Història d'Espanya

Trobada de l'oposició a Isabel II

Sublevació militar iniciada per Topete a Cadis.
Creació de les juntes revolucionàries que reivindicaven l'abolició de la monarquia d'Isabel II.
Isabel II fuig a l'exili.

Abolició de la monarquia.
Sufragi universal masculí.
Partit Democràtic Republicà Federal (Francesc Pi i Margall) -> Federalisme, abolició de les quintes i supressió dels impostos de consum. Eliminar les diferències de classe. Estava dividit en benèvols (acció legal) i intransigents (insurrecció)

Eleccions el gener de 1869 -> Partit Progressista
Corts -> Nova constitució el juny
Monarquia constitucional, democràtica i parlamentària.
Sobirania nacional, drets de l'individu, plena llibertat religiosa (catolicisme oficial).

Arriba a finals de 1870.
Tots (isabelins, carlistes i republicans) conspiraven contra ell.
Prim el recolzava fortament, però va ser assassinat.
Sistema polític bipartidista: Partit Constitucionalista (Sagasta, dretes) <-> Partit Radical (Zorrilla, esquerres). Gran inestabilitat governamental.

Carles VII prometia als antics territoris de la corona d'Aragó el retorn al sistema polític d'abans de la Guerra de Successió.
Navarra, País Basc, Catalunya, País Valencià i Aragó.
Amb la Primera República alguns sectors van donar suport al carlisme.
El retorn dels borbons va significar la derrota carlina.

Govern -> Partit Radical i republicans federals (EStanislau Figueres)
Federals intransigents -> Juntes Revolucionaries
A Andalusia els jornalers van ocupar alguns latifundis.
A Catalunya van intentar proclamar l'Estat català dins de la República Federal espanyola.

Ruptura del govern (cop d'Estat fallit)

Es van convocar eleccions a principis de maig, es va rebaixar el límit d'edat a 21 (abans 25). Participació del 35% -> Partit Federal (els altres no es presentaven com a forma de protesta).
President -> Francesc Pi i Margall. No es va aprovar el projecte de Constitució (federalisme, laïcitat)
Dimiteix Pi i Margall (cantonalisme) -> Nicolás Salmerón
Dimiteix Salmerón (pena de mort) -> Emilio Castelar
Sofoca el cantonalisme
Cop d'Estat (Gn Pavía) -> Serrano
Govern dictatorial: repressió obrerisme organitzat i federalisme intransigent.
Antonio Cánovas del Castillo fa que Isabel II abdiqui a favor del seu fill Alfons

Republicans radicals i certs comandaments militars.
Va causar la ruptura de la coalició de govern

A Andalusia, País Valencià i Múrcia va haver aixecaments republicans federals intransigents.
Estudiants, intel·lectuals, polítics, menestrals i obrers.
Va provocar la dimissió de Pi i Margall i amb Salmerón es va estendre més.

El príncep Alfons es compromet a exercir la monarquia d'una manera conciliatòria i liberal.

El general Martínez Campos sense esperar autorització de Cánovas proclama a Alfons XII.

Alternança dels partits conservador i liberal fent tupinades utilitzant el ministeri de Governació i els cacics locals.
Feien votar als morts i als desconeguts, afegien vots a grapats o falsificaven el recompte.
Els cacics manipulaven a la gent amenaçant-los.
Tot això va afavorir l'abstencionisme, que rondava el 80%.

Derrota de l'exèrcit carlí, abolició dels furs i pacificació de Cuba.
Nova Constitució.
Instauració del torn de partits: conservadors (Cánovas) i liberals (Sagasta)

Síntesi de les Constitucions de 1845 i 1869.
Reconeixia moltes llibertats aprovades el 1869.
Sobirania compartida: Rei - Corts
Poder legislatiu -> Corts (Congrés dels Diputats i Senat)
Sufragi censatari (1890: sufragi universal masculí)
No reconeixia la llibertat de cultes en públic.
Els militars perdien protagonisme però seguien tenint una gran influència.

Producció de sucre -> prosperitat (capital nord-americà)
Corrupció a l'Administració i negativa a l'autonomia -> guerra d'independència (José Martí)
Les autoritats espanyoles no van poder fer res.
Els Estats Units van donar suport a Cuba amb armament.
Els Estats Units es van unir a la guerra el 1898i va durar 4 mesos.

Esclata el cuirassat nord-americà a un port de Cuba i les autoritats culpen a un sabotatge espanyol, cosa que va causar que Estats Units s'afegis a la guerra.

La Generació del 98 (formada per intel·lectuals) va posar en manifest que Espanya estava endarrerida i s'havien d'introduir modificacions radicals al govern.
L'objectiu era millorar l'actual Espanya i oblidar les veles glòries del passat.
Es va crear el ministeri d'Instrucció Pública.
El catalanisme es va veure reforçat davant de la derrota espanyola.

Fort augment d'impostos sobretot per la indústria i pel comerç.
Augmenta el descontentament popular.
A Barcelona van decidir no pagar (tancament de caixes) -> negocis embargats, estat de guerra, empresonaments -> van pagar, però van perdre la desconfiança en el govern que no complia les promeses de reformes ni de descentralització.

L'any 1902 va fer 16 anys i va assumir totes les responsabilitats com a rei un cop jurada la Constitució.
Proposava com a presidents del govern als dirigents que li agradaven a ell -> governs inestables i divisions de partits polítics.

Antoni Maura va ser el líder del Partit Conservador -> política de reforma per mantenir el sistema polític de la Restauració. Els fets de la setmana tràgica van forçar-lo a dimitir com a president del govern i a renunciar al lideratge del Partit Conservador (Eduardo Dato, simpatitzant amb el rei) -> Divisió del partit en datistes i mauristes (el 1921 va haver una nova crisi a causa de l'assassinat de Dato).

José Canalejas va ser president del govern a partir del Partit Liberal -> repartiment del Marroc amb França i pacificar el Rif amb el soldà del Marroc, Prohibició de l'establiment de nous ordes religiosos, va suprimir impostos sobre el consum, va reprimir vagues però va regular la jornada màxima laboral i va establir el servei militar obligatori (sense possibilitat d'evitar-ho pagant).

Fundat per Alejandro Lerroux.
Partit anticatalanista i anticlerical.
A favor d'algunes reivindicacions obreres, denunciava les repressions del govern, feia peticions d'indults i d'amnisties i defensava jurídicament els sindicalistes represaliats i presos.

Règim basat en el nazisme alemany i feixisme italià.
Franco era cap d'estat, cap de govern, cap de l'únic partit polític permès i generalíssim de l'exèrcit.
Un sol partit polític (Falange Española Tradicionalista y de las JONS), un sol sindicat (Organización Sindical Española) i una organització per marcar als nens de petits (Frente de Juventudes).
Franco tenia els tres poders (legislatiu, executiu i jurídic).
Hi estaven adherits tots els sectors més conservadors, les classes mitjanes urbanes, els pagesos de Navarra i Castella, els grans terratinents, la burgesia industrial i financera, l'exèrcit i l'església catòlica. El franquisme sempre va ser dèbil a Catalunya i al País Basc.
Repressió -> partits polítics, sindicats, bàndol contrari a la guerra i a tothom que no s'adequava al règim (republicans, comunistes, socialistes, anarquistes i separatistes) -> mecanismes jurídics: depuració, empresonament o pèrdua de feina.

POSTGUERRA MUNDIAL
Britànics i nord-americans van evitar una intrusió armada a Espanya com demanaven alguns països.
Espanya no va ser admesa a les Nacions Unides.
L'ONU va recomanar la retirada d'ambaixadors d'Espanya (1946) -> règim franquista aïllat
Tampoc van ser inclosos en el Pla Marshall l'any 1948.

GUERRA FREDA
Estats Units vol fer un front contra el comunisme juntament amb Espanya -> tornen els ambaixadors, Espanya ingressa a l'OMS, a la UNESCO i a l'OIT.

ESGLÉSIA CATÒLICA
Espanya era oficialment catòlica degut a la signatura del concordat (1953) -> influència catòlica en la vida civil i estava exempta de censura i Franco tenia el dret de presentació dels bisbes.

EXILI
Els exiliats van fugir cap a França, on van ser internats en camps de concentració en condicions extremadament dures.
Invasió alemanya a França -> refugiats s'uneixen a la resistència / Intel·lectuals fugen a Mèxic / Els menys compromesos tornen a Espanya (repressió igualment)
Hi havia guerrilles que es negaven a acceptar el final de la guerra que van fugir als Pirineus on diuen diferents tipus d'atemptats. El 1944 van envair la Vall d'Aran.

OPOSICIÓ
Els diferents partits es culpaven entre ells. Van intentar construir nuclis organitzats però resultaven desmantellats.
Alguns militars van començar a oposar-se al règim i els monàrquics estaven decebuts perquè Franco no anava a restaurar la monarquia immediatament (Joan de Borbó) -> Franco i Joan de Borbó van acordar un pacte segons el qual Joan Carles podria cursar els estudis a Espanya (1948).
Encara que només hi havia un sindicat, de tant en tant va haver vagues a Bilbao, Barcelona, País Basc i Navarra.
Els universitaris van sortir al carrer a manifestar-se (1956).

POBLACIÓ
Va haver un augment de la població durant el règim, també la taxa de natalitat, mentre que la de mortalitat baixava.
Migracions interiors del camp a la ciutat.
Migracions exteriors a Amèrica del Sud i, posteriorment, a l'Europa occidental.
La gent va començar a deixar l'agricultura per la indústria.
Van empitjorar les condicions de vida. Es van establir racionaments per tal d'alimentar la població que va durar fins el 1951 (cartilla de racionament) -> mercat negre (estraperlo).
Va haver restriccions elèctriques.
Es va imposar la religió catòlica.

Neutralitat inicial a Espanya -> país <<no bel·ligerant>> amb l'entrada d'Itàlia a la guerra
Els espies alemanys i italians poden actuar tranquil·lament a Espanya, el govern donava avituallament als ports espanyols pels submarins alemanys, es van exportar molt material d'interès militar.
Derrota de França -> Espanya vol entrar a la guerra a canvi d'una immensa quantitat d'armament i d'aliments i territoris -> Alemanya no accepta
Franco va donar suport a Hitler amb la División Azul.
Desembarcament angloamericà al nord d'Àfrica, derrota alemanya a Stalingrad i invasió de Sicília -> Espanya neutral (encara que va continuar subministrant materials a Alemanya)

Franco i Hitler es troben a Hendaia.
Franco no es compromet a entrar en guerra i manté les seves peticions.
Els Alemanys estan poc interessats en l'entrada d'Espanya a la guerra per la seva situació de crisi econòmica i creien que seria més un destorb que no una ajuda.

Franco es reuneix amb Mussolini però tampoc es concreta una data per l'entrada d'Espanya a la guerra.

Abandonament de les formes més feixistes a causa de la victòria aliada.
Reconeixia els drets essencials en qualsevol constitució: igualtat davant la llei, dret a l'educació, al treball, tolerància religiosa (catolicisme oficial), drets d'expressió... tots aquests drets eren reconeguts mentre que exercir-los no anés en contra del règim franquista.
També imposava deures com la lleialtat al cap de l'Estat

Les Corts franquistes van aprovar-ho.
Definia Espanya com un estat catòlic, social i representatiu que es constituïa en regne.
Atorgava a Franco el poder vitalici i deixava a les seves mans el nomenament d'un successor, que seria rei. El futur rei havia de jurar les lleis fonamentals del règim i lleialtat als principis del Movimiento Nacional.
Creava el Consell de Regència (facilitar la successió) i el Consell del Regne (funció consultiva pel cap de l'Estat).

Estats Units coopera econòmica i militarment -> aconsegueix bases militars a Torrejón, Saragossa i Rota

Reconeixement internacional a causa de l'admissió d'Espanya a l'ONU.

Confirma les bases no democràtiques del règim franquista.

Va haver canvis en les diferents <<famílies>> (grups que donaven suport al règim): els falangistes van perdre poder polític -> Movimiento Nacional, es va incorporar una nova família: tecnòcrates (professionals del Opus Dei molt conservadors)

OPOSICIÓ
PCE (PSUC a Catalunya) i PSOE van mantenir una presència activa (malgrat les dificultats).
El Frente de Liberación Popular tenia una important influència en els ambients universitaris i intel·lectuals.
Es va constituir CCOO que inicialment recolliu sindicalistes de diverses ideologies però hi van acabar predominant els comunistes.

Va ser nomenat ministre d'Informació i Turisme -> controlava la censura.

Gran suport popular.
Dura repressió popular -> empresonats i expulsats.

Reclamació per part de 118 polítics de l'oposició antifranquista de la plena democratització d'Espanya per tal d'entrar a la Comunitat Econòmica Europea a la qual el govern espanyol havia sol·licitat entrar.
Es va castigar amb desterrament.

Institució creada per tal d'agilitzar els processos de caràcter polític, encara que determinats delictes seguien estant sota jurisdicció militar.

Llei impulsada per Fraga que concedia més llibertat a la premsa eliminant la censura sempre que no critiquessin el franquisme.
El franquisme va aconseguir cert reconeixement exterior.

Va ser aprovada per les Corts -> referèndum (sense garantia democràtica).
Es separaven les funcions de cap de govern i cap d'Estat.
A les Corts hi hauria 108 procuradors familiars (2 per província i s'asseguraven que fossin franquistes).

Empresa de Navarra que exportava maquinària tèxtil.
Es va idear un sistema per aconseguir crèdits que concedien els organismes oficials -> Es van aconseguir 10.000 milions de pessetes en crèdits.
La premsa va difondre ràpidament la noticia (Manuel Fraga) cosa que va suposa un cop pel govern i l'expulsió de tretze ministres del govern.
Aquest escàndol va posar de manifest les lluites que hi havia entre els diferents ministres i les diferents <<famílies>> (Fraga - tecnòcrates).
Es va nomenar a Luis Carrero Blanco vicepresident del govern.

El líder del PCE, Santiago Carrillo va imposar un programa basat en la superació de la Guerra Civil, en l'acceptació de les regles democràtiques i en un programa de reformes socioeconòmiques moderades -> eurocomunisme
En l'organisme hi participaven diferents personalitats i forces polítiques i sindicals.

A l'octubre de 1974 es van acabar les disputes internes del PSOE i es va donar el control del partit a Felipe González -> Es va agilitzar el partit i es va crear aquesta plataforma.

El consideraven l'hereu del franquisme.
Nomena a Carlos Arias Navarro president del govern -> no volia instaurar una democràcia -> va ser destituït

Fusió de la Junta i de la Plataforma -> Coordinación Democràtica (Platajunta)
Era un organisme unitari que aplegava la major paart de les forces polítiques antifranquistes.

Ministre franquista que va ser nomenat president del govern desprès de la destitució de Carlos Arias Navarro.

Volia aconseguir la ràpida democratització d'Espanya però a partir del respecte a la legalitat franquista.