Períodes Històrics

Períodes

Paleolític

Approx. 20000 bc - Approx. 10000 bc

Va començar fa 3.000.000 d'anys i va acabar fa 10.000 anys (en la línia de temps només es posa la darrera part) amb el descobriment de l'agricultura i la ramaderia. Paleolític significa pedra antiga, S'anomena així perquè els homes i les dones treballaven la pedra per confegir les seves eines.
https://encrypted-tbn3.gstatic.com/images?q=tbn:ANd9GcTJcTIqa0dBZi4nq-2Nnmxm_MxXhabxDUX1JVgsSU6n25E4SuGQe2v5ejV3

Neolític

Approx. 9999 BC - Approx. 3500 bc

Va començar fa 10.000 anys i va acabar amb l'invenció de l'escriptura fa uns 6.000 anys. Neolític significa pedra nova. Aquesta etapa rep aquest nom perquè les eines que fabricaven estaven més polides i elaborades que al paleolític, i això permetia fer més coses amb elles.

Edat dels metalls

Approx. 5000 bc - Approx. 1000 bc

Edat antiga

Approx. 3300 bc - 476

La invenció de l'escriptura i de l'art de mesurar el temps van permetre el naixement de la història, que és fet d'ordenar i escriure les coses que passaven. El primer període de la història és l'edat antiga.

https://encrypted-tbn3.gstatic.com/images?q=tbn:ANd9GcQmeAwR-zgv8upJWXyVDdA9gY8G4CDO6LWcmerOXmU1ZF5Y-eub

Més informació

Edat Mitjana

0477 - 1492

L'edta mitjana va començar als segle V amb la caiguda de l'Imperi romà d'Occident, i va acabar al segle XV amb els grans descobriments geogràfics. A l'època dels reis d'Aragó, al segle XII, apareix per primera vegada el nom de catalans, referit als soldats que formaven part de les expedicions pel Mediterrani.

Civilitzacions

Prehistòrica

Approx. 20000 bc - Approx. 3300 bc

Els egipcis

3150 bc - 31 bc

L'antic Egipte fou una civilització del nord-est d'Àfrica que es desenvolupà al voltant del curs mitjà i baix del riu Nil, en el territori que ara ocupa els actuals estats d'Egipte i el nord del Sudan. La civilització es va constituir cap al 3150 aC,[1] amb la unificació l'Alt i Baix Egipte sota el primer faraó, i va persistir durant els següents tres mil·lennis. Entre totes les antigues civilitzacions del Pròxim Orient l'egípcia destaca per llur singularitat; constituïda per poblacions d'origen nord-africà, s'hi van afegir pobles semites procedents de la regió de Síria i Palestina, libis vinguts de l'oest i individus de Núbia, que van descendir Nil avall.

Els grecs

Approx. 1600 bc - 146 bc

Els Grecs.
Grècia és un poble situat a l'est del Mediterrani. Els grecs van crear una gran civilització, i la influència de la seva cultura es va extendre per tota la regió mediterrània. Al segle VI aC van arribar al golf de Roses (Alt EMpordà) i hi van fundar la població d'Empòrion. Avui aquesta població és coneguda com Empúries i ha donat nom a les comarques de l'Empordà.

Els Ibers

Approx. 700 bc - Approx. 100 bc

Els Íbers.
Des dels primers segles abans de Crist, hi va haver pobles Íbers a la zona que ara és Catalunya. Aquests pobles donen el nom a la península Ibèrica.

Més informació

Veure vídeo

Els romans

510 bc - 476

L'any 218 aC l'exerclt romà va desembarcar per primera vegada a la ciutat grega d'Emporion. Des d'alla, els romans van anar conquerint tota la península lberica i hi
van fundar ciutats importants com Tárraco
(l'actual Tarragona), Barcino (Barcelona) o llerda (Lleida).

Més informació

Comtats i regnes

0477 - 1492

Població i societat

Nòmades

Approx. 20000 bc - Approx. 10000 bc

Com que havien de buscar menjar, no tenien un lloc fix on viure. Per això diem que eren nòmades. S'agrupaven en tribus de deu o quinze persones. Per aixoplugar-se, aprofitaven coves i balmes o es feien cabanes amb branques, fang i pedres. Es repartien la feina entre tots perquè la col·laboració era molt important per assegurar la supervivència.

Sedentaris

Approx. 9999 BC - Approx. 3500 bc

Van deixar de ser nòmades i es quedaven a viure al lloc on tenien els conreus. Es van convertir, doncs, en sedentaris. Van agrupar-se en poblats amb cases de pedra, fang o fusta, tot i que de vegades continuaven buscant refugi a les roques.

Estratificació

3150 bc - 31 bc

La societat egípcia estava altament estratificada. Els pagesos constituïen la major part de la població, però la producció agrícola era apropiada per l'estat, el temple, o la família noble que posseïa la terra. En les temporades que els treballs agrícoles eren impracticables, els pagesos havien d'entregar una taxa de treball a les mines o a les pedreres, perconstruir projectes d'irrigació, tombes i temples. Els caçadors i pescadors estaven obligats a lliurar captures d'animals. Els artistes i artesans eren d'un estatus més alt que els pagesos, però també estaven sota control estatal. Els escribes i oficials formaven les classes altes de l'antic Egipte. La classe alta lluïa eminentment el seu estatus social en l'art i la literatura. Per sota de la noblesa hi havia els sacerdots, metges, i enginyers educats especialment en els seus respectius camps. L'esclavisme ja es coneixia a l'antic Egipte.
Els antics egipcis veien a homes i dones, incloent-hi gent de totes les classes socials excepte els esclaus, com essencialment iguals davant la llei, i fins i tot el més baix camperol tenia dret a demanar compensacions al visir i la seva cort. Tant homes com dones tenien el dret de posseir i vendre propietats, fer contractes, casar-se i divorciar-se, rebre herències, i prosseguir disputes legals a la cort. Comparat amb les antigues Grècia, Roma, i fins i tot més països moderns del món, les dones de l'antic Egipte tenien un grau més alt de decisió personal i oportunitat d'èxit. Dones com Cleopatra fins i tot van esdevenir faraons.

L'Àgora

Approx. 1600 bc - 146 bc

Empúries estava amurallada i tenia diverses torres de defensa. Al centre hi havia una plaça, l'Àgora on es trobaven els ciutadans per prendre decisions que afectaven a la comunitat.

Primeres muralles

Approx. 700 bc - Approx. 100 bc

Vivien en poblats estables que solien estar situats als cims dels turons i envoltats per muralles defensives. Les construccions eren de fe pedra i fusta.

Vídeo

Homes lliures i esclaus

510 bc - 476

En la societat romana hi havien els anomenats homes lliures i els esclaus.

Els homes lliures es dividien en:
- Patricis. Eren rics i es dedicaven a al política.
- Comerciants. Compraven i venien productes.
- Soldats. Passaven molt de temps fora de casa conquerint territoris.
- Lliberts. Eren esclaus alliberats de l'esclavitud.

Els esclaus es dividien en:
- Persones que pertanyein al propietari. Talment com si fossin un objecte, treballaven per a ell sense rebre res a canvi, excepte l'allotjament i el menjar. Generalment els capturaven durant les guerres i eren comprat com qualsevol altra mercaderia.
- Gladiadors. Eren els lluitadors professionals que participaven en els jocs als anfiteatres romans. La majoria eren esclaus o presoners de guerra pe`ro també n'hi havien que eren homes lliures.

Classes socials

0477 - 1492

Durant l'edat mitjana, el sistema feudal dividia la població en 3 grans grups socials:
- la Noblesa els nobles vivien als castells, tenien el poder militar i polític, i eren els propietaris de les grans extensions de terra.
- El clergat a les esglésies hi havia capellans; a les catedrals, un bisbe, i als monestirs, els monjos o monges que vivien en comunitat. Generalment tenien molta cultura i es dedicaven a l'oració i a l'estudi.
- El poble ras: la majoria eren pagesos que vivien al camp, Treballaven la terra dels nobles, a qui havien de donar una part de la collita. Aquests pagesos eren serfs no eren lliures del tot perquè molt sovint no se'ls permetia deixar la terra o havien de demanar permís al senyor feudal per casar-se...
A les ciutats hi havia artesans que es dedicaven a fer de fusters, boters, ferrers... Les persones que tenien el mateix ofici s'agrupaven en associacions anomenades gremis. Cada gremi es situava en un carrer determinat que solia prendre el nom de l'ofici que s'hi desenvolupava.

Economia

Pre-agrària

Approx. 20000 bc - Approx. 10000 bc

Els primers humans no produïen aliments, sinó que eren depredadors (caçaven i pescaven animals) i recol·lectors (collien plantes i fruites)

Agrària

Approx. 9999 BC - Approx. 3500 bc

Amb les noves eines cultivaven la terra i domesticaven i criaven els animals. JA no calia que anessin amunt i avall per buscar aliments, els produïen ells mateixos.

Impostos

3150 bc - 31 bc

L'economia estava centralitzada i estrictament controlada. Encara que els antics egipcis no van utilitzar les monedes fins alperíode tardà, utilitzaven un tipus de sistema d'intercanvi, amb sacs estàndards de cereals i un sistema de pagament amb coure o plata consistent en un pes concret d'aproximadament 91 g. Els impostos es pagaven segons el treball o el rendiment de cadascú. Els camperols pagaven amb productes agrícoles, els artesans amb part de la seva producció artesana, i de forma similar els pescadors, caçadors. Els treballadors eren pagats amb cereals. Els preus eren fixats per tot el país i enregistrats en llistes per facilitar el comerç. Els cereals es podien intercanviar per altres béns, d'acord a la llista de preus fixats. Durant el segle V aC es van introduir les monedes a Egipte des de l'estranger. Al començament les monedes s'utilitzaven com peces estàndard de metall preciós més com diners de veritat, però en els següents segles els comerciants internacionals es van refiar de l'encunyació.

Comerç

Approx. 1600 bc - 146 bc

Empúries era una colònia, és a dir, una ciutat fundada amb l'objectiu de fer intercanvis comercials amb els pobles indígenes (Íbers) Empòrion, en grec significa "mercat". Empúries va ser el primer lloc de la península Ibèrica on es va fabricar moneda.

Agricultors, ramaders i comerciants

Approx. 700 bc - Approx. 100 bc

Eren agricultors, ramaders, artesans i comerciants. Conreaven sobretot cereals (blat, civad, ordi) i també llegums (llenties, faves i pèsols) Obtenien llana i lles dels bestiar, i se servien de la força de bous i cavalls per conrear la terra. Intercanviaven productes amb comerciants d'altres zones del Mediterrani.

Agricultura intensiva

510 bc - 476

La mà d'obra esclava va permetre als romans el desenvolupament de l'agricultura intensiva, que millorava les tècniques íberes. Van crear regadius a partir de la construcció de sèquies. Una sèquia és un canal que condueix l'aigua de rius, pous o basses als camps de conreu. També van practicar el guaret, que cosisteix en deixar descansar una part de la terra durant una època perquè sigui més fèrtil.

Guaret
Sèquia

Feudalisme

0477 - 1492

El sistema econòmic de l'edat mitjana era el feudalisme. Hi havia pocs propietaris de grans extensions de terres, o feus, i molta gent treballava per a ells a canvi de sosteniment i protecció. Així doncs, la gran majoria treballaven i vivien al camp, es dedicaven bàsicament a l'agricultura.
Durant l'època dels comtes, les famílies només produïen per a l'autoconsum, és a dir, per al que ells necessitaven per a viure.
A partir del segle XII es van introduir noves tècniques en l'agricultura: un nou tipus d'arada que obria solcs més profunds, la construcció de molins de vent o d'aigua per moldre el gra, la ferradura per protegir les peülles dels animals... Totes aquestes millores van fer que augmentés la producció agrícola i que es pogués comerciar amb la collita que sobrava. S'organitzaven mercats setmanals i també fires anuals on es venien productes de la zona i/o en el cas de les fires productes més especialitzats com l'oli, el bestiar...

Política

Tribal

Approx. 20000 bc - Approx. 10000 bc

Cada tribu solia tenir el seu cap polític i religiós, però no hi havia cap organització que agrupés diferents tribus, de manera que vivien bastant aïllades les unes de les altres.

Primers poblats

Approx. 9999 BC - Approx. 3500 bc

Com que les persones tenien un lloc fix on viure, en aquesta època es van crear famílies establs que s'agrupaven en una casa. El conjunt d'unes quantes cases constituïa un poblat, sovint dirigit per un cap.

Sistema legal

3150 bc - 31 bc

El cap del sistema legal oficialment era el faraó, qui era responsable de promulgar lleis, lliurar justícia, i mantenir la llei i l'ordre. Encara que no hagi sobreviscut cap codi legal de l'antic Egipte, els documents judicials mostren que la llei egípcia es basava en una visió del que és correcte i el que està equivocat de sentit comú que emfatitzava assolir acords i resoldre conflictes més que pas aferrar-se estrictament a un complicat conjunt d'estatuts. Els consells locals d'ancians, a l'Imperi Nou, eren els responsables de dirigir judicis que discutien petites reclamacions i disputes menors.

Primeres Colònies

Approx. 1600 bc - 146 bc

Lews colònies depenien administrativament de la metròpoli., és a dir, de la ciutat d'on provenien els pobladors. Empúries depenia de la ciutat grega de Focea.

Consells de nobles

Approx. 700 bc - Approx. 100 bc

Els pobles, governats per consells de nobles, eren el centre polític, militar, religiós i comercial. Les relacions entre poblats ibers no sempre eren pacífiques; per això els pobles estaven fortificats.

L'imperi Romà

510 bc - 476

Els romans provenien de la península Itàlica i tenien en la ciutat de Roma la seva capital. El seu imperi es va estendre per tot el Mediterrani i gairebé tot Europa, mentre imposaven nous estils de vida.

Més informació

Castells i conquestes

0477 - 1492

Durant l'Edat Mitjana hi va haver 2 tipus d'organització política:
- L'època dels comtes. Al començament de l'edat mitjana el territori entre l'Ebre i el Pirineu estava situada entre dos grans regnes.
- Els regnes del nord. Pertanyien primer als visigots i posteriorment als francs. El territori dels francs estava dividit en comtats, cadascun dels quals era governat per un comte en nom del rei.
- Les terres del sud. Estaven dominades pels musulmans des del segle VII. Procedents del nord d'Àfrica, van ocupar gairebé tota la península Ibèrica.
Tant uns com els altres van aixecar castells o fortaleses per protegir el seu territori. Per això, encara ara trobem a Catalunya tants castells construïts durant l'època medieval.

  • L'època dels reis d'Aragó. De mica en mica, es van guanyar territoris als musulmans, i els comtes es van anar deslliurant del domini franc i es van independitzar. Al segle XII el comtat més poderós era el de Barcelona, i un dels seus comtes més importants, Ramon Berenguer IV va aconseguir agrupar sota la seva autoritat la resta de comtats. Quan ja dominva la major part, també va unir el seu territori al veí regne d'Aragó, i així es va construir la corona Catalano-Aragonesa. Entre els segles XIII i XIV Catalunya va conquerir més territoris, com el Valencià, les Illes Balears, Sicília, Sardenya, Atenes o Neopàtria. A finals del segle XIII es vaa crear la Diputació General, un organisme que s'ocupava sobretot de recaptar impostos. Posteriorment va rebre el nom de Generalitat de Catalunya i va anar guanyant poder polític.

Cultura i art

Pintures rupestres

Approx. 20000 bc - Approx. 10000 bc

A les parets de les coves que habitaven les van pintar de pintures rupestres on representaven escenes de caça. Dels animals que caçaven per menjar també n'aprofitaven les pells per vestir-se, i els ossos i les dents per fer collarets i braçalets.

Domini del foc

Approx. 20000 bc - Approx. 10000 bc

En aquest període van dominar el foc, que els permetia escalfar-se, coure els aliments i protegir-se dels animals.

El domini del foc es creu que és anterior als 1,5 milions d'anys a l'Est d'Àfrica. Podeu llegir més informació al següent enllaç.
Domini del foc

Teixits, ceràmica i la roda

Approx. 9999 BC - Approx. 3500 bc

Durant el neolític es va inventar la roda, i es van començar a fer teixits i també estris de ceràmica i de cistelleria. Cap al final del neolític es van celebrar els primers enterraments megalítics, que eren enterraments en què s'utilitzaven grans blocs de pedra per construir tombes, com ara els dòlmens.

Jeroglífics

3150 bc - 31 bc

L'arquitectura de l'antic Egipte inclou algunes de les estructures més famoses del món: les Grans Piràmides de Gizeh i els temples de Tebes. Els projectes de construcció estaven organitzats i fundats per l'estat amb finalitats religioses i commemoratives, però també per a reforçar el poder del faraó. Els antics egipcis eren constructors destres; fent servir eines i instruments de mesura simples però efectius, els arquitectes podien construir grans estructures de pedra amb cura i precisió.
L'escriptura jeroglífica data del 3200 aC, i està composta per cap a cinc-cents símbols. Els jeroglífics eren una escriptura formal, feta servir sobre monuments de pedra i tombes, que podien ser tan detallats com els treballs d'art individuals. A l'escriptura quotidiana, els escribes feien servir una forma cursiva d'escriptura, anomenada hieràtic, que era més ràpida i senzilla.

Politeisme

Approx. 1600 bc - 146 bc

La llengua que es parlava a Empúries era el grec. El català conserva paraules que provenen d'aquesta llengua com per exemple, democràcia, ceràmica...
La religió dels grec era politeista, és a dir, creien en molts Déus. Les restes més notables que s'han trobat a Empúries són peces de ceràmica per a ús domèstic, objectes de metall i algunes escultures de marbre.

https://encrypted-tbn1.gstatic.com/images?q=tbn:ANd9GcQtr49_ulGbhugCV4ClOWykWx45WVUhd5aXhaegx0vqPIdbRoM10Q

Més informació

Ceramistes i guerrers

Approx. 700 bc - Approx. 100 bc

Els Íbers coneixen bé els metalls i els feien servir per contruir eines, armes i utensilis. Van treballar el coure, el broze i finalment el ferro. També coneixient l'escriptura, però encara no s'ha pogut desxifrar l'alfabet que usaven.

Romanització

510 bc - 476

De mica en mica, els romans van imposar la seva cultura en els territoris que conquerien, procés que s'ha anomenat romanització. Encara avui dia podem veure la forta empremta que van deixar:
- El català":http://ca.wikipedia.org/wiki/Catal%C3%A0 és una llengua que prové del "llatí, l'idioma que parlaven els romans.
- Els cristianisme, originari del Mediterrani Oriental, també ens va arribar a través dels romans, que l'havien adoptat com a religió de l'Imperi.
- Pel territori català encara podem trobar nombroses construccions romanes: aqüeductes,":http://ca.wikipedia.org/wiki/Aq%C3%BCeducte muralles, arcs, temples religiosos, "amfiteatres...
- Els romans van gaudir d'una bona xarxa de vies, que eren camins empedrats que servien per comunicar tot l'Imperi.

El romànic i el gòtic

0477 - 1492

Durant l'època del comtes, l'estil artístic que va predominar, tant en l'escultura com en l'arquitectura, va ser el romànic. Com que la població era molt rural, l'art romànic es troba sobretot als pobles. La major part de les construccions romàniques eren edificis religiosos, com monestirs i ermites.
A l'època dels reis d'Aragó va sorgir el gòtic. Com que ja hi havia ciutats d'una certa importància, aquest art és més urbà. A les ciutats medievals hi trobem catedrals i palaus gòtics, i tant la pintura com l'escultura representen escenes religioses o bé de la vida urbana i del treball dels artesans.

Punts clau

Aparició de l'agricultura i la ramaderia

Approx. 9999 BC

Invenció de la roda

Approx. 4000 bc

L'aparició de la roda, és considerada crucial per al desenvolupament de la civilització. Permeté als humans fer un ús més eficaç de la potència animal i resoldre la seva necessitat de desplaçar-se, així com el seu ús en altres aplicacions com les rodes de terrissaire o les dels molins. Tanmateix no totes les civilitzacions van incorporar inicialment aquest invent, per desconeixement o per voluntat pròpia.

Aparició Escriptura

Approx. 3500 bc

Fundació d'Empúries

Approx. 580 bc

Fundació Tarraco

Approx. 218 bc

Aparició premsa escrita

120 bc

Roma es la primera cultura en que la información transmitida era importante para el poder. Los antecedentes de la prensa escrita se remontan a la antigua Roma, donde la primera publicación periódica conocida fue, el “Acta diurna populi Romani” o “Acta diurna Vrbis”, una hoja de noticias en formato cartel, que, por orden de Julio César, entonces, cónsul, se publicaba diariamente y se colocaba en distintos lugares de acceso público del Foro, bajo el cuidado de los legionarios.

Construcció Arc de Berà

13 bc

L'Arc de Berà és un arc de triomf situat a Roda de Berà, a uns 20 km al nord de la ciutat de Tarragona. L'arc es troba situat sobre el traçat del que fou la via Augusta, actualment sobre la carretera N-340. Fou erigit per disposició testamentària de Luci Licini Sura entre el 15 i el 5 aC i dedicat a l'emperador August. D'una sola obertura, està construït amb carreus de pedra local, amb vuit pilastres estriades, rematades per capitells corintis, que sostenen un entaulament amb una inscripció al·lusiva a la seva construcció. Se suposa que fou dedicat a August o al seu geni i que serví per marcar els límits territorials que depenien de Tàrraco.

Naixement de Crist

0 bc

El naixement de Jesús fill de Déu dels cristians marca el punt on s'inicia a comptar el calendari de la nostra era. Tots els aconteixements anteriors es compten en anys abans de Crist (aC) per diferenciar-los dels (dC) després de Crist.

Caiguda Imperi Romà

Approx. 476

Invenció de la polvora

650

La pólvora és una mescla fortament explosiva de diverses composicions, la més antiga de les quals és de salnitre, sofre i carbó, anomenada pólvora negra o pólvora terrosa segons el color del carbó emprat. És una substància sòlida i generalment en forma de grans més o menys petits. S'usa, entre altres funcions, per a impulsar projectils en les armes de foc, propel·lir coets, barrinar roques, enderrocar construccions, preparar focs d'artifici. El sofre i el carbó actuen com a combustible mentre que el salnitre o nitrat de potassi actua com a comburent o agent oxidant. El carbó és el principal element combustible però el sofre facilita la iniciació de la combustió i n'augmenta la velocitat.

El descobriment de la pólvora és d'origen incert, sembla que els primers a utilitzar composicions similars a la pólvora negra van ser els xinesos. En els segles VII i VIII els xinesos i els bizantins ja havien utilitzat la pólvora per ser utilitzada en focs d'artifici, projectils incendiaris i coets voladors, seria introduïda a Europa pels sarraïns i no va ser habitual fins a començament del segle XIII, segle al qual també va ser utilitzada a la guerra.

Las Jarchas

1040

Las Jachas són, les primeres obres literàries que van aparèixer en llengua espanyola cpa a l'any 1040. Es tracta d'unes cançonetes de temari amorós. Eren anònimes, escrites pels mossàrabs. Els mossàrbs eren els crsitians que vivien en terres de domini àrab.

Invenció pany de metxa

1400

El pany de metxa o clau de metxa fou el primer mecanisme que es s'utilitzà en les armes de foc per tal de facilitar-ne el seu ús. Va ser inventat a Europa, al voltant del 1400, i ha romàs en ús en aquest continent fins principis del segle XVIII, quan el pany de sílex el reemplaçà totalment.

Imprempta

1450

La impremta és un mètode mecànic que permet reproduir textos i imatges sobre paper, tela, pergamí o altres materials. És també el conjunt de procediments gràfics i de tècniques que concorren en l'elaboració d'una obra impresa.[1] En la seva forma original consisteix a aplicar tinta, generalment oliosa, sobre unes peces metàl·liques per gravar-les als materials per compressió. Tot i que va començar com un mètode artesanal per a una reproducció més ràpida i eficaç dels textos, la implantació de l'invent va comportar una gran revolució social i cultual.

Coronació Isabel la Catòlica

09/13/1474

Rendició de Granada

01/02/1492

La Guerra de Granada fue el conjunto de campañas militares que tuvieron lugar entre 1482 y 1492, emprendidas por la reina Isabel I de Castilla y su esposo el rey Fernando II de Aragón en el interior del reino nazarí de Granada, que culminaron con la Capitulaciones de Granada del rey Boabdil.

Descobriment d'Amèrica

10/12/1492

El terme descobriment d'Amèrica s'usa per a referir-se a la primera arribada documentada d'europeus a Amèrica amb grans conseqüències històriques. No fou la primera arribada d'europeus, perquè hi ha indicis que al final del segle X, els víkings arribaren a l'actual Canadà i probablement als actuals Estats Units. De fet, s'atribueix a Erik el Roig el descobriment de Vinland, un 9 d'octubre de l'any 1000. Fou el primer europeu que trepitjà Amèrica. No obstant això, la seua visita no tingué efectes importants en la història posterior del continent. Al segle XV, el terme descobriment era sinònim de cristianització.[1] Per les raons anteriors, s'anomena descobriment d'Amèrica a l'arribada d'espanyols comandats per Cristòfor Colom a una illa del mar Carib.