Mataró en la segona meitat del segle XIX i el primer quart del XX

La segona meitat del segle XIX i el primer quart del XX estan marcats històricament per la Revolució Industrial. A Mataró, com a d'altres ciutats catalanes, la indústria tèxtil experimentà importants transformacions gràcies a la incorporació de les novetats en maquinària, primer, de vapor i més tard elèctrica. Durant aquest període, les noves construccions, habitatges, edificis públics, comercials o industrials, s'adaptaven a les necessitats i als gustos estètics dels nous temps. (Font: Recorregut pel Modernisme de Mataró - web Ajuntament de Mataró)

Interiors

Capella del Sagrament, projecte d'Emili Cabanyes

1892

Capella del Sagrament. (Basílica de Santa Maria) Obra modernista projectada per Emili Cabanyes i enllestida l'any 1892, és d'estil neobizantí i conté pintures d'Enric Monserdà i de Rafael Estrany. Cal esmentar també el magnífic mosaic del paviment, construït per la Casa Guilani l'any 1903, al centre del qual destaca un gran escut de la ciutat.

Puig i Cadafalch dirigeix la restauració del sostre del Saló de Plens.

1893

Magnífic enteixinat decorat per Puig i Cadafalch, que incorpora escuts amb les armes del Principat, de la ciutat, de les arts i dels oficis.

Botiga La Confiança, de Puig i Cadafalch

1894

Botiga La Confianza. Situada al carrer de Sant Cristòfor, 10, l'arquitecte Puig i Cadafalch rep l'encàrrec l'any 1894 del fabricant de pasta Francesc Palomer, de fer la botiga. Inaugurada l'any 1896, l'establiment està situat als baixos d'una antiga casa de cos i presenta, tant en l'interior com en l'exterior, decoració d'estil modernista. Restaurada per l'empresa municipal PUMSA els anys 2001-2002, actualment oberta al públic.

Edificis

Can Boada, de Jeroni Boada

1850

Can Boada. Casa de l'arquitecte i mestre d'obres Jeroni Boada, construïda en el tercer quart del segle XIX, actualment a la via Europa. L'obra és de planta quadrada amb torricons de planta rodona a cada cantonada, i coberta amb una teulada amb cúpules i rematada la central per un mirador d'inspiració medieval. Elements arabitzants i fantasiosos decoren les façanes.

La Presó, d'Elies Rogent

1863

La Presó. Edifici situat al centre de la ciutat, s'alça a la cantonada de la Riera amb el carrer de la Muralla de la Presó.

La construcció va ser encarregada l'any 1851 a l'arquitecte Elies Rogent i es va inaugurar el 1863. De planta baixa i pis, té un pati semicircular inscrit en el segon cos que afecta tota l'alçada de l'edifici. És un edifici urbà que presenta dues façanes alineades a carrer sense fossat ni muralles.

Casa Fontrodona, construida per Jeroni Boada

1863

Casa Fonrodona, a la Riera, 33-35. Aquest immoble, juntament amb el veí, fou construït per Jeroni Boada, principal representant a Mataró de l'Historicisme, l'any 1863.
Encàrrec fet a l'arquitecte pel mataroní Jaume Fonrodona, indià que va fer fortuna. Edifici de planta baixa i dos pisos. Cada planta és separada per arcades, contínues o superposades. Elements arabitzants decoren la façana de la casa.

Llar Cabanelles

1871

Llar Cabanelles. Situada al passeig de Cabanelles, 2. Edifici historicista de Jeroni Boada, datada de l'any 1871. La llar havia estat destinada a ser una dependència hospitalària per a gent gran. El recinte té una església d'estil goticitzant, amb porxades interiors i uns magnífics jardins esglaonats que aprofiten el pendent del terreny on es troba ubicada.

Cooperativa Obra Mataronesa, Gaudi

1883

Cooperativa Obrera Mataronesa. Situada al carrer Cooperativa. El jove Gaudí rebé l'encàrrec d'executar a Mataró un projecte de cooperativa tèxtil obrera. A la fàbrica va fer, pels volts de 1883, la nau de blanqueig suportada per arcs parabòlics construïts amb peces modelades de fusta. La nau va ser mutilada per un dels costats. De l'arquitecte reusenc també es conserven al mateix lloc uns urinaris de planta octogonal decorats amb rajoles.

Cases Marfà, de Miquel Collet

1888

Cases Marfà. Al carrer Nou, 44-46-48. Cases construïdes per Miquel Collet a l'any 1888. Collet representa l'evolució reformadora. La seva obra és austera, però alhora pren els elements més innovadors de l'Historicisme.

Fàbrica Cabot i Barba, Eduard Culla

1889

Fàbrica Cabot i Barba. Fàbrica de gènere de punt situada al final del carrer Churruca. El projecte inicial de les dues naus de planta baixa separades per un pati data del 1889 i és obra de l'enginyer Eduard Culla. La indústria es va fer petita i van caler ampliacions. L'arquitecte Puig i Cadafalch, emparentat amb la família Cabot, projectà l'aixecament dels dos pisos de la nau de ponent, construïts entre el 1897 i el 1907.

El Rengle, projecte d'Emili Cabanyes

1891

El Rengle. El projecte de construcció d'un mercat cobert a la plaça Gran va sorgir de la mà de l'Emili Cabañes el 1891. L'any següent, l'aleshores arquitecte municipal de Mataró, Josep Puig i Cadafalch, en reformà la coberta, incorporant una teulada de forma semicilíndrica, amb revestiments ceràmics, maó vist i detalls ornamentals de ferro forjat.

La Beneficència, de Puig i Cadafalch,

1892

La Beneficència. Al carrer Sant Josep, 9. Edifici projectat per Puig i Cadafalch, actualment seu del Patronat de Cultura de l'Ajuntament.

És un edifici força interessant, de dues plantes i teulada a dues vessants, amb elements neogòtics i arcs de descàrrega, vistos i formats amb totxo, a la façana. Fou construït l'any 1892. Recentment ha estat objecte d'una acurada restauració, projectada per l'arquitecte Manel Brullet i Tenas.

Casa Sisternes, de Puig i Cadafalch

1893

Casa Sisternes. Al carrer de Sant Simó hi trobem una de les obres primerenques de Puig i Cadafalch, construïda l'any 1893 per encàrrec d'Ernest de Sisternes. És una casa de cos amb planta baixa, un primer pis i un pati posterior. Pel que fa a l'ornamentació de l'exterior de l'edifici és una combinació de maó vist, de l'ús de rajoles i ferro forjat.

Casa Parera

1894

Casa Parera. Reforma de la façana projectada per Puig i Cadafalch l'any 1894 d'aspecte goticitzant. És una casa de cós amb planta baixa i dos pisos amb teulada a una vessant. Destaquen els elements escultòrics fets per Eusebi Arnau que integren la façana: mènsules d'estil neogòtic, relleus mitològics i escuts heràldics a la cornisa.

Casa Coll i Regàs, de Josep Puig i Cadafalch

1897

Casa Coll i Regàs. L'obra més representativa del Modernisme a Mataró la trobem al carrer d'Argentona. L'arquitecte mataroní Josep Puig i Cadafalch va rebre l'encàrrec l'any 1896 de Joaquim Coll i Regàs, empresari mataroní i amic seu. La casa va ser construïda l'any 1897. Actualment és la seu de la Fundació Caixa Laietana.

Ca l'Arenes, reformat per l'Emili Cabanyes

1899

Ca l'Arenas. Al carrer d'Argentona, 62 bis i 64. Edifici de dos cossos, de planta baixa i pis. Va ser construït a mitjan segle XIX.

L'any 1899 Emili Cabañes va reformar l'immoble i li va donar l'aspecte historicista actual. Cabañes utilitzà el maó vist, remarcà les obertures amb arcs decoratius, els motius ornamentals sobre les llindes, el treball de ferro forjat a les baranes, i creà finestres dobles decorades amb columnetes.

Residència de St. Josep, projecte d'Eduard Ferrés i Puig

1906

Residència de Sant Josep. Situada al carrer de la Muralla de Sant Llorenç, la construcció es va iniciar l'any 1906 segons el projecte d'Eduard Ferrés i Puig.

Destinada inicialment a escola, l'obra va acabar l'any 1912. Es tracta d'un edifici de simetria constructiva, de planta quadrada amb grans finestrals al primer pis i una porxada amb arcs parabòlics a l'accés principal. Hi ha una gran balconada decorada amb ceràmica vidriada i les façanes presenten un esgrafiat amb motius florals.

L'Escorxador, de Melcior de Palau i Simon

1909

L'Escorxador. Conjunt projectat per Melcior de Palau i Simon l'any 1909 i inaugurat el 1915, any de la seva mort. Situat al carrer Prat de la Riba, en el moment de la construcció formava part de l'àrea de l'Eixample en procés de construcció. Es tracta d'una obra arquitectònica oberta i ben equilibrada amb elements historicistes. Es compon de tres naus de planta baixa unides per uns coberts metàl·lics, corrals, porteria i dipòsit d'aigua, exemple d'arquitectura industrial modernista. Les construccions es componen d'obra vista amb maons de terrissa, que sovint formen sanefes, combinats amb rajoles vidriades. L'escorxador va incorporar les novetats tècniques i sanitàries del moment. Va funcionar com a escorxador fins els anys vuitanta i actualment s'ha destinat a dependències municipals.

Casa Borràs i Massó, restaurada per Lluis Gallifa

1920

Casa Borràs i Massó. Petita fàbrica tèxtil que els senyors Borràs i Massó tenien al carrer de Sant Antoni, i que s'estenia fins el carrer de Balmes. Va ser objecte d'algunes reformes a principis del segle XX, però cap resultà tan espectacular com la que l'any 1920 deixà l'aspecte més propi del neoclàssic que no pas del noucentisme. Lluís Gallifa Grenzner recreà les línies d'un temple clàssic, creant una entrada doble a la planta baixa separada i emmarcada per columnes dòriques, mentre unia el primer i segon pis amb una columnata d'inspiració coríntia, rematada amb un fris llis i un frontó triangular.

L'aliança, d'Eduard Ferrés i Puig

1920

L'Aliança. L'edifici principal de la clínica de l'Aliança, situada al carrer de Lepanto, 13. És una obra noucentista d'Eduard Ferrés i Puig, arquitecte vilassarenc.

Construïda entre el 1918 i el 1920, l'edifici de planta baixa i dos pisos destaca per la porxada d'entrada i la galeria de columnes correguda al segon pis, com també per la decoració esgrafiada. Les dependències annexes, dels anys 1935-1936, són de l'arquitecte racionalista mataroní Miquel Brullet Monmany. Les reformes posteriors han deformat força el seu aspecte.