HISTÒRIA DEL TDAH

Heinrich Hoffman era un psiquiatra alemany, que va descriure un trastorn que feia que un nen no es pogués estar quiet al'hora de sopar, que no prestés atenció als seus pares...

Un metge britànic descriu un tratsorn que va anomenar " defecte de caràcter moral".
Els nens que patirien aquets trastorn NO podrien CONTROLAR EL SEU COMPORTAMENT, es mostrarien DESAFIANTS, INQUIETS i INATENTS.
Aquest metge va dir que creia que era una LESIÓ CEREBRAL que podria tenir una BASE BIOLÒGICA.

Aquells que havien patit la grip i posteriorment encefalitis es moestraven inquiets i amb una impulsivitat inusual.

L'estudi es va fer sobre nens que durant l'epidèmia de 1917-1918 van patir grip i encefalitis, i un cop recuperats es mostraven una INQUIETUD, IMPULISIVITAT I DISTRACCIÓ inusuals.
Es van utilitzar per primer cop ESTIMULANTS i es va demostrar que l'ús d'aquests presentava una resposta de tranquil·litat per part dels nens hiperactius.

Es van començar a utilitzar fàrmacs, el més utilitzat va ser el Ritalín com a tractament per al que llavors era anomenat " Disfunció Cerebral Mínima"

EISENBERG va ser un científic que va defensar l'existència del TDAH i la necessitat d'investigar-lo.
Apareix la primera descripció d'aques trastorn a la American Psychiatric Association , al DSM ( Diagnòstic i Manual estadístic de Trastorns Mentals )
*Entre d'altres

7 mesos abans de morir, Eisenberg diu que le TDAH és un exemple d'una MALALTIA INVENTADA.