França.

Pacte de Gènova

20 June 1705

Tractat signat a Gènova el 20 de juny de 1705 entre els representants de Catalunya, Antoni de Peguera i Eimeric i Domènec Perera, i el plenipotenciari de la reina Anna d’Anglaterra, Mitford Crowe.

Aquest tractat segellà l’aliança de Catalunya amb Anglaterra, nació que es comprometia a desembarcar tropes per secundar l’alçament català a favor del rei arxiduc Carles III o, en tot cas, a fer respectar les constitucions i les lleis de Catalunya.
Va ser un acord de col·laboració que signaren representants de Catalunya i del Regne d'Anglaterra, països majoritàriament partidaris de Carles III d'Àustria el 20 de juny de 1705 a la capital de la República de Gènova, en el marc de la Guerra de Successió pel tron espanyol.

Inici del setge de Barcelona

14 September 1705

Va ser una operació militar central dins de la Guerra dels catalans, darrer episodi hispànic de la Guerra de Successió Espanyola, entre el 25 de juliol de 1713 i l'11 de setembre de 1714. Tot i que Barcelona va ser assetjada en aquesta mateixa guerra uns anys abans, implicant a tropes de les grans potències; durant la Guerra dels Catalans els exèrcits estrangers foren evacuats i va enfrontar els defensors de Barcelona, compostos per la Coronela, l'exèrcit regular català, de tropa procedent de la resta de territoris de la Corona d'Aragó, i soldats d'altres territoris que sostenien Carles III.

Acabament del setge i ocupació de ciutat

9 October 1705

L'arxiduc Carles, a Barcelona, jura les Constitucions catalanes i és corona

7 November 1705

Batalla d'Almansa

25 April 1707

Les tropes de Felip V derroten les de l'arxiduc Carles d'Àustria en el context de la Guerra de Successió Espanyola. Això comportarà que Castella ocupi el Regne de València per dret de conquesta, i així aquest perd tots els seus furs concedits fins aleshores i li són imposats els Decrets de Nova Planta.

Mort de l'emperador Josep I d’Àustria i deixa com hereu de l'imperi l'arxi

17 April 1711

Mort de l'emperador Josep I d’Àustria i deixa com hereu de l'imperi l'arxiduc Carles

Pau d'Utecht

11 April 1713

Són un seguit de tractats de pau multilaterals signats entre la Corona de Castella, el Regne de França i els seus enemics bèl·lics a Utrecht (Províncies Unides, actualment Països Baixos) el març i l'abril de 1713, que donà lloc al final de la Guerra de Successió espanyola. Amb aquest tractat Felip d'Anjou fou reconegut com a rei de la corona castellana, i a canvi es formalitzaria la pèrdua de les possessions europees, que van restar a mans dels àustries, i també de territoris com Gibraltar i Menorca, que restarien a mans angleses.