Tema 3, Revolució democràtica i Restauració borbònica (1868-1898)

Main

Pacte d'Ostende

1866

Trobada de l'oposició a Isabel II

Revolució La Gloriosa

09/18/1868 - 09/29/1868

Sublevació militar iniciada per Topete a Cadis.
Creació de les juntes revolucionàries que reivindicaven l'abolició de la monarquia d'Isabel II.
Isabel II fuig a l'exili.

Sexenni Democràtic o Revolucionari

09/29/1868 - 12/29/1874

Abolició de la monarquia.
Sufragi universal masculí.
Partit Democràtic Republicà Federal (Francesc Pi i Margall) -> Federalisme, abolició de les quintes i supressió dels impostos de consum. Eliminar les diferències de classe. Estava dividit en benèvols (acció legal) i intransigents (insurrecció)

Constitució de 1869

06/06/1869

Eleccions el gener de 1869 -> Partit Progressista
Corts -> Nova constitució el juny
Monarquia constitucional, democràtica i parlamentària.
Sobirania nacional, drets de l'individu, plena llibertat religiosa (catolicisme oficial).

Regnat Amadeu I

12/26/1870 - 02/11/1873

Arriba a finals de 1870.
Tots (isabelins, carlistes i republicans) conspiraven contra ell.
Prim el recolzava fortament, però va ser assassinat.
Sistema polític bipartidista: Partit Constitucionalista (Sagasta, dretes) <-> Partit Radical (Zorrilla, esquerres). Gran inestabilitat governamental.

Tercera Guerra Carlina

04/15/1872 - 11/19/1876

Carles VII prometia als antics territoris de la corona d'Aragó el retorn al sistema polític d'abans de la Guerra de Successió.
Navarra, País Basc, Catalunya, País Valencià i Aragó.
Amb la Primera República alguns sectors van donar suport al carlisme.
El retorn dels borbons va significar la derrota carlina.

Primera República

02/11/1873 - 12/29/1874

Govern -> Partit Radical i republicans federals (EStanislau Figueres)
Federals intransigents -> Juntes Revolucionaries
A Andalusia els jornalers van ocupar alguns latifundis.
A Catalunya van intentar proclamar l'Estat català dins de la República Federal espanyola.

Ruptura del govern (cop d'Estat fallit)

Es van convocar eleccions a principis de maig, es va rebaixar el límit d'edat a 21 (abans 25). Participació del 35% -> Partit Federal (els altres no es presentaven com a forma de protesta).
President -> Francesc Pi i Margall. No es va aprovar el projecte de Constitució (federalisme, laïcitat)
Dimiteix Pi i Margall (cantonalisme) -> Nicolás Salmerón
Dimiteix Salmerón (pena de mort) -> Emilio Castelar
Sofoca el cantonalisme
Cop d'Estat (Gn Pavía) -> Serrano
Govern dictatorial: repressió obrerisme organitzat i federalisme intransigent.
Antonio Cánovas del Castillo fa que Isabel II abdiqui a favor del seu fill Alfons

Cop d'Estat fallit

04/12/1873

Republicans radicals i certs comandaments militars.
Va causar la ruptura de la coalició de govern

Cantonalisme

07/12/1873 - February 1874

A Andalusia, País Valencià i Múrcia va haver aixecaments republicans federals intransigents.
Estudiants, intel·lectuals, polítics, menestrals i obrers.
Va provocar la dimissió de Pi i Margall i amb Salmerón es va estendre més.

Manifest de Sandhurst

12/01/1874

El príncep Alfons es compromet a exercir la monarquia d'una manera conciliatòria i liberal.

Proclamació d'Alfons XII

12/29/1874

El general Martínez Campos sense esperar autorització de Cánovas proclama a Alfons XII.

Torn de partits

1875 - 1923

Alternança dels partits conservador i liberal fent tupinades utilitzant el ministeri de Governació i els cacics locals.
Feien votar als morts i als desconeguts, afegien vots a grapats o falsificaven el recompte.
Els cacics manipulaven a la gent amenaçant-los.
Tot això va afavorir l'abstencionisme, que rondava el 80%.

Regnat d'Alfons XII

01/09/1875 - 11/25/1885

Derrota de l'exèrcit carlí, abolició dels furs i pacificació de Cuba.
Nova Constitució.
Instauració del torn de partits: conservadors (Cánovas) i liberals (Sagasta)

Constitució de 1876

1876

Síntesi de les Constitucions de 1845 i 1869.
Reconeixia moltes llibertats aprovades el 1869.
Sobirania compartida: Rei - Corts
Poder legislatiu -> Corts (Congrés dels Diputats i Senat)
Sufragi censatari (1890: sufragi universal masculí)
No reconeixia la llibertat de cultes en públic.
Els militars perdien protagonisme però seguien tenint una gran influència.

Regència de Maria Cristina d'Àustria

11/25/1885 - 1902

Guerra d'Independència de Cuba

05/19/1895 - 12/10/1898

Producció de sucre -> prosperitat (capital nord-americà)
Corrupció a l'Administració i negativa a l'autonomia -> guerra d'independència (José Martí)
Les autoritats espanyoles no van poder fer res.
Els Estats Units van donar suport a Cuba amb armament.
Els Estats Units es van unir a la guerra el 1898i va durar 4 mesos.

Maine

04/25/1898

Esclata el cuirassat nord-americà a un port de Cuba i les autoritats culpen a un sabotatge espanyol, cosa que va causar que Estats Units s'afegis a la guerra.

Regeneracionisme

12/10/1898

La Generació del 98 (formada per intel·lectuals) va posar en manifest que Espanya estava endarrerida i s'havien d'introduir modificacions radicals al govern.
L'objectiu era millorar l'actual Espanya i oblidar les veles glòries del passat.
Es va crear el ministeri d'Instrucció Pública.
El catalanisme es va veure reforçat davant de la derrota espanyola.

Catalanisme polític

A Catalunya es va formar un sentiment d'identitat que va donar lloc al catalanisme polític (reivindicació de l'autogovern de Catalunya dintre d'Espanya) Catalunya era diferent a la resta d'Espanya tant social com econòmicament (classe obrera). Catalunya requeria protecció a base d'aranzels a causa de la superior qualitat anglesa però la resta d'Espanya desitjava el lliurecanvisme. Durant la Restauració el catalanisme va adquirir una expressió política i es va convertir en un veritable moviment de masses. El catalanisme es trobava en el republicanisme federal (Valtení Almirall, exigeix federalisme), el tradicionalisme catòlic (Josep Torras i Bages, Catalunya catòlica) i el catalanisme romàntic (Àngel Guimerà, Jocs Florals).
En esclatar la guerra de Cuba els catalanistes es van declarar a favor d'atorgar l'autonomia a l'illa i van alertar de les nefastes conseqüències d'una guerra contra els Estats Units.

Primer Congrés Catalanista

10/09/1880 - 11/14/1880

Iniciativa de Valentí Almirall.
Intel·lectuals, professionals liberals i comerciants.
S'acorda la creació del Centre Català (1882).
Aplega les diferents tendències catalanistes.

Centre Català

06/17/1882

Primera associació de caràcter polític del catalanisme.
Campanya catalanista.
Actes en defensa del proteccionisme econòmic.
Eleccions generals 1886.

Segon Congrés Catalanista

06/20/1883 - 06/27/1883

Memorial de Greuges

1885

Redactat per Valentí Almirall.
Expressa el descontent de la societat catalana respecte a la seva llengua per part de tot l'Estat, defensava el manteniment del dret civil català i recolzava el proteccionisme econòmic.
Primer acte oficial del catalanisme.

Lliga de Catalunya

1887

El grup de La Renaixença va separar-se del Centre i va formar una nova associació: La Lliga de Catalunya.
Caràcter més conservador i més radical a nivell nacional.
Responsables del Missatge a la Reina Regent reivindicant l'autonomia política per Catalunya.
Van dur a terme una forta campanya a favor del dret civil català (que el govern volia eliminar) i van poder mantenir-lo.

Unió Catalanista

1891

Federació entitats catalanistes d'arreu de Catalunya.
Responsables de les Bases de Manresa (1892) i del Missatge a Creta (1897).

Bases de Manresa

03/25/1892 - 03/27/1892

Bases per a la Constitució Regional Catalana.
Proclamava la sobirania catalana, defensava el dret de Corts pròpies amb plena capacitat legislativa, establia el català com a llengua oficial única, dotava a Catalunya de les competències d'ensenyament i justícia, anul·lava el servei militar obligatori i creava una policia autonòmica. A més, disposava una moneda pròpia catalana.
Programa d'autogovern del catalanisme i defineix una via no independentista cap a la sobirania nacional.

Missatge a Creta

03/10/1897

La Unió Catalanista va publicar un document solidaritzant-se amb el poble cretenc que estava en guerra contra Turquia i establien un paral·lelisme entre Catalunya i Creta, víctimes d'Espanya i de Turquia.
Va provocar una forta campanya anti-catalanista i la prohibició de diaris catalans.