Mataró en la segona meitat del segle XIX i el primer quart del XX

El Rengle. El projecte de construcció d'un mercat cobert a la plaça Gran va sorgir de la mà de l'Emili Cabañes el 1891. L'any següent, l'aleshores arquitecte municipal de Mataró, Josep Puig i Cadafalch, en reformà la coberta, incorporant una teulada de forma semicilíndrica, amb revestiments ceràmics, maó vist i detalls ornamentals de ferro forjat.

La Beneficència. Al carrer Sant Josep, 9. Edifici projectat per Puig i Cadafalch, actualment seu del Patronat de Cultura de l'Ajuntament.

És un edifici força interessant, de dues plantes i teulada a dues vessants, amb elements neogòtics i arcs de descàrrega, vistos i formats amb totxo, a la façana. Fou construït l'any 1892. Recentment ha estat objecte d'una acurada restauració, projectada per l'arquitecte Manel Brullet i Tenas.

Casa Sisternes. Al carrer de Sant Simó hi trobem una de les obres primerenques de Puig i Cadafalch, construïda l'any 1893 per encàrrec d'Ernest de Sisternes. És una casa de cos amb planta baixa, un primer pis i un pati posterior. Pel que fa a l'ornamentació de l'exterior de l'edifici és una combinació de maó vist, de l'ús de rajoles i ferro forjat.

Casa Parera. Reforma de la façana projectada per Puig i Cadafalch l'any 1894 d'aspecte goticitzant. És una casa de cós amb planta baixa i dos pisos amb teulada a una vessant. Destaquen els elements escultòrics fets per Eusebi Arnau que integren la façana: mènsules d'estil neogòtic, relleus mitològics i escuts heràldics a la cornisa.

Casa Coll i Regàs. L'obra més representativa del Modernisme a Mataró la trobem al carrer d'Argentona. L'arquitecte mataroní Josep Puig i Cadafalch va rebre l'encàrrec l'any 1896 de Joaquim Coll i Regàs, empresari mataroní i amic seu. La casa va ser construïda l'any 1897. Actualment és la seu de la Fundació Caixa Laietana.

Ca l'Arenas. Al carrer d'Argentona, 62 bis i 64. Edifici de dos cossos, de planta baixa i pis. Va ser construït a mitjan segle XIX.

L'any 1899 Emili Cabañes va reformar l'immoble i li va donar l'aspecte historicista actual. Cabañes utilitzà el maó vist, remarcà les obertures amb arcs decoratius, els motius ornamentals sobre les llindes, el treball de ferro forjat a les baranes, i creà finestres dobles decorades amb columnetes.

Residència de Sant Josep. Situada al carrer de la Muralla de Sant Llorenç, la construcció es va iniciar l'any 1906 segons el projecte d'Eduard Ferrés i Puig.

Destinada inicialment a escola, l'obra va acabar l'any 1912. Es tracta d'un edifici de simetria constructiva, de planta quadrada amb grans finestrals al primer pis i una porxada amb arcs parabòlics a l'accés principal. Hi ha una gran balconada decorada amb ceràmica vidriada i les façanes presenten un esgrafiat amb motius florals.

L'Escorxador. Conjunt projectat per Melcior de Palau i Simon l'any 1909 i inaugurat el 1915, any de la seva mort. Situat al carrer Prat de la Riba, en el moment de la construcció formava part de l'àrea de l'Eixample en procés de construcció. Es tracta d'una obra arquitectònica oberta i ben equilibrada amb elements historicistes. Es compon de tres naus de planta baixa unides per uns coberts metàl·lics, corrals, porteria i dipòsit d'aigua, exemple d'arquitectura industrial modernista. Les construccions es componen d'obra vista amb maons de terrissa, que sovint formen sanefes, combinats amb rajoles vidriades. L'escorxador va incorporar les novetats tècniques i sanitàries del moment. Va funcionar com a escorxador fins els anys vuitanta i actualment s'ha destinat a dependències municipals.

Casa Borràs i Massó. Petita fàbrica tèxtil que els senyors Borràs i Massó tenien al carrer de Sant Antoni, i que s'estenia fins el carrer de Balmes. Va ser objecte d'algunes reformes a principis del segle XX, però cap resultà tan espectacular com la que l'any 1920 deixà l'aspecte més propi del neoclàssic que no pas del noucentisme. Lluís Gallifa Grenzner recreà les línies d'un temple clàssic, creant una entrada doble a la planta baixa separada i emmarcada per columnes dòriques, mentre unia el primer i segon pis amb una columnata d'inspiració coríntia, rematada amb un fris llis i un frontó triangular.

L'Aliança. L'edifici principal de la clínica de l'Aliança, situada al carrer de Lepanto, 13. És una obra noucentista d'Eduard Ferrés i Puig, arquitecte vilassarenc.

Construïda entre el 1918 i el 1920, l'edifici de planta baixa i dos pisos destaca per la porxada d'entrada i la galeria de columnes correguda al segon pis, com també per la decoració esgrafiada. Les dependències annexes, dels anys 1935-1936, són de l'arquitecte racionalista mataroní Miquel Brullet Monmany. Les reformes posteriors han deformat força el seu aspecte.