-
Use Cases
-
Resources
-
Pricing
Aquest eix tindrà la funció exclusiva de posar-nos en situació alhora d'estudiar per a la selectivitat. Ens... Show More
Aquest eix tindrà la funció exclusiva de posar-nos en situació alhora d'estudiar per a la selectivitat. Ens ajudarà a tenir una visió global de la història per així aclarir els conceptes més complicats Show Less
1868 - 1878
% complete
1878
% complete
Conveni de Zanjón fou el Conveni o tractat que posà fi, el febrer de 1878, a la guerra sostinguda a Cuba contra Espanya.
1879 - 1880
% complete
Precedeix a la independència Cubana
General Cubà: Calixto Garcia
http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/17/Calixto_Garc%C3%ADa.png/250px-Calixto_Garc%C3%ADa.png
1895 - 1897
% complete
1898
% complete
EEUU entra amb guerra contra Espanya
1899
% complete
El Tancament de Caixes fou una protesta dels botiguers i dels industrials de Barcelona l'any 1899 contra la llei del Gabinet de Francisco Silvela i del seu ministre d'Hisenda Raimundo Fernández Villaverde. Va consistir a donar de baixa els establiments comercials i indústries per tal de deixar de pagar la contribució sense que fos il·legal. La protesta fou encapçalada pel Dr. Bartomeu Robert i Yarzábal, batlle de la ciutat de Barcelona i s'inicià el 20 d'octubre del 1899.
07/25/1909 - 08/02/1909
% complete
Es coneix com Setmana Tràgica als esdeveniments succeïts a Barcelona i altres localitats catalanes, entre el 25 de juliol i el 2 d'agost de 1909. El detonant d'aquests fets va ser la mobilització de reservistes per al seu enviament a la zona de Melilla, on el dia 9 del mateix mes havia començat la Guerra de Melilla, per a molts motivada exclusivament pel descobriment l'any anterior d'unes mines propietat d'una societat controlada pel Comte de Romanones, el Marquès de Comillas i el Comte de Güell.
1911
% complete
L'empresa Barcelona Traction, Light and Power Company Limited "Barcelona Tracció, Llum i Força S.A." va ser fundada per l'enginyer Fred Stark Pearson el 12 de setembre de 1911 a Toronto (Canadà). Per causa del seu origen canadenc, aquesta empresa és coneguda popularment com La canadenca.
L'objectiu d'aquesta empresa era la producció elèctrica i la seva distribució, sobretot a l'àrea metropolitana de Barcelona, per la seva utilització en l'enllumenat públic, subministrament domèstic i les aplicacions típiques de la força motriu, principalment al funcionament dels tramvies i la xarxa de ferrocarrils metropolitans.
1916 - 1923
% complete
1917
% complete
Política social i militar
1921
% complete
1989
% complete
Per el suposat enfonsament a Cuba d'un vaixell nord-Americà
03/1989
% complete
Espanya va negar des del principi que tingués res a veure amb l'explosió del Maine, però la campanya mediàtica realitzada des dels periòdics de William Randolph Hearst, avui dia el Grup Hearst, un dels principals imperis mediàtics del món, van convèncer la majoria dels nord-americans de la culpabilitat d'Espanya. Des de les primeres investigacions dels fets es va veure, com tesi més fonamentada, que l'explosió havia estat de dintre a fora i no al revés, el que apuntava a un accident en el propi vaixell.
1829 - 1833
% complete
http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/39/Mar%C3%ADa_Cristina_de_Borbón-Dos_Sicilias%2C_reina_de_España.jpg/185px-Mar%C3%ADa_Cristina_de_Borbón-Dos_Sicilias%2C_reina_de_España.jpg
Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies princesa de les Dues Sicílies, reina consort d'Espanya (1829-1833) i regent d'Espanya (1833-1840).
1871
% complete
1871 - 1872
% complete
Primer govern de Sagasta
1874 - 1875
% complete
1875 - 1879
% complete
Segon govern de Cànnovas
1875 - 1885
% complete
Va ser fill d'Isabel II, i aquest significà el retorn dels Borbons a Espanya, (la restauració borbònica)
http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/b/b0/Alfonso_XII_R.jpg
1879 - 1881
% complete
Tercer govern Canovas
1881 - 1883
% complete
Segon govern de Sagasta
1884 - 1885
% complete
Quart govern de Canovas
1885
% complete
El Pacto de El Pardo fue un acuerdo que supuestamente habría tenido lugar el 24 de noviembre de 1885, en vísperas de la muerte del rey Alfonso XII, entre Cánovas del Castillo y Práxedes Mateo Sagasta, líderes respectivos de los dos partidos más importantes de la Restauración monárquica, el Partido Conservador y el Partido Liberal, con el propósito de proporcionar estabilidad al régimen, que consideraban amenazada por el entonces más que probable fallecimiento del monarca.
1889 - 1902
% complete
Francisco Silvela y de Le Villeuze. (Madrid, 15 de desembre de 1843 - † Madrid, 29 de maig de 1905) fou un historiador, advocat i polític espanyol, president del govern el 1899 i el 1902.
http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/8a/Francisco_Silvela.JPG/250px-Francisco_Silvela.JPG
1890 - 1892
% complete
cinqué Govern Canovas
1892 - 1895
% complete
Tercer govern de Sagasta
1895 - 1897
% complete
Últim govern de canovas
1897 - 1899
% complete
Quart govern de Sagasta
1898
% complete
Regeneracionisme fou el moviment intel·lectual que entre els segles XIX i XX pretén reflexionar objectiva i científicament sobre les causes de la decadència d'Espanya com nació. Convé diferenciar-lo de la Generació del 98, amb la qual se li sol confondre, ja que, si bé ambdós moviments expressen el mateix judici pessimista sobre Espanya, els regeneracionistes ho fan d'una forma objectiva, documentada i científica, mentre que la Generació de 1898 ho fa en forma més literària, subjectiva i artística.
1902
% complete
1902 - 1931
% complete
Alfons XIII d'Espanya (Madrid, 17 de maig de 1886 - Roma, 28 de febrer de 1941), fou rei d'Espanya (1902-1931) i cap de la casa reial espanyola (1931 - 1941). Fill d'Alfons XII d'Espanya i de l'arxiduquessa Maria Cristina d'Àustria.
http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fb/Roi_Alfonso_XIII.jpg/190px-Roi_Alfonso_XIII.jpg
1904
% complete
1910 - 1912
% complete
José Canalejas y Méndez (Ferrol, La Corunya 1854 - Madrid, Espanya 1912) fou un advocat i polític espanyol, diverses vegades ministre i finalment President del govern (1910-1912).
http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4d/Jose_Canalejas.jpg/250px-Jose_Canalejas.jpg
1923
% complete
Salvador Seguí i Rubinat (Tornabous, l'Urgell, 23 de desembre de 1886 - Barcelona, 10 de març de 1923), conegut com El Noi del Sucre, fou un dels líders més destacats del moviment anarcosindicalista de Catalunya de principi del segle XX. Rep el seu sobrenom pel costum de menjar-se sols els sucres que li servien els cambrers per al cafè.
1923 - 1930
% complete
1923 - 1925
% complete
1925 - 1930
% complete
1930
% complete
El Pacte de Sant Sebastià és el nom que reben els acords a que van arribar, el 17 d'agost de 1930, a Sant Sebastià, els representats republicans de tot l'estat espanyol, per pactar la instauració de la República i liquidar la monarquia borbònica.
1830 - 1870
% complete
El catalanisme o nacionalisme català és un corrent social estructurat tant culturalment com política que preserva i promou el reconeixement de la personalitat política (nació catalana), lingüística, cultural i nacional de Catalunya.
1850
% complete
1859
% complete
Els Jocs Florals de Barcelona van tornar a instaurar-se el primer diumenge de maig de 1859 gràcies a les iniciatives d'Antoni de Bofarull i de Víctor Balaguer, amb el lema Patria, Fides, Amor, en al·lusió als tres premis ordinaris: la Flor Natural o premi d'honor, que s'atorgava a la millor poesia amorosa, l'Englantina d'or a la millor poesia patriòtica i la Viola d'or i argent al millor poema religiós.
1870 - 1925
% complete
Per entendre l'aparició del catalanisme polític cal remuntar-se segles enrere. Hom ho podria fer, per exemple, a quan en el segle XIV els nobles i religiosos catalans, a través de la Diputació del General i el Consell de Cent, foren un bàndol d'una guerra civil en la qual declaraven que llur cap d'estat havia de ser escollit pels catalans.
1875 - 1898
% complete
El pronunciament de Martínez Campos el 29 de Desembre de l'any 1874 a la ciutat de Sagunt restablí la Monarquia Espanyola i la dinastia borbònica en el fill de Isabel II, el rei Alfons XII d'Espanya.
El període és va caracteritzar per una certa estabilitat institucional, la conformació d'un model liberal de l'Estat i la incorporació dels moviments socials i polítics, fruit de la revolució industrial.
http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d1/Coat_of_Arms_of_Spain_%28c.1883-1931%29_Golden_Fleece_and_Mantle_Variant.svg/520px-Coat_of_Arms_of_Spain_%28c.1883-1931%29_Golden_Fleece_and_Mantle_Variant.svg.png
1882
% complete
1883
% complete
1885
% complete
El Memorial de Greuges era el nom amb què es coneixia popularment la Memoria en defensa de los intereses morales y materiales de Cataluña, que fou adreçada a Alfons XII l'any 1885 pel Centre Català, a l'estil dels greuges de les antigues Corts catalanes.
Li fou lliurat en un acte presidit per Joaquim Rubió i Ors i consistia en una sèrie de reivindicacions polítiques i econòmiques amb motiu del projecte de conveni comercial entre l'Estat espanyol i Gran Bretanya i dels intents d'unificació del dret civil. Aquest document era fruit de la col·laboració dels intel·lectuals amb la burgesia industrial catalana, i es considera el primer acte polític del catalanisme en el camp oficial de l'Estat espanyol.
1886
% complete
El 1886 va publicar la seva obra cabdal, Lo Catalanisme, primera exposició sistemàtica de la doctrina catalanista.
El 1887 fou escollit president del Centre Català, però la seva actitud hostil al projecte de l'Exposició Universal de Barcelona i a l'alcalde Francesc Rius i Taulet va provocar l'escissió dels elements conservadors més joves que fundaren la Lliga de Catalunya.S'oposà a la designació de la regent Maria Cristina d'Àustria com a Reina dels Jocs Florals de 1888, i n'organitzà uns d'alternatius.
1887
% complete
La Lliga de Catalunya fou una agrupació política catalanista fundada el 5 de novembre de 1887 a Barcelona per un grup de membres d'ideologia conservadora del Centre Català (Joan Josep Permanyer i Ayats, Àngel Guimerà, Eusebi Güell i Bacigalupi i Lluís Domènech i Montaner) descontents per l'elecció de Valentí Almirall com a president, i pels membres del Centre Escolar Catalanista (també conservadors), com Francesc Cambó, Enric Prat de la Riba, Narcís Verdaguer i Callís, Lluís Duran i Ventosa i Josep Puig i Cadafalch
1888
% complete
El Missatge a la Reina Regent (Barcelona, 1888) va ésser un document signat per 2.601 persones d'arreu del Catalunya en el qual es demanava autonomia per a Catalunya.
Fou redactat per Àngel Guimerà, d'acord amb els punts programàtics de la Lliga de Catalunya o, millor expressat, dels principis propugnats pel grup de La Renaixensa.
1891
% complete
La Unió Catalanista fou un grup polític format a Barcelona el 1891 per la unió de sindicats i associacions catalanistes que es van posar en contacte arran de la resistència contra l'article 15 del codi civil espanyol que atemptava contra el dret civil català.
http://upload.wikimedia.org/wikipedia/ca/0/0f/Uniocatalanista.jpg
1892
% complete
Les Bases per a la Constitució Regional Catalana, també anomenades Bases de Manresa, són el document presentat com a projecte per una ponència de la Unió Catalanista davant el consell de representants de les associacions catalanistes, reunits en assemblea a Manresa els dies 25 i 27 de març de 1892.
1898 - 1931
% complete
1901
% complete
Els quatre presidents van ser el grup de personalitats que donava suport a la candidatura de la Lliga Regionalista a les eleccions legislatives del 19 de maig de 1901 i a les municipals del 10 de novembre de 1901.
Els quatre presidents eren:
-Bartomeu Robert i Yarzábal, exalcalde i expresident de la Societat Econòmica Barcelonina d'Amics del País
-Albert Rusiñol i Prats, expresident del Foment del Treball Nacional
-Lluís Domènech i Montaner, expresident de l'Ateneu Barcelonès
-Sebastià Torres i Planas, expresident de la Lliga de Defensa Industrial i Comercial.
1901
% complete
La Lliga Regionalista fou un partit polític conservador català que va aparèixer per la fusió de la Unió Regionalista amb el Centre Nacional Català el 25 d'abril de 1901. Gràcies al triomf de la candidatura dels «quatre presidents» (Sebastià Torres, Albert Rusiñol i Prats, Bartomeu Robert i Yarzábal i Lluís Domènech i Montaner) es va consolidar i se li va unir la Lliga de Catalunya. El seu primer secretari era Ferran Agulló i Vidal.
1905
% complete
Els Fets del ¡Cu-Cut!, també coneguts com La Cuartelada, van esdevenir a Barcelona el 25 de novembre de 1905, quan militars espanyols van assaltar i destrossar les redaccions del setmanari satíric ¡Cu-Cut! i del diari La Veu de Catalunya.
http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/2/21/Cu-Cut%281905%29.jpg
1906 - 1909
% complete
Solidaridad Catalana, movimiento unitario de grupos y partidos de Cataluña que existió entre 1906 y 1909.
1910
% complete
La Unió Federal Nacionalista Republicana (UFNR) va ser un partit polític fundat a Barcelona a l'abril de 1910.
1914 - 1925
% complete
La Mancomunitat de Catalunya va ser una institució activa entre 1914 i 1925 que agrupà les quatre diputacions catalanes: Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida. Tot i que havia de tenir funcions purament administratives, i les seves competències no anaven més enllà de les de les diputacions provincials, va adquirir una gran importància política: representava el primer reconeixement per part de l'estat espanyol de la personalitat i de la unitat territorial de Catalunya des del 1714
1931
% complete
El 28 de juny de 1931 es van celebrar en Espanya les eleccions a Corts Constituents de la Segona República Espanyola. La segona volta es va perllongar, amb diverses eleccions parcials, entre el 12 de juliol i el 8 de novembre.
1931
% complete
La Segona República Espanyola fou el règim polític democràtic que va existir a Espanya entre el 14 d'abril de 1931 (data de la proclamació de la República, en substitució de la monarquia d'Alfons XIII i el sistema de la Restauració) i l'1 d'abril de 1939 (final de la Guerra Civil Espanyola i que va donar pas a la dictadura del general Franco)El numeral “segona” s'utilitza per diferenciar-la del període republicà que hi va haver entre 1873 i 1874, conegut com la Primera República Espanyola.
La segona república espanyola es caracteritza per l'intent més democràtic de modernitzar la societat espanyola, malgrat s'intenta les mesures són massa dràstiques com per que ho acceptin tots els sectors de població i per tant acaba derivant en la Guerra Civil
1931 - 1933
% complete
Govern presidit per Manuel Azaña i integrat per republicans d’esquerra i socialistes, gran programa de reformes amb l’objectiu de modernitzar i democratitzar la societat espanyola
1931
% complete
Lluís Companys (dirigent d’ERC per Barcelona) proclama la república
1931
% complete
La Constitució Espanyola de 1931 fou la primera gran reforma del govern de la Segona República Espanyola (1931-1939). Va crear un nou marc legal des d'on legitimar les altres reformes.
http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/a/a7/Cubierta_constitucion1931.jpg
1931
% complete
2 Agost 1931: aprovat en plebiscit pel 99% dels votants (75% del cens). Recolzament de les dones 400.000 firmes.
18 Agost 1931: L’estatut es presenta a Madrid. Gran oposició especialment de les dretes.
1931
% complete
1931
% complete
“poden jurar la república o poden jubilar-se”.
1931 - 1933
% complete
1931 - 1936
% complete
1931
% complete
1931 - 1936
% complete
La Segona República Espanyola fou el règim polític democràtic que va existir a Espanya entre el 14 d'abril de 1931 (data de la proclamació de la República, en substitució de la monarquia d'Alfons XIII i el sistema de la Restauració) i l'1 d'abril de 1939 (final de la Guerra Civil Espanyola i que va donar pas a la dictadura del general Franco)El numeral “segona” s'utilitza per diferenciar-la del període republicà que hi va haver entre 1873 i 1874, conegut com la Primera República Espanyola.
http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/9/95/Flag_of_Spain_%281931_-_1939%29.svg
04/12/1931
% complete
Eleccions municipals 12 abril de 1931: victòria aclaparadora dals partits del Pacte de sant Sebastià (republicans). Guanyen 41 de 50 capitals de província.
04/14/1931 - 06/28/1931
% complete
El Govern Provisional (de l'Abril al Juny de 1931) que va convocar unes eleccions generals i la consegüent aprovació de la Constitució espanyola de 1931.
1932
% complete
La Sanjurjada fou un intent de cop d'estat fracassat que part de l'exèrcit espanyol iniciat la matinada del 10 d'agost de 1932 contra la II República, liderat des de Sevilla pel general Sanjurjo. Després del cop, Sanjurjo va ser en primer lloc condemnat a mort i, posteriorment, i després d'una temporada a el Dueso, va ser exiliat a Estoril (Portugal), des d'on va intentar tornar anys després per posar-se al capdavant dels sublevats l'any 1936.
1932
% complete
Unión militar española, són els promotors del cop d'estat!
1933 - 1935
% complete
Eleccions de1933: victòria de les dretes (unida i organitzada)
1933
% complete
La CEDA fou el gran partit de masses de la dreta espanyola en el marc de la II República. Des del moment mateix de la seva constitució es presenta com l'alternativa de dretes i d'ordre al govern "socialitzant" i a la República en general.
1933 - 1936
% complete
Manuel Azaña Díaz (Alcalá de Henares, Madrid, 10 de gener de 1880 — Montauban, França, 3 de novembre de 1940)[1] va ser el primer i posteriorment el novè President del Govern 1931-1933 i 1936) de la Segona República, i finalment el segon i darrer President de la II República Espanyola (1936-1939). Va ser un dels polítics i oradors més importants en la política espanyola del segle XX, a més d'un notable periodista i escriptor.
1933
% complete
Llei de congregacions (1933): possibilitat de dissoldre un ordre religiós si és perillós per l’estat ——> enfrontament amb els Jesuïtes. Reforma religiosa dins la república
1934
% complete
La Revolució de 1934 o vaga general revolucionària d'octubre de 1934 fou un moviment vaguístic revolucionari que es va produir entre els dies 5 i 19 d'octubre de 1934 durant el bienni radical-cedista de la II República. Aquest moviment va estar encoratjat des d'amplis sectors i per importants dirigents del PSOE i la UGT, com Largo Caballero o Indalecio Prieto[1] i de forma desigual per la Confederació Nacional del Treball (CNT), la Federació Anarquista Ibèrica (FAI) i el Partit Comunista d'Espanya (PCE).
1936
% complete
La Junta de Defensa Nacional fue el organismo creado el 24 de julio de 1936 por los militares sublevados en el fallido golpe de Estado que dio lugar a la Guerra Civil Española y que asumió durante un plazo y de forma colegiada «todos los Poderes del Estado»1 en el territorio controlado por los golpistas, y conocido durante un tiempo como Zona nacional o Zona sublevada.
1936
% complete
Francesc Macià (màx. dirigent d’ERC) proclama República Catalana dins una federació de Repúbliques Ibèriques.
1936 - 1939
% complete
02/01/1936
% complete
En el tercer i últim gràfic es pot observar un altre cop el domini innegable de les esquerres però aquest cop en menor mesura i amb una radicalització ja que no hi ha gairebé centre, tot es focalitza en dretes i esquerres. Les esquerres decideixen organitzar-se i ajuntar-se per crear un front comú i lluitar conjuntament amb els de dretes i sorgí per tant dos bàndols, el Bloque Nacional i Front Popular.
Guanya òbviament el Front Popular, el d’esquerres a causa de la mala experiència dels de dretes en l’anomenat Bienni Negre. S’acaba el bienni conservador.
07/01/1936
% complete
La legió Africana travessa l’estret.
1937
% complete
http://hack.org/mc/images/telefonica.jpg
Las Jornadas de Mayo de 1937, a veces también denominados Sucesos de Mayo o los Hechos de Mayo, hacen referencia a una serie de enfrentamientos ocurridos entre el 3 y el 8 de mayo de 1937 en diversas localidades de las provincias de Cataluña, con epicentro en la ciudad de Barcelona, en el contexto de la Guerra Civil Española.
1936
% complete
En la madrugada del 13 de julio de 1936 un grupo de guardias de asalto y de militantes socialistas le secuestró en su domicilio -simulando una detención- y le asesinó. Este suceso fue el que provocó que el general Francisco Franco decidiese unirse al golpe de Estado que desde hacía tiempo se preparaba contra la República.
1936 - 1939
% complete
La Guerra Civil Espanyola (17 de juliol de 1936 - 1 d'abril de 1939) va ser un conflicte bèl·lic que va enfrontar el govern de la Segona República Espanyola, que tenia el suport de les organitzacions d'esquerres, contra una part de l'exèrcit i de les organitzacions de dretes. Va ser un fet històric decisiu de l'Espanya del segle XX, ja que el cop d'estat i la posterior guerra civil van representar la culminació de totes les contradiccions socials, polítiques i ideològiques que s'havien generat a la societat en el curs dels decennis anteriors.
1936
% complete
Mitjançant "El Alzamiento Militar" van entrar a la península tot conquerint la part superior de Madrid, la part nord-peninsular (Castella i Lleó conquerida ràpidament) i més lentament la capital andalusa, com Sevilla, també Còrdova.
1936
% complete
Situada a la major part d'Andalusia, i País Basc, Astúries i València, en gran mesura i amb un fort arrelament a Catalunya, tot i que a Madrid també va ser molt gran.
1937 - 1938
% complete
Arriben prop de València i tallen la república en dos parts, Catalunya i la resta d'Espanya, aïllades ho tenien més difícil
1937
% complete
Andreu Nin i Pérez (el Vendrell, 4 de febrer de 1892 - Madrid, 20 de juny de 1937 fou un destacat polític trotskista i traductor català.
1937
% complete
Decret d'Unificació fou un Decret promulgat el 19 d'abril de 1937 per Francisco Franco a Salamanca i mitjançant el qual es fusionaven, sota el seu comandament, els partits polítics de la Falange Española i la Comunió Tradicionalista Carlista, creant-se la Falange Española Tradicionalista y de las JONS (FET y de las JONS). El decret va ser contestat severament pel carlisme.
1938
% complete
16 de Novembre 1938: derrota final a l’Ebre
1938
% complete
Los Trece puntos de Negrín, también conocidos como Trece puntos del gobierno de Negrín, son el primer acto político del gobierno socialista de Juan Negrín durante la Guerra Civil Española. Fueron publicados el 30 de abril de 1938 y eran una exposición de su programa político.
Los puntos son
La independencia de España.
Liberarla de militares extranjeros invasores.
República democrática con un gobierno de plena autoridad.
Plebiscito para determinar la estructuración jurídica y social de la República Española.
Libertades regionales sin menoscabo de la unidad española.
Conciencia ciudadana garantizada por el Estado.
Garantía de la propiedad legítima y protección al elemento productor.
Democracia campesina y liquidación de la propiedad semifeudal.
Legislación social que garantice los derechos del trabajador.
Mejoramiento cultural, físico y moral de la raza.
Ejército al servicio de la Nación, estando libre de tendencias y partidos.
Renuncia a la guerra como instrumento de política nacional.
Amplia amnistía para los españoles que quieran reconstruir y engrandecer España.
1939
% complete
Franco, guanya la guerra i es proclama "Caudillo de España"