Història d'Espanya (Preparació PAU 2014)

Aquest eix tindrà la funció exclusiva de posar-nos en situació alhora d'estudiar per a la selectivitat. Ens ajudarà a tenir una visió global de la història per així aclarir els conceptes més complicats

Fets

Guerra de Cuba o dels 10 anys

1868 - 1878

Pau de Zanjon

1878

Conveni de Zanjón fou el Conveni o tractat que posà fi, el febrer de 1878, a la guerra sostinguda a Cuba contra Espanya.

Guerra chiquita

1879 - 1880

Precedeix a la independència Cubana
General Cubà: Calixto Garcia

Guerra d'independència Cubana

1895 - 1897

Guerra de Filipines

1898

EEUU entra amb guerra contra Espanya

Tancamen de caixes a Barcleona

1899

El Tancament de Caixes fou una protesta dels botiguers i dels industrials de Barcelona l'any 1899 contra la llei del Gabinet de Francisco Silvela i del seu ministre d'Hisenda Raimundo Fernández Villaverde. Va consistir a donar de baixa els establiments comercials i indústries per tal de deixar de pagar la contribució sense que fos il·legal. La protesta fou encapçalada pel Dr. Bartomeu Robert i Yarzábal, batlle de la ciutat de Barcelona i s'inicià el 20 d'octubre del 1899.

Setmana Tràgica

07/25/1909 - 08/02/1909

Es coneix com Setmana Tràgica als esdeveniments succeïts a Barcelona i altres localitats catalanes, entre el 25 de juliol i el 2 d'agost de 1909. El detonant d'aquests fets va ser la mobilització de reservistes per al seu enviament a la zona de Melilla, on el dia 9 del mateix mes havia començat la Guerra de Melilla, per a molts motivada exclusivament pel descobriment l'any anterior d'unes mines propietat d'una societat controlada pel Comte de Romanones, el Marquès de Comillas i el Comte de Güell.

La Canadenca

1911

L'empresa Barcelona Traction, Light and Power Company Limited "Barcelona Tracció, Llum i Força S.A." va ser fundada per l'enginyer Fred Stark Pearson el 12 de setembre de 1911 a Toronto (Canadà). Per causa del seu origen canadenc, aquesta empresa és coneguda popularment com La canadenca.
L'objectiu d'aquesta empresa era la producció elèctrica i la seva distribució, sobretot a l'àrea metropolitana de Barcelona, per la seva utilització en l'enllumenat públic, subministrament domèstic i les aplicacions típiques de la força motriu, principalment al funcionament dels tramvies i la xarxa de ferrocarrils metropolitans.

Pràctica del pistolerisme

1916 - 1923

Crisi del 1917

1917

Política social i militar

Desastre de l’Annual

1921

Guerra EEUU vs Espanya

1989

Per el suposat enfonsament a Cuba d'un vaixell nord-Americà

Explosió del cuirassat Maine

03/1989

Espanya va negar des del principi que tingués res a veure amb l'explosió del Maine, però la campanya mediàtica realitzada des dels periòdics de William Randolph Hearst, avui dia el Grup Hearst, un dels principals imperis mediàtics del món, van convèncer la majoria dels nord-americans de la culpabilitat d'Espanya. Des de les primeres investigacions dels fets es va veure, com tesi més fonamentada, que l'explosió havia estat de dintre a fora i no al revés, el que apuntava a un accident en el propi vaixell.

Política

Regència de Maria Cristina

1829 - 1833


Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies princesa de les Dues Sicílies, reina consort d'Espanya (1829-1833) i regent d'Espanya (1833-1840).

Govern de Práxedes Mateo Sagasta

1871 - 1872

Primer govern de Sagasta

Bipartidisme

1871

Govern de Cànnovas

1874 - 1875

Primer govern

Govern de Cànnovas

1875 - 1879

Segon govern de Cànnovas

Regnat d'Alfons XII

1875 - 1885

Va ser fill d'Isabel II, i aquest significà el retorn dels Borbons a Espanya, (la restauració borbònica)

Govern de Cánovas

1879 - 1881

Tercer govern Canovas

Govern de Práxedes Mateo Sagasta

1881 - 1883

Segon govern de Sagasta

Govern de Canovas

1884 - 1885

Quart govern de Canovas

Pacte d'El Pardo

1885

El Pacto de El Pardo fue un acuerdo que supuestamente habría tenido lugar el 24 de noviembre de 1885, en vísperas de la muerte del rey Alfonso XII, entre Cánovas del Castillo y Práxedes Mateo Sagasta, líderes respectivos de los dos partidos más importantes de la Restauración monárquica, el Partido Conservador y el Partido Liberal, con el propósito de proporcionar estabilidad al régimen, que consideraban amenazada por el entonces más que probable fallecimiento del monarca.

Govern de Silvela

1889 - 1902

Francisco Silvela y de Le Villeuze. (Madrid, 15 de desembre de 1843 - † Madrid, 29 de maig de 1905) fou un historiador, advocat i polític espanyol, president del govern el 1899 i el 1902.

Govern de Canovas

1890 - 1892

cinqué Govern Canovas

Govern de Práxedes Mateo Sagasta

1892 - 1895

Tercer govern de Sagasta

Govern de Canovas

1895 - 1897

Últim govern de canovas

Govern de Práxedes Mateo Sagasta

1897 - 1899

Quart govern de Sagasta

Regeneracionisme

1898

Regeneracionisme fou el moviment intel·lectual que entre els segles XIX i XX pretén reflexionar objectiva i científicament sobre les causes de la decadència d'Espanya com nació. Convé diferenciar-lo de la Generació del 98, amb la qual se li sol confondre, ja que, si bé ambdós moviments expressen el mateix judici pessimista sobre Espanya, els regeneracionistes ho fan d'una forma objectiva, documentada i científica, mentre que la Generació de 1898 ho fa en forma més literària, subjectiva i artística.

Regnat d’Alfons XIII

1902 - 1931

Alfons XIII d'Espanya (Madrid, 17 de maig de 1886 - Roma, 28 de febrer de 1941), fou rei d'Espanya (1902-1931) i cap de la casa reial espanyola (1931 - 1941). Fill d'Alfons XII d'Espanya i de l'arxiduquessa Maria Cristina d'Àustria.

Govern de Práxedes Mateo Sagasta

1902

Govern de Maura

1904

Govern de Canalejas

1910 - 1912

José Canalejas y Méndez (Ferrol, La Corunya 1854 - Madrid, Espanya 1912) fou un advocat i polític espanyol, diverses vegades ministre i finalment President del govern (1910-1912).

Directori militar (Dictadura)

1923 - 1925

Dictadura de Primo de Rivera

1923 - 1930

Assasinat del noi del sucre

1923

Salvador Seguí i Rubinat (Tornabous, l'Urgell, 23 de desembre de 1886 - Barcelona, 10 de març de 1923), conegut com El Noi del Sucre, fou un dels líders més destacats del moviment anarcosindicalista de Catalunya de principi del segle XX. Rep el seu sobrenom pel costum de menjar-se sols els sucres que li servien els cambrers per al cafè.

Directori civil

1925 - 1930

Pacte de Sant Sebastià

1930

El Pacte de Sant Sebastià és el nom que reben els acords a que van arribar, el 17 d'agost de 1930, a Sant Sebastià, els representats republicans de tot l'estat espanyol, per pactar la instauració de la República i liquidar la monarquia borbònica.

Catalanisme Polític

Catalanisme Cultural

1830 - 1870

El catalanisme o nacionalisme català és un corrent social estructurat tant culturalment com política que preserva i promou el reconeixement de la personalitat política (nació catalana), lingüística, cultural i nacional de Catalunya.

Primer congrés Catalanista

1850

Recuperació dels Jocs florals

1859

Els Jocs Florals de Barcelona van tornar a instaurar-se el primer diumenge de maig de 1859 gràcies a les iniciatives d'Antoni de Bofarull i de Víctor Balaguer, amb el lema Patria, Fides, Amor, en al·lusió als tres premis ordinaris: la Flor Natural o premi d'honor, que s'atorgava a la millor poesia amorosa, l'Englantina d'or a la millor poesia patriòtica i la Viola d'or i argent al millor poema religiós.

Catalanisme Polític

1870 - 1925

Per entendre l'aparició del catalanisme polític cal remuntar-se segles enrere. Hom ho podria fer, per exemple, a quan en el segle XIV els nobles i religiosos catalans, a través de la Diputació del General i el Consell de Cent, foren un bàndol d'una guerra civil en la qual declaraven que llur cap d'estat havia de ser escollit pels catalans.

Restauració monàrquica

1875 - 1898

El pronunciament de Martínez Campos el 29 de Desembre de l'any 1874 a la ciutat de Sagunt restablí la Monarquia Espanyola i la dinastia borbònica en el fill de Isabel II, el rei Alfons XII d'Espanya.
El període és va caracteritzar per una certa estabilitat institucional, la conformació d'un model liberal de l'Estat i la incorporació dels moviments socials i polítics, fruit de la revolució industrial.

Formació Centre Català

1882

Segon congrés Catalanista

1883

Memorial de Greuges

1885

El Memorial de Greuges era el nom amb què es coneixia popularment la Memoria en defensa de los intereses morales y materiales de Cataluña, que fou adreçada a Alfons XII l'any 1885 pel Centre Català, a l'estil dels greuges de les antigues Corts catalanes.
Li fou lliurat en un acte presidit per Joaquim Rubió i Ors i consistia en una sèrie de reivindicacions polítiques i econòmiques amb motiu del projecte de conveni comercial entre l'Estat espanyol i Gran Bretanya i dels intents d'unificació del dret civil. Aquest document era fruit de la col·laboració dels intel·lectuals amb la burgesia industrial catalana, i es considera el primer acte polític del catalanisme en el camp oficial de l'Estat espanyol.

Valentí Almirall i "lo catalanisme"

1886

El 1886 va publicar la seva obra cabdal, Lo Catalanisme, primera exposició sistemàtica de la doctrina catalanista.
El 1887 fou escollit president del Centre Català, però la seva actitud hostil al projecte de l'Exposició Universal de Barcelona i a l'alcalde Francesc Rius i Taulet va provocar l'escissió dels elements conservadors més joves que fundaren la Lliga de Catalunya.S'oposà a la designació de la regent Maria Cristina d'Àustria com a Reina dels Jocs Florals de 1888, i n'organitzà uns d'alternatius.

Lliga de Catalunya

1887

La Lliga de Catalunya fou una agrupació política catalanista fundada el 5 de novembre de 1887 a Barcelona per un grup de membres d'ideologia conservadora del Centre Català (Joan Josep Permanyer i Ayats, Àngel Guimerà, Eusebi Güell i Bacigalupi i Lluís Domènech i Montaner) descontents per l'elecció de Valentí Almirall com a president, i pels membres del Centre Escolar Catalanista (també conservadors), com Francesc Cambó, Enric Prat de la Riba, Narcís Verdaguer i Callís, Lluís Duran i Ventosa i Josep Puig i Cadafalch

Missatge a la reina Regent

1888

El Missatge a la Reina Regent (Barcelona, 1888) va ésser un document signat per 2.601 persones d'arreu del Catalunya en el qual es demanava autonomia per a Catalunya.
Fou redactat per Àngel Guimerà, d'acord amb els punts programàtics de la Lliga de Catalunya o, millor expressat, dels principis propugnats pel grup de La Renaixensa.

Unió Catalanista

1891

La Unió Catalanista fou un grup polític format a Barcelona el 1891 per la unió de sindicats i associacions catalanistes que es van posar en contacte arran de la resistència contra l'article 15 del codi civil espanyol que atemptava contra el dret civil català.

Bases de Manresa

1892

Les Bases per a la Constitució Regional Catalana, també anomenades Bases de Manresa, són el document presentat com a projecte per una ponència de la Unió Catalanista davant el consell de representants de les associacions catalanistes, reunits en assemblea a Manresa els dies 25 i 27 de març de 1892.

Crisi del sistema de la Restauració

1898 - 1931

Candidatura dels quatre presidents

1901

Els quatre presidents van ser el grup de personalitats que donava suport a la candidatura de la Lliga Regionalista a les eleccions legislatives del 19 de maig de 1901 i a les municipals del 10 de novembre de 1901.

Els quatre presidents eren:
-Bartomeu Robert i Yarzábal, exalcalde i expresident de la Societat Econòmica Barcelonina d'Amics del País
-Albert Rusiñol i Prats, expresident del Foment del Treball Nacional
-Lluís Domènech i Montaner, expresident de l'Ateneu Barcelonès
-Sebastià Torres i Planas, expresident de la Lliga de Defensa Industrial i Comercial.

Lliga Regionalista

1901

La Lliga Regionalista fou un partit polític conservador català que va aparèixer per la fusió de la Unió Regionalista amb el Centre Nacional Català el 25 d'abril de 1901. Gràcies al triomf de la candidatura dels «quatre presidents» (Sebastià Torres, Albert Rusiñol i Prats, Bartomeu Robert i Yarzábal i Lluís Domènech i Montaner) es va consolidar i se li va unir la Lliga de Catalunya. El seu primer secretari era Ferran Agulló i Vidal.

Els Fets del ¡Cu-Cut!

1905

Els Fets del ¡Cu-Cut!, també coneguts com La Cuartelada, van esdevenir a Barcelona el 25 de novembre de 1905, quan militars espanyols van assaltar i destrossar les redaccions del setmanari satíric ¡Cu-Cut! i del diari La Veu de Catalunya.

Solidaritat Catalana

1906 - 1909

Solidaridad Catalana, movimiento unitario de grupos y partidos de Cataluña que existió entre 1906 y 1909.

Unió Federal Nacionalista Republicana

1910

La Unió Federal Nacionalista Republicana (UFNR) va ser un partit polític fundat a Barcelona a l'abril de 1910.

Mancomunitat de Catalunya

1914 - 1925

La Mancomunitat de Catalunya va ser una institució activa entre 1914 i 1925 que agrupà les quatre diputacions catalanes: Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida. Tot i que havia de tenir funcions purament administratives, i les seves competències no anaven més enllà de les de les diputacions provincials, va adquirir una gran importància política: representava el primer reconeixement per part de l'estat espanyol de la personalitat i de la unitat territorial de Catalunya des del 1714

Eleccions de 1931

1931

El 28 de juny de 1931 es van celebrar en Espanya les eleccions a Corts Constituents de la Segona República Espanyola. La segona volta es va perllongar, amb diverses eleccions parcials, entre el 12 de juliol i el 8 de novembre.

Segona Republica

1931

La Segona República Espanyola fou el règim polític democràtic que va existir a Espanya entre el 14 d'abril de 1931 (data de la proclamació de la República, en substitució de la monarquia d'Alfons XIII i el sistema de la Restauració) i l'1 d'abril de 1939 (final de la Guerra Civil Espanyola i que va donar pas a la dictadura del general Franco)El numeral “segona” s'utilitza per diferenciar-la del període republicà que hi va haver entre 1873 i 1874, conegut com la Primera República Espanyola.

2ª Repúbica

La segona república espanyola es caracteritza per l'intent més democràtic de modernitzar la societat espanyola, malgrat s'intenta les mesures són massa dràstiques com per que ho acceptin tots els sectors de població i per tant acaba derivant en la Guerra Civil

Segona república espanyola

1931 - 1936

La Segona República Espanyola fou el règim polític democràtic que va existir a Espanya entre el 14 d'abril de 1931 (data de la proclamació de la República, en substitució de la monarquia d'Alfons XIII i el sistema de la Restauració) i l'1 d'abril de 1939 (final de la Guerra Civil Espanyola i que va donar pas a la dictadura del general Franco)El numeral “segona” s'utilitza per diferenciar-la del període republicà que hi va haver entre 1873 i 1874, conegut com la Primera República Espanyola.
http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/9/95/Flag_of_Spain_%281931_-_1939%29.svg

Estatut Català

1931

2 Agost 1931: aprovat en plebiscit pel 99% dels votants (75% del cens). Recolzament de les dones 400.000 firmes.
18 Agost 1931: L’estatut es presenta a Madrid. Gran oposició especialment de les dretes.

Bienni Reformista (Esquerres)

1931 - 1933

Govern presidit per Manuel Azaña i integrat per republicans d’esquerra i socialistes, gran programa de reformes amb l’objectiu de modernitzar i democratitzar la societat espanyola

Niceto Alcalá Zamora

1931 - 1936

President del govern provisional (Azaña)

1931

Manuel Azaña (president govern)

1931 - 1933

Constitució de la segona república

1931

La Constitució Espanyola de 1931 fou la primera gran reforma del govern de la Segona República Espanyola (1931-1939). Va crear un nou marc legal des d'on legitimar les altres reformes.

Llei de retir de l'oficialitat

1931

“poden jurar la república o poden jubilar-se”.

Companys declara la república catalana

1931

Lluís Companys (dirigent d’ERC per Barcelona) proclama la república

Estatut de Núria

1931

Eleccions municipals que acaben amb la dictadura

04/12/1931

Eleccions municipals 12 abril de 1931: victòria aclaparadora dals partits del Pacte de sant Sebastià (republicans). Guanyen 41 de 50 capitals de província.

Periòde del Govern Provisional

04/14/1931 - 06/28/1931

El Govern Provisional (de l'Abril al Juny de 1931) que va convocar unes eleccions generals i la consegüent aprovació de la Constitució espanyola de 1931.

Creació UME

1932

Unión militar española, són els promotors del cop d'estat!

Cop d'estat de Sanjurjo

1932

La Sanjurjada fou un intent de cop d'estat fracassat que part de l'exèrcit espanyol iniciat la matinada del 10 d'agost de 1932 contra la II República, liderat des de Sevilla pel general Sanjurjo. Després del cop, Sanjurjo va ser en primer lloc condemnat a mort i, posteriorment, i després d'una temporada a el Dueso, va ser exiliat a Estoril (Portugal), des d'on va intentar tornar anys després per posar-se al capdavant dels sublevats l'any 1936.

Creació de la CEDA

1933

La CEDA fou el gran partit de masses de la dreta espanyola en el marc de la II República. Des del moment mateix de la seva constitució es presenta com l'alternativa de dretes i d'ordre al govern "socialitzant" i a la República en general.

Bienni Conservador (Dretes)

1933 - 1935

Eleccions de1933: victòria de les dretes (unida i organitzada)

Llei de congregacions

1933

Llei de congregacions (1933): possibilitat de dissoldre un ordre religiós si és perillós per l’estat ——> enfrontament amb els Jesuïtes. Reforma religiosa dins la república

Lerroux

1933 - 1936

Manuel Azaña Díaz (Alcalá de Henares, Madrid, 10 de gener de 1880 — Montauban, França, 3 de novembre de 1940)[1] va ser el primer i posteriorment el novè President del Govern 1931-1933 i 1936) de la Segona República, i finalment el segon i darrer President de la II República Espanyola (1936-1939). Va ser un dels polítics i oradors més importants en la política espanyola del segle XX, a més d'un notable periodista i escriptor.

Revolució de 1934

1934

La Revolució de 1934 o vaga general revolucionària d'octubre de 1934 fou un moviment vaguístic revolucionari que es va produir entre els dies 5 i 19 d'octubre de 1934 durant el bienni radical-cedista de la II República. Aquest moviment va estar encoratjat des d'amplis sectors i per importants dirigents del PSOE i la UGT, com Largo Caballero o Indalecio Prieto[1] i de forma desigual per la Confederació Nacional del Treball (CNT), la Federació Anarquista Ibèrica (FAI) i el Partit Comunista d'Espanya (PCE).

Manuel Azaña (President de la república)

1936 - 1939

Creació de la Junta de Defensa Nacional

1936

La Junta de Defensa Nacional fue el organismo creado el 24 de julio de 1936 por los militares sublevados en el fallido golpe de Estado que dio lugar a la Guerra Civil Española y que asumió durante un plazo y de forma colegiada «todos los Poderes del Estado»1 en el territorio controlado por los golpistas, y conocido durante un tiempo como Zona nacional o Zona sublevada.

Declaració de Macià (República Catalana dins una federació...)

1936

Francesc Macià (màx. dirigent d’ERC) proclama República Catalana dins una federació de Repúbliques Ibèriques.

Triomf del Front Popular

02/01/1936

En el tercer i últim gràfic es pot observar un altre cop el domini innegable de les esquerres però aquest cop en menor mesura i amb una radicalització ja que no hi ha gairebé centre, tot es focalitza en dretes i esquerres. Les esquerres decideixen organitzar-se i ajuntar-se per crear un front comú i lluitar conjuntament amb els de dretes i sorgí per tant dos bàndols, el Bloque Nacional i Front Popular.
Guanya òbviament el Front Popular, el d’esquerres a causa de la mala experiència dels de dretes en l’anomenat Bienni Negre. S’acaba el bienni conservador.

Alzamiento Militar

07/01/1936

La legió Africana travessa l’estret.

Fets del Maig de 1937 i ocupació telefònica

1937

Las Jornadas de Mayo de 1937, a veces también denominados Sucesos de Mayo o los Hechos de Mayo, hacen referencia a una serie de enfrentamientos ocurridos entre el 3 y el 8 de mayo de 1937 en diversas localidades de las provincias de Cataluña, con epicentro en la ciudad de Barcelona, en el contexto de la Guerra Civil Española.

Guerra Civil

Assasinat Calvo Sotelo

1936

En la madrugada del 13 de julio de 1936 un grupo de guardias de asalto y de militantes socialistas le secuestró en su domicilio -simulando una detención- y le asesinó. Este suceso fue el que provocó que el general Francisco Franco decidiese unirse al golpe de Estado que desde hacía tiempo se preparaba contra la República.

República, posicionament en la guerra

1936

Situada a la major part d'Andalusia, i País Basc, Astúries i València, en gran mesura i amb un fort arrelament a Catalunya, tot i que a Madrid també va ser molt gran.

Guerra Civil

1936 - 1939

La Guerra Civil Espanyola (17 de juliol de 1936 - 1 d'abril de 1939) va ser un conflicte bèl·lic que va enfrontar el govern de la Segona República Espanyola, que tenia el suport de les organitzacions d'esquerres, contra una part de l'exèrcit i de les organitzacions de dretes. Va ser un fet històric decisiu de l'Espanya del segle XX, ja que el cop d'estat i la posterior guerra civil van representar la culminació de totes les contradiccions socials, polítiques i ideològiques que s'havien generat a la societat en el curs dels decennis anteriors.

Nacionales, posicionament en la guerra

1936

Mitjançant "El Alzamiento Militar" van entrar a la península tot conquerint la part superior de Madrid, la part nord-peninsular (Castella i Lleó conquerida ràpidament) i més lentament la capital andalusa, com Sevilla, també Còrdova.

Assasinat Andreu Nin

1937

Andreu Nin i Pérez (el Vendrell, 4 de febrer de 1892 - Madrid, 20 de juny de 1937 fou un destacat polític trotskista i traductor català.

Decret d'Unificació

1937

Decret d'Unificació fou un Decret promulgat el 19 d'abril de 1937 per Francisco Franco a Salamanca i mitjançant el qual es fusionaven, sota el seu comandament, els partits polítics de la Falange Española i la Comunió Tradicionalista Carlista, creant-se la Falange Española Tradicionalista y de las JONS (FET y de las JONS). El decret va ser contestat severament pel carlisme.

Arriben a la mediterrània

1937 - 1938

Arriben prop de València i tallen la república en dos parts, Catalunya i la resta d'Espanya, aïllades ho tenien més difícil

Periòde ocupació de Catalunya

1938

16 de Novembre 1938: derrota final a l’Ebre

Tretze punts de Negrin

1938

Los Trece puntos de Negrín, también conocidos como Trece puntos del gobierno de Negrín, son el primer acto político del gobierno socialista de Juan Negrín durante la Guerra Civil Española. Fueron publicados el 30 de abril de 1938 y eran una exposición de su programa político.

Los puntos son
La independencia de España.
Liberarla de militares extranjeros invasores.
República democrática con un gobierno de plena autoridad.
Plebiscito para determinar la estructuración jurídica y social de la República Española.
Libertades regionales sin menoscabo de la unidad española.
Conciencia ciudadana garantizada por el Estado.
Garantía de la propiedad legítima y protección al elemento productor.
Democracia campesina y liquidación de la propiedad semifeudal.
Legislación social que garantice los derechos del trabajador.
Mejoramiento cultural, físico y moral de la raza.
Ejército al servicio de la Nación, estando libre de tendencias y partidos.
Renuncia a la guerra como instrumento de política nacional.
Amplia amnistía para los españoles que quieran reconstruir y engrandecer España.

Fi de la Guerra

1939

Franco, guanya la guerra i es proclama "Caudillo de España"