Història de Catalunya

Main

Setmana tràgica

07/25/1909 - 08/02/1909

El detonant: la mobilització de reservistes per ser enviats al Marroc.
El dia 9 del mateix mes havia començat la Guerra de Melilla.
La majoria de mobilitzats eren catalans, casats i amb fills.
Els fills de les famílies riques podien comprar l'exempció
Era percebuda a Catalunya com una qüestió aliena, pròpia de la política Madrilenya.
Descobriment allà, l'any anterior, d'unes mines propietat del Comte de Romanones, el Marquès de Comillas i el Comte de Güell

Va brotar l'anticlericalisme.
S'acusava al clergat d'estar sempre a favor dels rics i els poderosos.
Es criticava la seva ideologia tradicionalment conservadora.
Tracte paternalista amb què dispensaven la seva beneficència en aquells temps de crisi.
Es criticava el seu recolzament als sindicats grocs catòlics que frenaven qualsevol iniciativa dels sindicats obrers reivindicatius majoritaris.
Però la critica més contundent: el domini gairebé total que tenia del sistema educatiu.
Els sectors progressistes advocaven per una educació laica per tal d'aconseguir els "homes nous", cultes i científics.
La repressió governativa posterior a la revolta fou en contra de la ideologia pro escoles laiques.

S'incendiaren molts edificis religiosos: convents, esglésies i escoles
Una veritable insurrecció amb barricades als carrers, amb molts ferits i la proclamació de la llei marcial.
L'exèrcit va restablir l'ordre.
Amb la falsedat de titular-la com a revolta separatista, quan era una revolta obrera.

Vaga de la Canadenca 1919

1919

La vaga es va originar entre febrer i març del 1919, i constituí tota una fita en el moviment obrer català.

El conflicte va començar a finals de gener de 1919 quan l'empresa Regs i Força de l'Ebre, filial de la Barcelona Traction Light and Power, va introduir canvis en les condicions de treball del personal de facturació, cosa que representava una disminució dels sous.

A partir d'aquest punt es va produir una escalada en cadena de protestes obreres i sancions empresarials que van acabar en una vaga general.

El dia 9 el capità general de Catalunya, Joaquim Milans del Bosch, va declarar l'estat de guerra, i més de tres mil obrers foren detinguts i tancats al Castell de Montjuïc. Aleshores també es declararen en vaga com a protesta els obrers de la indústria tèxtil i la vaga transformà en una general de Barcelona. El govern del Comte de Romanones envià a Barcelona el subsecretari de la Presidència per pactar amb el comitè de vaga, que reclamà al govern:

L'obertura de tots els sindicats clausurats.
la llibertat dels treballadors empresonats
l'establiment de la jornada de treball de 8 hores.

Els dies 15 i 16 de març en presència de l'emissari del govern, José Morote, es van reunir els representants de La Canadenca i del comitè de vaga, i el 17 s'arribà a un acord:

Llibertat per als treballadors empresonats.
Readmissió dels vaguistes sense represàlies.
Es pagaria la meitat dels dies que havia durat la vaga.
S'establiria la jornada de 8 hores
Després de l'acord definitiu s'aixecaria l'estat de guerra.

Espanya

Pèrdua de Cuba, Filipines i Puerto Rico

1898

Estats Units estava mirant d'ampliar la seva zona d'influència en el Carib.

En el cas de Cuba, el seu fort valor econòmic, agrícola i estratègic ja havia provocat nombroses ofertes de compra de l'illa per part de diversos presidents nord-americans (John Quincy Adams, James Polk, James Buchanan i Ulysses Grant), que el govern espanyol sempre va rebutjar.

Cuba no només era una qüestió de prestigi per a Espanya, sinó que es tractava d'un dels seus territoris més rics i el tràfic comercial de la seua capital, L'Havana, era comparable al que registrava en la mateixa època Barcelona.

La burgesia catalana va perdre una majúcula font de riquesa. A més va considerar que l'Estat espanyol no havia sabut gestionar adequadament aquesta crisi. Per tant va perdre la confiança en els gestors de l'Estat i va haver un augment del nacionalisme i de la visió de la necessitat d'haver-se d'espavilar per ells mateixos.

Fundació sindicat CNT

10/30/1910

La Confederació Nacional del Treball, CNT (Confederación Nacional del Trabajo, en castellà), és una central sindical d'estructura confederal d'ideologia anarcosindicalista,
Va ser el major sindicat obrer a Espanya.

L'historiador Xavier Diez afegeix que, abans de la democràcia, també va ser un espai de sociabilitat que:
- conferia la carta de ciutadania als treballadors menys qualificats,
un mitjà de coneixement, un espai cultural d'autoaprenentatge, una manera d'obtenir informació i formació,
- un lloc que organitzava lleure on cada militant n'era alhora espectador i protagonista, - una escola,
- una seguretat social,
- un àmbit on es desenvoluparen amistats i enemistats que perduraren tota la vida. Segons ell, la CNT va intentar ser un lloc on confluís la ideologia anarquista amb els interessos de la gent que malvivia del seu treball, i el fet que provingués dels exclosos va fer que tingués mala premsa entre la burgesia noucentista

Món

Conferència de Berlin

1884

L'any 1880 l'interès europeu al continent africà va augmentar de forma espectacular, gràcies l'exploració de la conca del riu Congo per part de Henry Morton Stanley,

Diversos països europeus van estar interessats en ocupar aquella regió. Els Estats Units van quedar exclosos.

El tractat tenia la finalitat de resoldre els problemes que creava l'expansió colonial a Àfrica

Principi d'Efectivitat

Fou un dels principals punts que s'establí en aquesta conferència, mitjançant el qual es va prohibir la creació de noves colònies sense una administració en el territori, o el que és el mateix, la creació de colònies mitjançant la plantada d'una bandera

Així mateix, per aquest principi, el poder colonial també havia de fer ús de la colònia econòmicament. Si la potència colonial no feia aquestes coses, un altre poder ho podia fer i per tant podia tenir dret sobre el territori.

Aquest principi esdevingué un important instrument per a aconseguir acords amb els caps tribals i signar pactes de protectorat i tenir una presència policial suficient a la zona.

I Guerra Mundial

6/28/1914 - 11/11/1918

Espanya va quedar lliure del conflicte.
L'economia espanyola i catalana es va beneficiar de la necessitat dels europeus i de l'absència de competència.

Barcelona va passar a ser la ciutat més important d'Europa lliure del conflicte i això va atreure a gent amb alta capacitat econòmica. I també a gent dels baixos fons.

Va haver molta feina per als treballadors, de tal manera que van perdre la por a perdre el lloc de treball.
La burgesia va obtenir molts ingressos però el proletariat no en va obtindre en la mateixa proporció
El nivell de vida va pujar i els obrers van considerar que malgrat la bonança, perdien poder adquisitiu.

Revolució russa

02/01/1917 - 11/01/1917